La Pesta Negra de 1651 a Sant Just: impacte a masies, nissagues i memòria local

Música Doncs bé, entrem a parlar ara sí amb el Juli Ochoa, que el tenim aquí a l'estudi. Juli, bona tarda. Hola, molt bona tarda. Molt bona tarda, benvingut a Ràdio Desvern. No sé si durant aquest any has pogut venir aquí en alguna ocasió o per la pandèmia, potser és la primera que passes per aquí. Sí, aquest any sí, fa bastant que no venia. Sí, doncs ben tornat a l'emissora d'aquí de Sant Jús i també benvingut al programa, a la plaça Mireia. No sé si ens havíem conegut en alguna altra ocasió. No sé si havies vingut algun cop acompanyant, no sé si a Jordi Amigó o potser... He vingut amb el Jordi Amigó i he vingut amb el... Amb el Manel Ripoll, potser. Amb el Manel Ripoll també, l'última vegada em va ser que em va cridar ell. Cert. Doncs avui, Júlia, et tenim aquí perquè ens interessa molt parlar d'un tema que no s'allunya massa de la realitat que estem vivint. Òbviament estem parlant d'una altra pandèmia, però va ser la Pesta Negra. Has publicat un dels molts articles que publiques, però un d'ells és aquest, no? La terrible Pesta Negra del 1651. Aquí a Sant Just. Què va passar en aquella època, Júlia, per ubicar-nos una mica? Mira, l'epidèmia més forta, o una de les més fortes que han tingut lloc aquí a les nostres terres, va ser precisament aquesta, la Pesta del segle XVII, de mig segle XVII. Va ser la més mortífera que es recorda i més forta que qualsevol aquestes últimes. Inclús diria que potser més que la... igual o més terrible que va ser la grip espanyola de l'any 1918, per exemple. Es va encarnissar fortament a totes aquestes zones dels voltants de Barcelona, a altres bandes també, perquè va ser d'àmbit pràcticament de tot el que era la corona, però aquí es va encarnissar, va ser de bé i va provocar una mortandat terrible. Això s'ubica més o menys entre el 1648 i el 54, no? Va durar més o menys aquesta pandèmia, aquesta plaga? Exactament, amb el punt més fort, estiu del 51 fins estiu del 52 va ser el punt màxim, després ja va anar de ballant a poc a poc. I això per on va entrar, per arribar fins aquí? Aquí ens va arribar a través de Tortosa, on havia arribat a través de València, d'una embarcació magravina que havia desembarcat al port de València i allà va passar el contagi. Llavors el contagi es va anar escampant, escampant fins a arribar aquí. Aquí, a més a més, es van trobar amb un doble problema, que era que estaven en guerra. Era justament en els últims moments de la Guerra dels Segredors, on les forces catalano-franceses estaven resistint un setge de la corona espanyola, i es va ser allò, ploure sobremollat, no? Gent amb dificultat, sense pobres, sense medi, sense res, i caure-los i la malaltia aquesta a sobre. Sí, o sigui, va ploure sobremollat, no? Sí, sí, completament. A més, en aquella època, clar, suposo que els mètodes que tenien també era l'aïllament, no? En aquest article llegeixo paraules que ara ens sonen, no?, que és confinament, no?, quarantena, que ara ja les coneixem força per aquest any, suposo que era l'única manera que tenien d'evitar-ho. Exacte, i sobretot la gent, els pobres difunts, que estaven carregats de microbis per a tot arreu, no portar-los a sagrat, perquè, clar, s'enterrava al costat mateix de les esglésies, al rovell de l'ou del poble. Doncs, de cap manera, tots enterrats al mig de peces de cama, d'escampats. Clar, això, en parlarem una miqueta més endavant quan toquem una mica les masies, perquè un tret destacable d'aquest article, que, de fet, podeu trobar al web academia.edu, no?, de forma gratuïta, si algú el vol trobar, un fet destacable podria ser la relació entre les persones que van morir i també la, que no em sortia més la paraula, la descendència, no?, dels hereus i hereves d'aquestes masies. Va ser un deltevall, no?, en aquell moment. Però molt fort, que hi va suposar l'extinció de Nisagas i donar pas a gent nova que venia a ocupar els seus llocs, per això, per mort dels titulars. Mira, la primera mort que n'hi ha documentada és la del cap de casa a l'hereu de Can Vilà. Aquest, que era en Josep Sant Feliu i Miró, és el darrer que es va dir Sant Feliu amo d'aquella casa. I no tenia descendència, en aquell moment. No, va morir ell, va morir una germana seva, també, i va passar llavors la titularitat de la masia a una altra germana, la qual estava casada amb un