Fusió, sensacions i pobles de colors: Miracle Serra presenta la seva exposició a Can Ginestar i el seu viatge creatiu

Un poble de pescadors Doncs bé, ens ambientem una mica amb aquest tema musical de les enxubetes que es diu Mare, vull ser pescador per ambientar-los una mica també en aquesta exposició Miracle Serra i Robellart ara per això tenim a la Miracle aquí a l'estudi Miracle, bona tarda Hola, bona tarda Mirianya Bona tarda, com estem després d'aquest pont? Pont Setmana Santa Estem bé i bueno, ja amb ganes de tirar endavant i que la gent pugui veure aquesta exposició i en fi, tot el que comporta Que de fet des del dia 1 que es pot visitar però clar, ha agafat aquest pont a Guilmins Exacte, agafar la Setmana Santa és una mica estrany Clar, està tancat de fet, avui ara sí es pot entrar però l'hi no ho anem dijous i bueno, aquí estarem Exacte, aquest dijous a dos quarts de vuit, oi? Exacte, a dos quarts de vuit, sí, sí És de les primeres exposicions que tenen inauguració a Can Ginestar perquè de fet amb tot el Covid i de més s'han fet matits actes molt reduïts Sí, molt, molt, és que és lògic és molt complicat tot això no pogués haver-hi gaires persones juntes o a prop i tot Bueno, intentarem que tot vagi sent controlat Sí, home, sí I ja està, i que vagi tirant bé La cultura és segura Sí, exacte Mira, clar, d'on neix tota aquesta exposició de fusió, sensacions, pobles de colors Són coses diferents Són coses diferents Per això que hi ha tres noms en una exposició, són com tres apartats El de fusió és... L'he fet en col·laboració amb uns escultors que ells són escultors i tenen una galeria d'ara a Menorca amb la qual treballem, amb la qual treballem L'espai Rovallart L'espai Rovallart I de Bontes Ells són escultors, treballen amb ferro i treballen sempre amb producte reciclat amb ferro reciclat, amb els aros de les bodes perquè l'estudi, el taller, el tenen aquí al Penedès i amb les aros de les botes de vi fan algun text de l'entorn de l'obra que ells volen crear i després amb ferros que van trobant i els converteixen en altres coses Tu pots trobar una aixada i aquella aixada es converteix en una cosa en unes peus d'un animal o d'un peix o d'alguna cosa aprofiten absolutament tot el ferro I amb ells vam fer aquest treball conjunt perquè els va agradar molt la meva obra i la tenen ells a Menorca i volien que féssim alguna cosa junt I per això va sorgir també el nom Era una fusió d'unes persones que fan una feina i jo també i a trobar-nos Per això aquesta part de fusió De fusió, exacte I les sensacions són totes les sensacions traspassades a través del filtre personal i emocional i de sentiment que jo visc quan estic a Menorca normalment i llavors tot això ho traspasso a la pintura i sempre són coses sobre el mar perquè és el que em transmet l'energia i la vitalitat que em dóna encara que aquest any passat no hi hem anat no he pogut anar i aquí de moment aquest any tampoc però bueno, els meus records hi són vull dir, gràcies a Déu i llavors això, aquesta pintura és aquesta és a base de coses del mar a vegades ho fem més abstracte que altres vull dir, pots trobar un quadre que ho vegis més realista i vegis més que allà hi ha uns peixos i n'hi haurà d'altres que no que tu veuràs blaus i verds i veuràs moviment i ritmes i és una miqueta... I per aquí d'allà que vascú ho interpreta, no? Exactament, sí I és la part aquesta de sensacions I després hi ha pobles de colors que a Menorca sobretot produïn el blanc Sí, però jo no pensava tant en Menorca perquè això ho he pintat durant el confinament aquí a Sant Just i no és que pensés tant en Menorca pensava més en els colors de la infància de com veia jo els colors quan era petita i en els pobles on jo estava que el meu pare era d'escó que queda molt... és molt de terra endins passa a l'Ebre pel poble