La Gran Pedalada solidària: En Bici Sense Edat contra la soledat no volguda amb tricicles, voluntariat i suport a la vacunació

. Doncs bé, tal com us havíem anunciat, ara sí que ha arribat el moment de parlar amb el Carles Sánchez, que el tenim a l'estudi. Carles, bona tarda. Hola, bona tarda. Bona tarda, ben tornat al programa, també en persona, que feia temps que no ens vèiem amb això del Covid, és un rotllo, la veritat. Sí. Et tenim a tu aquí en persona presencialment i tenim també la Maria al telèfon. Maria Elis, ens escoltes bé? Ai, espera, que no li he pujat el micròfon. Ara sí, Maria, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Benvinguda també a l'emissora, a Ràdio d'Esvern, tot i que tinguem a tu via telefònica. Som aquí també amb el Carles, que també et saluda, Carles. Hola, Maria Elis, bones. Hola, gràcies. És una mica estrany, això de parlar amb una persona que sí que veus i l'altra la tenim al telèfon, però vaja, almenys podem estar els tres. Abans de res, faig una breu presentació, si us sembla. Carles, a tu et coneixem més, però per si de cas ets el coordinador del projecte de l'entitat amb vici sense edat aquí al municipi, gràcies, o amants de Sant Jus Solidari, entre d'altres, l'Ajuntament també, òbviament. I a la Maria Elis, que la tenim al telèfon, ella és sòcia, fundadora i també coordinadora de l'entitat a Barcelona, que va ser una de les primeres, no?, a tota Europa, Maria Elis? Bé, a tota Europa no tant, però sí a Espanya, sí que a l'estat espanyol nosaltres i Barcelona i Sant Sebastià van ser les dues primeres ciutats que van portar els tres cicles per primera vegada, perquè els fundadors originals estan a Copenhague. Sí, ens ho va explicar una mica el primer dia el Carles, quan van aterrar aquí, quan van frenar les rodes aquí a Sant Jus també. Avui tenim els dos aquí, el Maria per telèfon i el Carles aquí, com deia, perquè hem de parlar d'aquesta primera gran pedalada, si algú vol buscar informació també, amb l'etiqueta, el hashtag La Gran Pedalada, s'estan publicant un munt de tuits, no?, també en aquesta xarxa. I l'objectiu, per resumir-ho, seria recaptar fons contra aquesta soledat no volguda, que també l'entitat en si, no?, lluita una mica contra aquesta soledat no volguda de les persones, ja siguin discapacitats o persones majors d'edat. Carles, si et sembla, tu explica'ns una mica d'on va sorgir aquesta idea o com heu anat a parar aquesta primera gran pedalada virtual, val a dir. Sí, doncs mira, bueno, des de l'Associació En Vici Sense Edat, que és la que pertanyo i també a la Maria Elisa, bé, aquesta associació es va crear a l'octubre del 2019 per poder fomentar que creixin nous capítols arreu del territori, no?, com ha passat a Sant Jus, com va passar a Primer Barcelona, com ha passat a Terrassa, i aleshores, bé, aquesta associació es va crear per poder fomentar això i ja des d'un principi es va pensar que cada any voldríem fer un acte, no?, un acte que volgués que fos de l'entitat, que pogués donar visualització a aquest problema que és molt greu a la nostra societat, no? Aquesta soledat no volguda, no desitjada, no? Exacte, i al final és el leitmotiv de l'associació per fomentar els capítols i de cadascú que estem a cada capítol, no? I bé, fruit de la pandèmia, doncs es va estar pensant la manera de fer-ho i fruit de la pandèmia, no, teníem pensat la manera de fer-ho, però fruit de la pandèmia, doncs, es va decidir fer-ho en aquest format, no? Havia de ser presencial, entenc, no?, en un inici? Sí, i també tenim diverses idees, que és, doncs, fer trobades de voluntariats i potser fer excursions als diferents capítols que puguin haver-hi, de fet, teníem previst que tot el voluntariat de Barcelona vingués aquí a Sant Lluís, obrir les escoles, fer una festa, una trobada de voluntariat, i bé, tot, hi ha moltes coses pensades, però ja sabem el que passa. Ja ho podrem fer en un futur, no? I tant. És a dir, això ho teniu. Exacte. Però aquesta sí que és molt important perquè volem establir-ho ja, volem que la societat vegi i sigui conscient d'aquest problema i aleshores s'ha organitzat d'aquesta manera per fer-ho, no? I