Fisioteràpia en temps de Covid a Vall d’Hebron: hospital de campanya, UCIs al 300%, seqüeles i rehabilitació, PCR preoperatòria i EPI, i la crida a reforçar la sanitat pública

Un quart de set de la tarda, ara sí, entrem a parlar, com us havia avançat, amb la Maria del Mar, que la tenim al telèfon. Bona tarda, Maria del Mar. Hola, bona tarda. Bona tarda, benvinguda a Ràdio d'Esvern, encara que sigui per telèfon, benvinguda també a la plaça Mireia. Abans de res, la Maria del Mar és fisioterapeuta, ja t'he presentat abans, però ara que tenim per telèfon, que la gent ho sàpiga. A més, en concret, a l'Hospital de la Vall d'Hebron, un dels punts on també s'han obert aquests hospitals de campanya, que es diuen en aquest poliesportiu, ja no sé si és municipal, el que va ser un pavelló olímpic en el seu moment. Abans de res, preguntar-te com han anat aquestes setmanes, com han anat aquests dies de tractament amb pacients, una miqueta com s'han respirat, quins aires s'han respirat des del teu punt de vista. Bé, jo crec que tothom ja ho hem vist, no?, els mitjans, el resum és aquest, donant-ho tot i sobretot de cara a pacients, és que no podíem fer una altra cosa, no podies fer el pas enrere, havies de fer el pas endavant i a tope. I com s'ha gestionat aquesta espècie d'hospital de campanya? Com s'ha gestionat l'extensió, repartir els pacients, allà només hi havia pacients de la Covid-19, entenc, com s'ha organitzat? Sí, quan es va iniciar tot era pacient Covid, sí. Les persones que es gestionen a l'hospital, veient tot el que se'ns venia a sobre, van intentar baixar-se la situació, igual que a Madrid s'ha fet tot aquest tema, doncs aquí s'ha fet el que era el pavelló olímpic, que era el mateix un polisportiu municipal, i es van preparar aproximadament uns 200 llits per persones que havien d'estar a l'hospital, però no havien d'estar a UCI, no estaven en una sort tan crítica com per estar a UCI. Donat que a l'hospital s'havien obert, no sé si són, crec que són tres útils els que hi ha, a l'hospital general s'havien establert útils a l'edifici de trauma, a la general s'havien obert més, i faltaven llits, i llavors es va pensar en aquesta opció, i jo crec que ja, a part de tot el que s'havia establert a l'hospital, ja havien com 200 llits més aproximadament. Déu-n'hi-do. Hem vist que tot el pacient ingressat de Covid, que estava només hospitalitzat, que ja havia passat de planta, o que no havia ni tan sols entrat a UCI, perquè no tots els pacients que han arribat a l'hospital han estat en UCI, han hagut alguns que han estat en una planta, tots aquests pacients ja han començat a ser d'alta, crec que aproximadament, pel que em deien els metges aquel matí, han estat quasi 3.000 pacients de Covid d'una és d'alta, encara n'hi ha, hi ha 125 crec que estan ingressats actualment, llavors s'ha aprofitat totes les instal·lacions i la cessió que ha donat l'Ajuntament per estar allà, i actualment el que hi ha, el que ara n'hem anomenat la vallona de Salut Vall d'Hebron, és una part que és l'hospital de dia, on la gent per exemple ha de fer un canviatge de sonda, o ha de fer una cura, per tal que no hi vagin a l'hospital, després hi ha l'altra part que és rehabilitació, que llavors estem aquí els terapeutes i els terapeutes ocupacionals, i hi ha una altra part que és on es fan totes les proves de PCR. Tot el pacient que en aquests moments ha de fer una cirurgia a l'hospital, primer de tot s'havia de fer una PCR. Si aquesta prova surt positiva, es valora la necessitat, l'urgència d'aquesta cirurgia. Si és una cosa que s'ha de fer sí o sí, es pren mesures i llavors es supera amb un quiròfan Covid, amb unes situacions especials, perquè no es transmeti el virus. I si dona negatiu, doncs directament es programa i es fa la cirurgia sense problema. Però així ja se sap si aquest pacient en aquell moment està o no està infectat, perquè clar, com que s'han donat tants casos de persones infectades sense saber-ho, tots aquests que