Irene presenta “Els desperfectes”: 21 contes d’humor negre, premi Documenta 2020, i portada de Gina Hárster

Bona tarda, Mireia. Bona tarda, benvinguda a la misura, benvinguda també al programa de plaça Mireia, teníem també ja ganes de conèixer't, tot i que sigui per telèfon, com sempre dic en època de Covid, doncs bé, no sempre podem conèixer'ns en persona, però... Sí, no és una llàstima. Home, sí, però estàs ben a prop, per tant, algun dia segur que passes per aquí. Sí, oi tant, oi tant, i moltes gràcies per convidar-me. Home, tu, abans de res, faig una molt breu presentació. Irene, ets d'aquí de Sant Just, ets Sant Justenca, ets escriptora novel, i precisament avui parlarem d'aquesta primera obra, del primer llibre, que és un recull de contes, per començar, Els desperfectes és el títol d'aquesta obra, de l'altre editorial, que per cert, em declaro molt fan d'aquesta editorial, tant pels continguts com per... Que bé. Sí, sí, per com escollen els i les escriptores, escriptors, i també les portades, que també en parlarem, perquè també forma per una Sant Justenca de la portada, però per començar, Irene, abans que s'afegeixi a la trucada l'autora, també de la portada, la Gina Hárster, explica'ns una mica quins són aquests personatges desperfectes que apareixen en aquest llibre, que es diuen els desperfectes, i per què són desperfectes? Doncs els desperfectes són 21 contes, que això tracten temes com molt diferents, des de la mort, la fe, el final de l'amistat, el final de l'amor, la superstició, hi ha com molta varietat de temes, però és veritat que tots comparteixen un punt d'humor negre, i potser alguns plantejaments una miqueta absurds, també una miqueta de ganes d'experimentar amb la idea del conte, i el que dius dels desperfectes, el títol és perquè em feia com gràcia el contrast que hi ha entre la idea del desperfecte, que és com, no?, s'ha pas rescat el moble, com una cosa com molt poc greu, i les tragèdies que els hi passen als personatges, que són gent que els hi passa coses bèsties i que no saben gaire com reaccionar, reaccionant de maneres com poc habituals o com una miqueta absurdes, no sé, m'interessava com una miqueta aquest contrast. I estan inspirats, o t'has inspirat en persones reals per crear aquests personatges no perfectes o desperfectes, o són pura imaginació? Bé, jo crec que tothom, en general tothom, tothom fa el que pot, però no m'he basat en ningú concret, la veritat, els contes no són d'autoficció, vull dir que al final suposo que sí que tot el que vas veient o tu mateix, el que et passa, tot influencia, però en aquest cas els contes no és allò que diguis el meu alter ego ni cap cosa així, són situacions bastant imaginàries i amb un puntet de fantasia, de fet, vull dir, intentant marxar una mica del realisme. I què et va dur escriure aquests contes? D'on sorgeix aquesta idea a la llavor d'aquesta primera obra, d'aquest primer llibre, que deu fer una il·lusió tremenda també tenir-lo entre les mans? Sí, em fa una il·lusió molt tremenda, molt tremenda. I, bueno, la veritat és que escriure he anat escrivint sempre i és veritat que l'últim any i mig he tingut més temps i vaig anar fent allò, bueno, portava com uns quants contes, veia com que de cop i volta doncs m'hi podia posar una miqueta més i quan s'estava costant el premi vaig dir, va, vaig a intentar-ho. I després també quan vaig començar a veure que els contes tenien com aquest punt de textura en comú, vull dir que, bueno, vaig veure que podia tenir una unitat i vaig decidir provar, aviam si hi havia sort. Has comentat el premi, entenc que t'està referint al documenta, al premi i documenta 2020. Sí, que l'hem guanyat, de fet, és execo, l'hem guanyat amb una altra noia que es diu Leia Vinyes, que ella ha fet una