bé, Marilisa, explica, tu també, va. Sí, anava a dir, tot teu, Marilisa. El qual, el Carles sempre ho explica molt bé, eh? Jo estic molt tranquil·la quan el convideu. Però sí, sí, és tal qual. Originalment volíem fer-ho com una pedalada, no? Totes juntes, totes plegades, anem des de Barcelona fins a Sant Just, i, bueno, va vindre la segona onada i vam pensar que potser no era el més indicat. fer una convocatòria presencial i aleshores tenim uns àmics que em van ajudar una mica a organitzar-ho d'aquesta manera. I bàsicament es tracta d'això, que cadascuna des de la seva ciutat, des de la seva localitat, des del seu poble, la plaça, el que sigui, s'animi els dies 13 i 14 de març i surti a fer una passejada. Li diem la gran pedalada perquè volem donar visibilitat al col·lectiu de la gent gran dintre del món dels ciclistes, per dir-ho d'alguna manera, però també es pot caminar, es pot córrer, es pot nedar... O sigui, qualsevol tipus d'activitat física, a l'aire lliure, individual o en petits grups, que es facin durant el 13-14, es registren mitjançant una app i això ja són quilòmetres de gran pedalada que farem en aquest format virtual i que ja potser seran la fita per batre l'any que ve, no? Quan ja no podem fer presencial, podem dir, bueno, hem de fer tants quilòmetres per no perdre la marca inicial. Però la idea és aquesta, no? O sigui, cadascuna es compra el seu dorsal i amb la compra del dorsal, que és una... Bé, el dorsal és una qüestió virtual, òbviament, però, bueno, és com la típica compra dorsal, amb això ja fas l'aportació... Però cadascú, igualment, té el número, que estic veient també que al Twitter d'en Bici sense Dats, cadascú està publicant el seu número de cursa... Sí, exactament. O sigui, funciona igual que una cursa, el que passa és que, bueno, tot és virtual. I igual que una cursa solidària, en el moment de compra del dorsal és que fas la teva aportació, que és totalment voluntària. A partir d'un euro, qualsevol aportació serà benvinguda i amb aquests fons continuarem la nostra feina, que la venim fent ja des del 2016, encara que l'associació és del 2019, diguem-ne que des del 2016 que estem pedalant i que de mica en mica anem creixent. Vam començar amb un tricicle a Barcelona, un tricicle de Prèsec, i ara ja tenim cinc a Barcelona, a Sant Just ja estan a punt de tindre el tercer, a Terrassa tenen un altre, i n'hi ha quatre o cinc ciutats més que estan a punt, a punt, de comprar-se el seu tricicle, de Caranogers, Mataró, Cardedeu, la Pla d'Urgel, Castell de Fels també, o sigui que això, potser aquest any 2021 serà bastant gran. I amb aquest esforç que estem fent, li volem donar visibilitat a la soledad no volguda, però també a la feina que fem i guanyar força, perquè ens hi ve un 2021 amb molta demanda, amb molta demanda d'aquest servei, perquè després de tots aquests mesos de confinament la gent té moltes ganes de reconectar i de sortir i tenim molta feina per endavant. Perquè aquests diners que recaptareu de la gran pedalada, el pròxim 13-14 de març, cap a on aniran destinats, exactament? Bé, aniran destinats a continuar fent la feina que estem fent, perquè ara mateix les fem, o sigui, aquestes passejades que oferim en els tricicles, les oferim totalment gratuïtes, però, clar, òbviament, tot això comporta una sèrie de despeses que, bueno, en part les subvencionen els ajuntaments o entitats, com, bueno, en el cas de Sant Just, està Sant Just Solidari, i també l'Ajuntament, i aquí a Barcelona, l'Ajuntament de Barcelona. Però, clar, necessitem encara més impuls econòmic per poder créixer, perquè ara mateix estem en un punt que, bueno, hi ha molta demanda, veiem que va la demanda, però, clar, ens calen recursos per créixer. I, aleshores, hem decidit que la pedalada fos una pedalada solidària, ja et dic, que a partir d'un euro, eh, que la idea és una mica també donar visibilitat. No és l'objectiu principal recaptar diners, sinó l'objectiu principal és donar visibilitat a tota aquesta problemàtica i a tota la feina que volem fer o que estem fent per combatre la solidaritat no valguda i també promoure l'envelliment actiu i, bueno, un estil de vida