és on hi ha la central nuclear i tal però davontes no hi era I me'n recordo molt... Escolta, vas viure? El vaig viure quan era petita hi vivia bastant, bastant i de fet van criar molt temps els meus avis i bueno, me'n recordo molt d'aquell... de la calor i llavors dels colors de les portes d'aquests colors saps? I totes aquestes coses m'han portat a aquest apartat que a més va ser molt condicionat perquè jo vaig estar bastant malament d'un braç no podia treballar però jo volia pintar llavors gairebé tot està... jo soc dretana sempre he pintat i he escrit amb la dreta i tota aquesta obra gairebé tot està feta amb l'esquerra perquè no podia pintar perquè tenia el tendor de l'ombra de l'espatlla trencat i van operar i tot això durant el confinament bueno, al mes de maig de l'any passat sortia ben bé que quasi bé les primeres vegades que van obrir un quiròfano per operació on van operar perquè era complicadet però és que no podia bellugar i molt dolor bueno, total és a dir, tot amb la masquera en real d'això perquè jo volia fer alguna cosa no podia estar a casa sense fer res i a més amb tota la preocupació del principi de la pandèmia clar, imagina tot l'any passat veure tot això bastant recluit te'n va sorgir fer aquesta feina i bueno ho vaig trobar superinteressant perquè vaig aprendre molt vaig haver de buscar unes altres maneres d'explicar però clar la meva pintura sempre té molt color i té molta vida i molta alegria jo no podia pintar coses en blanc i negre però després ara quan ho he vist i quan ho veig penjat ara estic veient més coses que quan ho feia sí? les teves pròpies obres? sí, sí l'altre dia estava amb una persona que acabàvem de penjar i tal dic ostres et dones compte? és que no hi ha ni una persona amb aquests quadres i això quan ho pintes no és conscient no, no, no no, no jo no volia pintar persones però vull dir el normal quan pintes espais uns espais uns blocs de color que són aquest dels pobles de colors són unes plaques unes plaques de color vull dir bàsicament que recorden pobles però que realment no ho és un poble poble vull dir clar, no pots dir això és aquest poble no, mai, mai no, no, no no és un poble està al meu cervell només i llavors després esclar només vaig veure que en un dels quadres vaig dir mira, coita amb aquest hi ha alguna cosa de vida vida com la tenim concebuda no? vida de perquè vaig pintar tres veles d'un barcos que estaven a l'aigua vaig dir mira doncs amb aquests barcos deu haver-hi algú perquè sols no hi estan allà al mig llavors això és l'única obra que té alguna cosa com de vida personal de persones i per allò de més va sigut tota una experiència la llum de la llum de la lluna en concret aquest quadre estic veient ara mateix aquest barco que no sap si marxa o arriba aquest aquest està atracat al port però desvis el moll no hi ha ningú no, no hi ha absolutament ningú està res sol solitari de totes les cases tampoc se sap si hi ha gent o no perquè no hi ha llums enceses no, no hi ha llums enceses vull dir no ho saps llavors esclar tot això m'he donat a compte després perquè jo quan ho feia volia pintar uns plans de color uns espais uns equilibris clar com que no podia pintar com jo normalment feia que soc molt gestual llavors em vaig tenir que limitar a unes línies més concretes i més delimitades encara que jo vulgués explicar coses encara que jo vulgui i mira en realitat el que vaig explicar va ser això va ser la solitud la introspecció buscar coses a dintre d'un per realitzar alguna cosa i bueno ha sigut una experiència bueno estic encantada ara estic supercontenta d'haver-la viscut i el fet d'haver-ho fet també amb la mà esquerra que no és la que acostumes a crear molt raro sí raríssim però ara també veus que ho pots fer per tant és com positiu però sí el resultat estàs contenta? sí estic