Mamma Mia a Can Ginestà: musical a la façana, adaptació en català, reptes de balcons i organització en temps de pandèmia

Música Doncs sí, efectivament, si esteu escoltant aquest tema musical i us sona o us recorda alguna pel·lícula, Sí, efectivament, torno a dir, això és Mamma Mia, i per què estem escoltant això ara? Doncs bé, perquè hem de parlar amb els i les protagonistes, alguns i algunes d'ells, de fet, d'aquest musical que tindrà lloc durant la festa major d'aquest any, en concret el dia 3 d'agost, hi haurà dues sessions, a dos quarts de 10 i a les 11, i a més tindrà lloc en un espai realment especial, que és la façana de Can Ginestà. Tot això ho diem a dia d'avui, si hi ha algun canvi, i, doncs, òbviament, s'haurà de readaptar, igual que està passant amb moltes activitats de la festa major d'aquest any. Obrim ara sí els micròfons perquè tenim amb nosaltres la Daniela Fumador, la Judit Malet i també el Dani Martínez. Bona tarda a tots. Bona tarda. Bona tarda. Molt bona tarda. Molt bona tarda als tres. Benvinguts a la plaça Mireia i també a l'emisora, a la ràdio, a la ràdio, a la ràdio d'Esvern, sí senyor, sota de Can Ginestà, que és on precisament fareu aquest musical de Mamma Mia. Per ordre, on tenim el cap pensant? Qui és el director, podríem dir-ho, directora d'aquesta representació musical? No sé per què, però et sap que eres tu, eh, Dani? Sí, no? No vaig mal encaminada. Sí, la direcció cau sobre els meus ombros, sobre les meves espatlles. I en quin moment es va gestar, això, de crear un musical a la façana, en concret, de Can Ginestà? Doncs mira, tot es remonta al 2012-2011, quan jo era un nen que somiava molt d'espert. Sempre ho he sigut, ara no soc nen, ara sóc adult, però encara segueixo somiant d'espert. I quan era petit, sempre somiava en poder fer una obertura de festa major a lo grande, a la façana de Can Ginestà. I, bueno, quan es va dissoldre el nucli, jo vaig pensar, ostres, a veure, aquesta és la meva oportunitat, ara d'anar a l'Ajuntament i proposar-los de fer un espectacle, de fer alguna cosa apoteòsica. En cap moment tenia pensat fer mamamia, perquè a mi m'agrada el musical, però no era com la meva aspiració. I jo, doncs, pensant, pensant, què podem fer, què podem fer, a veure com ho fem. Però, bueno, això es va quedar com en un somni, perquè era... D'estiu? Sí, un somni d'estiu, era el meu somni en aquell llavors. I, bueno, això va anar passant i, en el cap, doncs, jo soc una persona que té com moltes idees i que jo necessitaria un moble de l'IQEA en el meu cap per endreçar-ho tot. I la veritat és que... No sé si m'hi cabria. Me n'hi dia molt bé. No sé si m'hi cabria. Un d'aquells petitets, una caleixera, com a mi. Una caleixera, sí. Me n'hi dia molt bé per endreçar les meves idees, perquè he tingut idees, propostes de musicals, fins i tot la botiga dels horrors, havia pensat de fer-la a Canji Nesta en el seu temps, quan es va estrenar, quan Àngel Llasar la va estrenar al Coliseum. Jo sortia del Coliseum pensant, això s'ha de fer Canji, la fa estrenar Canji. Però, bueno, les idees van quedant. I ara, a uns mesos, el Lluís Tarrés va venir i em va dir Dani, vull fer Mamma Mia. I vull que la Daniela i tu formeu part de la producció i treballeu a cuerpo entero amb el projecte. I jo vaig dir, ostres, és un projecte molt ambiciós, perquè fer Mamma Mia a l'Ateneu de Sant Just era una proposta molt ambiciosa. Tècnicament, has buscat una complexitat. Però encara vaig ser més ambiciós. La Daniela en plata? Sí. Era un matí, no sé si de dilluns o de dimarts, que estàvem prenent un cafè a Canji Nesta, amb el Lluís, jo i ell, ell davant meu, jo davant seu. I era en plan, Lluís, m'acabes de dir-ho de Mamma