saludable, etcètera. Us heu marcat algun objectiu, Carles, també t'ho pregunto a tu, us heu marcat algun objectiu, diguéssim, econòmic per, no sé, o per assolir, o alguna fita, diguéssim, on arribar, o que vagi... Havíem parlat de fita de quilòmetres, perquè al final la cursa no és competitiva, no? La cursa és competitiva amb nosaltres mateixos per l'any que ve intentar fer més quilòmetres, no? Però no havíem parlat de fita de quilòmetres. Quants quilòmetres voleu que la gent sumi? Doncs, bé... Cents? Mil? Jo, bueno, no sé, havíem pensat, doncs, jo què sé, doncs, bé bé, mínim 2.000, o 2.000 quilòmetres mínim, però jo crec que ho assolirem més. Perquè cada persona pot córrer un màxim de 5 quilòmetres, córrer, caminar, nedar... No, no hi ha màxim. No hi ha màxim. Li comptabilitzarà el mínim que es demana, que són 5 quilòmetres corrent o 5 en bicicleta, o un quilòmetre caminant. Això és el mínim. Això és el mínim. A partir d'aquí tot suma. Llavors, la idea és aquesta, no?, que aprofitis si has de fer esport o si fas una petita sortida en grup, com ja s'estan fent, i activis l'aplicació, que és gratuïta, l'estàvia, busques allà, sortint com un club, i llavors aquell dia ho registres. I aleshores tot això sumarà, no? I, sobretot, és important després, doncs, si la gent s'anima, com ho està fent ara, no?, per la visibilitat, sobretot és el que comentava Maria Elisa, busquem la visibilitat, doncs que després faci fotos i ho pengi a les xarxes, no?, ho pot fer amb qualsevol xarxa que utilitzis perquè està a tot arreu, i els hashtags són juntes per la... Jo aquí estic veient Avancem Juntes és una, pot ser, i la Gran Pedalada, no?, també. És una Pedalada. És molt important, és molt important aquesta tasca que la gent després faci les fotos i les publiqui, perquè us ajudarà. Perquè us costa tenir visibilitat en aquest aspecte? És a dir, us està costant o no? La gent està responent força bé? És el que comentava Maria Elisa, hi ha molta feina darrere, clar, està una companya que és la Guadalupe, però, clar, és que hi ha tanta feina darrere que s'està fent sense mitjans, que estem molt contents amb el que estem assolint, no?, però sí que a les xarxes comença a haver visibilitat, és cert, no?, però costa molt. Costa molt tot, la dedicació, a més, pensa això, no?, que us estem parlant de l'associació, però, a part, doncs jo coordino aquí a Sant Jus el projecte, Maria Elisa el coordina a Barcelona, una companya que és la Marta Terrassa, i, clar, vam crear l'associació per això que està, que ha començat amb Maria Elisa també, no?, que ara mateix han hagut cinc ciutats i pobles que han fet una formació amb nosaltres per buscar, per tenir les eines, per anar al seu poble, com hem fet aquí a Sant Jus i com va fer la Maria Elisa a Barcelona, per buscar entitat, per buscar suport econòmic. Portar-ho, no?, per anar creixent, clar. És que és el que volem, perquè veiem que ajudar molt i que és molt necessari, no?, i per això la cursa, la cursa és, primer, visibilitat d'aquest problema a la societat i després, doncs, poder agafar fons econòmiques perquè anem bastant justets en aquest sentit. Aprofito també que tenim la Maria Elisa al telèfon per preguntar-li si va ser molt complicat obrir o presentar o donar-li cara aquest projecte a Barcelona. Com va ser això? Barcelona té, l'Ajuntament té un programa general de subvencions i aleshores ens van presentar com un mes, diguem-ne. Hi ha molta gent que fa coses, que fa coses molt interessants i molt adients i molt necessàries i nosaltres vam presentar això com un projecte de prova pilot. I va començar a ser una cosa molt, molt modesta, molt petita, amb un pressupost molt petit, deu setmanes de prova i tal, però amb això, amb aquesta petita, petita iniciativa, ja de seguida vam captar l'atenció. Vam captar l'atenció de l'Ajuntament, del Departament de Promoció de la gent gran i de les persones que ho experimentaven, perquè al principi pensàvem que serà molt difícil aconseguir els voluntaris i els voluntaris vam aconseguir moltíssimes, moltíssimes persones de seguida es van apuntar, almenys un bon grapat de persones que ens van ajudar en la primera prova