contenta del resultat però jo seguiré treballant amb la dreta perquè sí sí perquè amb la dreta tinc el gesta el gesto saps? el tras sí suelto i jo m'agrada deixar-me molt anar i m'agrada que sempre ho dic que la pintura jo sé com la començo ho sé i sé el que vull i el que estic buscant normalment és així això és lo normal pot passar a vegades que dic bueno a veure què passa però normalment és així però després la pintura és la que vam anant no soc jo és aquell el quadre el que et va dient m'has de posar més aquí m'has de treure més d'allà has de posar més amunt has de buscar aquí has de mirar allà has de seguir aquest ritme has de buscar aquell color i això amb la mà esquerra no és la mateixa amb la mà esquerra és molt més difícil és més forçat ella no està acostumada a fer-ho i li costa molt però bueno jo penso que aquest apartat s'ha aconseguit bastant el que més o menys el que es buscava que eren aquests equilibris de colors i una mica de pobles de colors que era el que jo me'n recordava els meus pobles del meu cap i bueno m'estic contenta del resultat això és la veritat i de la búsqueda i de la no trobo la paraula en català inspiració buscar buscar buscar-se dintre d'un introspecció això mateix és una introspecció dintre meu a buscar aquests aquests records no? a buscar els records de la calor de les quatre de la tarda aquests quadres estan pintats tots pensant en hores en les hores del dia i sobretot estiu entenc la llum sí sí tots són de l'estiu i són diferents hores del dia i diferents llums i les llums van donat els colors del dia vull dir jo deia aquest està pintat a les set del matí estic veient com està sortint el sol no? doncs vaig he de pintar això he de pintar els colors de quan surt el sol els colors de la una del migdia els colors de les cinc de les sis de la tarda els colors de les vuit de les deu de les una de la matinada o de les dotze saps? i estan pintats com aquell que diu cronògicament amb l'horari sí t'ho ubicaves a l'hora llavors a partir d'aquí ja muntaves l'escena muntava els colors buscava els colors i bueno si són les set del matí està sortint el sol quin dia està fent avui està fent un dia serà molt solellat hi ha uns ratxos molt vermellosos i sortiran i clar depenia de l'hora sempre t'ha salvat una mica diguéssim emocionalment va salvat el cervell va salvat el cervell i potser una mica de nostàlgia de no poder-hi anar també clar perquè clar ho dibuixes ho pintes ho tens al cap però ho vius i vius la sensació de no poder-hi ser-hi tot i que a través dels quadres sí que pot ser-hi no? sí a través dels quadres és la gran sort que tenim les persones que podem fer aquestes coses no només la pintura tot el que estic relacionat amb l'art és com com una porta on tu pots traspassar algú més vull dir no no només estar mirant una revista o a vegades només llegint un llibre que ja és molt però a vegades estàs mirant la tele que és millor estàs mirant coses que realment no t'aporten en canvi si fas aquest tipus de feines o de coses que a tu t'agraden o pintar o escriure o qualsevol tipus d'art o música el que sigui tens la possibilitat aquesta com de fugir de la realitat entre cometes vull dir no estàs jo quan pinto m'he donat compte moltes vegades moltíssimes que jo he entrat a l'estudi amb dolor amb dolor físic sí i quan estic treballant a mi se m'olvida està el dolor tot el meu cap està no no no està està pintant està allà dintre està dintre amb el quadre saps no està no està a fora del quadre està allà dintre i està fent allò i al meu cervell quina cosa tenim és complicadíssim el cap perquè goita s'olvida de dolor sembla que sigui psicològic no el dolor en el fons sí sí i després quan jo surto o quan acabo potser no puc caminar o no puc i bueno realment no no estic en condicions i quan surto em queixo perquè em fa mal