Mia i a mi s'han creuat els cables i tinc una idea. I la idea era deixar-nos estar de Taneus i fer-ho en un espai com és Canji Nesta, en un espai d'aire lliure i fer-ho a la façana recollint aquella idea, aquell somni que tenia amb 12 anys. I així neix Mamma Mia el musical Canji Edition, que a mi m'agrada dir-ho. Canji Edition. És un títol que no es fa servir, eh? Entre bambalines, no? Entre bambalines és un títol que a mi m'agrada, no? Canji Edition, però no me l'han comprat mai. Llavors estàs, diguéssim, co-dirigint o co-produint amb la Daniela Fumador, no? Exacte. Sí, les entranyes, diguéssim... Com us repartiu així els, diguéssim, què porta cadascú? És a dir, com us distribueu la feina? Sí, és molt fàcil. En aquest sentit, jo soc el director del projecte, el Lluís Terrés, que és el meu soci, i és també el co-director del projecte, i productor executiu. Llavors, dins de la producció som quatre persones, que és el Lluís, la Daniela, la Judit i jo. La Judit, la Daniela i jo som co-productors, el Lluís és el productor executiu, i també seria el co-director, que és el que m'ajuda en el tema de direcció. Però tenim departaments per fer-ho tot més fàcil. Els departaments són el musical, en el que entra la Daniela Fumador com a directora musical, i com a directora artística la Judit Malet. I ara les deixo parlar amb elles. Bé, direcció artística, coreogràfica, també. Ah, gràcies. Sí, sí, sí. Però a mi m'agrada dir-te direcció artística perquè m'ajudes molt amb el tema dels personatges, dels actors, de moure-ho tot, i és ella realment la que també està al peu del canó, perquè la Daniela no pot agafar aquesta responsabilitat, ja que també és actriu de projecte. I llavors, com que no veu les coses des de fora... Bé, jo el que fa ells és, on que porto la part musical, sí que els dic com han d'interpretar les cançons, cap a on vull que els dirigeixin més a nivell musical, que s'estan cantant una frase d'amor que realment sentin el que estan dient. Vull dir que també entra part musical, però també entra part interpretativa, que és el que fa teatre musical, realment. I quanta gent és... Actors i actrius, quants sou en total? Som 9. 9. 10. 10. 10? Contanta-t'ho, 10. Contanta-t'ho, 10. Bé, clar, és que... 10 actrius. Ell ens protagonitzen a l'obra. Ella és la Sofi i després... Exacte. És a dir, ets la protagonista del musical. Sí. És la protagonista. I diguéssim que hem agafat l'elenco principal, només. L'elenco principal també fa de Puebla Irinos, fan una mica de tot. Vull dir, no és que tinguem... És un format reduït del musical. I també contant que balcons també són limitats. Exacte. No podeu sortir... Com us ho fareu, això? Són molt limitats i són molt petits. Clar. Molt, molt petits. Realment, a nivell coreogràfic, és difícil. O sigui, és... Clar. Perquè no pots fer molt moviment. Que és un per balcó. No, no tant, però... Però sí que no podem... No ens podem desplaçar dins el balcó. Clar. O sigui, tot el moviment a nivell corporal ha de ser gran, però no a nivell d'escènic, o sigui, d'espai, no podem utilitzar molt, perquè és el que hi ha. I a més que també estem parlant d'un edifici que és molt antic. I tant. Clar. No podem fer segons quines coses sobre els balcons, perquè encara ens trobaríem que... Que el balcó baixaria a baix, a planta principal. Sí, exacte. Te'n recordes, Judit, aquell dia que estàvem dinant allà, perquè la Judit i jo estudiem a Eòlia, i un dia estàvem dinant i em diu la Judit, bueno, haurem de mirar a l'escenari, perquè, clar, quan vam muntar el projecte, jo tenia molt clar que la direcció coreogràfica havia de ser de la mà de Judit Malet. Era una de les coses que jo tenia claríssimes, com el Judit