pilot i el que costava més aviat era la gent gran. perquè potser no, o sigui, això no és Copenhague, no?, en aquest sentit que no tothom està tan assabentat d'anar en bicicleta pels carrers i molt menys la gent gran. Al principi era com molta feina de donar-nos a conèixer, donar-nos a conèixer. Ara, diguem-ne que dintre del món de la gent gran, sobretot a nivell d'equipaments municipals, cada cop ens coneixen més, però, clar, gent gran a Barcelona i a Catalunya entera hi ha moltíssima, aquí encara no arribem, perquè estan a casa seva, no és fàcil, no?, i per això que vam crear l'associació pensant, bueno, hem de buscar la manera de créixer, de no ser quatre persones motivades, sinó de ser un grup gran, de tindre una base social forta, per poder anar a mica en mica arribant més enllà i, bueno, sí, al principi, no sé, no sé si dir-te si va ser dur o no, perquè jo crec que és un projecte que de seguida que el veus i l'experimentes ja convences, ¿sabes? O sigui, que és més una feina de formigueta, no?, d'anar fent, d'anar fent, d'anar fent, però, però quan arribes, doncs, les portes se t'obren, no, no ens ha costat, no s'ha costat, per exemple, tornar als jocs o continuar o la demanda cada cop creix més i la veritat és que molt gratificant. Ara, per exemple, la darrera formació que vam fer a Barcelona es van apuntar 35 persones. Mira, justament, ho estava mirant, t'anava a comentar, aquí Sant Just també a poc a poc s'ha anat creixent, també amb l'Institut de Sant Just, que també han sortit joves voluntaris, i ara a Barcelona també 35 persones voluntàries més, Déu-n'hi-do. Noves, però ja tenim 80, i el darrer curs que vam fer a Barcelona, una persona de Sant Just que no va arribar aquí la va fer allà, i mira, aquest diumenge em queda per fer la pràctica, i ja és voluntari nostra, però és que el que vam fer a Sant Just el gener, tres persones han anat a Barcelona. Aquesta és la força que volem, que cada capítol està tots lligats i tots poder anar amb una i complementar-nos i aportar i ajudar-nos, aquesta és la idea. Sou tots formigues d'un mateix formigal, no? Sí, o com deia la Maria Elisa, unes boges que ens vam també ajuntar, però bueno, per sort hi ha moltes boges pel món. Diuen que sort de la bogeria per tirar endavant projectes, com per exemple aquest, si no, potser no estaríem parlant ara mateix. Sí que és veritat que, tal com deia també la Maria Elisa, les persones que treballeu en aquest projecte, com tu, Carles, des del primer dia ens has mostrat una part molt altruista, però molt natural, és a dir, sembla que és el vostre denominador comú, a la Maria Elisa també se li nota quan parla del projecte, que no és com si fos el vostre fill, gairebé, vull dir, ho feu amb tota la voluntat del món, no? Sí, és que ens vam trobar, jo vaig anar a fer-me voluntari a Barcelona i vaig estar fent el voluntariet allà, com d'altres companyes, i moltes ens hem adonat d'això, no? Dic, hòstia, això ajuda molt. És que enganxa, enganxa. Enganxa molt. Jo aquest matí he estat, perquè nosaltres havíem aturat les passejades aquests mesos, perquè bueno, estàvem amb mil històries, i aquest matí que he tornat a veure, no?, a la gent gran, quan puja el tricicle, les reaccions que tenen, i bueno, tornes a casa amb un subidon i vols més, i t'entra l'ambició, no? Encara vull més gent, vull més gent. Clar, t'entra l'ambició perquè veus també que pel voluntari és molt gratificant. A part que estàs fent una acció solidària que t'ajuda, ostres, és una activitat xula. I aleshores t'adones que potser és relativament fàcil, trobar persones que quan ho provin s'enganxin, no? La prova de tens aquí, Sant Jus, som 50 ja, amb tota la pandèmia, eh? 50 persones, estem al·lucinats, estem molt contents. És que és una fórmula que funciona, és un acompanyament agradable, que produeix beneficis a tothom. I aleshores és un guing-guing, sempre. I sí, sí, estem, el Carles, som un grapat, eh?, de gent així com el Carles, jo, també està la Marta Terrassa, està l'Àlex de Granogel, està, bueno, amunt cada tant David i Míriam, i tots estem boges, sí. I l'Àlex. Bocs. Home, parlant de números i per anar acabant, aquí a Sant