novel·la que es diu Les Closques. És a dir, primera obra publicada, primer llibre, aquest recull de contes i ja vas amb un premi, és com una manera perfecta de presentar-te al públic. Sí, sí, no, no, per mi, o sigui, és un honor absolut haver-lo guanyat i a més és un premi que segueixo des de sempre i que té molt bona projecció i, bueno, el que deies, l'altre és una editorial meravellosa i et dona com molta visibilitat, vull dir que estic encantada. També una miqueta espantada, però sobretot encantada. Espantada de què? Per cert, Irene, estem trucant a la Gina. Bon dia. Mira-la, aquí la tenim. Perdoneu, que això va una mica així. Hola, Irene, quanta temps. Hola, Gina. Tenim també la Gina Hárster, també de Sant Justenca, i com deia a l'inici, ella és la que ha creat la portada d'aquests desperfectes. Gina, explica'ns una miqueta d'on t'ha sorgit la idea d'aquests personatges que ja ens comencen a sonar una mica familiars aquí a Sant Just perquè hem vist altres pintures, altres obres teves i la teva petjada, el teu ADN és bastant reconeixible. Sí, estic, estic, estic de moda, Sant Just. Estàs en faies, estàs en faies. No, la Irene em va... Ella em va trucar amb una idea una mica ja clara que volia aquests personatges, perquè li agradava molt, i llavors va ser molt fàcil, a partir de llegir-me les històries, que, bueno, els personatges també són una mica així... Bueno, jo li dic malparits, però no sabria com definir-los, i encara estava molt bé, estava molt bé el tipus de personatge amb el tipus d'història. Clar, jo la Gina la seguia com de feia temps, i veia com que feia aquests personatges en formes rares, i així com una miqueta com... Gents perfectes, no?, precisament. Exacte, era molt l'objectiu, i llavors, bueno, el que deies, Gina, que li vaig posar uns quants contes... Es va llegir en primícia. Exactament, i ja està. És a dir, vau ser vosaltres dues que directament us vau posar en contacte, i vau treballar juntes la idea de la portada, va ser una unió buscada i trobada alhora. Sí, és a dir, a mi l'Eugènia Brogi, l'editora, em va dir com si tens idees d'il·lustradors que et puguin agradar, digue-m'ho. I llavors vaig pensar en la Gina, i li vaig ensenyar unes quantes il·lustracions i tal, i em va dir com endavant. I llavors, sí, a partir d'aquí va ser com anar fent... Vam quedar un dia les dues, i vam mirar com diverses opcions que havia pensat la Gina, i vam anar fent, no, Gina? Tu com ho veus? Sí, així, exactament. Sí, sí, va ser fàcil. Vull dir, la Irene era fàcil treballar amb ella. Vull dir, és una persona fàcil, sí, vull dir, li agradava tot, saps? És que està molt bé, ha quedat preciós a la coberta. Ha quedat molt bonica, i per dintre també és molt bonic el llibre. Sí, estem contentes. Sí, sí, jo el vaig veure ahir per primer cop, i molt contenta, molt contenta. Perquè és la primera portada, sí que has fet altres, potser exposicions, no, Gina, o en altres llocs també t'han pogut veure, hi ha botigues de Barcelona, si no vaig mal encaminada, que també venen les teves impressions, els teus prins, no? Correcte, sí, sí. Però és la primera portada que fas. És la primera portada, i serà la segona, perquè també estic fent-la d'en castellà. Ah, la Gina fa l'anunci oficial de la traducció del castellà. Tenim aquí el despoigret perfecte, gràcies, Gina, per donar-vos la primícia. No, home, no et preocupis. Llavors, los desperfectos, que entenc que es dirà, no?, directament així. Sí. Serà una altra portada, que també faràs tu, Gina, però diferent. Sí, sí, sí. També molt divertida. Jo crec que les dues són molt divertides, molt diferents, però... Són molt diferents. Sí, són molt diferents. Sí, sí, és a dir, les dues tenen molt clarament la teva petjada i el teu estil, però realment sí que són bastant