Jordi Homet musicant Miquel Martí i Pol: del piano clàssic al debut com a pianista-cantant i el valor del temps

El temps no es perd ni es guanya, transcorre i el vivim. El temps no es perd ni es guanya, d'altres cops no es guanya. Tot és incert i alhora necessari, i mai no se sap bé que hi ha res de les dones, del gran esforç de créixer, tot és incert i alhora necessari. Ningú mai no se sap bé que hi ha res de les dones, del gran esforç de créixer i de contèixer. Transcorre el temps, ningú no el perd ni el guanya. Transcorre el temps i transcorrem nosaltres. El temps no es perd ni es guanya. Doncs precisament d'això volem parlar-ne avui i tenim la veu que estàveu sentint i esteu escoltant, que està cantant-la. Tenim avui en directe aquí a l'estudi de Ràdio d'Esvern. Jordi Homet, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, estem escoltant. T'estàs escoltant a tu mateix? Efectivament. De fet, estem escoltant aquest Jordi Homet, canta Miquel Martí Pol, en aquest cas el poema Temps perdut. No sé si serà un dels poemes que escoltarem aquest cap de setmana, el dissabte, a l'Esplana del Casal de Joves. Efectivament. Sí, sí. És un dels poemes que, a més, el vaig fer en confinament, diguéssim. Aquest concretament és una mica especial. Per això és l'únic vídeo, de fet, que podeu trobar ara mateix del que estic fent, d'aquestes cançons. Però, sí, sí, el podreu sentir el proper dia. Un 14 d'abril del 2020 d'aquest any, precisament, no publicaves aquest vídeo, que té gairebé 1.400 visualitzacions ara mateix. el podeu buscar al perfil de Jordi Homet, canta Miquel Martí Pol, no?, Temps perdut, és el poema. Com és música, un poema, Jordi? Bé, mira, jo vinc del món de la música clàssica i dintre de la música clàssica hem après a llegir la partitura, no? És a dir, el compositor ens va deixant com pispes, no?, de per on ha d'anar una interpretació, que això és el que nosaltres per això ho interpretem, no? El que passa és que, evidentment, el compositor ens hi posa les notes, no? En aquest cas, és diferent. El poeta, amb el seu text, doncs també ens parla, no?, també ens deixa aquestes pistes. Qualsevol text, qualsevol poema, té un ritme, té un caràcter, té un tempo, llavors una mica és intentar captar això, i jo, a partir de la improvisació, vaig buscant. Sí, però és improvisat el fet de posar notes a poemes, i estem parlant de poemes de Miquel Martí Pol, que no són poemes qualsevols, té poemes des dels anys 60 fins, a principis, als anys 2000, no?, vull dir que tenen un valor realment incalculable, com, entre cometes, com t'has atrevit a fer-ho, no?, en el bon sentit de la pregunta. Doncs mira, la veritat és que jo crec que quan un vol fer una cançó, el més important és què diu, no?, en aquesta cançó, i quan em vaig topar amb tots aquests poemes de Miquel Martí Pol, vaig tenir molt clar que eren una sèrie de temes i una manera de tractar-los, com molt directa, amb molta saviesa, i que em ressonaven molt. Llavors va ser com, bueno, doncs em sento molt identificat per aquests poemes, doncs vaig a jugar a posar-los en música, i això és una mica el que he fet. I aquest cap de setmana, aquest dissabte, no?, a la una, a l'una del migdia, a l'esplanada del Casal de Jove, si el temps ho permet, que esperem que sí, perquè els mapes estan una mica fent la guitza, no?, en aquest sentit. Estaràs acompanyat també per Joan Homet? No, en aquest cas estaré acompanyat per el contrabaixista Josepé Campisi i el percussionista Òscar Jorba. Això, Òscar Jorba, Argemí, no? Ara sí que ho teniu ben apuntat. Sí, sí. Fa molt que oferiu aquests concerts, vosaltres tres junts. Aquest concert serà el primer que jo faig com a cantant. És a dir, jo vinc, com et deia, del món clàssic, com a pianista, amb formacions com el Trio Padrello, soc el pianista de l'orquestra Càmera Musicae, i diguem que amb el registre clàssic compto com amb una trajectòria, però per primer cop em presento al públic com a pianista cantant. i amb aquest format precisament serà el primer concert. És la primera vegada que et veuran toquant el piano i cantant a l'hora. Exactament. I com ho portes, això, d'unir-ho públicament? Bé, doncs bé, és estimulant. És a dir, quan portes molts anys amb el món de la música