Germinació: 40 anys del Carrao Blau — Pedagogia de l’art infantil a Sant Just

I doncs bé, per tancar el programa d'avui, us portem a la Soledat Sants i a la Laia Margós, que les tenim les dues a l'estudi. Bona tarda a les dues. Bona tarda. Mira, si li pots acostar una mica el micròfon a la Soledat, que així l'escoltem millor, pots baixar-li una mica també. Hola, bona tarda a tots. I a totes. Ara, ara, ara t'escoltem. Bona tarda a les dues. Com deia, esteu al capdavant del taller municipal d'Arts Plàstiques, o de Plàstica, millor dit, Carrao Blau, aquí a Sant Just, a la Vagoneta. Suposo que tothom ho coneixerà, no? Suposo que sí, perquè ja estem fa bastants anys en aquest indret. Concretament 40, no? Que per això ho feu també... Perdó, 40, no a la Vagoneta, sinó amb altres indrets. 42, Soledat. I 42, sí, perquè amb el Covid vam dir que ha de retreçar-ho tot. Havia de fer-se l'any passat i es va treure un any, eh? Clar, l'any passat no l'heu comptat, eh? No. No. Com si, mira, està allà. Està allà. Si us sembla, primer, no sé si vols tu mateixa, Laia, explica'ns una mica què és el Carrao Blau. El Carrao Blau és un taller de plàstica municipal que està fundat per la Sole i la Marta Balada fa 40 anys. i que nosaltres, el nou equip, intentem, doncs, fer el mateix que ens ha ensenyat, no? Unes idees bàsiques, no? Llavors, aquesta exposició, bàsicament, us volíem comentar que és un homenatge a tots els infants que han passat i han compartit el Carrao, amb tots nosaltres. L'exposició, estem parlant la del Marc Art, eh? Sí, germinació, es diu germinació i 40 anys, d'acord? Llavors, per fer-ho, hem pregut aquesta simbologia, la germinació de la natura, d'acord? Igual, pensant com un pagès cuida la terra, la sembra, la mima, la rega perquè creixi bé, en condicions, no? Doncs nosaltres ho hem representat amb un arbre, que en diem l'arbre viu, que està fet amb cartrons de tubs de reciclatge, una arbre molt grossa, i està envoltat d'imatges d'infants que estan creant, que estan actius. I que fan créixer aquest arbre viu. Així explicat, si no el veieu, és una mica difícil de fer-vos la idea, s'ha de veure, eh? Hem d'anar a veure-ho, clar. Sí. Després també trobareu molt, doncs, un estudi sobre la natura, de diferents representacions de flors, d'oliveres, de fulles, de muntanyes... Tots ells són treballs que hem fet al Carrao, amb els infants del Carrao, i també que hem fet participar a les escoles del municipi, que aprofitem aquí per agrair-los molt la seva participació, molt valuosa per nosaltres, i molt activa, també. I a la mateixa exposició trobaran obres seves, dels infants a les escoles de Sant Lluís. També dius que per la pandèmia, que l'altre dia en parlàvem aquí a la ràdio, hi ha alguna sèrie de coses que no podrem fer a l'exposició, que eren més actives, que havien de participar els infants activament, perquè eren treballs més de tipus sensorial, hi ha un projecte que es deia d'estriar el grà de la palla, que no es podrà fer perquè és manipulatiu, i això hi ha algunes altres coses que les hem hagut d'aparcar, que ens ha estat greu, però ha sigut així. Perquè això s'havia de fer a l'exposició mateixa? Sí, sí, i no ho podrem fer. En una altra ocasió ja trobarem la manera de fer-ho, suposo. Però sí que recordeu-vos que a les escoles també de Sant Lluís hem fet una sèrie de tallers amb ells, que farem ara en breu, d'un parell de setmanes, vindran a l'exposició, i farem una visita guiada per ells i uns tallers pràctics que van al voltant de l'exposició, seguint la tònica del tema general, que és la germinació. I això ho farem la setmana vinent, no l'altra. I en quant als continguts pedagògics, hi ha tota una sèrie de 100 testets que estan representats amb 100 testets, que són en diversos grups, i vull que la Sole, sisplau, ens ho expliqui. I ja que la idea d'aquesta exposició, vull dir, com a morativa d'aquests 40 anys, doncs ha sigut ella qui l'ha ideat. I nosaltres, com sempre, amb molt de gust, l'hem recolzada amb els treballs dels infants del Carrau, no? I aprofitem també aquí per agrair-li la seva intervenció tan valuosa, com