vull dir tinc un mal em queixo de coses em fa molt mal l'alba se'm fa molt mal l'esquena o el que sigui i en canvi quan estic pintant és increïble terapèutic sí sí per mi absolutament absolutament si poguessis hi passaries totes les hores a l'estudi i és que no me'n dono compte no me'n dono compte no soc conscient quan estic treballant no soc conscient ni de que em passen les hores ni que tinc set ni que tinc que menjar ni que tinc que anar a l'abau ni que em fa mal l'esquena no soc conscient de res hasta que dic bueno dec portar molt de rato dec portar molt de rato a mi jo porto 4 o 5 hores i si porto 4 o 5 hores l'inconscient ja m'estan dient ei que ja estàs molt al límit però soc inconscient perquè jo no soc conscient llavors quan paro i dic vale tanco els pots i rento els pinzells i dic ostres és que estic fet a pols torno a la realitat torno a la realitat torno a la realitat i normalment és això quan rento els pinzells quan recullo i dic ostres ara sí que m'en dono compte que hem passat hores i que estan fent moltes hores aquí però bueno és una feina i molt bona per mi i bueno m'encanta ojalà i quantes li has dedicat a aquesta obra en concret amb aquesta obra aquest any aquest any que hem passat aquest any un any no? més o menys d'això hi ha uns 10 o 12 obres i han durat això sí aquest any i la galeria l'espai rovellat que crec que està a Ciutadella a Menorca com va néixer aquesta relació artística? va néixer una casualitat una casualitat jo passava pel davant ja feia dies que m'ho mirava i ho estàvem muntant això fa 4 anys ara farà 4 anys i li dèiem a mi marit aquestes coses que estan posant aquí m'encanten és preciós perquè era de tot en uns peixos en ferros i bueno molt maco amb colors m'agradava molt i un dia vaig entrar quan ja es van obrir-ho i els hi vaig dir ostres m'encanta això qui ho fa que bonic i ho fem nosaltres dic ostres felicitats m'encanta i ho trobo preciós i jo li vaig dir jo pinto i dic però és que això m'encanta és que bueno de veritat em m'agrada molt i a partir d'aquí ells van dir i tu pintes a veure ensenya'ns alguna cosa a veure què fas no? exacte ensenya'ns alguna cosa i res els va ensenyar 4 fotos que duia el mòbil ja saps que a vegades amb el mòbil tampoc no reflexes el que és no però es poden fer una idea es van fer una idea i ells van dir ostres ens agrada molt ostres ja pots portar-ho cap aquí deixa'ns el que has pintat per exposar-ho en l'espai sí jo normalment quan estic a Menorca pinto entre 30 de 30 a 40 obres cada any uau això en quants dies? 3 o 4 mesos 3 o 4 mesos bé jo vaig fent m'ho plantejo com una feina hi ha dies que estic 2 o 3 hores hi ha dies que n'hi estic 4 i hi ha dies que millor en cap perquè el millor et prens la decisió d'anar-nos que si nosaltres estem a prop de Ciutadella doncs ens anem a Mó i si ens anem a Mó doncs ja no tenim no tens més hores per a la lliçari aquell dia és per altres coses per anar a la platja jo no soc de banyar-me però sí que soc d'anari curiós sí, sí de banyar-me és a dir guia, blaus mar jo saps però vengua per pintar-la sí, no m'agrada però és que nosaltres quan hi anem normalment és ara marxem d'aquí el primer de març i tornem al final de maig llavors aquestes tres o quatre mesos que hi som l'any encara està molt freda a vegades al final de maig ja ens hem banyat però esclar em costa una mica perquè jo no tinc casa i vaig a casa és una casa d'una amiga que em deixa la casa llavors no un privilegi també mira clar sí, sí però mira i el més privilegi que no és meva que no tinc cap problema perquè és seva però vull dir que ella me la deixa perquè tampoc no l'utilitzen i llavors ells l'utilitzen a l'estiu i els mesos que no l'utilitzen diu també em va bé que hi hagi algú perquè així està habitada i i d'habitat clar jo li fei vida a aquella casa també i des de la