clàssica, que en el meu cas la visc d'una forma molt intensa, a nivell de concursos internacionals, concerts, gires, que d'alguna manera hi ha molta pressió, he buscat en això la manera de trencar precisament amb aquest tipus de pressió. I diria que és com una mena de divertiment, tot i que, evidentment, m'ho prenc molt seriosament, però sí, sí, és com mirar la música des d'una altra perspectiva. Has estudiat a més escoles com l'ESMUC aquí a Catalunya, però també has estat a Alemanya, també estudiant. va ser en aquests moments que ja decidies que volies anar cap a la música clàssica, o era ja prèviament, o tu vas anar... Jo des dels sis anys, que tenia molt clar que volia ser músic. Des dels sis anys, eh? Sí, ho he tingut com claríssim. Regaleu-me els instruments, no? Sí, bueno, a casa meva és família de músics, per tant, diguem que el tema musical estava molt a l'abast, no? Hi havia molta música a casa sempre. Però jo d'alguna manera vaig anar fent aquesta línia més clàssica, des d'això al concertòria Terrassa, a ESMUC, després a Leipzig, després a Hannover... És a dir, he fet tota una carrera amb això i sí, ho vaig decidir com molt d'hora. Molt, molt d'hora vocacional, totalment llavors. Completament, sí. Vull dir que et surt de dins, no és una cosa que hagis d'estudiar per esforçar-te, tot i que hagis de treballar una part més tècnica, òbviament. Exacte, exacte. És a dir, el treball no te'l treu ningú, com totes les feines, no? Però està clar que és una cosa molt vocacional en el meu sentit i molt treballada, aquesta vocació. Sí, sí. Per això suposo que, si aneu al Twitter, si et volen trobar amb J, tot aquí o baix o met, o met a mag, trobant encara la definició del teu perfil i tens la major part del temps... Soc músic, no? Exacte. O faig música. La resta, dorms i menges, no? M'imagino. Ah, sí, sí, sí. I ara sóc pare, per tant... I de sobre. Sí, ara ja costa combinar-ho tot. Gràcies. Però, sí, sí, la major part del temps i és molt, és molt aquest temps. És molt, no? Sí. No és el temps perdut aquest que diu Miquel Martí Pol en el poema, en absolut? No, en absolut. De fet, la gràcia d'aquest temps perdut en el context del primer confinament, doncs, per mi, que crec que molts de nosaltres, doncs, va ser com un moment de reflexió, no? I de parada generalitzada, doncs, va ser com això, no? La sensació aquesta que el temps passa, no? I que podem ser grans observadors, que a vegades les coses van bé, a vegades no tan bé, però que el temps passa, no? Llavors, bueno, em va impactar molt aquest poema, sincerament. Com dèiem, i en poemes des del 1954, la Miquel Martí Pol, com has fet, com has aconseguit fer una tria de tot el que ha escrit o tot el que ha deixat documentat? Doncs, no ha sigut una tria conscient, ni amb un ordre, ni amb un... Simplement, m'he anat a... Tinc un llibre amb tota l'antologia poètica, i els anava follejant, els anava trobant, i de fet, ha sigut després, que he vist que tenia aquests 15 poemes, que són els que se sentiran en el concert, i curiosament tracten com grans temes, no? Com són la vida, la mort, el sexe, la política, no? És a dir, que són els grans temes, no? De la humanitat, en realitat. Són temes molt dispersos, no sé si també durant l'època del confinament et va donar com per investigar-los, musicalment parlant, no? Perquè a l'hora de posar-li música, havies de submergir-te en aquests temes, tan diversos com política o sexe. Jo crec que tots tenim totes aquestes dimensions, no? Tots tenim una dimensió política, una dimensió, diguem, el tema de la vida, de la mort, està molt present i més en aquest moment, no? Per tant, no és que hagués de fer un esforç, no? És a dir, tu obres les notícies avui en dia i es parlen tots aquests temes, no? No cal fer una gran filosofada al respecte, no? I jo crec que una de les gràcies de Miquel Martí Pol és que els tracta amb tanta naturalitat que a dia d'avui són tan vigents com mai, no? Ha estat el tema del confinament i també em sembla interessant parlar una mica de la cultura, al final la música és cultura, ets una persona doncs bé, que ofereix concerts, òbviament des del març doncs no és una activitat que s'hagi pogut gaudir malauradament. Com estàs visquent també aquesta part d'intentar salvar la cultura de la manera com es pugui que suposo que és fent temes online com a mínim, no? sí, sí, a veure, a veure, clar, jo, diguem, per una banda a mi se'm van cancel·lar molts concerts com tants companys, després et trobes ara amb la problemàtica que a l'hora de programar nous concerts i enviar propostes tothom està reprogramant el que no ha pogut programar. O sigui, l'any vinent està a rebentar, no? Per d'una manera... Bueno, a rebentar de tot el que no s'ha fet, diguéssim, però en canvi a l'hora de pujar un altre cop a la roda també costa molt. llavors són uns moments que no són gens bons i crec que, bueno, s'hauria de fer un esforç molt més gran perquè ja no només estem parlant de... estem parlant de molta gent que viu de la cultura, no? No només el que està a l'escenari, no? Clar, i des del gran equipament fins al més petit, fins a aquests bars musicals, fins a... I crec que no s'està tractant d'una manera massa intel·ligent, sincerament, com a país. Us sentiu una mica com deixats, no? deixats en el sentit de... Doncs bé, sí que s'ha invertit potser en restauradors, en autònoms, ha anat també com ha anat, eh? Vull dir... Però de quina manera us heu sentit en el vostre gremi, en aquest cas? També en el gremi tan concret de música clàssica, no? En aquest estil. Sí, sí. Bé, jo crec que bàsicament estem una mica oblidats, no? Queda molt bé, no? Anar al Liceu, anar al Palau i fer-se fotos, però al final els que vivim d'això no vivim de les fotos, no vivim d'inversió econòmica. Si tu mires Alemanya, per exemple, es va fer una gran inversió econòmica en el moment de la crisi, encara que es van tancar grans orquestres i grans equipaments. I aquí això, estem molt lluny de veure-ho. estem lluny de veure-ho, però de moment, com deia, aquest dissabte a la una del migdia podreu escoltar Jordi Homet, canta Miquel Martí Pol, acompanyat d'aquesta de piano, perdona, piano, de... Contrabàs, contrabàs, piano i veu i percussió. I percussió, això, a l'una a l'esprenada del casal de joves, cal per això inscripció prèvia, coses d'ara, d'aquests temps. Abans qui ho havia de dir, no?, que en un lloc obert, a l'aire lliure, com deia, si el temps ho permet, t'havies d'apuntar per assistir a un concert d'aquest estil. No sé si això també us frena. No, a mi, jo crec que no ens frena ni ens ha de frenar res, vull dir, no, no, jo crec que ara mateix ens frena més el tema d'on saber, si a nivell municipal la gent es podrà moure per anar als concerts, perquè hi ha molts cicles i molts festivals que depenen d'aquest moviment municipal. Interurbà, clar. Sí, exacte. Jo crec que ens frena més això que el fet que la gent s'hagi d'inscriure. Fins i tot et diria, mira, està molt bé, saps de quin públic disposaràs i... Totalment, no? No em sembla una mala idea. Encara és positiu, no, per vosaltres? Sí, inclús saber el perfil de persones que venen, no? Clar, si podeu accedir a aquesta informació. Sí, exacte. Això segur. com deia, a la una del migdia a l'esplenada del Casal de Joves amb un concert amb Jordi Homet. Ara que l'heu escoltat, doncs bé, us falta escoltar la seva veu cantant al piano acompanyat d'aquest grup que segurament serà fantàstic, Jordi. Només dir-te que espero que el temps s'acompanyi. Jo també ho espero. Perquè això, vaja, crec que és el que ara mateix preocupa més això, que no pas la Covid, eh? Sí, sí, sí. Perquè, vaja, amb el que costa tirar endavant un concert avui en dia, no? I amb les ganes que tenim de fer escenari, a més. Això mateix, suposo que la música del directe, és a dir, l'emoció del directe que digui del directe és de tenir el caliu de la gent, no? Això, per molts onlines i streamings que puguis fer, una pantalla no t'ho dona. No t'ho dona, no. Jo crec que si algú ens ha ensenyat el confinament és que la tecnologia ajuda, però no és un substitutiu. No, en absolut, en absolut. Jordi, gràcies per passar per aquí pel programa. A vosaltres. Aquesta tarda enhorabona pel petit que també està per aquí rondant i que vagi molt, molt bé el concert d'aquest dissabte. Com deia, esperem que el temps acompanyi i que ho puguem gaudir tots. Puguem fusta. Una abraçada. Igualment. Adéu. Adéu. ılar. Doubt fathers. Adéu. Aján. Bona nit Bona nit