sempre. I tant. Doncs, Soledat, explica'ns una mica aquest lei motiu de l'exposició. Sí. Mira, jo ara, com que me'l sé de memòria tot el que ja has posat, et faré quatre pinzellades que les imatges es miren d'una determinada manera i veus el contingut pedagògic a fora o a dintre, no? A l'entrar només veuràs testets amb nens a dintre el test d'imatges dels nens treballant, eh? Quina imatge pedagògica vull representar amb això? Si mireu les cares dels nens i el que fan, veiem que estan tots molt atents, contents i a dintre del que estan fent. O sigui, que estan molt atents a el que fan i estan contents de fer-ho. I amb molts materials diferents. Això ja és una data, no? Obras la porta i veus totes les flors que hi havia l'altre dia a l'escala de l'església. Sí, per Sant Jordi. Que són participatives de quasi tots els nens del poble i de les escoles. I què vol dir això? Pedagògicament han fet un esforç al Carreo Blau, perquè en principi no era així, d'anar fent pedagogia a les pròpies escoles municipals. I això jo n'estic molt contenta perquè també els agraeixo, tots els mestres, els directors de les escoles, que s'hagin deixat participar directament amb els seus treballs. I tenim molts treballs, els hem convaginat amb els nostres i quasi no se saben quins són els d'ells i els nostres, no? Vull dir que això és bonic. Després entres i veus tots els nens i nenes del Carreo retratats, però fent dibuixos mirant-se el mirall. El que té una mica d'idea didàctica, etcètera, ja veurà allà què passa allà. Que tots aquests nens han tingut la llibertat de poder-se fer com han volgut, que els han posat els mitjans tècnics a l'abast perquè puguin tenir un mirall, es puguin mirar, puguin tenir materials diversos, puguem respectar la manera de fer. Això és un altre punt, com si diguéssim. Llavors entrem a dintre i el que és més intel·lectualment parlant, no?, el que és més així important, són els 100 textos que han fet amb 4 grups, A, B, C i D, que et dic una mica aquí les temàtiques. Aquests 100 textos també és, unitàriament, cada un d'ells és un treball original que no en copia mai de ningú i que té unes premisses d'una diversitat molt pròpia nostra del Carreo. O sigui, l'hem inventat i l'hem posat a m'escena d'una manera original. I ara et diré els quatre continguts didàctics. I ho dic també, tot, perdona que me'n vaig d'una cosa a l'altra, però ho he de dir, que té una vessant pedagògica però també té una vessant poètica de simbologia. Tota la simbologia del creixement i de la natura, amb aquests temps tan difícils que m'està vivint, crec que és el que podien donar més sentit a la poètica de poder encara creure en nosaltres mateixos i en el món que ens envolta. Llavors, bé, comença l'A. L'A van implantar llavors de signes gràfics i van germinar lletres, línies, gargots, dibuixos i llenguatges propis amb aquest ordre. O sigui, primer, les lletres. Què vam fer de les lletres? Hi ha dos exemples, per exemple, que hi ha tot cangint està cobert de la lletra A quan es va inaugurar la nova biblioteca. O sigui, això potser ningú ho ha fet. Vam fer tota la façana d'As. Després hi ha nars transformades, que són de la lletra, de totes les lletres del vessadari, transformades en dibuixos. Te'n recordes, la senyora embarassada, de tot, eh? Bé, això són exemples, eh? Després, els gargots. Els gargots del Tàpies, del núvol del Tàpies, vam observar que era igual que un gargot d'un nen del taller, sense haver-lo vist, no? Però és que s'assemblava exacte. Era com una còpia. El núvol amb el gargot del nen. Què hem fet amb això? Hem donat opció als nens la llibertat de poder, drets, tenir un espai gran per poder fer gargots, gargots, gargots. Que tenim l'exemple d'un nen petit que no sabia encara fer l'esquema corporal. I després dels gargots, la primera vegada a la seva vida que va dibuixar una cara rodona, amb uns ulls d'una persona. A través d'aquests gargots. Sí. O sigui que cada un és una història, no? Que no te les diré perquè si no, no acabaríem. Però perquè vegis per on... Dibuixos, ben fets o respectats, i fins a arribar a llenguatges