diferents. Sí. Sí, sí. Curiós, no? Llavors, seu guai. Curiós, no? Bueno, sí. Que siguin, no sé... També ells tenien, els de l'editora, tenien una idea molt concreta, també una mica del que buscaven. Sí. I, saps, i llavors ells volien tirar més cap a una altra banda bastant similar. No, bé, tampoc s'allunya molt, eh? Però... Però, bueno, molt contenta. Jo amb la Irene encantada. Si treu un altre llibre que em truqui. I a mi també. No feu mai així fem l'entrevista tres, un altre cop. Així que perfecte. Doncs, Gina, gràcies per atendre'ns aquests minutets, ni que siguin que t'hem robat. Seguim parlant, seguim xerrant amb la Irene. Que vagi molt bé aquestes obres. Gràcies, Gina. Adéu, Irene. Adéu, Mireia, adéu. Adéu, adéu. Irene, seguim xerrant amb tu d'aquesta obra. Hem conegut una miqueta més a través de la portada, que sempre està bé entendre, no?, aquí i al darrere d'aquesta obra. Com dèieu, una fusió gairebé natural, no? Tot i que l'editora et va potser posar una mica en situació amb ella, però sembla que va fer un tàndem perfecte amb la Gina Harster. Bueno, no, va ser ideal perquè jo, a part, no sabia que era una cosa que pogués fer el tema de... Tampoc sabia com funcionaven aquestes coses i no sabia que tenia com un punt de marge per poder decidir el tema de la coberta i em fa una il·lusió com molt sincera perquè, perquè sí, trobo que és molt guai que l'hagi pogut fer ella, que les dues, doncs, no sé. Sí, sí, i que estem com mig, com... Bueno, ara la gent està a tope, però no sé, que... Que fau emergents, no? Sí, i que puguem com fer això juntes em sembla molt bonic, la veritat. Perquè, clar, el procés d'escriure un llibre, clar, que comentaves, has tingut un any i alguna cosa, igual que molta gent, que han tingut molt de temps per pensar i fer moltes coses, clar, el primer llibre, no sé, potser tens algun tipus de persona, o persones, o qui sigui, que potser ja estan en el món editorial, però, clar, una persona de zero escriure i publicar un llibre, què tan difícil és portar-ho a terme, és a dir, tangibilitzar-ho directament, trobar l'editor, trobar l'editorial, és a dir, tot el procés, com ha estat? Fàcil, ràpid, difícil, com... Clar, al final el tema del premi facilita bastant les coses perquè tens un termini i llavors pots dir com, no, proves, vull dir que no hi ha la cosa d'haver d'enviar el manuscrit a un editor i haver de preguntar com, no, haver de buscar l'editorial, vull dir que crec que... Primer passes pel premi i després passes per la publicació, no? Clar, és a dir, tu et presentes el premi i llavors si guanyes comença tota la maquinària i durant el que seria com l'època d'escriure, sí que vaig tenir molta sort perquè, a part que tenia, doncs, gent propera que em podia anar ajudant una mica, sí que és veritat que vaig estar convivint amb dues amigues que em van ajudar molt, que són molt bones lectores i que realment sí, els estic molt agraïda perquè em van anar acompanyant molt bé i sí, això va ser un lujo. Havia llegit en algun lloc ara que deies que has tingut amigues, lectores que t'han ajudat molt, que de forma natural t'ha vingut, no?, la inspiració o la bolla d'escriure, no?, i que has passat una mica de l'alegria de llegir a l'alegria d'escriure, també. Sí, és a dir, bueno, clar, hi ha com tota, bueno, no, sí, sí, sí, de fet sí, és a dir, jo m'ho passo bastant bé escrivint i després, és a dir, sí que en algun moment, doncs, no?, doncs buscar el rigor, que la cosa sigui com coherent, que vull dir, que clar que hi ha com moments de, no de patir, però d'haver-te de posar com més sèrio, però com, la idea del joc m'agrada molt i m'agrada molt en referència a escriure, és a dir, això, el tema del conte, per exemple, que poder jugar una miqueta amb què és un conte, què no