Pastorets de Sant Just 2019: relleu amb Nico Bassó, adaptació de Pep Albanell, música en directe i crítica social

. . . . . . Doncs com us vam anticipar, ja sabeu que cada dimecres tenim l'entrevista de la setmana. I a més com que tenim el Nadal a tocar aquesta penúltima entrevista de la setmana, de fet, d'aquest 2019, la dedicarem a parlar dels Pastorets. Per això tenim amb nosaltres avui el Nico Bassó, el director dels Pastorets d'enguany. Bona tarda, Nico. Bona tarda, què tal? I tenim també la Rosa Barber, una de les actrius, no sé si amatera o professional de l'obra. Amatera? Professional, professional. Bé, parlarem ara, dematrem a veure si és amatera o professional, perquè de fet fa tants anys com obres s'han fet de pastorets aquí al poble, per tant, posem en dubte si és professional o no. Parlarem precisament d'aquesta obra de pastorets d'aquí de Sant Jús, que de fet aquest any és el primer any que agafes el relleu a Roger Cònsul. Aquest any és dirigida per Nico Bassó i, a més, també està creada a partir de l'adaptació d'aquesta obra de Pep Albanei, d'aquest escriptor, poeta, en fi, de l'obra. És teu, que, com deia, des dels inicis s'ha anat adaptant aquesta obra seva. Què tal, Nico, com va estar al capdavant d'una obra com els pastorets de Sant Jús, que crec que mou unes 500 persones o més, no?, cada Nadal? No, 500 persones... De públic. De públic, de públic. Sí, sí, sí. Sí, sí, sí, sí. Sí, sí, sí, sí, sí. Bé, més o menys, eh? Aquest any o el més. Aquest any el Roger em va venir a mi i em va dir si me'n volia encarregar i jo vaig dir que sí, sense pensar-m'ho. El que passa és que no sabia on realment no em posava, no? Mai havia estat en un projecte de tanta envergadura i tan dirigir tant com a petits, com a grans, com a gent jove, penso que ha estat una experiència molt bona i molt propera per apropar-me a la gent del poble de Sant Jús, sobretot. i tot una experiència, la veritat. Penso que sortirà una gran obra i convido des d'aquí a tota la gent, no només de Sant Jús, sinó també de tot el Baix Llobregat que ens vingui a veure, que com més serem més riurem. Exacte, a més és una obra que es fa, si no recordo malament, des de fa uns 10 anys, potser la Rosa ens pot ajudar una miqueta més, tot i que anteriorment, el primer any, es va fer una espècie de pastorets novel·lada a través de la ràdio. De fet, els primers pastorets de Sant Jús van ser radiofònics, no teatralitzats. Sí. Ara no sé si és 2009, 2010, tenim una miqueta la data així. No estem molt segurs, crec que va ser 2009, sí, 2009 devien ser quan van ser radiats i va ser perquè no ens donava temps a representar-los, des que ens havíem començat a trobar per fer els pastorets fins al moment que va arribar Nadal i que no podíem representar l'obra i aleshores es va fer un programa de ràdio, un programa com una trenovel·la, i es va fer els pastorets. I farà, doncs això, farà uns 10 anys més o menys. A més, en aquests 10 anys, com deien, havia estat dirigit per Roger Cònsul. Clar, en aquest moment en què et dona, diguéssim, Nico, el relleu, parleu, entenc, prèviament, i ho senteu de veure com ho enfoques, o ja t'ho deixa, ja t'ho panyaràs tu? No, no, ja t'ho panyaràs tu. Jo no coneixia molt bé l'obra d'Esteu, dels pastorets de la seu de Pep Albanell, però em va donar unes quantes indicacions i també a mesura que vaig anar dirigint i anar revisant el text vaig anar entenent també del que es tractava, no?, l'obra. I penso que és també aquest any una adaptació també força interessant que ha fet el Roger Cònsul i força graciosa. No, Rosa? Quanta gent hi participa en aquestes obres, allà de l'escenari, i els que no us veuen, potser també aquest staff o aquesta gent que col·labora, quanta gent sou? Som bastanta gent i també hi ha això de dos grups, no?, hi ha uns dies que actuen uns i un altre grup que actuen els altres. Fem quatre funcions només, però jo diria que som en total unes 60 persones, unes 50 persones tranquil·lament. Tu, Rosa, en el teu cas estàs en aquells