han dit que estaven asimptomàtics, doncs per no entrar ni donar una passa dins de l'hospital, primer se li fa aquesta prova. Clar. I hi ha quiròfans que se li posa el nom de quiròfan Covid perquè són única i exclusivament per gent que ha de ser operada, gent que té la Covid-19. Sí, exacte. Són quiròfans que ja estan preparats per això. El personal i tant el personal que està a dins com el quiròfan en si està adequat i preparat per això. De totes maneres, jo crec que tots els quiròfans estan preparats per donar-se un moment de si hi ha un Covid poder-se operar. Però d'aquesta manera tu ja tens aquesta informació, ja saps davant de quin pacient estàs, no? I clar, davant de tot això, tots els protocols que heu de seguir, les mesures de protecció, ja no parlem de les mascaretes, d'aquests famosos buzos, aquests cratges també de protecció, tot això complica. Soc astronauta, sí, sí. Clar, complica, a part que ens agradaria veure't, però complica el temps, complica la feina, a més en el teu cas una feina de... Contacte. Clar, contacte i mobilitat amb les persones. Què et suposa a l'hora de treballar amb els pacients, amb aquesta nova manera? Al final t'acostumes a portar tot això a sobre. Arriba un moment que ja, bueno, sí, no estàs calor, però t'acostumes. Però, clar, nosaltres treballem amb les nostres mans i treballem amb el contacte directe, a pell en pell, i ara amb això no ho tenim. Treballem a través del guant. Bé, doncs també tens aquesta habilitat. O has de suplir el teu tracte a través del guant. I continuem amb tots els protocols, clar, perquè a vegades és el que parlem, vull dir, t'han fet la prova, saps negatiu avui, però demà no, saps? Clar. Clar, i a més sembla que ara amb aquest relaxament de l'entrada a la fase 1, de poder anar a les terrasses, sembla que la gent també mentalment s'està relaxant, no? No, som conscients, sí, sí, sí, sí, sí. No, som conscients que el virus encara hi conviu amb nosaltres. I que encara, de moment, sembla que li falta temps, bueno, li queda temps, no? Vull dir que de moment, si no troben una vacuna o un antiviral, doncs de moment encara haurem de conviure amb ell X temps, que de moment, doncs tampoc no sabem. Volia preguntar-te també, perquè de fet era un dels temes que també havia anunciat, no un cop un pacient entra, se li diagnostica la Covid-19, se li fa la prova, etcètera, etcètera, a la illa, i comença tot el procediment. Ja sé que és difícil parlar d'una forma genèrica, perquè cada cas i cada persona és un cas diferent. Sí. No és el mateix una persona gran com una persona potser de 30 o 40 anys. i sembla ser que aquest virus, perdona, a més està donant sequeles de tot tipus. Clar, això és el que et volíem preguntar, no només respiratòries, a més tu treballes amb la part psicomotriu, no?, de les persones, i s'està veient que també, bueno, provoca unes certes conseqüències en la mobilitat, tant sigui perquè han estat tants dies en un llit sense moure's, no?, com per altres factors, què és el que pot provocar aquestes conseqüències físiques? Clar, el més urgent, la primera acció del fisioterapeuta és de la part respiratòria, perquè és la vital, és la que hem actuat immediatament, en UCI, en crítics, i després a planta. Està el que s'havia dit immediat, i era la primera informació que se tenia, d'aquesta afectació pulmonar. Ara estem veient que també ha fet aparell circulatori, tot aquest tema de trombos, que possiblement són desencadenats del que tu deies, d'aquesta immobilització que han tingut, i després una mena, una miestènia bastant forta, o sigui, una debilitat a nivell muscular, molt potent, no pel fet d'estar en irritat, sinó més encara. Llavors, te trobes un pacient dèbil en tots els sentits, un pacient que has de tornar a reposar, i amb el hàndicap potser, que les persones més grans són les que s'han vist més afectades. Però també n'hem tingut, de joves, hi ha una mica de tot. Tens casos de persones que només s'han vist afectades a nivell