ho és, buscar els límits, tal, jo amb això m'ho passo bé. He llegit també que hi ha alguns contes que, en certa manera, no estan acabats o queden una mica, una mica oberts. o com ho fas? Sí, clar, hi ha alguns contes, bueno, els contes són com, són molt curts, realment, llavors, és veritat que, clar, n'hi ha alguns que no plantegen allò, un inici, un ús i un desenllaç com molt, molt, molt tancats, potser són com més, n'hi ha alguns que jo crec que són com més com si fossin vinyetes, allò, una escena concreta que llavors, doncs, el lector en pot treure una cosa o altra, no?, però que potser no són com contes com això, de 15 pàgines molt elaborats amb un final tancat, són potser com més situacions, escenes. Són com micro, microsèries, micro, no?, o petits, no? Sí, com si fossin, sí, com si fossin, sí, com escenes concretes, allò, potser com la novel·la és com més com un gènere en què et pots esplejar tranquil·lament, no?, i com aprofundir en els personatges i aprofundir en tot el que està passant i l'altre dia no sé qui va dir que em va semblar molt interessant però no me'n recordo qui ho va dir, vull dir que fatal, però que deia que el conte és més d'escena i la novel·la és més de personatge i és veritat que, bueno, que has de condensar molt per fer un conte i llavors doncs potser hi ha coses que no queden tancades o que queden més a l'aire i... però, però, bueno, també crec que deixa més oberta la... la imaginació deixa més oberta la... sí, la interpretació cadascú potser doncs li aboca una cosa diferent o... no ho sé, aviam, aviam com va. Alguna crítica, diguéssim, narrativa, no? Deia que la... o crítiques literàries, més aviat, deia que la... o havia llegit, no?, que la veu narrativa que hi ha al darrere d'aquesta obra, per tant, tu mateixa que ho escrius, no?, és molt segura i molt ambiciosa o que es denota segura i ambiciosa amb poder, és a dir, segura, no?, així, molt empenta, perquè suposo que així també ets tu, Irene. doncs, no ho sé, la veritat, però això, això, no, això ho ha dit el jurat, això ho ha dit el jurat i vaig estar com molt contenta que ho diguessin perquè jo la veritat és que no havia... és a dir, no pensava com que fos... tampoc pensava que fos insegura, eh, sincerament, però em va com sorprendre que ressaltessin això. Sí, no ho sé, aviam com... bueno, també parlaven d'esquerositat i negró. No ho sé. És cert això o no tant? No, sí que és cert, hi ha molt d'humor negre als contes, és a dir, tracten com... com... això, temes potser una mica... una miqueta negres, bueno, la mort, com... els finals de les coses, vull dir que sí que n'hi ha que troquen temes una miqueta d'orillos i com a to, el que m'ha funcionat millor era l'humor negre. i llavors potser sí que hi ha aquest punt de desparpajo, que potser és la seguretat que ells hi veien. A més, diguéssim, una llibertat no controlada com un... deixar-se anar, potser. Sí, potser sí. Sí, sí, sí. Irene, volia parlar també d'un altre punt abans d'acabar, que ens queden uns últims minutets. La revista Branca, Branca.cat, per si algú vol anar a mirar, ets una de les... crec que he llegit que ets una de les que forma part del nucli d'1, és a dir, una de les fundadores, entenc, d'aquesta revista. Històries i vinyetes, què és aquesta Branca? És una revista de ficció que fem amb la Julià Bacardit i la Irene Selvagi, som les tres editores i res, és una revista que vam crear farà com tres anys i ara anem pel quart número i funciona per convocatòria oberta, llavors nosaltres diem un tema i la gent s'hi presenta i s'hi pot presentar com tot el que sigui dins del ram de la ficció, és a dir, des de contes, poemes, guions, il·lustracions, còmics, és a dir, ficció tan literària com gràfica i llavors a cada número tenim un jurat que escull les