Entrevistes de la Plaça Mireia del 26/2/2020 — Neckhead, el Projecte Aparador i la “membrana osmòtica”: escultura en marbre, procés creatiu visceral i comunitat artística local

Visió general

Converses entre la Mireia (locutora), la Carme Malaret (impulsora de l’Espai de Lliure Creació) i la Janira Romero (escultora) sobre el Projecte Aparador, el concepte de “membrana osmòtica” entre carrer i espai expositiu, i la proposta escultòrica Neckhead. També s’aborden el procés creatiu (cor i estómac), la tècnica (marbre de Carrara, fusta antiga, treball manual), la relació amb el públic, la venda vs. conservar obra i el paper de la comunitat artística local.

"El primer cop ha de vindre de l’estómac."

Temes principals

• Projecte Aparador: els vidres com a membrana osmòtica que connecta interior i exterior.
• Neckhead: escultures amb “més coll que cap”, cap subtil i quadrat que s’enlaira des d’una base orgànica.
• Procés creatiu sense timings: la “pastanaga” com a objectiu flexible que impulsa.
• Tècnica escultòrica manual: marbre de Carrara i fusta; radial, paper de vidre i acabats a mà.
• Creació visceral i obertura interpretativa: del “cor i estómac” a la cura estètica final.
• Aparador com a interfície pública: exemple “Bricolític” i el joc amb la percepció comercial.
• Venda vs conservar: coherència de sèrie, costos materials i temps.
• Casualitat i accident creatiu: la peça “BAM” i la reutilització intel·ligent.
• Filosofia de l’Espai de Lliure Creació: obert, intergeneracional i “de veritat”.
• Crida al públic: inauguració i conversa de tu a tu amb l’artista.

Resum detallat

Què és el Projecte Aparador: membrana osmòtica i espai viu

• Els vidres de l’espai actuen com una “membrana osmòtica”: una interfície d’intercanvi entre l’interior i el carrer.

• L’“aparador” mostra processos i obres durant 2-3 mesos, generant contacte casual amb vianants.

Neckhead: concepte i morfologia

• “Neckhead” al·ludeix a tenir més coll que cap: un cap petit, subtil, sovint quadrangular, que s’eleva d’un coll orgànic i d’una base matèrica crua.

• Referents visuals: art ciclàdic i representacions primitives, amb caps poc definits però humanament recognoscibles.

Procés i calendari creatiu: sense pressa, amb “pastanaga”

• Propostes que maduren sense dates rígides; l’objectiu a l’horitzó (“pastanaga”) ajuda a materialitzar idees sense angoixa.

Tècnica i materials

• Predomini de pedra (marbre de Carrara), també fusta i ferro.

• Procés manual amb eines elèctriques punturals (radial, rotativa amb paper de vidre) i acabat a mà.

Cor, estómac i obertura interpretativa

• Creació des d’un lloc emocional i visceral, que després es refina estèticament.

"No t’has deixat anar; ho has deixat anar."

• L’obra resta oberta a interpretacions, amb un títol que orienta sense tancar.

L’aparador com a interfície pública: el cas “Bricolític”

• S’evoca l’aparador de Nil (“Bricolític”): estètica de drogueria que feia entrar la gent i trencava barreres entre art i compra.

• L’espai busca democratitzar l’accés: de tu a tu, sense reverències museístiques.

Venda o conservar: coherència i valor

• La Janira no crea “per vendre” ara; vol mantenir coherència de línia i recopilar obra.

• L’escultura té costos alts (material/temps); les peces són pesades i difícils de col·locar.

Casualitat i accident creatiu: “BAM”

• Una peça trencada deriva en oportunitat: la BAM (inspirada en bombes al refugi antiaeri) es reformula aprofitant la base i l’inclinació.

• La serendipitat és clau en la creació… i en la vida.

Origen del concepte i ecosistema de l’Espai

• La Carme, biòloga, trasllada l’osmosi a l’espai: intercanvis a través del vidre.

• Programació dinàmica (mostra exprés, aparador, custòdia, xerrades) i convivència d’activitats.

Comunitat local i filosofia “de veritat”

• Espai independent i lliure: sense jerarquies, intergeneracional (grafiters a artistes consagrats), criteri de coherència i veracitat.

Crida al públic i trobada amb l’artista

• Inauguració de Neckhead: “a dos quarts de vuit” (19:30), amb l’obra visible també des de fora; oportunitat de conversa planera amb l’artista i l’espai.