Jús, més o menys, les estadístiques aquest passat 2020, tot i la pandèmia i tot i la situació que tots coneixem, no cal recordar-la, a Carles, heu arribat a fer 134 sortides. Sí, sí. Heu passejat a gairebé 210 persones, no? Sí, sí, sí. 171 hores de passeig, en total. Això aquí a Sant Jús. Nosaltres som més petits i també la geografia tampoc no ajuda massa i tenim potser recorreguts més curts, no? Però Déu n'hi do. Déu n'hi do. I amb la pandèmia i sense anar als equipaments, bàsicament. Això està t'era, havia particulars, no? Entenc. Sí que hem anat particulars i a les Proceat, a l'ocupacional. Sí, sí, està claríssim. Clar, si suméssim també al mil·lenari o altres residències. Clar, al mil·lenari és tant perquè no és residència, són pisos i llavors ells se poden apuntar. És una altra categoria, diguéssim. Però les residències ja ho saben, ja hem anat a visitar-les a totes i mira, avui, aquest matí, per exemple, he parlat amb els centres Proceat, no amb el d'ocupacional, sinó amb el d'educació, amb els nanos i ens han dit que al setembre volen començar també amb nosaltres, o sigui que per això feina hi ha i, ostres, i gent que ajuda també. Però és que a més, aquí tenim el repte dels particulars, que és una mica bogeria, no? Ara comencem també la setmana que ve, però això implica ara anar trucant a totes les persones, si li va bé a vostè fer la passejada i, bueno... És clar, és una feina de contacte personal i és molt bèstia. És molt bèstia. 100%. Però, però clar, tu saps la felicitat i el que els ajuda, i tenim casos ja aquí molt macos, tenim una persona que viu al barri nord, que és una persona que està perfectament, va quedar-hi al mercat, però la pobreta ens va veure un dia, ens va dir si podia anar de passeig, perquè se sent molt sola, van morir les fills, se sent molt sola, té un net que l'estima en bogeria i ve un cop a la setmana a veure-la, però... I vam començar a fer passejades amb elles i és que, clar... I a més és que aprens, t'explica, em porta aquí tota la vida. Clar, clar, descobriràs els indrets del poble segur perquè t'explica mira, jo aquí de petita feia això, no? Aquí hi havia aquesta altra cosa. I clar, tu veus, bueno, no ho sé, omple molt, no? I el voluntariat està molt bé, està content i ara, doncs, també nosaltres comencem la setmana que ve en particulars. Sí que tenim el hàndicap aquest, no?, que el voluntariat té molta paciència perquè els dic mireu, us reserveu, no? Ells en passen, reserveu-vos dos, doncs fent les passejades d'on a un, però molts dies igual s'anulen perquè aquella persona no pot, perquè el que et dic, no? O el temps, no? Igual no acompanya, el que sigui. O per això, o quan vas a un equipament és més fàcil perquè l'equipament s'encarrega que si no pot venir una persona que ho tenia precisament o una altra, no? Però, com diu la Maria Elisa, anirem, quan vagi passant tot això, anirem cap endavant i encara més. Abans de saltar un altre cop a la Maria Elisa, ja per anar acabant, també, Carles, si no vaig mal encaminada, també participareu, ajudareu, no?, aquestes persones majors de 80 anys que es vagin a vacunar al centre cívic les tovalloles a Sant Feliu. Tot bé? Sí? Sí, a l'Ajuntament ho va... És a dir, des d'aquí a Sant Just fins a Sant Feliu, no? A l'Ajuntament, sí, ens va posar en compte amb nosaltres, ens ho va proposar, vam dir que ens semblava una idea fantàstica, però ho hem de coordinar perquè no sabem... Des de Sant Just Solidari també s'ho hem mirat i la Junta Directiva va dir que està molt bé i que, clar, que per això estem i per ajudar i que fantàstic. Al Voluntariat també tenim un grup i ho van comentar així per damunt i tothom va, clar, que sí, encantat. L'únic que ara ens queda és quadrar com fer-ho perquè, clar, potser el Departament dona un horari i, clar, no tenim... Clar, nosaltres hem fet ja les graelles pel mes de març i hem reservat cada dia de 11 a 1 i a la tarda de 4 a 6, no? A veure si... Clar, hem de saber la casuística, però la ruta ja l'hem vist, ja l'hem vist on està. Sí, t'anava a preguntar perquè d'aquí a Sant Feliu, a veure... Sí, però ja la tenim perquè a més és el barri, és el de sota de Mas