obres que consideren millors i llavors doncs publiquem la revista en paper fins que el llibre té, jo crec. Sí? Doncs bé, és un bon lloc per anar a treure el cap i donar-li una ullada, no? De fet, precisament avui, avui que és 15 de març, s'acaba el termini, no?, perquè aquesta convocatòria que crec que aquest aquest pròxim número anirà, a veure si ho llegeixo bé, un mite fundacional del planeta Mart. Sí, això és... Quina temàtica, eh? Quina cosa més natural, com va sorgit això també? Quin tema? Això sorgeix que hem fet una col·laboració amb el CCCB, amb el... Sí, i ells tenen un festival de literatura que es diu Cosmòpolis i ens van proposar d'aquest any ens van proposar de fer alguna cosa junts i els temes eren limitats i llavors, bueno, un dels temes possibles era Mart i llavors vam optar per fer-ho sobre Mart i sobre una possible societat humana que es muda al planeta Mart. Llavors, bueno, és una branca com a especial perquè normalment totes les... totes funcionen per convocatòria oberta i en aquest cas hem fet un encàrrec a set escriptors i hem obert convocatòria només per un text. Vull dir que és com una mica diferent de les branques normals i ara, però, bueno, ara el maig sortirà la branca normal que tracta sobre mala literatura i això és art i després sortirà la marciana. És un any una miqueta... La marciana, eh? Sí, anava a dir una mica com l'any o com aquest any anterior i el que també seguim en aquest 2021, no? Tot molt marciano. Tot molt estrany, tot molt estrany. Però molt real també alhora, per tant no és una pel·lícula això. No és cap pel·lícula, no és cap pel·lícula, no, no. Exacte, tampoc és una pel·lícula que hagi publicat aquest llibre Irene, amb això anem acabant avui, com deia, els desperfectes de l'altre editorial, si algú que encara no coneix aquesta editorial, de debò que us animo a que investigueu la teva obra, òbviament, i tot el ventall que tenen, perquè és una editorial que realment cuida tots els detalls, també passant per la portada que hem tingut també el plaer de tenir per aquí la Gina Hàrster, tot i que sigui per telèfon, però crec que ha quedat prou bé, Irene, estic força contenta d'haver pogut tenir-vos a les dues per telèfon. Sí, moltíssimes gràcies. El dia 10 ha sortit el llibre, no? Cert? Sí, sí, sí. Ara ja està el món. Ara ja podem dir-ho en veu alta. Doncs Irene, gràcies per aquesta entrevista avui, m'ha encantat conèixer-te a tu i també saber una mica el punt creatiu de la Gina amb aquesta portada que ens ha fet aquest espòglic genial de la portada en castellà també, m'ha encantat això. Sí, sí. I de la presentació també que ara potser, no sé si es pot dir així, però en principi presentarem el llibre el dia 19 de març, que el llibre té. Ah, doncs mira, perfecte, perquè també és d'aquest dijous, de fet. No, divendres no és? 15, 16 i 7? Bueno, és que sóc fatal jo. No, és divendres, és divendres, sí. Doncs va, digue'ns a quina hora a quina hora ho fareu. És que no ho sé, no ho sé encara. Segurament serà el vespre, no? O migdia, tarda, no? Però suposo que serà el vespre, sí, sí, sí, sí. I ens informarem, per dir-ho també a través dels canals informatius de Ràdio d'Esvern. Així que, Irene, a veure si també ens coneixem aquest divendres en persona i així acabem de posar-nos cares a les nostres ànimes desperfectes. Irene, gràcies per atendre'ns, com deia, un plaer. Perfecte. M'agrada aquesta alegria que també contagis, que vagi tot molt bé i quan hi hagi aquesta segona obra, llibre, contes, el que sigui, encantats, encantades de tenir-te per aquí pel programa i a gaudir d'aquest primer llibre que tens entre amants. Moltíssimes gràcies. Oh, i tant, oh, i tant. Que vagi molt bé. Que vagi molt bé. Encantada, Mireia. Adéu. M'agrada. M'agrada. M'agrada. Fins demà!