Patricia Azur debuta amb el single "In Time" i presenta l’EP "Seasons": del dream folk a l’escena catalana i europea

El que esteu escoltant ara mateix és la Patricia Azur, que de fet la tenim al telèfon i ara la coneixereu. La seva veu, ella és cantant i compositora, té arrels Sant Justenques, podríem dir, acaba de publicar també el seu primer single, In Time, que precisament és el que està sonant ara mateix. Ho podeu trobar a plataformes com Spotify o YouTube, si voleu escoltar aquest tema musical. Ara sí que la saludem. Patricia, bona tarda. Hola, bona tarda, què tal? Bona tarda, benvinguda a l'emissora municipal a Ràdio Desbend. Com deia, tens arrels Sant Justenques, si més no, musicalment parlant, sí. Sí, sí, i tant. La primera banda que vaig tenir, per així dir-ho, era del poble i anàvem cada divendres, crec que era, assajar allà dalt el casal de joves, o sigui que, sí, sí. Doncs ara estem escoltant, com deia, aquest primer single, In Time, ets cantant també, compositora, i si no vaig mal encaminada has estat uns quants anys visquent a Londres. No sé si això també t'ha donat un impuls per crear almenys aquest tema que està sonant ara. Bueno, doncs sí, jo sempre havia fet, bueno, des de petita ja tocava la guitarra i m'havia agradat molt la música, i vaig anar a Londres, farà gairebé deu anys, perquè vaig tornar just abans de la pandèmia, i n'hi havia estat set anys, o sigui que ara ja fa un temps, i vaig anar-hi a estudiar, i quan vaig marxar vaig baixar a la meva banda d'aquí, i tenia moltes ganes de tornar a fer una banda allà a Londres. Però, clar, Ciutat Nova, i diumano, tantes coses diferents, em va costar molt trobar nous músics, i al final em vaig engrescar i vaig començar a fer el meu projecte en solitari, per així dir-ho, i vaig seguir escrivint, perquè això era una cosa que no deixava de fer, i el que més trobava falta era tocar també en directe, i llavors em vaig començar a engrescar senzillament defensar les cançons jo sola, amb la guitarra, i endavant. Endavant, exacte. Has fet diferents concerts en directe, no?, aquest live al Cavallo Grande, no?, crec, entre d'altres. Sí, el live al Cavallo Grande va ser un EP en directe que vam gravar a una fulla aquí de Barcelona, la idea era tenir una miqueta de portfolio amb el projecte, amb els arrenjaments de banda sencera, per poder tocar altres llocs. Però, sí, sí, tant en banda com en solitari hem estat tocant bastant, fins que va arribar la pandèmia, evidentment, però ara trobo que la cosa està reactivant i estem bastant il·lusionats. Ara fa poquet vam estar tocant a l'Alta Acústic, al Festival d'Alta Fulla, que van fer una jornada de presentació, i ens van convidar a tocar, i va ser superbonic. I tens altres concerts programats, perquè estic veient també, diguéssim, en els cartells pròxims, crec que tocaràs a Reus, també, no?, el Festival Accents, que és un dels pròxims festivals que es farà. Sí, sí, de fet, estarem bastant per les terres de Tarragona, perquè aquest any vaig ser la guanyadora del concurs Port Autors, que és un concurs de cantautors de Tarragona, i el Premi del Jurat és aquest, el fet de participar a diferents festivals de la zona de Tarragona. Llavors, l'accent serà un d'ells, que serà a l'octubre, i també ens trobarem a Santa Tecla, a les festes majors al setembre. Famoses i conegudes festes de Santa Tecla. El què, perdona? Dic que famoses i conegudes festes de Santa Tecla, no?, almenys abans de la Covid. La veritat és que jo no he estat mai, i me n'han parlat molt, i tinc moltes ganes de baixar aquest any. I més, si anem a tocar, clar, això sempre és un gustazo. Exacte. Llavors, diguéssim que tu, en solitari, no?, crees aquestes cançons, les composes, però en el grup, no sé si tens la banda, està formada per, no sé si hi ha també bateria, que s'escolta per aquí. Sí, i tant, doncs, bueno, el format varia una miqueta segons allò que anem a tocar. Puc anar-hi jo sola amb guitarra i veu. També un format que últimament estem explotant molt és el format duo, que vaig amb el guitarra que fa sola criado, i ell toca guitarra elèctrica i fa algunes cosetes amb efectes, i després estic jo amb la guitarra i veu fent la base. I el format així més gran seria la banda sencera, que, bueno, que som sis. Seria bateria, baix, dues, bueno, guitarra acústica, guitarra elèctrica, guitarra de 12 cordes, bueno, molta gent, i veus. Déu-n'hi-do. I parlant de, diguéssim, de l'estil musical, he llegit en alguns articles del sector musical, no?, que potser et categoritzen, o no sé si tu mateixa també ho fas, en aquest folk oníric o indie folk. Sí, això és una miqueta una broma que vaig començar a inventar-me, perquè moltes vegades, quan et pregunten això del gènere musical, clar, avui en dia hi ha tants gèneres, subgèneres, hi ha tantes mescles, que realment és difícil, no?, encasillar-te en un gènere, i vaig dir, doncs mira, me n'invento un, que és el Dream Folk, i a l'Epalante, i aquest és el meu estil. Llavors, bueno, bàsicament és música que ve molt darrere el meu folk, ja vaig estudiar música al Regne Unit i sempre he sigut guitarrista, llavors allà vaig descobrir grans guitarristes del món de la guitarra acústica, com Nick Drake o Bert Llanche, que realment són referents en quant a fingerpickings i tot el llenguatge de la guitarra acústica, i d'aquí veig una miqueta aquesta vessant folk, però també trobo que amb tot el tipus d'instrumentació que fem servir amb les veus i amb les guitarres i tot, amb els efectes, sí que té un to que és una mica més surrealista, i d'aquí és una mica la mescla de Dream Folk. Perquè això que s'etiqueti la música, és a dir, bueno, en aquest cas l'has autoetiquetat, no?, però ho trobes un fet positiu o us encaixa una mica? Perquè clar, a vegades en els festivals, no?, sembla que hi ha festivals que tiren cap a un estil o cap a un tipus de música, no?, no sé si és positiu, creus que és positiu? Bueno, trobo que al final, quan nosaltres busquem, quan posem unes etiquetes, sempre és des d'intentar explicar millor allò que fem a gent que no ho ha escoltat. És a dir, per exemple, si tu vas a la biblioteca i vols llegir un llibre de terror, hi ha la secció de terror. De vegades hi ha llibres que poden tenir més d'una etiqueta? Sí. On els categoritzem? On els posem? Doncs aquí és una mica on hi ha el debat. I amb la música passa el mateix. Avui en dia, sobretot, hi ha mescles de gèneres i cada cop més que realment fan que sigui més difícil, no?, de posar-ho en una categoria o en una altra, però trobo que això és molt guai, perquè si no, sempre estaríem escoltant el mateix al final. I com de difícil és, Patricia, el fet d'arribar a publicar el teu propi single, també en aquest moment de la Covid? Potser estem una mica més limitats a l'hora de poder-te reunir, o en aquest últim any, més aviat, de poder-te reunir, de poder crear-ho, de poder crear la música. T'ha estat fàcil o has trobat molts impediments? Doncs la veritat és que ha anat bastant rodat, en el sentit que nosaltres vam estar preparant aquest event directe que es pot veure a YouTube, que és tot en vídeo, i arrel d'això també vam tenir un concert en banda bastant xulo al setembre passat, i justament aquell dia hi havia un representant d'una discogràfica petita de Barcelona que ens va veure, li va agradar el projecte i ens va contactar, i una miqueta amb la seva ajuda vaig començar a organitzar tot el que era gravar, no tan sols el single, sinó com l'EP que sortirà el Dirandres Vinent, de fet. El Divendres Vinent? La setmana següent ja surt tot l'àlbum? El dia 11, sí, sí. Sí, perquè fa poquet d'entrar el single per avançar una miqueta, i el Divendres Vinent ja surten la resta de cançons. Que entenc que durant el nom, és a dir, l'àlbum es dirà In Time també? Doncs mira, l'àlbum es dirà Seasons. Sí, eh, clar. Ah, Seasons. Seasons Estacions, perquè és un EP de quatre cançons, i cadascuna d'elles té un mood, unes emocions molt diferents, i quan estàvem a l'estudi gravant-ho se'm va acudir que cadascuna d'elles també, a nivell de lletra, simbolitzava un moment diferent en el cicle vital, i em va agradar molt com a concepte. Llavors vaig decidir, vinga, Seasons, tot i que no hi ha cap cançó que es digui així de l'EP, però va tenir sentit per mi. I el fet de llançar abans aquest In Time, que ha estat com una prova, o tenies ganes també que s'escoltés abans que tot l'àlbum? Doncs bé, això de treure primer un single ja s'acostuma a fer bastant, llavors