casa aquesta que m'encanta la situació que té perquè està ben bé arran del mar i tinc davant tot de roques que no és una platja llavors esclar no s'hi pot banyar tens que desplaçar-te i realment m'agrada estar-hi per caminar per l'arena estar a prop del mar però l'aigua esclar quan hi estem la trobo freda llavors si segurament que estés el mes d'agost juliol segurament que sí que li dedicaria exactament en banyaria més i l'Àngels i el fred són els que estan al cap de banda a Rovallar són els que estan a Rovallar segurament que el dijous es vindran aquí per la inauguració en principi no podien venir perquè sembla que han pogut aconseguir bitllet i que sí que venen i home em fa molta il·lusió que hi siguin perquè així ells també veuen la seva obra posada en un altre context el celler de Can Ginestà és un lloc xulíssim a mi m'encanta i quan ho vegin aquí posat ja veuràs que els agradarà molt i em fa molta il·lusió que hi siguin la veritat i si poden explicar ells també una mica les seves coses que és molt interessant i tant llegia també a la seva pàgina espairovallar.com si hi ha algú que també ho volen mirar que s'inspiren molt en el fons marins i també volen conscienciar una mica de les espècies que estan en perill d'extinció exacte perquè això el que fan sempre és coses ja et dic reciclat llavors el reciclatge el mantenir volen conservar volen ajudar amb tot el que poden ajudar el manteniment d'aquest planeta fer-lo millor i això és una de les coses que ens va unir molt pensem molt igual i llavors per això som molt amics i al final ens estimem jo li dic sembla mentida com us trobo a faltar llavors ell em diu jo també trobo a faltar molt a tu vine vine i sempre estem però fa quants anys d'aquesta relació que va començar 4 anys 4 anys 4 anys va començar ja et dic per casualitat jo mai havia pensat exposar no t'havia passat home ja m'agradaria però que tot és tan complicat i és molt difícil sí realment per accedir a exposar no és camí fàcil no és cap camí fàcil tot si és la primera vegada no entenc jo jo no és la primera vegada que exposo jo he exposat moltes vegades però feia molts anys després aquí Can Ginestat també vaig fer una exposició jo sola ara fa el 14 el 2014 i aquestes primeres vegades sí però jo n'havia fet moltes exposicions però fa molts anys perquè jo quan vaig ocupar d'estudiar belles arts jo vaig fer amb especialitat d'escultura i vaig fer escultura durant bastants anys i llavors vaig fer bastantes exposicions fins que vaig obrir la meva petita empresa de Cuina Miracle i que que t'ha tret encara alguna cosa va recunar l'altra saps perquè Cuina Miracle em va menjar diguéssim la meva aquesta part a la que jo he dedicat molt temps i esforç doncs el vaig haver de dedicar amb això altre que és la part que econòmicament m'ha donat per poder fer tot el que he volgut fer a la meva vida clar perquè la part no m'ho donava em donava satisfaccions però no em donava economia i llavors és difícil arribar a que l'art sigui la teva manera de viure jo crec que això és molt difícil i la persona que ho pot aconseguir suposo que és una meravella però que és difícil però però algun punt es comença també exactament alguna manera ha començat a fer una primera exposició una primera feina exacte alguna col·laboració alguna cosa sempre s'ha de començar però jo vaig deixar-ho per muntar l'empresa aquesta i realment clar jo vaig dedicar molts anys en això però te n'errepenteixes no, no, no amb absolut amb absolut amb l'empresa aquesta m'he donat per viatjar per tot arreu del món jo he conegut molt he anat a tots els museus més importants del món moltes vegades he repetit diverses vegades els millors museus mundials vull dir jo he fet molt jo he fet moltíssim jo no em puc arrepentir mai de res del que he fet aquí té lo bailau llavors exactament aquí