Màrius Brossa: de la fotografia a la pintura, Vilerits i els "Protectors" — art, meditació i comunitat

Màrius Brossa i en concret aquest programa a la plaça Mireia gràcies per venir des de Vilaritz aquí escolta, abans de res presentar-te, jo crec que hem de fer una connexió que molta gent sabrà qui és Joan Brossa la bot de Joan Brossa també per ubicar els oients i ostres sí, però permets que em faci una observació que li faig a tothom sí, el Joan era el meu oncle si jo em digués en comptes de Brossa em digués Rajoy, què pensaries? ho hagués dit igual, eh? molta gent jo t'hagués presentat igual a no ser que m'haguessis dit que no jo crec que hi ha un prejuici formal molt significatiu que és creure que un cognom genera una saga i no sempre és així home, en aquest cas teniu potser algun punt en comú dins de per una banda creativitat lingüística i per l'altra banda teva creativitat potser multidisciplinar podríem dir, no? sí, en el cas de les Brossa sí que és cert jo tinc tota una genealogia feta des dels besavis hi ha una vivència comú entre tots que la podríem definir com a treure de context el concepte per exemple un oncle l'Antoni aquest es va dedicar a inventar entre cometes el mirall tacat tots sabem que un mirall es taca s'agafa, es llança, es posa un de nou taca vol dir que o el coure o la plata amb el que està fet es va deteriorant doncs ell no ell va utilitzar precisament això per crear grans panels de decoració que estan a Canadà estan a Austràlia o Israel podien ser en parets senceres de vidre tacat el Joan Brossa va fer això treure de context el concepte perquè la paraula és poesia però la imatge no és poesia pot ser poètica però no és poesia hi ha molts d'aquests una tieta àvia aquesta és molt interessant la Matilde aquesta era modista molt bona molt bona però ella va decidir que només faria moda per verges d'eclèsia així de concret així de concret que jo entenc que precisament la eclèsia està fora de la moda m'entens? perquè hi ha altres paràmetres hi ha altres visions de la vida ella feia la moda i la venien a buscar a les eclèsies d'Espanya de França perquè havien de fer la celebració de la verja de no sé què i el vestit nou hi ha una saga d'aquests bé, Déu-n'hi-do i abans he dit artista multidisciplinar perquè en algunes altres entrevistes que t'havien fet a diferents mitjans entre ells el diari de Girona si no vaig mal encaminar també explicaves que havies començat amb una càmera de fotografia arrel de perdre-la et van donar uns pinzells i també t'hi vas posar sí, sí, veig que t'has informat sí, és cert i he disfrutat molt descobrint aquests aquests camins que has anat d'aquí a allà d'allà a aquí les casualitats igual t'han portat on estàs ara sí, mira a veure jo vaig començar amb fotografia els 13 anys vaig començar a treballar amb el laboratori fotogràfic de l'avi i em revelava les fotos i em va agradar molt molt i vaig veure que hi havia un canal molt gran i sempre 13 anys i sempre he anat amb fotografia jo vaig estudiar després vaig a la universitat vaig fer arqueologia però mai vaig exercir sempre em vaig dedicar a la imatge el que passa que és cert que en un moment determinat em van robar les càmeres totes les càmeres i una amiga em va regalar una caixa de pastels i em va dir té, perquè t'entretinguis mentrestant va obrir les portes de... no? les curiositats de la vida potser absolutament també és curiós que s'heu anat deduint amb els anys que mentre jo era fotògraf tenia amics pintors i sols he tingut amics fotògrafos quan m'he fet pintor és a dir que hi havia com alguna cosa no encaixada en aquell moment bueno això són reflexions personals perquè potser els amics fotògrafs quan vas començar a pintar volien fotografiar la teva obra? no no, no és quan jo he conegut fotògrafos evidentment al llarg de la vida però no tenia bones relacions amb ells igual és que el meu era la pintura i no era la fotografia a veure si sapiguer els dius ho saben i diuen les llegendes que va ser precisament Joan Brossel que et va treure aquesta obra per ensenyar-la potser això és cert? sí, sí i a més no solament això sinó que es va enfadar molt amb mi sí? per no haver-la mostrat abans potser? no, per no voler-la mostrar no volies tu dir això? no per un