Entrevistes de la Plaça Mireia del 2/11/2020 — La por com a aliada: gestionar-la, deixar de fugir i cultivar la confiança en temps de Covid

Panorama general

En aquesta conversa entre la Mireia i la psicòloga i coach teleològica Paula Folc, es desplega un recorregut complet per entendre i gestionar la por: des de la seva funció protectora fins a com no enganxar-nos als pensaments que l’alimenten. Es destaquen estratègies pràctiques per sentir-la sense fugir, prendre decisions més enllà de l’emoció i convertir-la en un motor d’autoconeixement i confiança.

"El problema no és la por, sinó com ens aferrem a ella."

La por com a aliada (funció i límits)

• Funció protectora: la por és una emoció clau i adaptativa que ens informa de perills i ens ha permès sobreviure.
• Perills reals vs imaginaris: moltes pors actuals són anticipacions mentals; cal discernir si la protecció és útil i present o si estem reaccionant a escenaris imaginaris.

No tenir por a la por: obrir-se a sentir

• Primera clau: reconèixer la por a sentir por. El rebuig i l’evasió la fan créixer.
• Fer-se amiga de la por per extreure’n informació: Què m’avisa? És real ara? Què en faig?

"Totes les emocions són com una campaneta: Ep, atura’t, venen a dir alguna cosa."

Fugida, paràlisi i decisió conscient

• Respostes habituals: fugida i paràlisi. Quan l’emoció governa, es bloqueja l’espai creatiu i l’acció.
• Clau de poder personal: jo no sóc la por; puc decidir més enllà de l’emoció i no enganxar-me als pensaments catastrofistes.
• Afrontar vs fugir: la valentia no és no sentir por, sinó actuar amb por. Fugir la fa més gran i n’endarrereix l’abordatge.

Emocions que informen: tècniques per gestionar la por

• Aturar-se a sentir: la intensitat baixa si m’hi obro sense aferrar-m’hi.
• Reavaluar possibilitats: distingir entre el que passa ara i el que només és possible.
• Exercici del projector: mirar les imatges mentals com una pel·lícula i preguntar-se si vull que siguin la meva realitat present.
• - Concretar per escrit: posar en paraules exactes la por (
• por a perdre la feina
• por a la malaltia d’un ésser estimat...) per reduir la generalització i guanyar perspectiva.

Por en temps de Covid i a consulta

• Context actual: por global (salut, feina, futur). La invitació: responsabilitzar-nos de la pròpia experiència emocional.
• En teràpia, moltes dificultats remeten a la por: a la tristesa, a la vinculació, a mostrar-se autèntic. Treballar-la porta a confiança i a tocar l’amor propi.

"No és no sentir por, és afrontar-la."

És la por injusta?

• La por, sense les creences que li enganxem, és neutra. No diem que l’alegria és injusta; tampoc cal dir-ho de la por. El que la complica és la càrrega simbòlica i els pensaments associats.

Edats, aprendre dels infants i mediació amb el soroll

• Els infants modelen una relació autèntica amb la por: busquen protecció i la mostren sense embuts.
• Risc de desadaptació quan sumem pensaments i consum de notícies amenaçadores. Tornar a la protecció útil en el present i a l’autoconeixement.

Autoconeixement i demanar ajuda

• Entrenament emocional i mental: cadascú és el seu propi entrenador.
• Si cal, demanar acompanyament professional amb humilitat. Fins i tot els psicòlegs i coachs busquen suport per mantenir la coherència i poder ajudar millor.

Eina pràctica (Louise Hay – “El poder de l’espejo”)

1) Identifica la por (en una nota adhesiva). 2) Reconeix i agraeix: > "Sé que la teva intenció és protegir-me. Gràcies. Ara et deixo marxar." 3) Allibera: trenca la nota i llença-la. Gest simbòlic per no aferrar-se i recuperar protecció des de la consciència.

Idees clau

• La por informa; no mana.
• Decidir amb por és valentia i construeix confiança.
• Concretar i sentir redueix la por difusa.
• Autoconeixement i, si cal, ajuda professional: camins per transformar la por en creixement.