propis vol dir que ja la persona una mica més gran ha arribat a tenir una manera de fer que ja li coneixes el que fa pels seus dibuixos. Un exemple és la Joana Margarit, que tenia una manera de fer que un dibuixeu ja el coneixés de seguida. i aquesta personalitat amb el traç o amb la manera de fer també està reflectida. Això és el primer grup. El segon grup dic que vam plantar interrogacions sobre qui som, com l'esquema corporal de dir, bueno, qui som nosaltres, no? I llavors surten les idees de les respostes molt més àmplies. O sigui, som un esquema corporal, el cos mirant, les mans, els peus, tot dibuixat, tot en volum i en pla, però també com som, què pensem, què estimem, què somiem. I llavors hi ha tota una sèrie de treballs, des d'un somni, des de l'estimació, quan venia a la castanyera, aquest arropament del nen amb la persona gran, vam fer cares d'avis i caps d'avis, o sigui, tota aquesta part emotiva del que és una persona. El tercer, van implantar aprenentatges de tècniques, aquí és tot el que són les tècniques, els materials i del món cultural, i ens han menat pintures, dibuixos gravats, esgrafiats amb ciment, sobre fusta, les aventures de fer nens una escultura, aquella del Walden, que vam fer una escultura gegant, i hi ha una sèrie de resultats gràfics molt bonics, ja de més petits a més grans. I l'últim, han facilitat situacions, aquest és molt important, i han germinat la implicació de cadascú, o sigui, el mestre, nosaltres donem molta llibertat als nens, però li tenim l'obligació, o la il·lusió, digue-li com vulguis, de facilitar situacions determinades, o sigui, la situació de l'altre dia de l'escala, per exemple, de les flors, això no ho han fet els nens, ho han pensat nosaltres, o sigui, feu-ho, a la vostra aire, feu-ho com vulgueu, però després fem aquesta instal·lació. Fem un taller obert per Sant Jordi al carrer, doncs estàs inventant una situació, que el nen passa pel carrer, veu uns nens que treballen, i s'hi apunta, no? Tot això són situacions determinades que nosaltres inventem. També cal dir que a mi, a les nenes del taller, a la Laia, a la Nat i al David, de vegades sempre, quan jo deia, he pensat, ja tremolaven, i jo he disfrutat molt inventant coses. Encara invento. Encara inventes? Sí. Però això potser és un deteriorament pedagògic, avui dia. Ja estic molt antiquada, ja, perquè ara, totes les escoles una mica més avançades, doncs fan al revés, són els nens els que inventen, els adults no inventen res. Però jo penso que aquesta invenció de l'adult, amb il·lusió de fer una obra, eh, si no és endeteniment de la llibertat de l'alumne, si li va bé perquè l'il·lusiona, doncs és un factor bo, perquè no fas cap mal a ningú, el contrari, dones una situació de què? I si féssim això? I si inventéssim avui una façana per no sé quantos? Eh? Fa anys, tu ets molt jove i no ho deus saber, però de les primeres coses que vam fer va ser que ens hi hagués a estar, amb una vestida, la vam recobrir tota d'una antafassana, de la façana d'un quadre de la Joana Margarit. i això va portar, doncs, molta feina, perquè no teníem cap superfície tan gran per poder-ho fer, i ho vam fer a la Teneu. Els adults vam copiar el quadre de la nena, exacte, en gran, el vam multiplicar, tota la façana de Can Genestar. Van venir les senyores de fer feines i ens el van treure i es va fer molt bé. I vam tornar a començar, eh, això els adults, no? Però tant es van emocionar els adults com també els nens que havien fet els quadres de Can Genestar. o sigui, a cada situació que tu tens il·lusió, comuniques aquesta il·lusió als infants, els respectes com ho fan, eh, i surt, doncs, treballs que són, si són fets amb carinyo i amb dedicació, doncs surtin macos, no? Les flors, per exemple, hi ha un altre factor de les flors, que no sé si algú s'hi ha fixat, no n'hi ha cap d'iguala. I això era el meu repte. L'Ajuntament ens van dir, feu algun flors, feu alguna cosa amb flors, jo vaig tema les coses que no es fan bé, que és, nen, vine, porta la mà, fem així. No, perquè ens van dir, perdona, Soler, feu un tutorial. Ja vam sentir... Perquè tothom