dos grups? O sigui, fas les actuacions cada dia o només també et toca, diguéssim, una part on no es pot dir, clar? No ho sé. No, hi ha gent que repetim els quatre dies. No tots els personatges han hagut de desdoblar-se perquè no hi ha tanta gent com per fer dos grups íntegrers. Hi ha alguns personatges, com el Josep, que sempre és el mateix, que, per sort, sempre és el mateix, perquè és molt text. I anava a preguntar, mira, parlant del text, d'aquesta obra d'Esteu, de Pep Albanell, ja adaptada també i, diguéssim, reescrita, podríem dir, per Roger Cònsol, hi ha molta variació respecte també a l'obra que vam veure l'any passat, per tots aquells que ja l'han anat a veure, també. O és que hi ha entre massa espòilers? No, sempre hi ha molta diferència d'un any a l'altre. Però, clar, a més aquest any s'assuma que la direcció també és a mans diferents, llavors, clar, s'ho poso que, no?, canvis, diguéssim, estructurals, importants. Mollet. Hi haurà canvis, hi haurà canvis, sobretot d'entrades i sortides, de mals entesos, però, clar, estem parlant de la mateixa obra. De totes maneres, hem de dir que, sisplau, hi ha coses noves i veniu-la a veure, evidentment. Hi ha hagut algun any que no sorprenguéssim els pastorets? Jo crec que la resposta seria que no, eh? Clar, no he vist totes, però les que he vist no hi havia cap, podríem dir que s'assemblés a l'anterior. Us anava a preguntar també, és més fàcil posar en veu crítica aspectes socials o polítics a dalt de l'escenari que no pas a baix? És a dir, tens més llibertat o tens més confiança, potser, de posar en veu de personatges, aspectes de crítica social actual? Sí, però no tothom ho acaba d'entendre, però, clar, el teatre és una eina que, de fet, serveix molt per poder reivindicar i tenir en compte totes aquestes diferències que tenim en injustícies socials i, clar, tampoc vull entrar gaire en detall, perquè, si no, aleshores ja el públic ja sabrà del que estic parlant. Són coses que ja han passat en els altres anys, evidentment, però és una obra que va repetint un leitmotiv i fa com una espècie de denúncia i el Josep és una de les persones que... És un provocador, a l'obra? No, a tot el contrari, és el que té el cor més gran i el més bona persona. I, en canvi, als altres els costa més arribar fins a aquest punt. Però, bueno, és que també em poses una mica entre les cordes, no? Si t'explico l'argument, també... Doncs, clar, es farà superevident. És una... Bueno, farem una... Durarà una hora i mitja, hora i tres quarts i hi ha cançons noves que farem un cabaret a la meitat, com sempre. I això és cantat en directe i musicat en directe, eh? Musicat en directe, exacte. I que quedarà molt xulo, ja ho veuràs. T'anava a preguntar, també, que... Clar, ara també entrem a intentar no fer espòilers, però, no sé, la famosa figura dels Crotals o el Majordom... No sé, eh? M'estic posant potser un nom de mana. No sé si són figures que es tornen a veure o no, o amb altres noms o amb altres persones, o simplement no podeu respondre a la pregunta. Sí, sí, sí, aquests personatges es mantenen, segueixen també una mica la mateixa dinàmica, la mateixa direcció, i, clar, formen part, també, d'aquests pastorets que s'han anat repetint a Sant Just, no?, durant tots aquests anys. Clar, tu, Rosa, has estat deu anys, deu, justos, no?, amb pastorets. També has passat per la direcció de Roger Consul, ara amb Nico, i cada any, doncs, també amb aquesta variació de l'hora respecte a l'any anterior. Déu-n'hi-do aquests deu anys de l'escenari interpretant pastorets. Pastorets és com una droga. Sí? Quan ho proves, costa molt deixar-ho. I, a més, he tingut la sort d'anar canviant de personatge, d'anar canviant del que em tocava fer, ara canto, ara no canto, ara ballo, ara... I et dona, no sé, et dona molta oportunitat. I del que parlàvem abans, jo crec que descobrir que en el teatre pots fer denúncia o que pots presentar les coses d'una manera que normalment no pots fer-ho, perquè pots fer-ho descarat, pots fer-ho