Nous Horitzons: projecte europeu per impulsar la gestió circular del residu tèxtil amb impacte social (entrevista a Nati Yesares, Solidança)

Ràdio 2B FM 98.1 Doncs bé, tal com us havíem anunciat, tenim el telèfon a la Nati Yesares, que saludem. Hola, Nati, bona tarda. Hola, bona tarda, gràcies per convidar-me. A tu, per passar per aquí, per la plaça Mireia, pel Magassin de les Tardes, abans de representar-te, ets la responsable de l'àrea de Medi Ambient i Projectes de Solidància, per això et tenim aquí, perquè precisament volem parlar d'aquest nou projecte europeu, en el qual també us hi embarqueu, per buscar aquest model de gestió de residu tèxtil que sigui més circular, encara amb més valor social, que rep el nom de nous horitzons. Nati, explica'ns una mica en què consisteix aquest projecte en el qual us hi esteu embarcant. Doncs aquest projecte, primer, dir que estem molt contentes d'iniciar-lo, és tot un repte perquè vol cercar informació i analitzar un sector que està sense desenvolupar, no?, o per millorar una mica tot el que és l'eficiència i la competitivitat de les empreses socials, estan molt enfocats a dinàmics de l'economia social dintre del sector tèxtil. i ens hem unit entitats de les Illes Balear, que de fet és el líder del projecte, és l'entitat de Xalles, que nosaltres, Solidància i de Xalles, compartim els tres sòcies de l'associació Aéres, que és la xarxa estatal d'empreses d'inserció i de recuperació dels residus. Els objectius, per tant, que ens uneixen, doncs són els mateixos, no?, inserció laboral i fomentar l'economia social gràcies a una activitat d'economia circular en la gestió del residu tèxtil i altres projectes ambientals que fem. I després tenim un tercer soci, Occitània, soci d'Occitània, que és la Federació d'empreses d'inserció i la xarxa d'economia social francesa d'Occitània, que, bé, es diu CREES. I aquí a Catalunya estem Solidància i el clúster de Moda, Modac. El clúster de Modac no és entitat social, sinó que és un compendi de moltes empreses, sobretot pimes i potser alguna empresa així més gran, del sector tèxtil de la moda, que també és un soci estratègic del projecte a l'hora que són els que han d'impulsar, no?, la circularitat i el tancament del cercle d'aquest residu que nosaltres recollim, que després ha de tornar a introduir-se com a matèria prima. Llavors, aquest ecosistema que hem conformat, Balears, Occitània i Catalunya, doncs, pretén a unir forces, no?, i sobretot serveis, no?, per poder trobar solucions, no?, en aquest marc. Perquè quines activitats o no sé quina planificació comporta aquest projecte de nous horitzons, que molt bé ens has explicat i ens has ubicat, realment, quines són les accions que es duran a terme? Doncs es treballaran quatre eixos des del projecte. Es treballarà l'eix del reciclatge, que és un eix que requereix de molta innovació i de molt impuls, no?, perquè està molt poc desenvolupat. Hi ha cert reciclatge en la roba de les pròpies fàbriques de tèxtil, no?, que li diem tèxtil preconsum, no?, la que no surt al mercat. En aquest sector sí que hi ha cert reciclatge desenvolupat, però en el que és la roba que nosaltres recollim, no?, la de residu municipal, la roba postconsum, aquí no hi ha tantes opcions de reciclatge, no? Llavors, un dels eixos que desenvoluparem és conèixer una mica el panorama d'empreses i la capacitat que tenen, no?, i que tenim de fer aliances per poder fomentar opcions reals, no?, de reciclatge. Aquest és un dels eixos. Un altre eixos de la reutilització, fomentar i ampliar més capacitat de reutilització. Com ja sabeu, el sector de la segona mà és un sector en guies de creixement i que, a més a més, està molt poc desenvolupat a Catalunya i a Espanya. És un sector que dona opcions a impulsar l'economia, a impulsar també l'economia social, almenys en el nostre cas, i que en altres països, doncs, sí que, diguem-ne, està molt més equiparat a la primera mà, no? I aquí, doncs, també hi ha opcions, no?, de creixement i de millora de tot aquest sector i és un dels eixos que també volem explorar. Segons ens consta, hi ha algunes de les xifres, per exemple, amb només un 12% de la roba, no?, d'aquesta recollida selectiva es pot arribar realment a reciclar, perquè, precisament, té un component extra que és aquesta, potser, dificultat a l'hora de no reutilitzar-la, sinó reciclar-la, perquè quines altres vides pot tenir la roba? Ara s'està veient, no?, que inclús es poden fer formes físiques, és a dir, objectes, no?, també amb teixits que provenguin directament de la roba. De quines altres vides se'ls pot donar aquest percentatge de roba que sí que es pot reciclar? Doncs, aviam, es pot reciclar per tornar a fer fil? Aquest és l'objectiu, perquè això és el que introduiríem bastant valor, no?, de nou en aquest teixit. Però també es pot fer servir per tema de farciment, no?, en la construcció o allaments i fins i tot per reciclar quibres per la tapisseria de, jo què sé, els avions, no?, els cotxes, no? En aquest àmbit hi ha opcions de reciclatge, no? Estem, sobretot, observant el tornar a fer fil, que ho veiem com un horitzó així molt interessant, no?, a nivell de realment recuperar tot aquest recurs, no? Al final són moltes zones, no?, que no estan reintroduint-se i que les hem de tornar a expreure de la terra. I, a més a més, tot aquest teixit, no?, cotó, llit, el teixit sintètic, s'està produint, doncs, a Sud-est Asiàtic, Índia-Pakistan, no?, llavors, la producció de la roba té un recorregut en impacte d'emissions molt, bueno, és la segona, en contaminació, en emissions de... la segona indústria en contaminació en emissions de CO2 mundial, no?, llavors, clar, la manera de minimitzar tot això és intentar que tot això que estem llançant com a residu es mantingui com un recurs aquí, no? És el que pretenem, no?, amb aquest projecte. El 12% aquest que comentaves és la recollida selectiva que fem totes les empreses que treballem a Catalunya, és l'índex que arribem a recollir del residu que realment s'engenera. Per tant, hi ha un 88% de residu que s'està incinerant o va als abocadors. Són aquests recursos que s'estan malbaratant, no? Aquí trobem, potser, els contenidors que espero que la gent conegui, de color taronja, no?, de roba amiga. Entenc que és una de les fonts, no?, d'aquesta recollida selectiva. Exacte. Nosaltres recollim la roba a través del contenidor roba amiga que tenim ubicat, a molts municipis del Baix Obregat, a Sant Jus per descomptat, i també a Barcelona, la ciutat de Barcelona també s'ha d'esperar els contenidors, i, bueno, molts municipis, al Maresme, nosaltres treballem al Maresme, a la comarca de l'Anoia, als Bages, i més o menys tenim una certa capacitat de recollida. actualment hem arribat, bueno, al 2020, a les 4.000 tones, no?, de recollida, i tot i això estem molt per sota de l'índex de recollida selectiva que hauríem de... que seria l'esperat, no? Quin seria aquest percentatge? La Directiva Europea de Residus marca, crec que és, no sé si és pel 2025, o, perdona, pel 2030, un 65% de recollida selectiva de tots els residus, inclòs el tèxtil, clar. És a dir, que hi ha un camí, eh, encara? Hi ha un camí bastant complicat, no?, per poder arribar als objectius de recollida selectiva esperat, no?, o de fichat. Havies comentat... Per tant... Perdona, digues, Nati. No, no, que dic que s'ha de posar, s'han de posar molts esforços. Havies comentat també, no?, que el clàster, entenc, de botigues, no?, que venen o comercialitzen roba, no, també forma part d'aquest projecte. És un dels partners que també té un paper fonamental perquè, bàsicament, són ells els que aporten tota aquesta roba en circulació. Per tant, amb quina figura esteu vosaltres tractant amb aquest clàster? És a dir, quin pes hi juguen ells? Perquè potser és l'inici, no?, bàsicament. El clàster de moda té un departament que està treballant el tema de l'impuls de la circularitat dintre de les activitats i els negocis de les diferents empreses que formen part, no? És un eix estratègic i necessari, no?, dintre del propi sector de la moda. Estan començant a crear-se negocis de moda sostenible, també, que també formen part del clàster de moda, no? I llavors ells tenen un interès, també, en poder impulsar, també, més circularitat dintre del sector perquè ja comença d'una certa sensibilitat dintre de les pròpies empreses, sobretot dintre de les petites empreses i empreses familiars, que són les que majoritàriament formen part del clàster, que no pas de les grans multinacionals, que no estan aquí dintre, diguem-ne, no?, que van més per lliure, que són les que tenen l'impacte més bèstia. El grup Inditex entenc que no forma part d'aquest clàster. Van posar-ne un, eh?, així de grans gegants. No, les grans empreses no estan aquí, no. Clar, perquè ells, en el fons, aquest clàster de moda són els que introdueixen, com deien, la roba en aquest sector. També sí que és cert que hi ha una gran conscienciació, no?, sobretot entre la gent jove, no?, que ja intenta, doncs, o potser no comprar tant o comprar peces de segona mà. Això, al final, és un tema de consciència individual, però també col·lectiva. No sé si també es fan campanyes per ensenyar una mica el fet de, de no només utilitzar la roba una temporada, sinó reutilitzar-la, o donar-la, o portar-la als contenidors. Tot això també, no?, és un dels fils que intenteu, entenc, potenciar. Sí, nosaltres, des de fa molts anys, solidància, entre el programa Roba Amiga que treballem, fem campanyes a les escoles. Sempre ho articulem en una campanya de recollida selectiva puntual, no?, al centre, per tal d'implicar les famílies. però fem xerrades i tallers de sensibilització, sobretot per explicar els impactes que té la indústria tèxtil, que sensibilitza la gent realment, o sigui, el que suposa que tu portis una samarreta o un taxar a nivell de petjada ecològica, no?, és d'un gran impact ambiental, i també explicant situacions d'impacte social associades a la producció de la roba, no?, o els sous que cobren les treballadores, les hores que fan les jornades aquestes maratonianes, no?, i una mica de sensibilitzar la gent de la roba que no és tan trivial, no?, el que portem a sobre. I la tendència aquesta que tenim, per temes d'anar a la moda, de canviar-nos d'armari amb tanta freqüència i generar tant de residu, no? I com a mínim, si generes residu, que no el llencis al rebuig, que el posis a reciclar un contenidor de roba amiga. Llavors, aquestes pautes sí que les donem, o com buscar l'etiquetatge que sigui ecològic, això és més complicat, d'acord? Perquè ja no és tan conegut, però, bueno, també ho expliquem. I ara comença a haver aquesta tendència de moda sostenible, comencen a haver empreses que estan produint de manera més local, amb fibres més naturals, més fàcils de reciclar, sense tanta decoració, que després costa molt més reintroduir-la, no?, com a fil, bueno, i estan començant a aparèixer aquesta, dir, una producció més alternativa. Llavors això s'ha de difondre i nosaltres això és el que treballem amb les escoles. Dins de Solidança no només hi ha aquesta part de teixit, de tèxtil, sinó que també teniu una part de reutilització de residus d'electrodomèstics, no? També es fan tallers, no?, per persones que, doncs bé, potser estiguin en risc d'exclusió social i puguin fer aquests tallers. Durant aquest 2020 segurament ha estat un any bastant difícil per poder-ho dur a terme. No sé si igualment ho heu pogut fer, executar, heu pogut fer aquests tallers o aquests cursos. Com ho teniu en aquest sentit? Bueno, hem tingut bastantes incidències aquest any i el que sí que hem fet és fer adaptacions online dels tallers, no?, de molts tallers. Bueno, com la majoria de gent que ha programat o ha pogut programar alguna activitat online, no? Sí que, per exemple, nosaltres tenim un projecte que es diu Reparatrac, que és una furgoneta habilitada amb eines i un formador i va pels municipis i té una programació així establerta i fa tantes de tres hores per assessorar i ensenyar a la gent a arreglar-se els aparells. Doncs, clar, sí que hem fet activitats de la Reparatrac perquè és a l'aire lliure, no em sembla que tingui un risc molt alt, ho fem amb cita prèvia i tal, però sí que és cert que també se'ns han anul·lat unes quantes perquè, clar, si no es fan serveis més bàsics, doncs la Reparatrac tampoc no s'activa, no? I en aquest sentit, sí que hem vist algunes dificultats. Després també, en l'època més dura del confinament, quan ens vam tancar tots a casa, doncs a nosaltres, tot i que érem un servei essencial, sí que és veritat que molts dels treballadors vam estar en ERTO per una situació de dificultat econòmica momentània, de faltar d'ingressos, no podíem comercialitzar la roba, ni obrir les botigues, i, clar, llavors era una situació que havíem de mantenir una mica l'equilibri. Alguns treballaven perquè feien serveis essencials i altres estaven més aturats, no? I, bueno, hem anat una mica sobrevisquent i adaptant-nos molt a la situació d'aquest any, que ha sigut complicadíssima. La conclusió i avaluació de tot l'any també és positiva, perquè al final també, doncs, no hem perdut molts llocs de treball i hem pogut mantenir una certa acció d'inserció, tot i que sí que és cert que ha baixat respecte a altres anys. Nosaltres teníem un índex d'inserció laboral de la gent que finalitzava els itineraris d'inserció del 65%, i aquest any hem arribat a un 41% per allò complicat que és introduir-te de nou en una feina amb tanta aturada general, no? Però, bueno, que intentem mantenir el que podem i, sobretot, sostenir les activitats al màxim. Doncs, Nati, esperem que aquest projecte em tiri endavant i que trobi també unes solucions a un problema que cada vegada és més real i que també contribueix, en certa manera, a tot aquest canvi climàtic, no? Perquè al final són contaminants els productes d'aquesta roba i, al final, els que tampoc no es poden reciclar van aparar molts cops a llocs on no els hi pertoca, com és el medi ambient. Com deia Nati, Esares, responsable de l'àrea de medi ambient i projectes d'assolidança, gràcies per atendre'ns aquesta tarda i esperem que vagi molt bé aquest projecte. Gràcies a vosaltres i, bueno, seguim aquí. Això mateix, que vagi molt bé. Una abraçada. Adéu. A-ri-la. Gràcies.