Entrevistes de la Plaça Mireia del 2/10/2019 — Festes de Tardor (50 anys), Tàpia 1 i la fotografia abans del rock and roll — conversa amb Francesc Fàbregas

Resum general

Conversa amb el fotògraf santjustenc Francesc Fàbregas arran del 50è aniversari de les Festes de Tardor de Sant Just Desvern i de dues exposicions: una instal·lació fotogràfica a l’espai públic sobre la mítica acció artística de les tàpies (Tàpia 1, 1974) i l’exposició “Fotografies abans del rock and roll” al Celler de Can Ginestà. Fàbregas repassa els orígens reivindicatius de la festa als anys 70, el seu valor comunitari, i contrasta la fotografia analògica amb l’era digital: el ritme, l’economia del dispar, la preservació dels negatius i els riscos de l’arxiu al núvol. També parla del seu estil (llum i color), dels referents com Cartier-Bresson, i de la seva trajectòria (28 anys a TV3 i en l’entorn musical). Al tram final, especula sobre el futur de la fotografia i de les Festes de Tardor, i es tanquen amb promocions de Ràdio Desvern, agenda de la websèrie Sant Just Fiber, una cançó d’Anderson .Paak i el butlletí de notícies de Catalunya Ràdio.

Temes principals

1) Festes de Tardor: memòria, comunitat i evolució

• Orígens (1974) en un context de dictadura, amb component reivindicatiu i gran imaginació col·lectiva.

• Evolució cap a un model més popular, potser menys experimental, però encara amb fort arrelament al carrer.

• Valor actual: espai de socialització i cultura que val la pena preservar.

2) Exposicions de Fàbregas

• A la plaça Verdaguer i plaça Campreciós: gran format per reviure les tàpies (projecte Tàpia 1 impulsat el 1974 per Ricard Segura) exactament als llocs on van ser pintades.

• Al Celler de Can Ginestà: “Fotografies abans del rock and roll”, treball previ a la seva etapa professional en música/televisió, amb molta vinculació a Sant Just (espais i persones).

3) Fotografia: analògic vs digital, mètode i arxiu

• Defensa d’una mirada analògica encara que treballi en digital: disparar amb mesura i intuïció (no abusar de ràfegues).

• Preservació: el negatiu és persistent; el digital és volàtil (formats, discos, núvol). Retoc limitat a restauració (“planxa i pintura”).

• Estil: treball amb llum i color; a l’exposició, predomini del B/N històric.

4) Referents i trajectòria

• Cartier-Bresson i el moment decisiu; tradició catalana de fotografia de carrer (street photography) amb Maspons, Miserachs, etc.

• 28 anys a TV3 i fort vincle amb la música; retorn expositiu i relectura del seu arxiu.

5) Futur

• Possibles xips integrats i captura amb la mirada; desig de mantenir el contacte humà i les festes com a experiències presencials.

Cites destacades

"Fotografiar és retenir la respiració quan totes les nostres facultats es conjuguen davant d'una realitat que s'escapa i que és efímera." — Cartier-Bresson

"Vaig amb càmera digital, però penso en analògic."

"El negatiu durarà més anys que l’arxiu digital."

Punts clau i idees força

• Tàpia 1 (1974): recuperar la memòria visual col·locant fotografies gegants als llocs originals.

• Compartir arxiu físicament (exposar) per donar-li vida més enllà de l’efímer de xarxes.

• Participació i imaginació com a essència de les Festes de Tardor.

• El romanticisme fotogràfic: espera, intuïció i economia del dispar.

• Risc digital: formats canviants, dependència del núvol; cal còpies múltiples.

Conclusions ràpides

• Un episodi que combina memòria històrica, reflexió fotogràfica i agenda cultural de Sant Just.

• Les exposicions de Fàbregas funcionen com a pont entre passat i present, i reivindiquen la fotografia com a objecte i testimoni.

• Missatge final: preservar el teixit comunitari i la presència al carrer en temps digitals.