té lo bailau sobretot sí jo sé que treballava molt jo tenia dues feines jo treballava de 12 a 14 hores diàries i a mi no m'importava perquè després tenia una compensació jo m'anava cada dos o tres vegades a l'any a fer un viatge important llavors els meus viatges sempre han estat molt específics sempre hi ha hagut dos temes la gastronomia i l'art i l'art i la gastronomia jo marxava amb un dos que he preparat d'on havia d'anar a quins museus i a on a menjar i a on a quin museu a quines pintor a quin escultor que hi havia en aquell moment a l'atzar poques a l'atzar no mai mai sempre m'ha anat molt concretament i molt ben controlat perquè tenia que aprofitar aquell temps amb el que m'agradava a mi i li agrada al meu marit que això és una sort increïble poder-ho compartir home aquí està perquè jo m'ha anat sempre de viatge m'ha anat tots dos llavors anàvem els dos i ell era el que ho preparava moltes vegades em preparava sorpreses que jo no sabia mira ja anirem quan arribem a la Vallor ja tinc organitzat anirem tal dia anem a un puesto que no m'ho te l'he dit i ja ho trobaràs ja t'ho trobaràs és un bon tàndem ostres ostres s'han trobat i això ho feia tant amb la gastronomia com amb l'art ho feia i encara m'ho fa i ara que no es pot viatjar tant ara hem de viatjar mentalment mentalment ara hem de fer viatges astrals o revisar fotografies i vídeos d'altres viatges jo ho mental jo tinc tot al meu cap de moment de moment el meu cap està molt bé i llavors jo ho tinc tot al meu cap i aquí està aquí està la sort no? de que jo si vull viatjar doncs hi penso hi penso en aquells viatges amb el que hem viscut aquí el que hem viscut allà jo he estat en costos molt raros jo he estat vivint a Alaska és que jo he estat en costos bueno molt bé poc habituats potser de dir a veure me'n vaig a viure a Londres dius bueno segurament hi ha molta gent que ho fa però vull dir que jo hi he estat he estat als Estats Units doncs com 10 o 12 vegades hem viatjat per tots els Estats Units amb un arrelot enorme i que ens emlen recordaguda de dalt baix encara em falten coses per veure home si Estats Units és perquè és molt gran és molt gran però vull dir també hem estat a Austràlia hem estat a Nova Salanda vull dir hem estat en països molt llunyans hem fet molta cosa Austràlia i Nova Salanda vam estar-hi dos mesos i mig també va ser una experiència extraordinària molt molt bona i pintura de bueno m'encantava jo deia ojalà em pogués viure viure aquí per estudiar bé aquesta escultura el que ells feien per què saps? era super interessant super interessant i pintura de viatges també n'has fet? no d'aquest tipus de recordar on has estat molt poques vegades només a la Índia a la Índia he anat diverses vegades i llavors sí que aquí sí que he fet pintura de la Índia però he pintat dones perquè jo estava moltes hores amb les dones estàvem vivint en una casa familiar que eren 4 o 5 famílies amb una era una família que les seves branques eren 4 són 6 fills i jo estava vivint amb aquesta família i sempre he viscut amb ells menys una vegada que vam anar amb el meu marit a més he anat jo sola i estava vivint amb ells i esclar jo estava moltes hores amb les dones i sense poder parlar perquè les dones no parlaven res d'inglès i jo molt poquet jo just per sobreviure jo parlo molt poc però amb els nens amb els nens sí que parlava parlava anglès el poquet que jo sé però bueno ens entenien perfectament és impressionant i les dones què passa que jo les veia les activitats que feien com funcionàvem com estaven vestides i tot això sí que ho vaig pintar tinc una sèrie de pintures de les dones de la Índia que algun dia algun dia sortiran sortiran a la llum algú les veurà de moment estan allà guardades ja tens prou espai per totes aquestes obres que més o menys si ens posem a sumar deuen ser més d'unes