des de la discogràfica m'ho van recomanar i vam estar-ho parlant, i vam veure que sí, per què no. A més, com que és l'EP debut, doncs estava bé fer primer un petit tast amb el single i al cap d'un parell de setmanes tres treure la resta de cançons. Com et sents amb aquest debut entre mans, que encara no s'ha publicat sencer, però vaja, amb el primer single, però amb aquest àlbum que es publicarà divendres vinent, com és això de publicar el teu primer àlbum musical? Doncs estic molt contenta i amb moltes ganes de poder-lo presentar en directe, sobretot. Al final, la presentació tindrà que esperar una miqueta més, potser la farem al setembre, perquè ens faria molta il·lusió fer-la amb la banda sencera, i com que som bastants, és un esdeveniment que volem muntar amb més temps, tenir temps per assajar i fer-ho una cosa maca i que estiguem il·lusionats. Clar, perquè el fet aquest, tornant una mica al tema de la Covid, el fet de... Clar, els músics esteu donant d'un escenari, però perquè us escoltin, òbviament, ha d'haver-hi públic, i el públic avui en dia, amb les restriccions que hi ha, tot i que a poc a poc s'estan flexibilitzant una mica, durant molts mesos no us ha permès ni tan sols fer petits concerts, no? No sé, en el teu cas, si has pogut seguir fent, com deies, aquestes petites sessions en directe. Sí, la veritat és que aquest és un dels motius també pels quals preferim fer la presentació més endavant, però durant aquests mesos que han sigut així tan estranys, evidentment l'activitat ha baixat molt, l'activitat musical, però sí que he tingut alguna ocasió o altra de fer algun concert així més petitet, i la veritat és que ho agraeixo molt, perquè, clar, quan estàvem confinats, recordo, estàvem tocant molt de sobte, tants mesos sense tocar ni veure públic ni ningú, que quan vam tornar a l'escenari era com... Vàvem una miqueta desentrenats, la veritat. Llavors, poder anar tocant regularment està bé per mantenir-se en forma una mica. Clar, perquè estava llegint també que t'has format en composició, però també en songwriting, que bàsicament és composar més enllà de la música, sinó escriure la lletra de les cançons, no? In Time és íntegrament teva, la lletra. Sí, sí, la veritat és que, clar, jo vaig estudiar a Londres i allà el conservatori funcionava bastant diferent que aquí. Hi havia una sèrie de mòduls que podia escollir, però era molt enfocat, trobo, a la indústria de la música moderna actual. Llavors, els mòduls que jo vaig escollir eren songwriting, que sí, combinava la part de composició de música amb tota la part literària de les lletres, i també vaig fer producció, que seria tot allò d'anar a l'estudi, gravar, que sempre m'ha anat superbé tenir aquests coneixements per fer demos i per donar una miquets arrenjaments abans d'anar a l'estudi. I des de sempre, des de joveneta també, quan passaves per aquí, per Sant Jús, bueno, sí, que passaves pel casal, amb aquesta primera banda, amb aquest primer grup, però sempre has tingut aquest coquet musical d'acabar creant la teva pròpia música? Doncs sí, jo crec que aquí el tema és tant que jo sempre havia estudiat guitarra, bueno, estudiat, el problema és aquest, no havia mai estudiat guitarra, perquè era molt mal estudiant de guitarra, és a dir, em posava una sella amb la guitarra i em proposava estudiar les escales o el que fos i al final acabava, ai mira, aquestes notes m'agraden, ai mira, i aquestes, d'acord, no sé què, no sé quantos, i acabava fent una cançó però no estudiava mai. Llavors, sempre la meva activitat musical ha sigut més relacionada amb escriure i composar. Sí, sí. I clar, per un cantant, compositor, entenc que crear la peça sencera és encara més personal, és a dir, és 100% teva, és 100% tu del que et vols fer amb aquella peça. Sí, i tant, i tant. I de fet, és bastant curiós perquè hi ha algunes cançons que surten superràpid i t'asseus i tens la idea i la lletra i tot i tot ve com superrodat i n'hi ha d'altres que les has de barallar bastant. Hi ha idees que penses, és una bona idea, no la vull, no la vull desitxar, per així dir-ho, però costa, no? I potser passa un mes que la tens al cap, va rondant i no l'acabes d'encaixar. I al final, quan després has d'anar d'esforç