Entrevistes de la Plaça Mireia del 22/12/2020 — La Pesta Negra de 1651 a Sant Just: impacte a masies, nissagues i memòria local

Resum executiu

Entrevista amb Juli Ochoa sobre el seu article a academia.edu, "La terrible Pesta Negra de 1651 a Sant Just", que analitza l'epidèmia del segle XVII a la zona. Va ser una de les més mortíferes documentades, amb el pic entre 1651 i 1652, i una durada aproximada de 1648 a 1654. Va arribar per via marítima (embarcació magrebina cap a València) i es va estendre per Tortosa fins al Baix Llobregat. Tot plegat en ple final de la Guerra dels Segadors, fet que va agreujar la crisi: "va ploure sobremullat".

Lluitaven amb confinaments, quarantenes i, sobretot, amb enterraments fora de sagrat per evitar contagis. L’impacte social i patrimonial va ser profund: nissagues extingides, canvis de titularitat de masies i interrupció de línies hereditàries.

Cites destacades

"Va ser la més mortífera que es recorda."

"Va ploure sobremullat."

"Inclús diria que... igual o més terrible que la grip espanyola de 1918."

Punts clau

• Cronologia: 1648-1654; pic el 1651-1652.
• Context: arribada via València → Tortosa; coincidència amb la Guerra dels Segadors.
• Mesures: confinament, quarantena i prohibició d’enterrar a sagrat; fosses en camps i masies.
• Impacte: mortandat elevada, nissagues trencades i canvi de propietaris de masies emblemàtiques.
• Fonts: registre en llibres d’òbits; consultables a l’Arxiu del Bisbat de Sant Feliu.
• Dades: no es donen xifres totals; s’exposen casos il·lustratius per proximitat i memòria local.

Masies afectades i casos rellevants

• Can Vilà: mor l’hereu Josep Sant Feliu i Miró i una germana; passa la titularitat a una altra germana casada amb un Vilà; canvi de nissaga. Enterraments en feixes de la propietat.
• Torre Blanca: els Massana (masovers) perden tres fills; la família desapareix del mapa local.
• Can Freixes: propietat de Lluc Cabeça (doctor en medicina i dret, ciutadà honrat de Barcelona). Mor ell i la seva dona; la casa passa al gendre, que la ven als carmelites com a casa de repòs. Canvi de titularitat i continuïtat religiosa al segle XVIII.
• Can Cortés: moren el cap de casa (Pau Cortés i Solà) i fins a cinc persones de la família. Enterrats provisionalment a la bassa del molí fariner (ruïna propera, de Can Puig de les Bases). El marmesó Cardona en recupera les restes i les porta a sagrat un cop passada l’epidèmia.

Mesures i pràctiques sanitàries de l’època

• Aïllament: confinament i quarantena com a mitjans principals.
• Sepultura: prohibició d’enterrar a les parròquies; ús de camps, feixes i infraestructures en desús.
• Riscos i conservació: enterraments condicionats per humitat, acidesa i alteració del sòl; excavacions modernes (p. ex. Sagrera) han trobat esquelets en bon estat.

Fonts i arxius

• Registre sistemàtic als llibres d’òbits des del Concili de Trento.
• Consulta actual a l’Arxiu del Bisbat de Sant Feliu (els llibres parroquials ja no són a l’arxiu parroquial).
• L’article prioritza casos amb noms i masies per evitar fredor estadística i reforçar la memòria local.

Connexions territorials

• Esplugues: baixes a Can Carbonell (Esplugues), branca d’un fadristern de Can Carbonell (Sant Just); mostra l’abast comarcal de la pesta.
• Sant Feliu: recerques recents (Marilú Retuerta) apunten també a impacte notable a la vila veïna.

Paral·lels contemporanis i referència cultural

• Paral·lelismes amb la COVID-19: restriccions, mobilitat reduïda, tensions entre autoritat i solidaritat.
• Albert Camus, "La pesta" (1947): utilitza l’epidèmia a Oran com a vehicle per reflexionar sobre autoritarismes, religió i la solidaritat. Un mirall útil per pensar l’experiència col·lectiva actual.

On trobar l’article

• Disponible a academia.edu: cerca "La terrible Pesta Negra de 1651 a Sant Just" de Juli Ochoa.