quantes centenars de quadres o obres o obres i el format que sigui ja tens espai per guardar-les totes de moment sí però bueno també em va molt bé vaig fent alguna exposició o rovellar-se en porta obra o alguna altra galeria en porta obra perquè de veritat que sí que a vegades no saps on guardar-ho jo tinc un estudi gran que està bé però tampoc és una nau industrial és un espai gran bastant bé deu tenir uns 60 o 70 metres quadrats però clar també tinc els mobles i tinc coses i arriba un moment que vaig tenir massa creació creïu faig massa coses però bueno jo vaig fent perquè els vens hi ha algunes ojalà ojalà ojalà ojalà a mi m'encantaria vendre-ho alguna vegada sí he vingut algunes coses perquè les de l'exposició que veurem que podem anar a veure ara ja mateix al celler aquestes estan si algú les vol comprar jo estic encantada de vendre-les perquè com que en faré més doncs és això clar que sí el que passa que de fet al celler és per exposar-ho després si algú vol comprar algú jo li vendré encantada però quan s'acabi l'exposició però mira com a l'exposició fotogràfica de Francesc Fàbreques que també les fotografies un cop s'acabi doncs si algú que vol adquirir clar, clar, clar està molt bé el que fa el Francesc m'ha encantat m'ha agradat moltíssim l'exposició i bé anar la setmana passada em va agradar moltíssim perquè no, la passada no l'anterior abans de setmana sempre llavondes i em va agradar molt la idea perquè tot el que recauda doncs va per ajudar per ajudar una ONG i esclar vaig trobar una idea estupenda perquè de veritat hi ha gent que necessita molta ajuda i ara en aquests moments que estem molt més jo m'hi trobo molt amb la nostra feina que a mi té gent demanant menjar i moltes vegades jo els ajudo sempre que he pogut heu ajudat sempre també fas honor al teu nom Miracle m'agradaria a mi m'agradaria molt poder fer honor al meu nom i poder fer uns quants miracles perquè de veritat que estem vivint en un món tan raro que m'agradaria poder hòstia és que fos més més bo que hi hagués més amor menys injustícies més humanitats més mans extenses la veritat que quan parlem de l'Índia moltes vegades quan penso com viuen les dones allà és super complicat super super complicat perquè estan bueno és que manen els homes és un món tan magista i tan dur elles no se'n donen compte elles reien i jugaven i està jo estava allà amb elles però jo veia tot jo veia la part és el teu punt de vista des d'un europeu clar jo veia jo veia ostres amb les llibertats que jo tinc amb la llibertat que jo tinc amb el meu marit de fer això de fer allò de procurar-li anem amunt anem avall treballem tots dos guanyem els tots dos ens guanyem bé la vida a mi una vida és enginyer sempre s'ha guanyat molt bé la vida no necessitava jo haver estat treballant i jo he treballat tan o més que un home i he treballat molt era igual si ell es guanyava o no la vida per això ens hem pogut permetre moltes coses però jo quan veia allà feia aquest balanç i deia ostres aquestes dones quina manera de viure tan diferent i complicada mira clar ho hem d'anar deixant aquí ens queda un minut per les 6 de la tarda com deia fins al 30 d'abril podem anar a veure aquesta exposició per rebre una mica de llum exacte encara que sigui pictòrica ho intentarem i aquest dijous a dos quarts de vuit del vespre si volen anar també a la inauguració i seràs tu i esperem que també el fred i ara en sobre l'Àngels i l'Àngels de l'Espai Rovallar de Menorca Ciutadella creu un plaer conèixer-te i tenir-te aquí al programa igualment que vagi molt bé l'exposició i ahir passarem a donar un cop d'ull i que segueixis creant i pintant moltes gràcies i gràcies Mireia m'ha encantat d'estar amb vosaltres igualment una bona tarda gràcies el mar la roca es va besant el cor somint i un cant juli és aquell cant que somint