
Entrevistes de la Plaça Mireia del 16/11/2020 — La tristesa: entendre-la, normalitzar-la i acompanyar-la (en temps de COVID)
Presentació del programa; repàs d’episodis anteriors (por, incertesa) i enfocament d’avui: la tristesa en temps de COVID.
Emoció bàsica vinculada a pèrdues reals o imaginades; desfer mites: no és només “estar malament” ni és negativa.
Missatges com "no ploris" i "anima’t" invaliden l’emoció; proposta: presència, escolta i consol sense forçar l’alegria.
La tristesa convida a aturar, analitzar, cuidar-se i empatitzar; complementa l’alegria, que acciona i celebra els guanys.
Creences que impedeixen sentir; bloquejos corporals; treball amb respiració, legitimació emocional i límits al rumiar; no enganxar-s’hi.
Fatiga pandèmica; pèrdua de llibertats i vincles; dols sense comiat i tècniques com cartes per expressar i tancar; gestió de la culpa.
Per què incomoda veure plorar; la tendència a rescatar reflecteix les pròpies resistències; importància d’acompanyar sense anul·lar el sentir.
La tristesa facilita la connexió amb els altres i amb un/a mateix/a; valida, acompanya i confia en la temporalitat de l’emoció.
Recordatori d’idees clau; contacte de Paula Folk i referència als podcasts de Ràdio d’Esvern; novetats pròximes a Spotify.
Resum de l’episodi
Conversació entre Mireia i la psicòloga-coach Paula Folk sobre la tristesa: què és, per a què serveix i com acompanyar-la sense estigma, especialment en el context de la COVID-19 i la fatiga pandèmica.
Què és la tristesa?
- Emoció bàsica que apareix davant d’una pèrdua (real o imaginària).
- No és sinònim de "passar-ho malament": és natural, útil i forma part de la nostra humanitat.
"La tristesa apareix quan el que estem pensant, real o imaginari, està vinculat a una pèrdua."
Estigma i validació
- Missatges apresos com: > "No ploris", > "Vinga, anima’t", > "No passa res" provoquen mala gestió emocional.
- La resposta més saludable quan algú està trist: presència i validació (estar-hi, escoltar, consolar), no pas forçar l’ànim.
Per a què serveix la tristesa?
- Ens convida a aturar-nos i a la introspecció.
- Afavoreix la cura, la recomposició i l’empatia amb els altres.
- Contrasta amb l’alegria, que ens acciona; totes dues són útils i cap és "millor".
Barreres habituals i com treballar-les
- Creences limitants: "ser trist és ser dèbil", "no vull que em vegin així" → generen resistència.
- Bloqueig corporal: aguantar el plor, apretar dents, retenir la respiració; a vegades es deriva cap a ràbia.
- Eines:
- Sentir sense jutjar: "estic trist/a i està bé". - Respiració conscient per permetre el flux emocional. - No enganxar-se a la tristesa (evitar rumiar); donar-hi espai i després continuar amb la vida. - Recordar que les emocions són temporals: no duren per sempre.
Tristesa i COVID-19
- L’OMS parla de fatiga pandèmica: apatia, cansament, por, incertesa i també tristesa.
- Pèrdues no físiques: llibertats restringides, "trobar a faltar" els vincles i rutines.
- Dols sense comiat: quan no es pot acomiadar un ésser estimat, poden ajudar cartes d’expressió (a la persona o a un/a mateix/a) per buscar pau interna i tancar.
Plor, empatia i acompanyament
- El plor és natural i regulador. Com incomoda, sovint intentem "animar" per evitar el nostre propi malestar.
- Mirada cap endins: què ens activa del plor de l’altre? Què projectem?
- Millor resposta: validar, estar presents i no rescatar precipitadament.
Idees clau per emportar-te
- Humanitza la tristesa: és una emoció bàsica i útil.
- Valida el que sents sense jutjar-ho i respira per desbloquejar el cos.
- Evita el "positivisme forçat"; practica presència i empatia amb tu i amb els altres.
- Dona’t espai per plorar i límits al rumiar; després, segueix amb la vida.
- La tristesa pot enfortir vincles i obrir nous inicis.
"No deixes mai res enrere, sinó que sempre ho portes a dins." — Maggie O’Farrell