ho fes més o menys igual, no? o copies... No és que ells volguessin fer-ho, que copiessin el tutorial, no? I ens fa una mica de por la paraula tutorial, perquè ja sembla que... T'ensenya com fer-ho, bàsicament. Sí, això agafes el paper, doblegues i caraboles. És que llavors sortiran totes iguals i iguals. Més que un tutorial farem, bueno, un tutorial, un vídeo explicant tècniques diferents, com, no? Es poden fer una rosa de moltes tècniques, no? i ensenyes una mica... I aquí te'n surten de diferents. Sí que si no els hi farem, eh? Si fem que surtin totes iguals, no ho farem. No, ja ho saben, ells tampoc ho volen. Però bueno, no tothom ho sap, jo encara ho tinc que repetir això moltes vegades, perquè a les escoles, no de Sant Just, d'altres llocs, entres i tothom veus els nens petits, les parets totes iguales. Totes sent roses, sí. I ara aquí, si haguessis vist la il·lusió que els nens i nenes pujaven l'escala i buscaven la seva rosa, no buscaven el seu nom, buscaven la seva rosa i la coneixien. Va quedar preciós, eh, va-la dir, vull dir, veure l'escalinata. Que sigui bonic o no, eh? A part d'això, perquè no tenen culpa o vull dir que si és maco o lleig, el fer la seva rosa doncs ja és una data, no?, que tothom ho fa com vol i que també ensenyes a les escoles amb aquest tema que jo hi va tallant molts anys i no ho he lograt, eh? O sigui, hi ha coses que no són... Queden a següents generacions. Molts cosa sorprenen que els nens diuen això ho ha fet aquest nen? Sí, ho ha fet ell. Vull dir, aquesta sorpresa, no?, moltes vegades que dius, ostres, això, dic si, si tant que ho ha fet ell. Tot sol, no? Tot sol. Vas a Caixa Fòrum, per exemple, deixa'm dir aquesta cosa perquè és una cosa molt grossa i et penses que ja ho faran tot bé i veus el taller de nens i veus que més o menys fan bonic que hi ha uns pots de rígids, no de plàstic, de ferro, uns pots i que han copiat un pot. Dic, mira, és una cosa original. Però jo vaig mirar més detalladament i dic, què és estrany que tots tinguin la mateixa mida aquests pots? Doncs, havien fet una fotocòpia dels pots i els nens damunt els decoraven. Això és impresentable. Avui dia, això és impresentable. És una tècnica, crec que s'utilitza a moltes escoles, no? o moltes escoles. Però això jo vaig anar a queixar a la direcció de dir, vosaltres aquest esteu reconeguts com un lloc bo, com podeu fer això? No és que no ho sabríem fer, doncs no ho feu, si no ho sabríem fer, no ho feu. Però els nens han de mirar un pot. No, no ho sabríem fer, no ho sabríem fer els nens, perquè tenen por que no ho sabríem fer. I els nens ho saben fer. I els nens no ha de fer aquell pot tal qual és, ha de fer el seu pot com ell l'interpreta i el veu, no? Aquesta por que hi ha vegades, no? i aquesta exposició, per acabar, és tot una mica aquest, la didàctica aquesta de com fer les coses perquè els nens siguin ells els protagonistes del que fan. Tu també ets part de la protagonista, Soledat, per això també teníem ganes de sentir-te, per això tampoc no t'he volgut tallar massa perquè teníem poc temps, ens queda un minut per plegar el programa, però us agraeixo, Laia i Soledat, a les dues que heu vingut per aquí pel programa. Faig el recordatori, aquest dissabte a partir de les 12 del migdia s'inaugura aquesta exposició Germinació del Carreau Blau al nou espai, ja no tan nou, però certament nou, espai Mercart a la primera planta del Mercat Municipal de nou. Soledat, moltes gràcies per venir i explicar-nos tota l'exposició, que de ben segur molta gent anirà a veure i si no ja ho recomanem des d'aquí, a seguir creant. Molt bé, i que creïn, no creant només nosaltres, sinó que creïn els nens i nenes de Sant Just, que tenen molta sort perquè hem pogut viure tots aquests anys. I tant, 40 anys. I que també tinc que dir que les generacions de tots els nens aquests n'hi ha molts que han sigut d'anar aixecsirats artístics, o poetes, o escritors, o coses que tenen relació amb el món més dels sentiments i de les lletres. Doncs, Soledat, Laia, gràcies. Gràcies. Ens veiem molt aviat. Una abraçada. Moltes gràcies. Gràcies. Gràcies.