vilà. Llavors ja es va perdre el conom Sant Feliu, que s'havien dit fins llavors, i van entrar als vilà. Dos morts a Can Vilà. No els van poder enterrar a la parròquia, es van tenir que enterrar amb unes feixes allà entre la casa i la riera, de mala manera. A dins del terreny de la casa, de la masia? Sí, sí, a propietat d'ells, clar. Quines altres van seguir d'aquestes masies? Mira, després també podies veure la Torre Blanca. La Torre Blanca, els senyors, els amos, estaven a Barcelona, al seu palau. I aquí n'hi havia la família dels mesobers, que es deia Massana. Doncs a aquest Massana també se li van morir els tres fills. Tres fills de cop, eh? Exactament. Van enterrar allà on bonament van poder, i ja es perd la pista d'aquests Massana masobers. Ja van haver uns altres i tot, però que aquella gent segurament no seguirien. Clar. Una altra gent també de masies d'aquí, Sant Jús, Can Freixes. Can Freixes. I que ara es veu, ara es veu, que podem passar ja pels costats. Exactament, i és una casa que han fet un gran parc al costat, que es pot lluir, el podem gaudir tots. I tant. Llavors era propietat de Lluc Cabeça. Aquell Lluc Cabeça era tot un personatge. Era doctor en medicina, doctor en dret, era d'origen de Vilrafranquí, i era ciutadà, un gran de Barcelona, i membre del Consell d'Esser. No sé, era un pope de l'època. Era un bon càrrec, no? Sí, sí, sí. És a dir, una persona respectada. Exacte, era un pope de l'època. Que ho tenia això com a quinta, la masia de Can Freixes, com a quinta d'estiuetxo, de festa, de segona residència, que en diríem ara, i ell tenia la seva casa a ciutat, al carrer del Vidre. Aquest també li va arribar a la Pesta Negra, agafa i mor a ell, li mor a la dona, es produeix també la debacle d'aquesta família. Sí, s'acaba també els cabessa, diguéssim, dins de Can Freixes. Exactament. La casa passa per herència a un gendre seu, el qual ja té casa seva i tota aquesta casa, no li fa falta, i el gendre el agafa i se la ven amb una comunitat religiosa, que són els pares carmelites, que se la queden com a casa de repòs, quan ja ha passat tota l'epidèmia, com a casa de repòs, pels seus capellans ja vells i malalts. Ja passa de... Esper, una altra nissaga, aquest que es perd de propietaris. De fet, aquests van ser els últims propietaris abans que l'Ajuntament de Sant Jus fos... Bueno, la comprés, l'adquirís? No he seguit ben bé la línia de titulars d'aquí de Can Freixes, però sé que durant bastant temps van ser la comunitat aquesta dels carmelites, perquè, per exemple, el magnífic treball sobre el catàstres que van fer els amics Raimon Masdeu i Olga Esbert, quan parlen de la propietat de Can Freixes, comenten que els titulars durant el segle XVIII, és a dir, el segle següent, són aquesta comunitat religiosa. Per tant, un bon temps sí que s'hi van estar sent els titulars ells. S'hi van extendre. On crec que també va tocar fort la pesta negra, va ser a Can Cortés, no? Can Cortés va ser terrible, els va del mar completament. Va morir el Pau Cortés i Solà, que era el cap de casa. Aquell agafa i mora. Després també, en poc temps, van arribar a morir fins a cinc persones allà. Ell, la dona i els fills. Uau. I es van extingir, no?, en aquell moment. Aquesta gent... Bé, el cognom suposo que seguiria per algun altre cantó, perquè serien més gens, però el que eren els titulars, van morir tots. van dir, com allò, no els podien enterrar, sagrat, com hem vist a l'altre cas, aquí els van enterrar a una cosa que tenien relativament a prop. El morir fariner, que el tenim ara monumentalitzat i visitable i tot això. Aquell morir ja havia deixat de funcionar llavors, era unes restes sense profit aparent llavors, doncs mira, aquí els posarem a lo que era la bassa, que era el forat mig fet i mig preu de terres, allà els van colgar. Però era una zona pública, entenc, o... Vull dir, no era dels cortès, no? No, no, el morir, inclús, era dels de Can Pedrosa, perquè el morir era de Can Puig de les Bases. O sigui, el que passa és que aquella gent el tenien allà al costat, ja no servia, era una ruïna, allà, el van agafar i els van plantar allà. Llavors, una vegada, passada l'epidèmia i tota la cosa, els van, el marmesó testamentari d'ells, que era un Cardona, va agafar, els va desenterrar i els va portar a Sagrat i allà van ser enterrats normalment, però, sí, sí, tot això. Això de la família Cortés o de totes les