Lluï, el de la salut, es diu, però, bueno... Hi ha bones pujades d'aquí allà, eh? I baixades, clar, de l'altra ruta. Sí, bueno, però ja la tenim la ruta per on... Sí, baixarem per carretera real pel carril bici i aleshores triarem per la Rambla Marquesa Castellbell i ja donarem allà. però ens falta això, una reunió amb l'Ajuntament per acabar de quadrar-ho. Per quadrar-ho. Tant de bo amb tu que és a mi pogués venir amb vosaltres també, que em portéssiu al centre cívica a vacunar-me. Maria Elisa, acabem també parlant amb tu, parlàvem també amb el Carles del tema d'aquests números de les passejades, de quanta gent han portat per saber també el capítol a Barcelona, no? Com ho heu... Bueno, quins números teniu, si és que tenim una mica les estadístiques d'aquest 2020, tot i la pandèmia i tot i la situació. òbviament el 2020 hem fet moltes menys passejades de les que veníem fent, òbviament, perquè els mesos, els millors mesos són els de primavera i estaven totes tancades a casa, no hi havia manera de sortir, però en el moment que va començar la desescalada ja nosaltres tornàvem al carrer i, bueno, vam exprimir, no?, els quatre mesos que, o, bueno, el que ens va deixar, no?, la situació i al final hem aconseguit fer unes 300 passejades que no està gens malament per el temps que hem pogut. Normalment, en les tres cicles van dues persones, però, clar, hem de mantenir les distàncies i tal i per això hem pogut sortir només amb una persona per tres cicles. Alguna vegada sortien dues perquè eren parella, perquè era unitat de convivència, per tant, persones de les 300 passejades potser, bueno, al final han sigut potser uns 400, però no moltes més per això, per el tema de les distàncies. Però, bueno, vam fer un Nadal preciós, cada dia sortíem a veure les junts de Nadal i bé, i ara ja hem tornat en ple hivern, que normalment no fem massa activitat a l'hivern, però, clar, la gent necessita sortir, necessita passejar i això les està venint molt, molt bé. Avui hem tingut reunió amb les residències, les residències que ja estan vacunades volen començar quan abans millor, perquè hem de recuperar el temps que no han pogut sortir. Clar. No estem tan lluny, eh, Carles, d'aquestes xifres, no?, de fer aquestes 400 passejades aquí a Sant Just. Quan ens descuidem el Carles en passarà. No, no, seguríssim. L'enventa que porta Maria Elisa, mare meva. Però, pensa que les que t'ha de ser de l'any. Si s'ha comprat un tricicle més bons que els nostres. Ho veus? Ho veus? No, però, no és que siguin més bons, és que aquí a Sant Just és que l'orografia que tenim, que és que no arribem, eh? És que tot és més car i ha d'estar tota a l'alçada, Maria Elisa. Pujar, clar, clar. Pujar el canigó. Sí, no, aquí tenim uns carrers que, a veure, val més pujar també Déu-n'hi-do a Barcelona, eh? Però, vaja, aquí crec que el superem, eh? És un problemet amb això, eh? Això és una mica com Lisboa, salvar les distàncies. Sí, sí. Maria Elisa, gràcies per atendre'ns avui, un plaer conèixer també i escoltar aquestes paraules del capítol de Barcelona. I, Carles, també, de nou, gràcies per passar per aquí pel programa. Ja sabeu que sempre us obrirem els micròfons per parlar d'aquest tema i d'una difusió. I que vagi molt bé aquesta pedalada. Faig un últim recordatori que encara poden apuntar-se. De fet, tenen temps, encara hi ha 10 dies, no?, que es poden apuntar. Sí, sí. Fins el divendres 12 es poden apuntar. I l'activitat serà entre dissabte, 13 i diumenge, 14. Això mateix. És el matí al diumenge al vespre. Vinga, va, que segur que poden moure una mica el cul, sortir de casa i fer... encara que sigui anar a comprar el pas 5 vegades, ja fan aquest quilòmetre i mig, segurament. Més informació també al web, al vostre web, amb bicisenseedat.cat. Espero que vagi molt bé aquesta pedalada, que sumeu molts quilòmetres. Carles, Maria Elisa, moltes gràcies als dos i fins aviat. Moltes gràcies a vosaltres. A vosaltres per, bueno, també per ajudar-nos a la difusió i amb el projecte. Que vagi molt bé. Endavant, clar que sí. Adeu, Maria Elisa. Adeu. Adeu, bona tarda. Adeu, bona tarda. Adeu, bona tarda. ane. Adeu, bona tarda. Fins demà!