rienta, pots fer-ho directament, sense que ningú es pugui molestar, no?, en el fons, perquè ho estàs fent justament extremant tu perquè sigui inconfundible el que estàs denunciant. És un gustàs, no?, perquè realment pots fer allò que a la vida a la vida quotidiana no tens nassos de fer. Exacte. Sí, sí, i el missatge arriba clar al públic. No tens nassos o no et sents en prou, potser, confiant, o potser tens por, perquè a vegades inclús tens por de fer, potser, un tuit, no?, dius, ai, bueno, però si algú em persegueix... O vergonya, no?, que a vegades s'ha vergonya fer coses o que se't vegi fent coses que el teatre et permet fer-les, no sé, sense cap problema, no?, si tens el... Si t'atreveixes a pujar a l'escenari no tens vergonya d'arreia. Exacte. I el fet, Nico, de tenir aquesta seixantena, més o menys de persones, sota el teu comandament, podríem dir, a l'hora d'interpretar aquesta obra, d'organitzar-ho, de donar papers, de com ho has portat des d'un inici, perquè al principi sí que has dit, bueno, a mi m'ho van donar, ja t'espavilaràs, no?, però suposo que hi havia gent que ja coneixies, o era tot de zero o tot nou. Vaig aprofitar per conèixer tot aquest ramat de gent, perquè és molta gent, als laberins aquest any a l'estiu que vam fer al Walden. I al principi, quan jo vaig veure a tota la gent, veia una muntanya, no?, veia molta dificultat també, sobretot per, clar, per la disponibilitat de cadascú. Però, bueno, ens hem organitzat un plàning que ha funcionat bastant bé, i a l'hora de decidir els personatges també tenia molt a sobre el Roger Consul, assessorant-me, i m'ha ajudat molt. Al principi pensava, anem bé, però a veure com segueix la cosa. Però ara hi ha com una seguretat aquí un relax que no ens hem de relaxar, que no ens hem de relaxar perquè estem a les portes de fer-ho, però tinc una confiança amb la companyia que sortirà genial. Per a més, aquesta obra fa quants mesos que comença a preparar-se i a gestar-se, perquè, òbviament, estem parlant de quatre actuacions, però entenc que no ve del setembre, ve d'incluso abans de l'estiu, segurament. Sí, però he de dir que el primer assaig, la primera reunió que vam fer va ser a l'1 d'octubre, per tant, encara menys temps. però, bueno, la gent també ja s'ho sabia molt dels anys anteriors, de com anava, de si aquell personatge no el feia jo però feia aquesta cosa i també m'ha pogut ajudar molt a mi. De, Nico, escolta, no saps això, però jo... Sí, t'han guiat ells. Exacte. O t'han ajudat una miqueta a l'hora de guiar-te dins d'aquesta obra. I he posat petites cosetes meves, però realment els que dominen l'obra són, per exemple, la Rosa, que són gent que... Que diu que no, eh? Però té cara de que sí. Però sí, ja et dic jo que sí. A més, la Rosa deia que per sort havies tingut diferents papers, per tant, això que s'acostuma a dir, no t'has encasillat amb un paper. També has tingut l'oportunitat aquest any de no repetir paper amb el Nico? O ja li has demanat? Va haver-hi un any que sí que va fer de... Sí, va repetir. Sí, sí. Aquest any li hem donat l'honor que repetir paper a alguns perquè era una manera de posar-li més fàcil en alguns papers i ho agafaven persones que ja l'havien fet una o dues vegades, no? Sobretot papers que tenen una línia amb tota l'obra, que surten... Sí, que tenen més continuïtat o més aparicions, potser. Sí, i que tenen més... No més text, perquè el text d'aquest any és molt lleuger, però sí que estan en tota el que és la línia que condueix i aleshores li facilitàvem una mica que aquests personatges anessin rodats, com el Josep, que era un personatge que era important que repetís perquè així ell tenia un pes menys, perquè els nens i els joves donen molta feina i aleshores alguns personatges li hem facilitat això, no? Llavors repetim dues o tres persones, no? Quatre. Tampoc tants, eh? Però alguns repetim. I com funciona la feina de memoritzar-te un paper? És que jo fa des de l'escola que no memoritzo un paper així d'obra, eh? Llavors se'm fa... Em faig creus de pensar com es fa. Cadascú té el seu truquet. I els mètodes? Jo soc de les que necessito escriure-ho i aleshores ho retinc mentalment. Hi ha gent que no, hi ha gent que s'ho llegeix i va repetint. Bé, he vist que cadascú s'ho fa com... Jo necessito escriure-ho tot i que aquest any tinc una obra i després de deu anys també haig de dir que moltes frases les recordo. Sí? Ja se't queda... Se't van quedant, sí. L'eco? Se't van quedant. inclús algunes que no són teves te les saps, no? Però aquestes, les que m'han tocat com que ja les havia fet encara que potser no era la 1 era la 2 o... És igual, te les acabes sabent i ja he hagut d'escriure menys aquest any. I a l'hora de començar les actuacions suposo que el nego estarà prou nerviós el primer dia que s'estreni que si no ets mal encaminades el 20 de desembre a les 9. Jo nerviós, no? Perquè jo no he d'actuar. No, home, però van nom teu una mica, vull dir... No, no. Zero nerviós, eh, estaràs? Plena confiança amb els meus actors i actrius. Això és bo, això és bo d'escoltar, Rosa. Jo nerviós als assajos, als assajos prèvis. Més que el dia de la mateixa estrena d'aquest 20 de desembre? Sí, sí, el dia de l'estrena només m'he de dir bona sort, seure i... Això és perquè no ens culen. Llavors t'hauràs de quedar esperant al final i veure les cares i reaccions de la gent i llavors aquí podres interpretar una miqueta el feedback, potser, no? Exacte, exacte. La comunicació no verbal. Passarem notes, passarem notes. A veure quines cares posa la gent i de cara a vosaltres, Rosa, els que esteu a dalt de l'escenari, no sé, és que preguntar-te si hi ha nervis en 10 anys, suposo que no. O sí, encara. Sí, sí. Hi ha nervis, però és que jo crec que si no hi ha nervis, malament. Sí? Sí. Has de tenir una mica a la morja de l'estómac, que si no estàs massa relaxat i desconnectes massa ràpid. Bueno, diuen que l'adrenalina també ajuda a sobrepassar certs moments, no? Que potser et quedaries tallat, estancat o en blanc i puf, et surt aquesta energia. Sí, sí. Jo he vist que els anys que no tenia nervis m'equivocava més que els anys que estava més nerviosa. I això passa a vegades quan repeteixes paper, perquè ja l'has fet, però aquest any no et preocupis, Nico, que és el mateix, però és molt diferent i no ens equivocarem, però sí que passa, que si no estàs tens, baixa el to de tot. No pots anar tan relaxat. Anècdotes durant aquests assajos, Nico o Rosa? O tu t'ha anat sobre rodes, veig? Ara mateix, bueno, no sé, anècdotes que podríem explicar, Rosa. Sobre rodes, no, pobre, si mai té tota la plantilla. exacte. Mira, és una anècdota, no esteu mai tots, no? He après també dirigir amb una mà a actuar i amb l'altra peu dirigir, no? Llavors, jo fer una mica... d'una mà orquestra, no? Exacte, no? I, bueno, anècdotes, anècdotes, no, què podríem explicar? És que ara mateix no... Bueno, potser us ho podria preguntar quan ja hagueu fet totes les funcions, perquè sí que és veritat que amb els directes més d'un cop d'anècdotes, no? De que algú, no ho sé, o es queda en blanc o passa alguna cosa, no? o...? Encara no, encara no ens ha donat. No teniu temps. No, només hem fet un passe tots, tots, i no tots encara, no tots. Un passe de tota l'obra, només n'hem fet un i no hi érem tots. Però no sé si arribarem a ser tots fins a l'estrena, eh? Però us queda no res, per no dir nou dies, perquè avui estem a 11 de desembre i la primera s'estrena el 20, a les 9 de la nit i vinga, endavant, eh? No és per posar-lo nerviós, eh? Però... no l'infoquis així, si diu que ell els nervis no els tindrà, els tindreu vosaltres, ja es compra cap a l'escenari, cap a ell, jo crec que no... Serà el més tranquil, el veig amb crispetes a primera fila i està, de lo relaxat que estarà. No, perquè sobretot el que hem fet és assajar escena per escena, escena per escena. Sí, no el complet, diguéssim, o no el gruix sencer. I sortirà bé, és que jo segueixo tenint aquesta confiança total de sortirà bé, potser alguna cosa, algun... o no