i pensament, acabes la cançó, sents una satisfacció bastant gran, això també és veritat. M'imagino. I en el cas d'In Time, d'aquest single que escoltàvem a l'inici de l'entrevista, com va sortir? Va trigar a sortir del forn? Doncs sí, In Time és una cançó que vaig començar entrenades i vingudes de Londres a Barcelona, vaig venir uns dies per temes personals, etcètera, de família i estava a casa, tenia una guitarra que a més a més no tenia ni els meus instruments, tenia una guitarra espanyola que era de la meva mare, d'aquestes de l'any de la polca i vaig ficar-me a tocar i em va sortir com la idea dels records i del ritme, però vaig trigar un bon temps, acabar de quadrar la lletra, sobretot de trobar la temàtica de la que volia parlar, però bueno, finalment tot va acabar de quallar i crec que va quedar bastant bé. Tot va encaixar, i tant. Escoltarem també un cop acabem l'entrevista, però per anar acabant, has dit que vas trobar una guitarra a la teva mare, per tant, per aquí has deixat entreleure que almenys també en la teva família també hi ha carn musical o en algun moment algú ha estat o almenys ha practicat o ha conegut algun instrument. Bueno, sí, la llegenda és que la meva mare estava en una rondalla de petita, però la veritat és que a la família ara mateix és l'única persona que toca així de manera regular soc jo, però bueno, alguna vegada que la meva mare agafa la guitarra se'n recorda encara de coses que tocava quan tenia 10 anys, el qual és molt memorable també, o sigui, que té bastant de, no sé, alguna cosa dins de tenir també. i futurs de cara, ai futurs, perdona, projectes de cara a futur, ja sé que ara és molt d'hora perquè acabes, de fet la setmana vinent, com deies, llançaràs aquest primer àlbum, però què tens en ment? Més concerts així, diguéssim, amb més petit comitè, o t'agradaria, per exemple, participar en algun festival més d'índole més internacional o europeu? Doncs la veritat és que tenim posats els ulls una miqueta així, a Europa i al Regne Unit també, perquè clar, com que jo ja he viscut allà tant de temps, a Londres segurament anirem a fer alguna visita, a fer algun concert per allà i si podem anar per a Europa també ens agradaria molt. Lançar música en anglès i amb el tipus de música que és, creiem que pot funcionar bastant bé amb un públic més europeu. És a dir, Anglaterra, Londres en concret, no? Sembla que t'ha més que marcat i de fet, segurament, potser no hagués passat per allà, potser el camí hagués estat diferent, creus? És probable, és probable, perquè realment quan passes tant de temps a un lloc que no és casa teva, per així dir-ho, acabes agafant moltes influències i descobrint moltes coses noves. llavors, segurament, si hagués estat aquí, n'hagués descobert d'altres i hagués anat per a un altre lloc i si hagués estat a un altre lloc a una altra ciutat, doncs també hagués descobert altres coses i seria completament diferent tot. Mai se sap. Almenys els ulls posats en aquest nou àlbum, Seasons, i també en aquest single que ara sí que ha de tornar a sonar, In Time, alguna col·laboració que t'agradaria fer, de fet, d'algunes d'aquestes referències que deies de cantants o músics que t'han marcat? Ostres, alguna col·laboració. Això és complicat perquè moltes de les influències és gent que ja no està al planeta Terra, però, però bueno, la veritat és que estic molt contenta de poder col·laborar amb els músics de la banda perquè són músics molt compromesos i amb molt de nivell, però potser així en un, anant com més enllà, doncs no sé, últimament estàs escoltant molt a Laura Marling, per exemple, podria ser una col·laboració xula, qui sap. De moment, com deia, posem els ulls en aquest llançament del teu primer àlbum, el Divendres Vinent, que també estarem atents i ara ens quedem nosaltres escoltant aquest single que torno a recordar si volen escoltar els nostres oients, ho poden fer a Spotify i a YouTube, aquest In Time. Patricia, molts èxits, et desitgem des d'aquí i amb ganes també d'escoltar aquest àlbum sencer, que tinguis encara més bones noves de cara a un futur amb la teva música i composició. Moltes gràcies. Que vagi molt bé, adeu. Adéu, gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Fins demà!