tenia... Ai, el Judit. El Lluís tenia molt clar qui havia de ser la protagonista. I em va dir, posa el que vulguis, fes el que vulguis, però jo tinc una condició clara, que és que la Daniela ha de ser la protagonista del musical. I jo ho vaig acceptar perquè amb la Daniela tenim una relació d'amistat que es remunta a molts anys. Anys enrere. A molts anys, moltes dècades. I amb la Judit tinc una amistat també molt forta arran de l'escola. No de tantes dècades, però molt intensa. Molt intensa. Molt intensa. I parlant-t'un dia allà dinant a l'escola, em diu, bueno, clar, jo necessito saber com de gran és l'escenari per començar a muntar les coreos. I li dic, no, l'escenari serà així. Com aquesta taula, no? Així com la taula. M'ho deia com una mica, no sé, perquè et facis una idea. I jo pensant, vale, seran aquestes més o menys la proporció, no? Però la dimensió no. I em diu, no, no, no. Que és que serà així. És així de petit. Jo, vale, doncs, no ho sé. És a dir, com agafant aquest espai pots dissenyar una coreografia, tenint en compte que ni salts, ni, no sé, com dir, voltes o... Clar, no, es tracta, ja dic, pel tipus d'edifici que és, per la seva antiguitat també, no ens volem arriscar a fer cap tipus de salt ni res. Llavors és molt moviment corporal, fer-ho tot molt gran i amb molta energia, ja està, perquè... i desplaçaments molt pocs, perquè no podem desplaçar-nos gaire dins. Clar, no sigui entre balcó i balcó, per dins, no? És a dir, per dins hi haurà molt de moviment, imagino, dins la casa, que no es veurà, des de fora. Sí, sí, sí, si hem unes carreres, serà un circ, hem cronometrat de balcó a balcó per veure si arriben tots. Perquè vau fer un assaig, no? Em consta que fa un parell de setmanes més o menys vau fer un assaig i com va anar, realment? Ho veu posar en pràctica, veu dur en pràctica allò que realment teníeu cadascú al cap, a nivell escenogràfic, etcètera, etcètera? Jo, bueno, jo per mi, per part meva, jo em vaig sorprendre, perquè, clar, una cosa que tens al cap, a vegades no acabes sent el que tu esperes que sigui. I realment vam començar per l'obertura, que és l'inici, i quedava molt xulo. Jo ets a dir, a favor dels actors i de les actrius, que la Judit va ensenyar les coreografies i 20 minuts després les estaven fent a la perfecció, gairebé, a la façana de kanji. Vull dir, era brutal. Ho veu posar en pràctica? En la mateixa... Clar, perquè jo tampoc voleia donar-los molta teca, sinó que sabia molt bé si podríem fer allò. I llavors vam dir, bueno, anem a provar-ho, a veure si podeu fer això. Ho feien, funcionava, no funcionava, doncs ho canviavem. Llavors, al final, així va quedar. O sigui, in situ. I 20 minuts després, això que diu el Dani, vam fer un passe, i fantàstic. Sencer, va sortir la tirada? No, bueno, sencer. Vam anar fent. La Daniela, han passat aire? Se'ns va fer tard. La cosa és que, clar, des de fora queda molt maco, també és l'edifici, tot el que comporta, però des de dins era un caos, un caos d'allò de, veus gent corrent, estressada, pujant a dalt, pujant a baix, clar, no ens coneixíem molt l'edifici, jo sí, perquè soc d'aquí a Sant Just, però tampoc me'l coneixia, com per estar fent un musical, i dir, vale, ara entro en aquest balcó, després me n'aneden a l'altre, després de pujar a dalt, a les finestres, és una mica estrès, però jo crec que és maco el fet que sigui així, en una façana, d'un edifici emblemàtic, que també canvia el musical i li dona un toc molt més màgic, que Mamma Mia ja és un musical molt conegut, que comporta una essència molt estiguenca, molt bonica, molt de festa, i que sigui a Can Ginestar, encara li dona el plus. I a més que sigui el primer dia de festa major, no és