com voldries, no? Potser vas dir, ostres, això... o no com serà... Sí, sí, però errors greus, errors de blancs, sobre blancs, totals, i la gent ja sap per on ha de passar i ja sap el seu recorregut. Hi haurà coses noves que ja les saben. Evidentment, el problema ha sigut quan hem hagut de reunir tota aquesta gent, no? Clar. sempre ha faltat algú o sempre hem hagut de passar alguna escena o... però repeteixo un altre cop, sortirà de meravella. Segur que sí, a més, és que clar, tens un ventall de, diguéssim, edats, no? Des de, no sé, qui és la persona més edat que teniu a Pastorets? Som quasi 60, potser, o... no sé si ja veig o més? D'edat? Sí, vull dir... Hi ha persones de més de 60, sí, de 70 i pico, sí, sí. I clar, comparteixen escenari, a més, amb nens i nenes petits, no? Que tenen els més petits, 7, sí, 5 anys, no? Potser? 6-7 anys, sí, 6-7 anys. Vull dir que també són difícils de, entre guetes, dominar, o sigui, en el sentit d'organitzar, no? O que et facin, potser, cas. Sí, sobretot perquè els petits tenen moltes activitats extraescolars, però, quan hi són, tothom s'ajuda molt entre tots i, d'alguna manera, són com una petita gran família, no? Podríem dir? Home, jo crec que sí, no qualsevol grup de teatre, o ja sigui de pintura, d'aquarela, o encara que sigui de ioga, s'acaba creant una família, però al final són hores, no sé quantes hores l'heu posat d'assaig. Ara, no per preguntar-te a tots que hi hagin estat tots, però així a grosso modo. Bé, hem fet com unes 4-5 hores setmanals, i ara n'hem de fer més, assajar els caps de setmana, i, bueno, sí, a poc a poc et vas coneixent i et vas coneixent les coses de cadascú, però bueno, Rosa, digues Rosa. Sí, sí, penso que l'última setmana ja és tot passes, passes, assajos, no?, generals, o amb atrets, o amb vestimenta, vull dir que ens queda una setmana, no? Sí. Menys, bueno, sí, 9 dies, una setmana. Ara és quan ens donen consta, no? Em sap greu dir-vos, però us queden 9 dies. Contra-rellotge. I per anar acabant, et volia preguntar, Rosa, si ara que has dit també és això de la tretzo i la roba, no sé si quan assages, per dir una forma, vestida de carrer, et sents menys dins del paper que quan realment ja estàs amb el decorat, la roba, jo què sé, de tramentinaires, o qui sigui que porti la seva capa, llavors ja ho sents com més real, no? A mi sí que m'ajuda. Hi ha gent que no, hi ha gent que no li afecta, però a mi sí que m'ajuda també perquè jo faig un personatge que si porto la roba i entro el personatge li canvio fins i tot la veu, i aleshores clar, et permet molt més anar-te'n i oblidar-te'n que estàs actuant i poder ser realment aquella persona que estàs, no? No sé, la gent que m'ha vist sap que cada any canvio la veu, canvio el que sigui, no? O sigui, et surt quasi natural el fet de pujar, canviar de vestiment de primera forma i no? Ets com una altra persona també, en el fons? o la meva excusa de fer teatre i aleshores poder fer el que faria i no ho faig al carrer, no? O què tal? és una llàstima, això, en el fons, dius, tant de bo tota la vida fos un teatre, llavors on tothom pogués dir i expressar el que vol i sent en tot moment, no només sobre l'escenari. Bueno, t'haig de dir que mira que em vaig fent gran també ho vaig fent a la vida, però... Esclar que sí, això m'agrada més. Però he hagut d'anar posant anys, no? El teatre t'ho permet fer-ho... Això, ets un altre, no? Ets aquell personatge i pot ser mal educat, pot ser... Pot ser tot el que potser no ets durant el teu dia a dia, no? Exacte. O no t'atreveixes o et fa més cosa, potser... Sí, o pots inclús, no sé, imaginar-te el que t'hauria agradat ser i no ets, no sé. Pensa que un any la Rosa, bueno, ja va, va fer de Rita Barbera. Uau, és un pes important, eh? I... Ja ho he vist en vídeo perquè no vaig tenir l'oportunitat d'anar-hi, però un superpaparàs. Paparàs. La veu també la tenies? I tot ho tenia. Sí. Senyora Buñuelos, eh? Veig, Rosa, que tu i els pastorets sou un, no sé si dir-ho així o almenys que tants anys com segueixin fent pastorets al poble, seguiràs fent pastorets? O... bé. Si li preguntes a la meva família em dirà que no, si us plau. Clar, són dates complicades, a més, un sacrifici important, eh? Això també s'ha de tenir en compte, vull dir, són dies que... Déu-n'hi-do, feu una actuació el 26 de desembre a les 7 de la tarda. 26 de desembre a Sant Esteve, que teniu que teniu els canelons els teniu aquí d'alto que anava a la sòfa, vull dir, clar, vull dir que està... Bé, és lluable també, els dies i hores. Aquest és el més difícil, però també és el més divertit, perquè com que és l'últim ja pots... Ja sí que et deixes anar, no? Sí, fins i tot alguna cosa més, eh? El Nico encara no ho sap, no ha viscut el 26. Sí, bueno, però ja algú, algú ja m'han comentat. Ah, mira, doncs més o menys informats. Escolta, Nico, per anar acabant, no sé si serà la primera de moltes obres de pastorets de Sant Just, o amb aquesta ja en tens prou, de moment. I això que encara no s'ha estrenat, eh? Esperem que en siguin molts més, moltes més, clar, clar. Fem 20, 21, 22 i 26. Exacte, i un... si hi ha algú que vulgui comprar les entrades, sigui un soci de la Taneu... ho podem fer a l'Escrivà, tant a l'Escrivà com a la Grangeta. No, a la Grangeta no, a la Llibre... a la Llibre... a la Llibre... a la Llibre... a la Llibre... a la Llibre... a l'Escrivà... I a l'Europoli... Entràpolis. I Entràpolis. I al web d'Entràpolis. I el mateix de Taneu en temps pels socis. Sí. Doncs escolteu, que tingueu molt d'èxit amb aquesta obra dels pastorets de Sant Just d'aquest any. Us aniré a veure un dia, no us diré quan, perquè així no sabreu quan vaig a fer de crítica. Crítica a teatre. I que vagi molt bé tant l'estrena com els tres dies següents. Nico, molts èxits també dirigint altres obres de teatre. I Rosa, disfruta-ho, només hem de dir-te que disfrutis. Sí, jo em voldria afegir una coseta, eh? Que a Pastorets, jo, estic jo, però està moltíssima gent i després hi ha molta gent que no surt a l'escenari i que moltes vegades no ens en recordem d'ella, que són, per exemple, la Carme, la dona que ha fet la il·lustració del cartell, el Carles que ens posa el so, la Marta que ens farà la llum, la Montse, la Marta, totes les que són producció que estan al darrere a l'escenari i movent tot allò que no es veu, no? Que Pastorets, els actors, som els que tenim la part més fàcil i més agraïda, però hi ha molta gent que ha posat moltes hores i molta feina. Certo, m'havia quedat el tema aquest del cartell en el tintero, perquè m'ha semblat un cartell original aquest any, diferent si més no. No sé, ara... El cartell sempre surt de buscar un artista o algú, un il·lustrador del poble que tingui ganes de participar en els Pastorets fent això, el cartell. Aquest any vam trobar la Carme, que és una dona que fa... una dona gran que fa il·lustració i que el que ens va dir és us deixo els meus dibuixos, escolliu i transformeu-los en el que vulgueu. I això vam fer, vam escollir un dibuix, li vam donar un dissenyador, li vam dir fer-nos una proposta i ens ha presentat aquesta transformació del dibuix de la Carme, que en el fons és el dibuix de la Carme, la clau, aquells tres joves amb el nen... Sí, us anava a preguntar qui eren aquells tres joves, no sé si es pot dir, perquè sembla un dimoni o una reina i al costat un soldat, no ho sé, és la meva imaginació, que ha deduït que eren aquests tres personatges i un àngel petitó que està col·locat d'una forma una mica curiosa. Ens mullem rosa o... Us podeu deixar-ho a l'aire, o no coneixem que ho interpreti que... Pastorets. Pastorets. Així són els Pastorets. Clar, doncs així són els Pastorets. Surt un angelet, surt un... Bueno, jo ja callo. Clar, ja ens ho imaginem. Ens quedem imaginant-nos aquest cartell de Pastorets i ens veiem a l'escenari, vosaltres a l'escenari, nosaltres a baix, per veure aquesta obra de Pastorets. Ara sí que vagi molt bé i molts èxits els dos. Moltes gràcies. Una abraçada. Gràcies. Adéu. Adéu. Fins demà! Fins demà!