motiu molt concret a veure estem parlant dels anys 80 quan sortia una obra nova on sortia algun personatge nou un artista nou el que quedava clar és que cada dos o tres anys tenia que anar renovant imatge i creant imatge a nivell o a l'alçada del que havia fet en primera instància jo no vaig tenir mai aquesta competitivitat contra mi mateix de construir de fer, de fer, de fer jo he anat fent i he anat fent sempre no vaig voler arriscar-me a presentar mira, el Joan em va ofertar em va ofertar la Miró li vaig dir que no et va ofertar la? la Miró perquè ell era el president honorífic o no sé què em va dir no, esposa és la Miró vaig dir no vas rebutjar-ho sí em van venir a buscar de l'ICP de Nueva York que també els vaig rebutjar perquè vaig dir no vull no tothom pot dir que no a aquestes ofertes o no sé si hi ha gaire gent que diria que no com és que ho tenies molt clar perquè no veia clar l'obligatorietat de seguir amb allò que m'estaven imposant penso que va ser interessant i em va permetre el nivell de llibertat que tinc ara jo puc fer el que vulgui vas obrir un altre camí per això ara fa deu anys que ets a Vilaritz parla'ns una mica d'aquest poble també sí, és que se li pot dir poble bueno abans de Vilaritz me'n vaig anar a fer tira amb barca a veure quan tenia 13 anys també vaig conèixer el monjo de Montserrat de la cova el Parestanislau que vivia en una cova que és el primer que em va donar les primeres pautes de meditació i després ja durant molts anys molts anys al Basili que també vivia a la cova amb el que bueno va ser el meu mestre de meditació eren homes del catolicisme eren capellans monjos capellans però vinculats amb el budisme és a dir que agafaven les dues potes de les dues branques dels dos nivells jo penso que som més honestos de les religions però no tant l'estructura litúrgica com el procés com el procés iniciàtic la meditació crec que és el que sempre m'ha portat en aquesta actitud de espera mirem mirem el que estem fent no ens deixem arrossegar perquè perquè la maleta boga és més bona que la maleta no sé què no entenem i creus que tothom pot meditar? tothom ha de meditar no és que pugui tothom ha de meditar al dia ha de meditar tothom tothom de fet en moltes escoles del nord d'Europa s'està fent ja els nens els ensenyen a meditar també els ensenyen actualment ho vaig estar llegint fa poc tenen assignatures de convivència d'aprendre a trencar l'ego de jo soc tu perquè em dius això sinó de dir som molts eh aquí de fet el futur que el tenim aquí davant ja el futur de la humanitat ens està portant clarament a una renovació total del sentit de la individualitat si la terra ens està dient nanos que s'acaba la matèria prima que us la faré que us la faré que us destruiria a tots o ens posem d'acord a compartir entre tots o no funciona has vist que ha sortit ho vaig veure i un cotxet molt petit molt petit molt petit elèctric que sembla un Iceta dels anys 60 un cotxet petit un cotxe petit dos places elèctric petit quadrat molt mono pels 6.000 euros no necessita carnet això és molt interessant jo estava parlant d'una altra concepció que és un principi de canvi més interessant seria que fos més assequible també econòmicament 6.000 euros és assequible i no necessites carnet i és la meitat fa un metro 40 un metro 60 un metro 80 de llargada 4 ocupen una plaça de cotxe més aviat i escolta per Vilerits com et mous ara que parles de transports perquè fa un més o menys 10 anys que estàs circulant per allà dins indultat tinc cotxe però he estat un any sense cotxe hi ha un transport públic els 3 dies que hi ha mercat a Figueres 3 dies dels 7 3 dies hi ha transport públic fins a Vilerits dilluns, dimecres i divendres no dimarts, dijous i dissabte hi ha mercat a Figueres hi ha un autobús que a les 8 del matí surt de Vilerits i et porta fins a Figueres i a la 1 surt de Figueres i et torna a portar a Vilerits i els 4 pobles que hi ha pel camí és perfecte és a dir es pot viure sense transport inclús en un poble com aquest com és aquest poble? aquest poble és un regal dels déus perquè és un poble de 12 cases del segle XVIII amb un castell i una iglesia romànica petita que està tancat i la iglesia romànica també tancada després de la guerra espanyola es va desevitar i un home de Figueres del Martí Amiel va anar comprant les cases que la gent anava venent i va posar un va fer una proposta molt clara que era jo voldria que això fos un centre de creativitat i d'artistes que vinguin a fer activitats aquí i a més això serà català mentre jo visqui aquí no hi haurà ni mobiliàries ni campfangues jo soc campfangues ni turisme ni especulació això ho tanco i ho va començar allà a guardar tot el que comprava a les fires de diumenges de les eines que la societat rebufa que són ceràmica les eines de camp agrícola manual tot allò que ja no serveix hi ha una biblioteca immensa que seria avui dia seria material d'antiquari potser ell era rellotger i tenia un museu del rellotge molt important que no ha obert mai perquè no va voler per això ens en teníem amb ell no va voler obrir-lo jo crec que és dels més importants d'Europa però està tancat és privat no està obert però ell quan portava algú allà li preguntaven i quin és el rellotge més car que té i que això ell sentava com una patada perquè el rellotge no es pot no es pot valorar pel preu el rellotge s'ha de valorar per la maquinària pel que fa pel que és va muntar una galeria d'art feia molts anys aquest home i la va tancar perquè la gent no anava a mirar quadres només anaven a les inauguracions que és on regalaven el cava el pica pica i amb el Martí no se m'ho va entendre era muntanyero aquest home i en aquest poble a Vilaritges on crees o composes actualment on treballes la teva obra sí jo estic allà ell mateix a part de la casa que vaig llogar em va habilitar un espai era un espai per bestiar que estava pre de merda i el va netejar el va arreglar el va preparar i allà tinc un petit taller de pintura 90 metres quadrat més o menys és petit però funciona i després la planta va ser la casa també jo treballo allà però una cosa és la feina que jo faig de la meva obra que la podríem vincular amb el parc que estic aquí que ve de la exposició de la Carme Malaret aquests protectors i una altra cosa és la feina que estic fent en el poble i hem començat a desenvolupar una activitat en el poble dius a Vilarits a Vilarits sí d'activitats culturals és a dir tant hi ha exposicions de pintura com d'escultura com concerts com xerrades de espiritualitat com xerrades sobre pedagogia i cada mes hi ha una activitat vàlida ve algunes ve molta gent i altres no ve ningú perquè la cosa va com va i el públic és com és però nosaltres seguim insistint que des del mes d'abril fins al mes de desembre tenim activitat la primera que vindrà ara és a l'abril i farà benvinguda a primavera i és una fira de dos dies de teràpies alternatives vindrà al Pàmies de terapeutes d'especialistes amb herbes amb tisanes jo he preparat ara una col·lecció d'herbes d'allà preparades ja i una cosa molt interessant al jardí de casa que és gran va aparèixer un arbre que jo no sabia què era quan dius jardí vols dir quasi bé camp no? bé és que entre el camp i el jardí només hi ha una valla només hi ha una valla perquè és que és tot el mateix però és per diferenciar-ho i et va créixer un arbre així per sorpresa? bé hi havia un arbre allà que feia uns fruits grocs i jo vaig pensar que no sabia què era em van dir jo crec que això és un citron que és un arbre japonès d'on treuen els carmelos de tots els centres de tots els centres aquests de budisme que tenen uns carmelos a la porta que són tubets i tal mig dolç mig àcid total al final un especialista em va dir no això són naranges les naranges és la mare de tots els cítrics del Mediterrà són les pomes daurades que Heráclito parlava i és una fruita àcida la pell és molt grossuda com una taronja grossuda però la la fruita és com la llimona i és àcid bé aquest any ha sigut màgic aquest any passat i hem fet 45 quilos de marmelades Déu-n'hi-do per no saber ni de què era l'arbre inicialment exactament ara ja sí que ho sabem i i bueno les posarem en venda ara a l'abril quan fem aquesta filla això serà a Vilaritz i com bé deies el darrer cap de setmana d'abril com bé deies també aquí era la l'objectiu inicial podíem dir o la trobada inicial era per parlar d'aquesta d'aquesta exposició Art i Espiritualitat que es va fer a l'espai de lliure creació Carme Malaret que de fet la Carme Malaret va passar també per aquí fa uns dies Protectors és l'obra que vas presentar tu exactament què són aquests protectors qui o què són aquests protectors perat de pintura no és pintura t'explico com va néixer això jo sempre he fet meditació quasi sempre em vaig donar compte en un moment donat que quan andes per tant del matí et lleves et desperta et pots fer meditació estàs una horeta meditant bé ja està una hora una horeta una horeta d'un i dos hi ha temporades de menys hi ha temporades de menys s'apén depèn de la ciutat de la ciutat interior en un moment donat em vaig donar compte quan estàs fent meditació fent el conscient o l'ego digue-li com vulguis sempre t'està posant pals a les rodes és a dir tu no estàs mirant res estàs veient però no mires res hi ha un punt com per exemple ara jo estic a la taula puc posar-la en posició i aquí hi ha dos cercles i automàticament el conscient em pot dir això és com els ulls d'un monstre que tal i t'en vas això és el joc de la consciència egoica aleshores com que això ho tenim molt clar tots doncs ja sabem el que és no seguim però em vaig donar compte que sí que guardaven memòria gestos gestos que hi ha endavant que no signifiquen res però això és fer trempa això no és meditar aleshores vaig dir deixo de meditar em poso a meditar sobre el paper quan vulgui pintar anava a la taula de pintura posava un paper posava a meditar en el blanc no hi ha res no hi ha referents per tant em forçava a que sortís del propi silenci el gest el gest o el color i vaig estar uns mesos fent això fins que un vespre estava dormint somiant em truquen a la porta de casa i obre la porta i hi havia un lama que jo el coneixia em diu vinc a veure passa i em diu anem per feina anem a mirar l'obra que estàs fent tu ara i li trec tot això en el somni li trec les peces que estava fent que eren d'un metro per 40 centímetres en peces allargades li vaig ensenyar molt maco no sé què veus això està molt bé de compaginació el color que t'estima veus això això és un protector això no és una pintura això t'ho deia ell directament sí en el somni bueno vam fer la revisió del material que jo li va ensenyar en aquell moment i em va treure uns quants d'aquests i quan acaba acabem la pila em diu bueno ja hem fet la feina que venia a fer ja me'n puc anar i se'n va em desperto em desferto i dic que bé o sigui alguna cosa estic fent bé en aquest sentit de no meditar per treure informació sinó que provocar que surti del silenci el silenci interior el silenci interior no som nosaltres és una altra amplitud és una altra dimensió no som nosaltres comenta no som nosaltres el silenci interior el silenci interior és el que participa de l'unitat bueno ja parlarem d'això i d'aquest silenci interior van néixer aquests protectors aleshores aleshores vaig dir aquest somni que et va ajudar t'acabo d'explicar vaig dir m'haig de mirar el que estic fent amb els ulls amb els que miraven el somni i efectivament mirant d'una altra manera obrint més bé la dimensió vaig veure que alguns dibuixos tenien un batec diferent tenien una resposta diferent i vaig dir bueno això està molt bé però haig de consultar me'n vaig anar a veure el lama el lama d'alladal l'ama jampa li vaig explicar i va dir sí això són protectors d'armapales poc després en una reunió que vaig fer amb en Tutenguansen el venerable de la casa del Tíbet que jo no el coneixia ens havíem de conèixer li vaig ensenyar i em va dir sí això són protectors i els presentaré jo aquí a la casa del Tíbet això va ser el 2016 no? si no vaig mal encaminar que vas fer aquesta presentació i em va dir que és molt interessant em va dir que t'ha de veure amb això que dius no ho faràs de seguida això costarà semblarà que no surt semblarà que no podràs que semblarà que s'acabi bueno que li vaig ensenyar fins que ho vam presentar van passar tres anys llargs però pel camí va sortir un editor un impressor que va imprimir les cartes després va venir un emmarcador el Salvador de l'Art que va marcar totes les obres originals i va dir no, això és un regalo perquè tot això és un procés i ara de cop i volta bueno ho vam presentar aquí a l'espai de la llogia de creació i ara de cop i volta em sembla que se'n volen anar al Japó se'n volen anar al Japó hi ha hagut un contacte una relació allà se li han enviat uns jocs que estan molt bé que són molt interessants algú ha ensenyat un altre dia això el camí que t'ha de fer és anar al Japó ara i aquesta proposta sí això té el seu propi camí sí que la veus aquesta proposta sí sí, sí és que és el que toca les cartes aquestes venen totes d'un procés determinat en el que un dels moments evolutius de l'esperit de la humanitat no dels individus sinó de la humanitat com a bloc és el ternari de fet la religió catòlica és un ternari pare, fill, espit, sant són tres que haurien d'haver sigut pare, mare i fill però en el segle IV van estafar-li a la dona el seu paper i la van posar allà dalt del cel perquè sigui la mare de tots i ens acostumi a tots a ser estimats això és molt fort però totes les religions han passat pels ternaris el pas següent el pas següent és el monoteïsme no és el ternari és una unitat la unitat que hi ha hagut experiències al darrere de la història el Zoroastro el l'Akenatón Mahoma ho va fer però Mahoma té una connotació de violència quan va generar tota la història que s'ha de veure com s'acabarà i actualment està clar que les religions estan perdent els papers que tenien i se'n van a ser apoyades per la ciència però la ciència actual amb l'apertura que té també està descobrint que moltes de les vitats espirituals de l'antic budisme són permanents ara són actuals ara són valors que poden ser vigents sí, sí, sí aleshores això és en el pas del ternari aquestes cartes són a la banda esquerra com que jo vaig néixer amb la cultura franquista i em deien que les dones primer i les hem d'ajudar i les hem de posar a la cadira i l'abric i obrir la porta i tal doncs com que nosaltres llegim d'esquerra a dreta jo dibuixo l'energia femenina primer però és un hàbit bueno, un hàbit d'aquests que tens i que no el canvies a la banda dreta l'energia masculina i quan aquesta dualitat s'harmonitza com per exemple un home una dona tenen un fill el fill no és ni home ni dona no és ni pare ni mare és una cosa diferenta però té dels dos és l'unitat aleshores sempre s'ha dit i és cert que amb una parella ell disposa l'ànimus la banda masculina de l'energia ell la disposa a l'ànima i d'aquest ànimus i ànima genera una entitat una entitat espiritual un ésser viu per això les parelles no es poden enganyar mai perquè s'enteren perquè clar tu imagina't no sé si és el teu cas tu tens una parella i la teva ànima conforma una entitat espiritual i l'ànimus d'ell si ell t'està enganyant la teva ànima ho sap perquè està vinculada amb el seu ànimus la unió la unió dels contraris és el principi que haurien de tenir tots presents per sortir de la trampa de les religions actuals i els protectors en aquest cas els protectors són imatges però seria alguna d'aquestes figures que has estat parlant en concret per exemple aquesta te l'ensenyo aquí en aquesta hi ha un cercle i una creu el cercle és la representació diem-ne d'una espiritualitat oriental fent i la creu d'una cristiana però clar la diferència que hi ha entre aquests dos en termes en termes culturals és el cristianisme que viu a Occident diu que qui no té direcció i no té finalitat és un boig per això la carta del tarot del boig explica que li serà gana el peu que caurà per un barranc que de les experiències les porta amb una maleta i no en fa cas és a dir que li està dient permanentment tu has de ser una persona amb objectius definits clars i els has d'anar aconseguint i Orient diu no tu has de ser un cercle que no tingui direcció ni objectiu per tant podràs ser sempre en el present en canvi si condiciones el ser el que vols aconseguir tu ja no ets estàs sota una idea prevista aleshores lo maco que ets el cercle és que té aquesta filosofia i lo maco que té la creu és que harmonitza els dos eixos com el que jo et deia de les cartes aquestes l'est vertical que és la part d'espiritualitat l'est horizontal que és la part de la matèria totes les regions diuen que som cos i esprit o matèria esprit o digue'l com vulgui sense entrar en ànima que això ja és una altra dimensió aquests protectors són imatges d'harmonització d'aquests dos elements a veure digue'm un número de l'1 al 24 diré el meu que és el meu aniversari el 9 el 9 tu tries aquesta imatge que està molt bé si t'hi fixes d'aquí hi ha una energia que és la part femenina de l'energia que és com un ball i aquí hi ha la masculina que és com si estigués saltant no sé si ho veus i en el centre hi ha una muntanya una silueta d'una muntanya amb una espiral l'espiral per mi és la representació del camí i de l'espiritualitat no de la religió de l'espiritualitat cal ser espiritual cal veure veure la vida tal com és no tal com ens diuen que és difícil també aquesta feina i et diu el peregrí descuidat tan sol serveix per aixecar la polsa del camí és a dir el peregrí és el personatge que és un peregrí que va caminant va anant a direccions a coses però si no va amb cuidado només serveix que per caminar no serveix per res aquestes frases que estan incloses en aquestes targetes són teves són pròpies són extretes d'altres obres quan tenia tot el joc de cartes vaig parlar amb una amiga l'Helena Cuevas de Figueres i ella molt especialista en budisme i vam estar ella va estar desenvolupant les frases que reunien aquests ternaris que s'identifiquen amb aquests ternaris la número 9 també et diu que cadascú sigui el seu propi refugi perquè quin altre refugi pot haver-hi el refugi no és el cotxe ni les vacances ni la casa ni el banc ni l'economia va per aquí és a dir són imatges que et poden donar portals conscients o inconscients amb això enllastaria amb l'Olis Bailey de la teosofia que et poden permetre créixer o obrir dimensions mentals i que no cal en principi que siguin explicacions com es fan les explicacions aquí a Occident això és així perquè tal perquè qual no no la cosa té que entrar en una altra dimensió no sé si ho he explicat prou bé Déu-n'hi-do Déu-n'hi-do m'he notat de fet aquesta frase que cadascú sigui el seu refugi perquè crec que va molt amb consonància amb mi o sigui no sé si serà casualitat o no però mira va ressonant molt no hi ha casualitat hi ha causalitats per això he triat el nou té quatre frases la carta aquesta quan hagueu de fer quelcom ho feu amb atenció plena amb tot el vostre cor si no no funciona el retir en soledat és la guia que du l'amor a tot l'amor no l'enamorament l'amor només pot créixer en soledat mai en companyia mai en un objecte perquè llavors quan l'amor està en un objecte no és amor en realitat és avui és més que jo vull allò perquè a mi em fa sentir bé l'amor és una altra cosa és en majúscules és en majúscula sí escolta Màrius per anar acabant hem parlat una mica d'aquests protectors de també la teva la teva etapa potser com a artista des que vas ser més petit de la teva vida també ara a Vilaritz també has comentat que tu vas fer arqueologia tot i que no t'hi dediques no sé si també en aquesta en la teva obra deixes alguna petjada mai millor dit d'aquesta arqueologia em vaig dedicar però ho vaig abandonar vaig tenir un parell d'anys un gabinet muntat també amb altra gent amb altres persones i de teràpies alternatives orientatives no curar res sinó ensenyar que la pròpia persona es doni compte de qui és ell i com actua però ho vaig tancar ho vaig tancar perquè vaig entendre que les persones volen pagar perquè els donin no una aspirina sinó una pastilla diferent teràpies alternatives però que els hi facin el problema que els hi recolzin el problema o sigui no es volen responsabilitzar de la seva pròpia vida i ho vaig deixar doncs escolta Màrius ha estat un plaer parlar amb tu i conèixer't esperem que tornis a passar per aquí sovint ja sigui l'espai de lliure creació o en un altre format a veure si soprenament sí sí amb la Carme parlàvem de preparar una cosa a finals d'aquest any o principis de l'any que ve una activitat de fer espiritualitat no de parlar de l'espiritualitat de fer-la de fer-la o practicar-la fer-la espiritualitat no és una no és una dimensió intel·lectual és una realitat física doncs a veure si per aquella època et podem tornar a tenir per aquí a la ràdio jo encantat i ens seguim parlant que ha estat un plaer conèixer't com deia i poder parlar de tots aquests temes que ens has molt ben explicat que vagi molt bé Màrius moltes gràcies per convidar-me que vagi molt bé fins aviat Fins aviat Adéu Màrius Màrius Màrius Fins aviat Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit