Neus, model premiada a la Madrid Fashion Week: backstage, COVID, carrera i reptes de talles

Is this the real life? Is this just fantasy? Caught in a landslide, no escape from reality. Open your eyes, look up to the skies and see. I'm just... Sí, no? Un gran tema. Saps molt de greu. De fet, sabem que almenys a tu o a la teva família més propera també li agrada, així que esperem que també li hagi agradat l'entrada a l'entrevista d'avui. Neus, abans de res, gràcies també per atendre'ns, encara que siguin uns minuts avui, perquè a més sabem que, no sé si estàs a masses festes, ara que tampoc es poden celebrar masses, però per començar t'hem de donar l'enhorabona per aquest premi que et van otorgar a mans de L'Oreal París com a millor model durant la passarel·la de Madrid Fashion Week. Escolta, com senta això de rebre el premi a millor model? Què vol dir això? Ai, doncs la veritat és que molt agraïda, és un plaer sempre estar a la Fashion Week de Madrid i sobretot que et donin un premi encara millor. La veritat és que senta molt bé i el reconeixement de molts anys fent-ho, que ja porto des dels 18, ara en tinc 24, i molt contenta. Festes poques, però ho vaig celebrar amb la meva mare. És una festa important també, ja, celebrar-ho a casa. Dius que des dels 18, ara en tens 24, són uns quants anys, però ets molt jove també, als 18 anys. Com recordes aquests inicis? Bé, doncs amb més nervis que ara, això clar. Ganes les mateixes, però hi ha menys desfiles també, a poc a poc. Doncs, bé, ja és això, et van valorant més i també tens més experiència i, bé, amb més confiança cada vegada. Vas madurant, no? Potser també, com a model, entenc? Exacte. Els nervis del principi se't queden una mica, però ja no tens els nervis de principiant, del públic i tot això. I també l'equip és el mateix, l'organització, la productora és la mateixa, fins i tot les models també coincidem als anys. I ja, bé, faig una petita família que entre tots ens animem i se'ns fa més fàcil. Ara m'ha anat perfecte que hagis dit aquesta paraula família, perquè, clar, des de fora, és a dir, els espectadors, les persones que van a passarel·les a veure-les, o que ni tan sols hi van, però les veuen a través de la televisió, i aquí m'incloc jo, és un món, crec que és com molt, és interessant i alhora una mica desconegut, més enllà d'algú que estigui dins com tu mateixa. Com descriuries aquesta família, què passa al backstage quan no es veuen, quan no s'hi veuen les models, els maquilladors, el vestuari, què és aquell entorn? Sí, doncs, ara que has dit això, la veritat és que és veritat que el món de la moda és un món que és, es té una imatge bé i després dintre és una imatge totalment diferent, i un món molt diferent del que se'ns tatxa una mica. Sí? Sí, o sigui, sí que hi ha coses lògiques del món de la moda i, bueno, el que diuen, però dintre som, sobretot a Espanya, diguéssim, som les models que fa anys que ho fem i tenim molt bon rotllo entre nosaltres, els clients es repeteixen també, i llavors, doncs, que ens coneixem tots i, bueno, hi ha molt bon ambient al backstage, sobretot, vull dir, a les nacionals, diguéssim, i a la de Barcelona, els perruquers i els maquilladors són sempre els mateixos, és el mateix equip, i, bueno, ja... Que vas tenir una relació, no? Sí, exacte, dintre les tres que hi ha, a veure, relació professional, però, sí, però, vull dir, ajuda a conèixer-nos i entre desfile i desfile, doncs, tens aquesta estoneta que, mentre et maquillen a tota pressa, bueno, pots fer uns somriures amb ells i ajuda. Perquè, a més, no és per imaginar-nos, per exemple, una jornada, un dia, Neus, d'aquests durant la Madrid Fashion Week, que, clar, no és una jornada, diguéssim, de vuit hores, no?, d'arribar, potser, seure i fer les coses i marxar. Moltes hores. Clar, com passa una jornada dins, per exemple, d'un dia de la Madrid Fashion Week? A veure, doncs, la Madrid sí que ha sigut més semblant al que ha sigut normalment, perquè, clar, amb el Covid ha sigut diferent, però la Madrid sí que ha sigut més semblant, després, si vols dir, explico la de Barcelona. Madrid sí que hi ha hagut menys desfiles i, llavors, han sigut menys hores per dia, òbviament, i han sigut menys dies, també. Normalment són sis, hem estat tres dies aquest any, i, bueno, normalment el call time, pel maquillatge del primer desfile, que normalment és de les 10 del matí, 10 o 11, doncs el call time és dues o tres horetes abans, depèn de la complicitat, o sigui, de lo complicat que sigui el maquillatge. El call time, perdona, eh? I, bueno... Per aquells que no estem molt al dia, entenc que és el moment en què us criden, no?, perquè si tradueix literalment... Sí, l'hora que hem d'estar ja. Llavors, bueno, ens comencen a maquillar, diguéssim, a les 8 del matí, i potser l'últim desfile és a 8 i mitja, 9 del vespre. I, bueno, hi ha un desfile cada hora, més o menys, i entre que ens maquillen i pentinen, de temps lliure entre desfile i desfile hi ha 5 minuts. O sigui, que és un no parar. O sigui, el moment de més estrès no és tant quan surts a desfilar, sinó quan entres i t'has de canviar, no?, potser? Exacte, sí, i sobretot si tenim més d'un canvi, diguéssim, més d'un look a cada desfile, aquest és el moment més complicat, on has sortit ja amb un outfit i has d'anar corrents al vestuari a canviar-te per l'altre. Aquest és el moment que hem d'anar més de pressa. Moltes paraules tècniques estic escoltant, algunes d'elles, jo personalment les conec, però no sé si molts dels que ens estan escoltant les coneixes. has dit outfit també, explica'ns què és això. Sí, com diries? És que he dit looky outfit, com es diria? La vestimenta, no? Seria? Sí, sí, el conjunt. Sí, entenc que seria el conjunt, perquè a més totes aquestes paraules ja s'han anat inculcant d'una manera innata, igual que aquell que treballa en un fordapà i domina totes les paraules de la farina, de tots els productes. Entenc que tu igual, que si el call center era call now, com era això? Call time. Això, perdó. Call time, en fi, totes aquestes paraules que entenc que te les acabes fent teves i veig que segueixes parlant com si... Bé, que les tens molt integrades en el teu dia a dia professional, òbviament. I com entendeus el tema de la Covid, òbviament no la podem deixar a banda, aquesta part, perquè forma part també de les passarel·les. De fet, aquest any, i ja em corregiràs si vaig mal encaminada, s'ha eliminat la famosa front row, que és aquesta primera fila de la gent que està a la primera fila veient les desfilades. Ho han fet també això a la Madrid Fashion Week, pot ser? Sí, la veritat és que, bueno, han pres moltíssimes mesures, perquè, bueno, jo em vaig entrar fa poc, que és la primera passarel·la, així diguéssim, internacional, que s'ha fet en públic. Ara, d'aquí una setmana comença Nova York, Milà i París, però bé, Madrid ha sigut la primera. I sí que és veritat que crec que hi ha una capacitat de 800 persones i aquest cop hi havia 100 convidats. Estaven més enrere que normalment, com tu has dit, el front row no hi era, començava com més enrere, i llavors hi havia una persona cada dos metres. I estava molt senyalitzat on s'havia de sentar la gent que venia a veure'ns. Però, bueno, la veritat és que s'agraeix que hi hagi una mica de gent. Sí, això t'anava a preguntar precisament, perquè el fet de desfilar, de passar davant de tanta gent, entenc que també, igual que els jugadors que estan en un camp de futbol, per a vosaltres també és important, no? Sí, és, bueno, l'ambient sempre ajuda. I així l'adrenalina que hi ha abans de sortir, i, bueno, aquest que comença a tardar el desfile, perquè falta algú per arribar i no sé què, són inputs que t'ajuden a sortir una mica més nervioseta, una mica més, no sé, deixeu-me adrenalina, i que sempre ajuda. I has comentat que també ara comencen, doncs bé, les famoses, no?, Nova York, París, Milà, clar, totes aquestes, no sé si ja se sap com es faran, o si es faran en públic de forma normal, o encara és una incògnita, però la pregunta és, tu també te n'aniràs cap allà, a desfilar aquest any? Jo a Nova York no hi aniré, això ho sé segur, per temes, bueno, també hi ha complicacions per temes de fronteres i tal, però Milà i París està una mica a l'aire, perquè és un format diferent, no va com a Madrid, perquè Madrid organitza tota una productora, i els dissenyadors estan com dintre del planning, diguéssim, a Milà cada dissenyador va per la seva banda, i llavors estan una mica a l'espera de com fer-ho, i cada dissenyador decidirà si fer-ho en públic, sense, i bueno, jo he de veure una mica com s'organitzaran per decidir si em sento segura nani o no. Clar, i a part d'això, si per exemple utilitzis endavant i vas a Milà i has de fer la desfilada, però sense públic, clar, la sensació serà molt estranya, diferent, si ho vas a fer de forma online o que la gent ho vegi només online, la sensació per a vosaltres també ha de ser, com deies, menys emocionant, no? Sí, sí, bueno, de fet vam gravar a les 80 la setmana passada, que, bueno, la setmana passada, una setmana abans de Madrid, fa dues setmanes ja, i vam gravar els desfiles, i de fet es van començar a emetre ahir, i avui també n'hi ha en aquesta tarda, fins al dia 17, però sí, sí, vam començar a gravar, i la veritat que va ser una experiència, si més no curiosa, sí, totalment diferent a la onda convencional. Clar, t'has d'imaginar que hi ha gent que t'està mirant, no?, com a mínim. Sí, exacte, i era més com una producció, o sigui, perquè m'entenguis, era més com una gravació, diguéssim, i vull dir, s'havien de repetir planos, havien de repetir escenes, diguéssim, i, o sigui, no tenia res a veure amb un desfile, que és caminar, tornar, et canvies, i ja està, saps? Era, era més, diguéssim, doncs, una gravació en diferents planos, diferents escenes, i diferents talls, però bueno, diferent, una experiència més. T'he de preguntar també, Neus, que és potser, una mica típica la pregunta, però que és potser el que més t'agrada d'aquest món, d'aquesta professió, o que és el que et va agradar també, per quedar-ti des dels 18? Moltes coses, de veritat, m'agraden moltes coses, m'agrada molt conèixer gent nova, conèixer llocs nous, que és el típic, però em sembla una passada estar a casa amb la mare, i cada sobtem truquint, i em diguem, demà tens una feina a Venècia, i, què sé, descobrir nous llocs, sí, sí, vull dir, és molt espontani, que té la seva part dolenta, la espontaneetat, i el no poder fer plans a llarg termini, diguéssim, però també hi ha una cosa de l'espontaneetat que m'agrada, descobrir nous llocs i noves cultures, no sé, nova gent, tens molts coneguts, amistats, vull dir, ja han de ser les que fa més anys que conec, però vull dir, coneixes moltíssima gent que fa el mateix que tu, llavors, si més no tens una connexió mínima que ja tens. Clar, i això igualment és, per exemple, compatible amb parella, o clar, mantenir amistats, diguéssim, per poder-les veure de forma assídua, o es complica, depèn dels viatges que tinguis durant l'any? Bueno, mira, jo, la veritat és que amistats, d'abans de ser model, diguéssim, en tinc comptades amb una mà, però, però molt reals de fa molts anys, i després parella en tinc fa quatre anys, i bueno, com que ja sempre ha sigut així, vull dir, des que el vaig conèixer, jo ja era model i jo ja viatjava, doncs al final t'acostumes, vull dir, no sé, no sé si podria tenir una parella també convencional, diguéssim, de conviure cada dia, saps? Ja m'he acostumat a això, i és, no sé. Clar, convencional et refereixes a anar al cinema un dijous, no? O anar a sopar un dissabte, o, sí, clar, clar, és potser tot l'oposat, no? Aquest ritme que deies que és molt més espontànic, que demà a la tarda potser et truquen i te n'has d'anar cap al sud de França, on sigui per anar a fer sessió de fotos. Sí, i hi ha hagut situacions de, no sé, organitzar jo unes vacances amb la meva parella i haver-les de cansa a l'últim moment, perquè m'ha sortit una feina important, saps? Llavors ja es queda com, bueno, ja sap el que hi ha. Clar. La feina és el primer. Aquí suposo que, clar, exacte, aquí va una mica la balança aquesta de dir què tiro, o què em pesa més en aquest moment, no? Dic si aquesta feina en concret, no? Doncs desfilo per X marca o el que sigui, que a mi com a model m'interessa, no? També pel currículum que estàs fent i fer una mica balança. Entenc que no ha de ser fàcil sempre. No, però saps què passa? Que és un negoci, o sigui, un negoci, un món, diguéssim, com té molt espontani i molt irregular també. Vull dir que pots tenir èpoques que treballis molt i èpoques que no treballis gaire, llavors s'han d'aprofitar totes les feines que surtin, perquè mai se sap, saps? El tema de la moda és molt irregular. I la moda és també efímera, no? Cada tres mesos surt una nova línia, no? Tot i que també hi ha marques que cada vegada més intenten evitar el malbaratament també de roba, no? I produir menys i produir potser més qualitat un parell de cops a l'any, no? No sé si això també a l'hora de potser tu escollir les marques per les quals desfiles, o no sé si és al revés, directament elles també et contacten i clar, a vegades potser costa dir que no, no? Depèn de qui sigui, però són valors que intentes almenys tenir en relació amb la marca, o sigui, que vagin en consonància amb tu? Sí, saps què passa? Que jo tinc poc contacte amb el client directe, en aquest cas la marca, és més... Hi ha un contacte client, agència, agència, model. Llavors, vull dir, l'agència em comenta, mira, tens aquesta opció, t'ha sortit aquesta feina, tal i qual, llavors, si va totalment en contra de la meva manera de pensar, si que li comentes a l'agència i són els que hi comuniquen, però vull dir que normalment no hi ha cap problema. El client parla amb l'agència, m'ho comuniquen, t'interessa si no? A mi m'interessa quasi el 99,9% dels cops. Perquè ja t'he dit és feina i ja està. És feina i has desfilat per, podríem dir, firmes, grans firmes i els noms segur que a tothom li sonen i tot i que no tothom porti roba d'ell, Georges Armani, entre d'altres, o Jean-Paul Gaultier, no? Què va significar en el seu moment desfilar per aquests noms? De fet, són dues marques molt especials per mi perquè a la meva primera setmana d'alta costura, diguéssim, que són les col·leccions més especials, vestits més... són vestits fets a mà, perquè mantenguis ja alta costura, que és roba feta a mà, i pret a porter, que se li diu que és la roba que podem comprar a les tendes. Llavors, l'alta costura es fa a París dos cops a l'any i la meva primera alta costura vaig desfilar tant per a Armani i com a Jean-Paul i són marques que han comptat amb mi moltíssims anys, fins a l'última alta costura que va ser el febrer, que també van comptar amb mi. O sigui que per mi són dos clients molt importants i els hi tinc molt d'apreci. Sí. Vull dir, el primer desfile va ser super emotiu. Estava super nerviosa i després l'últim desfile que vaig fer per Jean-Paul era el seu últim desfile. Ja no desfilarà més. Llavors va ser super emotiu també. Va ser molt especial. M'ho imagino i a més entenc que en el moment en què l'agència truca i et diu doncs mira, hi ha aquesta opció, vols o no vols, l'emoció teva és màxima, entenc, no? Sí, sí. És com... Increïble. Sí, bueno, també perquè com que canvien tant les coses a la moda i res depèn de la moda al final, des que t'ho diu l'agència fins que és el dia del desfile potser ha de passar una setmana que tu has d'anar a veure el client, has d'anar a fer les proves de vestuari perquè et proven la roba que portaràs al desfile i llavors sempre fins que jo no estic maquillada, pentinada ja amb el look, a la fila no estic 100% segura no estic 100% contenta sempre tens els dubtes o la por d'aquest cancel·lin a l'últim moment o bueno... Clar, en aquest sentit la model o en el teu cas, Neus, no pots acabar decidint, no? El 100% el vulgueu no desfilar amb una marca o amb una altra pel que expliques? No, tu pots, vull dir, sempre pots, tu tens molt de contacte amb la teva agència i confiança i pots explicar-los, mira, doncs jo em veig més desfilant per aquesta marca o per l'altra, em veig més estil, jo què sé, més clàssic, més rockero, com tu et sentis i les teves preferències, però al final el client és que es cull i vull dir, jo personalment em sento còmode amb qualsevol estil, diguéssim. Perquè el fet d'encasillar-se potser, no sé si passa com, per exemple, en el món dels actors o les actrius que a vegades s'encasiguen una mica, no?, en una temàtica o en un tipus de pel·lícula o en un tipus de personatge, no sé si amb el tema de, o en el món d'als i les models també passa el mateix, no?, és a dir, mira, li queda perfecta, no sé, la roba del, no sé, la llenceria, no?, busquen marques que siguin d'aquest tipus de roba. Sí, és una mica així, però la veritat perquè els clients es guien una mica pel teu book, que el teu book és la recopilació de feines que has fet, diguéssim. Llavors, l'agència es cull les teves millors fotografies de campanyes o editorials de revistes que has fet i les fiquen en un fitxer, diguéssim. I quan un client et demana per una marca, l'agència els envia això. Llavors, si veuen que hi ha més fotografies de, no sé, de banyadors, doncs ja, vull dir, ells mateixos busquen, si són una marca de banyadors i veuen que ja has treballat amb banyadors i els agrada la imatge que has donat, ja és més fàcil, saps, que treballis per un altre client de banyadors o el mateix amb vestits de nòvia o amb alta costura, o que sigui, ah, mira, aquesta l'has filat per una altra marca de nòvia. Jo que tinc una marca de nòvia, m'agrada la imatge, ok, m'interessa. És més fàcil, saps, llavors, vulguis o no, acabes una mica encasellant-te amb les coses que més fas. T'anava a preguntar, has introduït una altra paraula, també que has dit book, entenc que és el vostre currículum visual, no?, per les marques. Exacte. És la selecció que fa l'agència de les feines que més els interessa vendre i llavors ho pensen a la seva pàgina web i és el que envien els clients quan diuen a veure, la Neus, enviem el material que tinguis i envien el book. Neus, per anar acabant, ens queden pocs minuts, ens ha passat el temps, la veritat és que molt ràpid, et volia preguntar també sobre el tema de les talles. És un tema que no és nou d'ara, òbviament, ja fa uns quants anys, que s'intenta, diguéssim, igualar, podríem dir, aquesta normalitat o no estandarització física dels cossos, és a dir, no per veure models desfilant amb una talla X, posem-li X, ha de ser, diguéssim, la talla estàndard, no? No sé com es viu o com ho veus tu també, quina és la realitat que hi ha realment en el back stage referent al tema talles o al tema de pensar que una 34, una 36 són les talles que s'haurien de dur, no? Que, bé, potser anys enrere doncs era més era un tema més capdalt, no? Bé, la veritat és que és un tema que segueix present, més present del que m'agradaria, és bastant complicat perquè és una corda molt llarga, saps, que s'ha de tirar de molt enrere i, bé, la veritat és que procuren, l'important és que procuren que tothom estigui saps, bé, ara parlant de Madrid, fan unes proves molt, vull dir, estrictes, perquè totes les models les facin, ens mereixen l'índex de massa corporal, etc, etc, i ara també ho demanen a totes les façons internacionals, que és un gran canvi que es va fer l'any passat, que em sembla imprescindible, perquè, bé, has de pensar que són nenes molt joves que comencen a viatjar des de molt joves sense les famílies i la veritat és que tenim una pressió molts cops de les agències bastant important. Més que de les marques, diguéssim. Sí, bé, les marques també fan la seva part perquè les sample size, que se'ls hi diu, que és la talla que fan, o sigui, ells fan un prototip, diguéssim, de pantalons, i amb aquest prototip que és amb el qual desfilem, després produeixen les talles que van a tendre. I els prototips són molt petits. Llavors, és una mica com que, clar, si els prototips són petits necessiten models petites i li demanen a l'agència que les models siguin petites i l'agència ens demana a nosaltres que siguem petites. Llavors, és com un peix que es mossega a la cua tota l'estona i és un procés bastant... Bueno, però cada cop això es va... no sé, va millorant tot. Doncs esperem que vagi millorant i que no sigui també un tema de preguntar o de comentar, no?, en el vostre sector perquè sempre és on està posat mai millor dit el focus, no?, bàsicament perquè és on més es veu, no?, potser. i també s'ha de tenir en compte que jo, per exemple, soc una noia que ha estat prima tota la vida i que, bé, també tenen molts prejudicis amb un model prima a la malaltia i que, bé, que no s'ha de fer perquè hi ha moltes models que són primes pel que sigui, perquè fan molt esport, perquè mengen molt sa, perquè tenen aquesta genètica i no s'ha de no s'ha d'assenyalar a la gent per la seva professió que també la gent ho fa molt, això. Fora etiquetes. I ja està. Sí. Neus, ens ha passat el temps molt ràpid, no ens queda gairebé ni un minut, així que ens acomiadem de tu amb una cançó que no sé si sents però es diu Don't Stop Me Now i sóc que coneixeràs perquè és de Queen i el mateix et desitgem a tu que no paris amb aquesta feina, que segueixis acumulant premis i que tinguis una trajectòria ben llarga. Gràcies per l'entrevista d'avui, Neus. Moltíssimes gràcies a vosaltres. Una abraçada, adeu. Gràcies. Gràcies. . Fins demà!