masies que també els havien sepultat a casa, més o menys? Si el cas de la família Cortés, perquè aquest, el Cardona, que ho va fer, era el marmesó de testament d'ell perquè era aparent. Val. I consta, a la partida de defunció d'ell, està l'anotació dient que ho va fer. Dels altres, si ho van solucionar d'una manera o altra, no n'hi ha constància documental. Clar, això s'hauria gairebé d'excavar, no? No sé si ara encara es trobarien algunes restes perquè estem parlant de mitjans del segle XVII. S'han trobat amb les obres de la Sagrera, morts d'aquesta pesta, les tropes assetjantes espanyoles que assetjaven a Barcelona van tenir l'epidèmia, van morir, els van enterrar i ara amb les obres de la Sagrera han sortit tots els escalets de tots aquests espanyols que havien mort i estaven en bastant bon estat de conservació. Per tant, aquí si volguéssim escarbar, no? Podria sortir alguna cosa, clar, depèn de molts factors, del grau d'humitat de terra, el grau d'acidesa, si s'ha remenat molt a terra o no, eren fitxes de correu, llavors també, no ho sé. Clar, Déu-n'hi-do, Can Vilà, Can Freixas, Can Cortés, entre d'altres masies que van quedar molt tocades, no? I gairebé la descendència es va tallar en aquell moment. Completament, casos que hi hem vist, per exemple, el de Can Vilà, un canvi de Nisagre al front. Can Cortés, no sé com va quedar ben bé la cosa, Can Freixas, també un altre canvi de titularitat completament. La Torre Blanca, els mesobers, que són els que se'ls hi moren els fills, també desapareixen del mapa. Va ser molt fora. Clar, clar, i a més això, més o menys, parlàvem del 1651, però aquí Sant Just, crec que hi ha gairebé fins al 1654, no? Sí, que hi ha dates. Se'n van produint, se'n van produint i es van trobant ara aquest, ara aquest, hi ha més espaiat, més així, però es van, sense suposar allò, uns exterminis tan dràstics com havia sigut el punt àlgid del 51-52, però es van produint i es produint fins que ja el 54 i es pot considerar ja que ja ha passat. Clar, som gairebé 4 anys, i ara ens sembla molt que portem un any també en aquestes circumstàncies, no? I se'n fa interminable. I exacte, i pensar que en aquelles circumstàncies també, vull dir que no tenien els avenços potser tecnològics i de més que tenim ara, no? Uns rudiments d'higiene que ara potser hi posaríem riure, o sigui, molt poca cosa hi havia. Clar, clar, perquè no sé si també queda constància de com ho combatien, ells, a part d'aquest aïllament que imagino que quan un ho sabia que tenia intentava no relacionar-se, no? No sé si tenia algun tipus de remei o aquí Sant Just teníem, no sé, herbes, rebelleres. Investigadors en el camp medicinal podien trobar-se fer-te alguna cosa realment a la documentació d'aquí Sant Just sobre les baixes no entraven en aquesta riquesa de detalls. Clar, i aquestes baixes que eren constància en els documents eclesiàstics, entenc? Sí, sí, en els llibres d'òbits. És a dir, des del Consell de Trento tots els sagraments, entre ells, l'enterrament, estan obligatoriament registrats i es conserven plenament els llibres de registre de batejos, de confirmacions, de casaments i d'òbits. Aquests llibres, fins no fa tant, es podien consultar a l'arxiu parruquial posant-te d'acord amb el senyor rector. Ara, ja fa uns anys, pocs, s'han recollit i estan tots i són plenament consultables i estan a la biblioteca del Bisbat. El seu arxiu del Bisbat de Sant Feliu es poden consultar tranquil·lament els llibres per obriels. I al final, quanta gent d'aquí de Sant Just va morir per culpa de la Pesta Negra? No sé si això no es té com a cifres. No es va arribar a fer la conta i jo reconec la meva culpa que tampoc vaig fer la suma de tots, però van ser uns quants. Aquí jo, per il·lustrar l'article, vaig apuntar els noms que més podien sonar o els més espectaculars per donar una idea de la magnitud d'aquest mal, però sense entrar en xifres. Clar, perquè hem comentat el de les masies, com deies, que tenen un nom que la població els coneixia i ara encara els coneixem també, no? Que sonés a la gent perquè és el que et fa sentir-te de prop perquè si dones unes llistes amb números o amb percentatges, sona fred i la gent ho llegeix desvinculant-se. En canvi, si dius, ostres, aquest que jo conec amb els seus nets o conec amb els que estan vivint o jo he estat a la casa tal, toca més de pròpia o sents més amb pròpia carn. Clar, home, cortès, i amb persones que tenen el cúmnom cortès encara avui en dia aquí a Sant Jús, per tant, tenen aquest parentesc encara. I els de Canvilar són amics meus i, bueno... Clar, clar, els seus molt antepassats van viure aquestes circumstàncies i nosaltres uns quants anys més tard també estem visquent unes similars. Tenia també anotada salvant totes les distàncies amb la Pesta Negra però centrant-nos en una pandèmia. Tenia apuntat també per aquí que hi ha una obra molt famosa d'Albert Camus que és La Pesta del 1947 que diuen que potser és una mica l'obra de l'existencialisme per Antonomàs i a tot i que ell sempre ho ha negat una mica, no? Bueno, ell, la temàtica que tracta que és la passa de la Pesta a Oran basant-se en com havia sigut la de mig segle passat allà a Oran ell coneix molt bé l'ambient perquè ell és el gerià d'origen. Llavors, coneix la societat coneix l'ambient i tot i el que fa és captar l'ambient captar el que va ser l'epidèmia situar-ho en el segle XX per fer-ho més a prop i aprofitar això com a vehicle de transmetre la seva ideologia. parla de la crisi i la nul·litat de les estructures verticals, dels autoritarismes, de la religió i apoya més que res la solidaritat i la tot arran la vida i els sentiments i els sentiments per sobre de les frases socialistes. Exacte, tot i que ell sempre ho nega o desmenteix que sigui una mica aquesta etiqueta o m'havia comentat en alguna ocasió que no volia que el categoritzessin d'aquesta manera ho comentava també per aquesta similitud podríem dir d'alguna manera tant amb la pesta negra com ara també una mica amb la Covid amb el coronavirus que ens trobem també en una situació molt similar estem sotmesos a normes constants en fi a tancaments trencament perdona de llibertats i en fi a una mobilitat molt reduïda. Completament inclús la situació actual et pot portar a reflexionar i prendre posicions molt similars a el que anunciava en canvi el seu sobre. Que no està tan lluny estem parlant del 1947 no ha plogut tant. Juli per anar acabant també tenia apuntat per aquí que hi havia també algunes famílies sansjustenques no sé si també les de les Masies o d'altres que estaven emparentades amb algunes d'altres desplugues no sé si hi havia per aquí alguna família cansoners perquè en algun moment es mencionava que hi havia famílies sansjustenques que estaven emparentades també amb famílies desplugues que també van patir-ho per si tenien constància algunes d'aquestes eh Juli simple curiositat meva no sé jo vaig estar mirant per exemple els desplugues van tenir baixes la família Carbonell Can Carbonell d'Esplugues és una magnífica masia que havia hagut al Raval i va desaparèixer quan la construcció de l'autopista aquest Can Carbonell d'Esplugues que són els que van tenir una sèrie de morts que estan recollits per al llibre de mossèn estigua de Carbonell doncs aquests de Can Carbonell d'Esplugues el seu origen són d'un fadristern de Can Carbonell d'aquí Sant Jús és a dir sí que guarden per entès Can Carbonell per el que es veu no els van afectar els de la pesta Can Carbonell de Sant Jús però sí els seus la branca familiar que havia anat establint les Esplugues aquests sí que van tenir baixes sí que els van afectar i això que està ben a prop també amb Sant Feliu suposo que en aquella època potser la mobilitat no era com la d'ara òbviament però vaja que la proximitat també ara què dius Sant Feliu no he tocat el tema de Sant Feliu en el meu article però em consta que fa poc ho ha estat tocant l'amiga Marilu Retuerta i ha publicat ara que va abrir unes dades sobre la pesta Sant Feliu que això també va fer mal segurament doncs mira un altre espai podríem també parlar amb ella a veure què podem descobrir també d'aquell moment a Sant Feliu poble veí Juli gràcies per passar per aquí pel programa un plaer escoltar les teves paraules i descobrir una mica més d'aquest article que com deia si hi ha algú que el vol trobar Academia.edu la terrible pesta negra 1651 aquí a Sant Just d'Esvern sempre que vulguis tornar és benvingut Juli moltes gràcies gràcies per passar per aquí com deia i gairebé que tinguis unes bones festes Nadals en fi el que siguin aquests dies que vénen ara i en fi que vagi tot molt bé Juli moltes gràcies i que també tingueu molt bones festes tots vosaltres i tots els que ens estiguin sentint gràcies Juli una abraçada igualment de la nit Fins demà!