Entrevistes de la Plaça Mireia del 19/10/2020 — Incertesa i canvi: respirar i observar la ment per transformar la por, convertir la solitud en plenitud i passar del fer al ser

Context i convidada

Paula Folk, psicòloga i coach teleològica, conversa amb la Mireia sobre com transitar la incertesa actual mitjançant eines pràctiques, una nova relació amb els pensaments i les emocions, i un canvi de paradigma: del fer constant al ser i sentir.

Entendre la incertesa

• La vida és incertesa: les estructures externes (feina, relacions, rutines) donaven una falsa sensació de control.
• Quan aquestes cauen, aflora la por i el “no saber”. Això pot ser una oportunitat per reconstruir des d’un lloc més autèntic.
• Clau: no negar la incertesa, sinó aturar-nos i sentir-la per detectar les creences que l’estan alimentant.

"La vida és incertesa; mai hem sabut què passarà d'aquí a un minut."

El canvi constant: confiança i decisions

• El canvi sempre ha estat present; el repte és com hi responem.
• Desenvolupar confiança en els propis recursos i en la capacitat humana d’adaptació.
• Decisió vital: “despertar” (obrir-se al canvi) o quedar-se com abans. Cada opció té conseqüències.

Eines pràctiques per gestionar la por i l’incertesa

1) Tornar al cos i a l’ara

• Respiració conscient: inhalar i exhalar per relaxar el cos i recuperar claredat.
• Quan el cos es calma, és més fàcil observar el pensament sense enganxar-s’hi.

2) Detectar i redirigir el pensament

• Identificar la “pel·lícula” mental (pensaments de futur basats en memòries del passat) i dir “para, no et compro; ara mano jo”.
• Reorientar la ment al present: “Ara estic bé. Ara respiro.”
• Mantra útil de l’Ho’oponopono:

"Suelto y confío"

• Objectiu: tallar el bucle i tornar al present amb confiança real (no positivisme superficial).

Ment i pensaments: del bucle a la reprogramació

• Aproximadament el 70% dels pensaments d’avui són els d’ahir: els pensaments són hàbits.
• Diferenciar la ment operativa (repetitiva) del poder creatiu de dirigir el pensament cap a la veritat i la confiança.
• Entrenament mental: aturar la inèrcia que perpetua la por i instaurar noves rutines de pensament.

Ser observador: ioga i la metàfora del tren

• Imatge clau: com a l’estació, veure passar els trens-pensaments sense pujar a cap.
• El ioga ajuda a convertir-nos en observadors de la ment i a arrelar-nos al present.

Emocions: sentir sense identificar-se

• No som el que pensem ni el que sentim; som qui pot dirigir pensament i emoció.
• Permetre’s sentir emocions (tristesa, por) sense comprar la història mental que les magnifica.
• L’emoció és informació sobre la percepció, no una veritat absoluta.

"No som el que pensem."

Solitud que esdevé plenitud

• En comptes d’evitar-la, obrir-se a sentir la solitud; així pot transformar-se en plenitud.
• Procés personal de la Paula: de viure la solitud amb tristesa a sentir-se plena i arrelada amb ella mateixa.
• Clau: afrontar les emocions i revisar les creences sobre un mateix.

Del fer al ser: la “malaltia del fer”

• Creença estesa: si no faig, no sóc o no valc; sovint el fer tapa emocions que no volem mirar.
• No per fer més s’aconsegueixen millors resultats. Importa des d’on fem (amor, presència) més que què fem.
• Invitació: deixar de fer per entrar en connexió interna i obrir-se a sentir.

Idees clau

• -
• Accepta la incertesa i escolta la por sense negar-la.
• -
• Respira i torna al cos per recuperar presència.
• -
• Atura el pensament: “para, no et compro; ara mano jo”.
• -
• Confia: “suelto y confío” per tallar el bucle i tornar a l’ara.
• -
• Observa, no t’identifiquis: no som els pensaments.
• -
• Transforma la solitud en plenitud afrontant emocions i creences.
• -
• Passa del fer al ser: prioritza la connexió interna i l’amor com a motor d’acció.

Tancament

• Crida final: valorem la vida i seguim descobrint-nos a nosaltres mateixos amb curiositat i coratge.