respiratori, i aquesta miestènia que et dic, que el conseqüent de la immobilitat, i del procés en si, d'estar en una UCI, però també tenim casos de una noia jove, d'uns 40 anys, que està en UCI, un d'aquests trombos va anar a cervell i va fer un ictus. Un altre senyor que tenim amb una paràlisi de plexa parcial, o sigui, una paràlisi dels nervis que irradien a tota la musculatura del braç. O sigui, s'està vient, és un virus que està afectant diferents àrees. El tema de la disfàgia, del poder empassar, també, vull dir, la part de rehabilitació, la part de fisioteràpia, de teràpia ocupacional, de logopèdia, vull dir, estem tots. Hem de treballar tots. Al principi, quan encara no estava aquí, que veiem que era una onada que venia, començava a Àsia, creuava ja cap a Europa, Itàlia, que ja ho veiem aquí, i escurria una mica aquestes frases de si a mi m'han dit que és una grip normal, no? I a nosaltres no ens passarà res. Sí, no? I clar, nosaltres ara estem veient, i pel que ens estàs explicant també, que no és per res una grip normal. Una grip normal a tothom li deixa aquesta sensació d'estar més cansat, que muscularment estàs una miqueta més atrofiat, o que estàs més abatut, però res comparable amb les conseqüències que ens estàs comentant, entre d'altres, de pèrdua, mobilitat, en definitiva, que és aquí també on entres tu a ajudar. L'entenc que la part emocional o la part psicològica també hi ha una part d'acompanyament o depèn de cada pacient. No, aquesta l'han tingut tots. Des del personal de neteja, des del personal auxiliar, des de infermeria, des de metges, des de fisioteràpies, teràpies ocupacionals, tothom que ha estat en contacte amb aquest pacient ha tingut un suport psicològic emocional a part, a banda, ja dels psicòlegs i dels psiquetes de l'hospital, perquè pensa que són pacients que estan totalment aïllats, que no tenen contacte amb la seva família, no han tingut contacte amb ningú, llavors encara més. I amb el neguit de què passarà, de què m'està passant, quines secoles em quedaran, sortiré d'aquesta, no sortiré, com sortiré, i sense tenir... Si més o menys tothom hem passat un procés d'estar a l'hospital, o si no hem estat nosaltres, algú molt proper amb nosaltres que hem pogut anar a visitar. Doncs, veus-vos una idea d'estic en una habitació totalment aïllat, que la persona que entra per la porta a veure'm s'ha de vestir completament, que únicament li veig als ulls, que no sé qui és aquella persona que està fent tot pel meu bé, però no sé qui és i no puc tenir un contacte amb l'exterior. Vull dir, tothom acaba tenint una afectació psicològica, lògica, de tot aquest procés que ens està tocant viure. La fisioteràpia en si ja té un aspecte molt psicològic perquè toquem, perquè estem molt a prop del pacient i el fet de tocar una persona ja aquesta persona fa que s'obri i que tu li donis confiança. Això ens ha passat sempre, però amb aquesta situació molt més encara. I ara a través de guants, pantalles, màscares i aquests buzos, el pacient, clar, no ho sent igual, però d'alguna manera també ha de sentir aquesta proximitat vostra, no? Sí, l'ha de sentir i jo crec que la sent i al final aprens a parlar i a somriure amb els ulls. A la que et tapan la boca t'has de saber expressar d'una altra manera i la sort que tenim nosaltres és que encara que sigui a través d'aguant estem tocant i el pacient se sent estimat, se sent que tu estàs al seu costat. Jo crec que sí, que sí que ho percep i tant que ho percep. Sempre es parla del bon humor també dels metges, de les metgesses, dels infermers, que sempre suposo que tothom té una imatge positiva d'estar a un hospital tot i que sigui el motiu pel qual sigui, a un hospital no li agrada estar a ningú i sempre hi ha com aquest punt de suport ja sigui en el teu cas per la part de fisioteràpia que hi ha un plus l'estàs ajudant com per doble la part física però també la part emocional de vinga va que em sortiràs que podràs tornar a moure etcètera tot això per