l'obertura, però sí, és de les primeres activitats que es faran, i a més dos passis, no, no, ja, us fa el rizo, no? Dos, dos. Vinga, us estreneu amb dos passis, a les 9 i a les 11. Quant dura més o menys el musical? Un hora, 60 minuts, una horeta, sí, serà una horeta d'espectacle, ben bona, i la veritat és que està molt bé perquè és una reducció, vull dir, nosaltres hem fet una, entre el Lluís i jo hem adaptat el guió, després la Daniela s'ha encarregat del tema de que tot estigués bé, faltes, correcció, traducció, etcètera, però, bueno, entre el Lluís i jo hem fet una adaptació, és una adaptació totalment diferent del que heu vist fins ara, vull dir, no us espereu l'adaptació que es va fer aquí a Madrid amb la Nina i amb la Mariona Castillo, perquè només això és una adaptació de text que serà en català, per tant, veurem l'espectacle en català, les cançons, també, tot, la gent gran que no pateixi si no entenen l'anglès, perquè no hi ha problema, que entendran l'espectacle, perquè és 100% en català i això també és un punt a favor, i és el que et dic, són molts elements, és un espectacle que té molts elements senzills, però a l'hora d'unir-los és la dificultat, el que diem, un espai a nivell escenogràfic no hem hagut d'invertir gaire, perquè l'escenografia ja la tenim, però, clar, és això. L'haureu de guarnir, m'imagino, no? Exacte, tot de flors. No sé si, clar, tampoc no vull fer massa spoilers, perquè les persones ho trobin quan arribin, però... Posarem moltes flors, posarem moltes flors. Volem ambientar-ho... I mar, no? A veure, un dels components és el mar. Estem treballant, estem treballant amb això, encara no puc dir res, però estem treballant amb el tema del mar, sobretot amb el so del mar, perquè un dels meus somnis és que la gent entri sentint els sons del mar, que s'assegui a les cadires sentint aquell mar, que ja comencin a entrar una mica en la matèria de l'obra, no? I, bueno, estan treballant molt dur els actors, jo volia dir això, que estic molt content de com estan treballant elles dues, de com està treballant el Lluís, de la feina que estem fent tots i totes, i els actors, és que és una passada com s'ho estan currant i com quedarà l'espectacle, serà una cosa preciosíssima, serà alguna cosa com religeria suïssa, perquè és tot com el detall, portem molts mesos pensant en això, matxacant, donant cap, reunions infinites, de dir, fem això així, fem això així, i jo estic molt feliç de tenir l'equip que tenim, perquè crec que és un equipazo i no puc parar de somriure quan parlo d'això. La gent no et veu però puc avalar, sí, no parar de somriure. Anar a preguntar, has parlat de públic, on col·loqueu el públic? Això l'he de preguntar a la Daniela, l'he de preguntar a qui s'en ocupa d'això? El Dani. A la Daniela, el tenim aquí, no el podem preguntar ara. Sí, sí, abans de dir, perquè clar, tema Covid i a més, clar, això és, sí o sí, hem d'estar assentats. Mira, una de les coses de les que estic molt content és que aquest projecte s'ha gestat en moment de la pandèmia, un dels moments de la pandèmia més durs, que era amb la tercera, quarta onada, a finals de març, principis d'abril. Què vol dir això? Que des que hem pensat el projecte, ja hem pensat en una situació pandèmica xunga. I ja està pensat, perquè no hi hagi cap problema i perquè la gent pugui gaudir amb tota la seguretat i amb tot. Vull dir, què vull dir amb això? Vull dir que hi ha molta gent que em troba pel carrer i diu, carai, Dani, que no us estan anul·lant el de Mamma Mia, que de moment segueix perquè ja n'ha hagut moltes anul·lacions i tant. No, no, i jo li dic a la gent, no, no, no ens ho estan anul·lant perquè és un projecte que ja s'ha pensat en moment de pandèmia. Perquè els actors i les actrius estaran a la façana de Can Ginestà i el públic estarà a la placeta de Can Ginestà. Llavors, hi haurà una distància sense problema de tots els actors i totes les actrius que això facilitarà molt que no hi hagi cap problema. Evidentment, les cadires també estaran distanciades. Gel hidroalcohòlic, també havíem pensat de posar una mica de zum o de mosquitos perquè no ens piquin els mosquitos. Sí, sí, aquella hora, aquella època, una mica deutant que es portin de casa. I també dir que... I aforament limitat, no? Exacte, perfecte. Aforament limitat, una cabuda d'unes 200 persones per passi, o sigui que al principi unes 400-400 i alguna cosa per passi, ai, per passi, en total, perdoneu. I això, doncs, és una cosa bastant important. Per tant, quan surtin les entrades ja us ho comunicarem a Ràdio d'Esvern també perquè feu promoció i que la gent reservi el més aviat possible. I dir que això és un espectacle que organitza l'Ajuntament, que fa l'Ajuntament i que nosaltres, doncs, estem treballant amb el recolzament 100% de l'Ajuntament que és el que ens està ajudant econòmicament, ajudant-nos també, cedint-nos l'espai, cedint-nos tots els espais d'assaig perquè no només estem assajant aquí, també assajant el casal de joves diàriament. Assajos de dilluns a diumenge amb tota la companyia, treballant dur perquè això pugui sortir. I el que et deia, nivell musical, tenim la Daniela que estic molt feliç de tornar a treballar amb ella perquè la veritat és que és una gran oportunitat i jo crec que la gent quan l'escolti, fliparà. Fliparà perquè... Has deixat el listó moral, eh? Ja estàs a veure. Ojo amb les expectatives, eh? Està fent una feina a nivell de coral preciosa. Sí, sí, sí. Realment, sí. Home, ha sigut un repte. Ha sigut un repte gran. A mi em feia molta il·lusió perquè ja he acabat la carrera ara aquest any a l'Institut del Teatre i era un repte dir, va, anem a organitzar un cor de nou persones, inclòent-me a mi. Primera vegada, entenc, que organitzes aquest tipus de... Exacte, jo sola, també m'ha ajudat el Carles, que és de la companyia, que m'ha ajudat en alguns aspectes, però ajuda molt el veure que tothom està superimplicat, que tenen moltes ganes, que són gent que els agrada cantar, els agrada la música, els agrada ballar i això ajuda molt, també. que no sent sol en cap moment, no? Exacte, i que et tiren, que els proposes una cosa i et diuen, val, i demà te la porten i això és super, molt, molt agraït. T'ho fan molt fàcil. Clar. I les ganes t'animen i dius, vinga, serà un projecte superxulo, o sigui, només per l'energia que et porten, que a més són emocionalment superoberts, o sigui, és meravellós. És meravellós. Home, si tenen la meitat d'energia de la que porteu vosaltres aquí avui, ja ho teniu fet, funciona sol. Ja us ho dic ara. No, però realment és un grup que, a més, quan els veus units, tenen com una energia molt similar entre tots i fan una pinya molt bonica, o sigui, és com una petita família. A part de la que tenen, la seva família és Mamma Mia entre tots. I al mateix dia del càsting es van unir tots i el Dani i jo, la Judit, estàvem com dient és que això tirarà endavant i n'hem de fer més. A partir d'aquí, Mamma Mia segueix. És el primer de molts, no? Exacte. Has dit càsting, m'imagino que ho vau obrir, diguéssim, ho vau obrir a públic, no sé si Sant Justenc o buscava gent basllobregat o no sé com ho vau gestionar. El Dani ho va organitzar tot. Està molt haver de dir que no a persones, per exemple, no sé si vau tenir complicacions amb això. Haig de dir que vam anar a un... Clar, quan el Lluís em presenta la idea jo tinc ja moltes cares que em surten i dic jo aquesta gent la vull en el meu equip. Llavors, la gent que jo volia en el meu equip la vaig anar a agafar directament i vaig dir escolta Cristina, escolta Gala, escolta Daniela, escolta Judit, jo us vull en l'equip, hi ha gent que sí que li vam haver de fer càsting perquè era... Bé, a tots els actors i a totes les actrius se li ha fet càsting, a la gent de l'equip de direcció, evidentment no, però a tota la gent d'actors i actrius se'ls ha fet càsting i després els forats buits que teníem, després de dir bueno, ja tinc la gent amb la que vull treballar i la que vull tenir en el meu equip, ara anem a buscar més enllà. Llavors hem buscat gent a fora, gent a Barcelona, gent a Esplugues, però hi ha un 80% de la companyia que és de Sant Just. L'altre 20% serà gent que ve de fora del Barçol Llobregat o de Barcelona directament, però la veritat és que estem molt contents amb la rebuda. Sí que és veritat i vull fer una crida, ha costat molt trobar nois santjustencs que cantin i que ballin. Bé, molt vol dir que zero, no hem trobat cap i la veritat és que ha sigut una cosa bastant curiosa. Els tres nois que veureu actuar el proper 3 d'agost són nois que un ve de Sant Esteve de Sant Vicenç dels Horts, l'altre ve d'Esplugues i l'altre ve de Barcelona. Són tres persones que són de fora del municipi, les noies en la gran majoria són de Sant Just, però els nois no han trobat aquí Sant Just, nois que cantin i que ballin. Realment, trobar nois que s'hi dediquen a aquest món és difícil sempre. Sí? Molt. en el món musical esteu dient en concret o... Exacte. Sí, en el món musical perquè hi ha pocs que s'hi dediquin i que puguin abarcar les tres disciplines, interpretació, cant i ball i a més que els pocs que n'hi ha estan molt buscats. i també afegir que buscàvem una franja d'edat concreta. Això no m'ha preguntat quina forquilla d'edat sou i les actors. Jo crec que el més petit deu tenir 18 i els altres ja són molt més grans. 27, 28, sí. Sí, ja han acabat carreres o estan a Eòlia o a Aules. Sí, hem de dir que nosaltres n'hem pensat en els personatges i en tot, és a dir, una persona per exemple en la situació de la Sofi, la dona. La Sofi, tu, Daniela, tens 21 anys i l'actriu que fa de dona no sé si en té 27. Vull dir, evidentment no podrien ser mare i filla però ja ho hem buscat amb aquesta idea. No hem buscat que tinguin correlació d'edat ni tampoc la noia que faci de dona no fingirà ser més gran sinó que senzillament hem agafat a gent qualificada, a gent del sector. Era molt important per nosaltres que fos gent o amateur o que estigués estudiant teatre perquè hi ha molta intrusió laboral en el sector i nosaltres volíem gent que encara que és un projecte amateur que no es cobra, volíem gent semiprofessional i que fos del món de l'espectacle. I això ens ha fet tallar-ho a la franja d'edat i que hi hagi edats molt joves, ja molt joves. I amb molta energia. moltíssima. Moltíssima. Començaves, Dani, explicant que era com un somni fer aquest musical i aprofitem que està sonant ara aquest I have a dream de la pel·lícula, de fet, banda sonora de la pel·lícula de Mamma Mia per acomiadar-nos així que us diem adeu a la Judit Maleta, a la Daniela Fumador i com no al Dani Martínez que feia molt de temps que no sentíem la teva veu per aquí pels micròfons de ràdio d'esbert també se't troba a faltar. A la tertúlia cinema estàs més que a convidat ja ho saps. Estic molt feliç, gràcies. A veure si tanquem quarta temporada també amb tu aquí a la plaça. Gràcies, noies. Moltes gràcies a nosaltres. Molts èxits amb aquest i els que vinguin. Us anirem a veure el dia 3 d'agost a la façanada que ens hi n'està. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit