Entrevistes de la Plaça Mireia del 26/11/2020 — Llums i ombres a Can Ginestà: trajectòria escultòrica de Pilar Montserrat, del viatge a la Xina als “Petits confinaments”

Context i focus de l’entrevista

• Exposició “Llums i ombres” al celler de Can Ginestà (Sant Just) fins al 19 de desembre.
• Conversa amb Pilar Montserrat sobre la seva trajectòria, el procés creatiu i les peces clau de l’exposició.

"La meva escultura dialoga amb l’espai: no és una peça sola, és un recorregut que et convida a entrar-hi."

Visió general de l’exposició

• Recorregut per la trajectòria des de aproximadament 2007 fins a l’actualitat.
• Predomini d’obres de 2020 i treballs recents (estiu).
• Treballs en instal·lació i escultura no figurativa amb formes abstractes i evocacions figuratives, llums, colors i mides diverses.

Procés i materials

• Tria de materials per les seves propietats (no només visuals: duresa, pes, textura, color, treballabilitat).
• Ús de ferro, malla metàl·lica, feltre, fibra de vidre (quan hi ha infraestructura), cintes plàstiques d’embalar palets, elements cosits/teixits.
• Procés iteratiu: proves, pauses llargues, revisió i escolta de l’obra.

"Crec que el material em tria a mi, jo no trio el material."

Influència de la Xina

• Residència artística a la Xina (més d’un mes). Més de 2.000 fotografies seleccionades.
• La diferència cultural com a motor: escriptura, visió de la vida, estètica.
• Dels passis de diapositives i fotografies sorgeixen ensamblatges i després escultures (com les cintes de colors).

"Per conèixer l’altre, cal viatjar i viure el país des de dins."

“Petits confinaments” (2020)

• Obra nascuda del confinament, amb feltre i malla metàl·lica que tenia a casa.
• Evocacions múltiples segons l’espectador: màscares (d’apicultor, d’esgrima), funda postoperatòria, finestres.
• Idea de porositat, transparència i escala: què entra i què no a través de la malla.

"El títol convida a mirar el món des de forats petits: dins-fora, aïllament i desig de sortida."

Feminitat, ous i espiritualitat

• La feminitat és transversal a l’obra, amb formes arrodonides que evoquen pit, maternitat i l’ou (ressò de Brancusi com a partícula primigènia).
• Ous trencats i buits, interior daurat: dimensió etèria i espiritual.

Ferro: ferides i finestres (treball estival)

• Dues sèries: “ferides” (formes allargades, tensió d’obrir/tancar) i “finestres” (més quadrades, amables).
• Malla que reté i deixa passar; en algunes peces, llum interior i absència del ferro dur.
• Gran volum de producció; comissariat i selecció a càrrec de Pau Minguet (amb la Llanira).

L’obra es toca: experiència tàctil

• Pilar convida a tocar per comprendre temperatura, pes, poliment i textura.
• Peces amb cinta plàstica d’embalar palets (trobada fa anys) que amaguen interiors sedosos.

"Tocar no és trencar: el tacte completa l’experiència de l’escultura."

Muntatge, espai i independència de l’obra

• Selecció prèvia i definitiva “in situ”: cal veure cada peça a l’espai i amb llum adequada.
• Algunes sèries (ferro) es van portar completes per decidir al muntatge.

"Quan la peça s’independitza de tu, i la penges amb la llum justa, és quan neix."

Escultura en neu: simpòsims internacionals

• Treballs en pistes d’esquí (França), equips de 3 durant 5 dies.
• Blocs compactats de 3–4 metres d’alt; eines manuals (serrotxos, pales, pics); fred i resistència física.
• Recursos poètics: congelar aigua per fer un “vidre de gel” i filtrar la llum.

Informació pràctica

• Exposició oberta fins al 19 de desembre a Can Ginestà.
• Recomanades les visites guiades amb l’artista per aprofundir en el discurs i els materials.