tu també ha de ser una miqueta un combo emocional entenc. I a part que estan veient que dia a dia van millorant que el que tu has d'estar dient està passant et fixes metes a molt curt pla i d'una setmana a una altra veuen que evolucionen i que són capaços de poder fer coses que no feien la setmana anterior vull al final és com una comparativa com un nen quan comença a caminar i comença a descobrir el món doncs és estar també igual mira mira ara ja puc fer això mira mira ara ja em surt l'altre i això no em sortia la setmana passada això és un estímul vas veient que vas avançant i això els hi compensa clar i els pacients que potser fins ara estaven fent unes sessions o estaven fent un seguiment de fisioteràpia fos la causa que fos accidents o el que sigui clar aquests pacients ho han hagut de seguir fent a casa o ho heu fet vosaltres ensenyant com fer a l'hospital a l'hospital Vall d'Hebron tenim a nivell de fisioteràpia et parlo ara tenim els pacients que estan ingressats tenim pacients que venen de forma ambulatòria des dels seus domicilis a l'hospital en si al cap d'Horta i a una part que pertany a Vall d'Hebron que està dins del part sanitari Pere Vesgili tant al cap d'Horta com a Pere Vesgili són totalment ambulatori i part dels que venen de forma ambulatòria a Vall d'Hebron posa el motiu que fos van parar el seu tractament quan ens van anunciar que s'havia de tancar aquest tipus d'activitat i el que sí que van continuar fent són els pacients que estaven ingressats pacients ingressats que d'un principi eren nets que se li deien i van passar a ser Covid perquè es van infectar estan a l'hospital es tractava la part Covid si era necessària i es continuava reforçant el tractament que se li estava fent anteriorment de psotèpia ara comencem ja a intentar normalitzar la situació dins de l'hospital llavors aquestes persones que s'havia plat al seu tractament ambulatori estan venint de forma presencial una altra vegada al pavelló de salut i també a Pere Bécili aquests dos que han començat a restablir la seva normalitat amb una ràtio més petita perquè hem de mantenir les distàncies de seguretat entre pacients pacients i no podem tenir la ràtio que teníem abans però són pacients que han reiniciat tampoc no s'havien quedat en un limbo han estat seguits tant pel metge rehabilitador com pel seu terapeuta terapeuta ocupacional de forma telemàtica ja sigui amb tocada amb videotocada amb enllaços i exercicis a través d'un correu electrònic si ha hagut contacte d'una manera o altra de forma telemàtica ha hagut contacte amb aquest pacient i ara que ens has parlat una mica de la distribució d'aquestes àrees també de l'Hospital de la Vall d'Hebron a Barcelona no sé si ens podràs respondre a aquesta pregunta però no sé si coneixes el percentatge de la capacitat que ha estat ple a l'hospital és a dir quin percentatge ha arribat d'estar ple ha arribat a aquest límit conegut com aquesta saturació de la sanitat que hem sentit molt a parlar no volem l'objectiu és no saturar la sanitat en aquest cas en la Vall d'Hebron jo crec per el que tinc entès crec que amb totes les UCIs que s'han creat noves han arribat al 300% de la seva activitat aproximadament però crec que no s'ha quedat cap pacient fora sense poder entrar perquè la veritat és que l'Hospital de la Vall d'Hebron de seguida va veure venir la situació va actuar molt ràpid i va poder una mica preveure la necessitat que tindria de llit tant llit de planta com llit d'UCIs UCIs de nova creació on abans per exemple a l'Hospital de Traumatologia Rehabitació Cremats a la cinquena planta hi havia tota una sala de polivalent per estudis i per coses així aquí es va crear una UCI nova per exemple i es va pensar en el número de persones que podrien necessitar jo tinc entès que no hi ha hagut un pacient que no se l'hagi pogut atendre per no tenir espai per no tenir llit a tothom però clar com que s'ha augmentat aquest número de llits crec que han estat com al voltant del 300% de la capacitat que hi havia d'UCIs de llits d'UCIs s'ha triplicat l'espai i la capacitat alhora Sí, clar has de pensar que mai una UCI està al 100% d'un hospital no hi ha una patologia com aquesta no ha hagut una situació com aquesta que una UCI d'un hospital hagi d'amplear tots els seus llits no ha tingut una capacitat del 100% doncs hem de pensar que hem tingut ara una d'altres Creus que estàvem entre cometes preparats és a dir la sanitat fa uns anys vam veure que hi havia retallades ara ha sigut el moment de dir és el sector que menys hem de retallar ja no només aplaudint a les 8 del vespre cada dia durant quasi dos mesos sinó tenint en compte que bàsicament salva vides Sí tot el sanitarisme agraïm aquests aplaudiments però amb aquests aplaudiments no s'aconseguir res vull dir la lluita no és aquesta està molt bé som acraïts que ens aplaureixin però no s'hauria d'acadar en aplaudiment s'hauria de quedar en continuar lluitant per aquesta sanitat pública que demostra i està demostrant i demostrarà que estem a un altíssim nivell tenim la sort de tenir aquest nivell només has de mirar els números que estan sortint dels tres primers de tot sí de morts i d'infectats als Estats Units d'Anglaterra de Brasil i per sort no arribem nosaltres perquè tenim aquesta sort de sanitat però s'han notat moltíssim les retallades moltíssim moltíssim les retallades han afectat en el nombre d'infraestructura de material però també en el nombre de persones perquè van començar també gent que jubilava no s'oblia aquella plaça ja s'emmordia i es feia fort hem perdut places nosaltres ja només a l'hospital de psiquiatrapeutes crec que hi ha com al voltant de 10 o 12 places menys del que hi havia fa uns anys abans de les últimes retallades i ja no et parlo de tot el que ens deuen de la paga del 2013 que encara no hem cobrat del 5% de de la baixada de sou i això ja és cosa econòmica personal de cada treballador parlem de infraestructura humana i d'infraestructura de material i ara que comentaves també el tema material et volia preguntar també el tema de material durant tota aquesta etapa va haver-hi al principi també aquest moment d'alarma ja no tant per la situació sinó per l'alarma de faltant mascaretes faltant bueno no hi havia suficient provisió no? de diferents materials que necessita o va haver-hi també una remesa d'unes mascaretes que van arribar defectuoses no sé vosaltres a la Vall d'Ebron com ho heu crec que aquí no van arribar crec que aquestes defectuoses aquí no van arribar i penso que tot el personal que ha estat en contacte directe amb malalt crític a UCI ha pogut tenir el seu EPI no hi ha hagut cap contacte de personal sanitari que hagi entrat dins d'una zona aïllada sense el material adequat potser al principi s'havia de reciclar massa aquest material fet que suposo que no és i setmanes més tard hem tingut i tenim actualment en tenim clar reciclar aquest material entenc que és gens oportú no és oportú haver de reciclar aquest tipus de materials no? no és l'ús adequat del material exacte i a nivell de testos PCR no? és el nom dels testos de la Covid a vosaltres el personal de l'hospital s'ha fet una campanya de testos per PCR per poder verificar si esteu o no contaminats o si sou o no portadors d'aquest virus sí s'està fent una campanya a tot el personal que ho vulgui de forma voluntària no és obligatori no tant si has estat amb símptomes i et van fer una PCR en el seu moment com si no has estat asimptomàtic o tant si creus com no creus que l'hagis passat la serologia la prova de sang ràpida que li diuen el problema d'aquesta prova és que la fiabilitat és molt baixa entre un 30 i un 40% llavors sobretot que se'n sortin bastants falsos negatius i persones que potser estan immunitzades i els està donant negatiu per el que tinguin pes d'aquí a unes setmanes es podrà realitzar la serologia més efectiva o la prova llarga que li diuen que té un més alt èxit de resultats i tot i això hi ha hagut treballadors clar vosaltres esteu a la primera línia que es diu també hi ha hagut treballadors que han agafat la Covid degut a la posició de feina degut a estar en un hospital ha estat un número alt sí jo dels companys dels companys fisioterapeutes i terapeutes ocupacionals que han estat contagis la major part per no dir de la totalitat han estat quan sobretot al principi no se sabia si aquell pacient estava infectat o no i la major part han estat quan han tocat el pacient que et deia abans net que li deien pacient net i després ha resultat que aquell pacient no ho era que estava asimptomàtic però que era positiu però els companys que han entrat a UCI que han entrat a crítics o que han entrat a plantes sabent ja que aquelles plantes eren Covid no ha hagut cap contagi esperem que tampoc no n'hi hagi més òbviament ni tan sols a la part dels treballadors ni tampoc a la gent que segueix arribant tu que treballes a la primera línia deixa'ns amb un missatge hi ha hagut un que m'ha agradat molt que has dit que a partir d'ara també heu d'aprendre a expressar-vos amb els ulls perquè com que no ho veu en la boca i bàsicament és on es veu on riem ara també ho hem d'ensenyar amb els ulls però dona'ns un missatge d'aquests no sé si tan positiu però de quedar-nos reflexionant tot i que puguem sortir a un bar a una terrassa la Covid segueix estant aquí i no ho hem d'oblidar el problema és que és una cosa que no la veus que si ho veiéssim saps allò un mosquit mira un mosquit no aquest no el veus és el problema i la gent crec que ha estat molt conscienciada quan ha estat a dins de casa però en el moment que t'han deixat obrir una miqueta la porta perquè de moment no ens l'han deixat obrir del tot però sí que ens l'han deixat obrir una porta una miqueta hem sortit tots com en estampida i ens estem relaxant ens estem relaxant massa i esperem i desitjo que la doctora Mirante que és el doctor de malalties infeccioses de la Vall d'Hebron últimament està dient que ell pensa que en dos o tres setmanes el virus començarà a desactivar-se per la contenció que hem fet tant d'allamena de casa com de les mascaretes que estem fent servir ara i que és un virus que sembla ser que s'ha descobert el seu material genètic i no és tan mutable com es pensava al principi i que passi sol s'anirà desactivant i no tindrem en d'aquí tres setmanes quatre setmanes tants casos jo espero que sigui així però si posem seny tots i no pensem ja està ja hemos salido d'esta perquè encara encara ens queda molta feina per endavant i de moment toca conviure d'això i jo crec que hem d'aprendre també la part positiva que hem de treure de tot això és que hem après a rentar-nos les mans que hem après si tenim símptomes posar-nos una mascareta cosa que per exemple els asiàtics ja feien quantes vegades hem anat pel centre de Barcelona i hem vist els asiàtics amb mascareta i per què es posaran aquests mascareta també per la contaminació que tenim nosaltres que tenim molta contaminació no doncs possiblement aquella persona en aquell moment estava rasgadada i el que no volia era contagiar a les altres persones i ara hem de ser solidaris entre nosaltres perquè potser a nosaltres no ens passarà res però el que tenim al costat sí hem d'aprendre a conviure amb les mascaretes un tema que ara més amb la calor el que més se sent és ja no puc més amb la mascareta i això que les persones doncs mira jo he de dir que després de tota la roba que he de portar quedar-me amb la mascareta i comportar un complement més no me n'adono és conscienciar-se que l'hem de portar i ja està si només és això si només és portar la mascareta i aquesta distància social que hem de mantenir i ens hi salvem tots benvinguts i només fer això doncs Daniel Mar moltes gràcies per explicar-nos tota aquesta part d'aquesta primera línia en contacte amb la Covid moltes gràcies per explicar-nos-ho tot i també amb una abraçada molt fort moltes gràcies a vosaltres igualment que vagi molt bé bona tarda adeu bona tarda adeu