Pla Marshall europeu, vacunes i represa econòmica; Osteopatia postconfinament i l’Escola d’Osteopatia de Barcelona

. Doncs ara sí, entrem en el primer espai, com us enviam anunciat, espai d'economia. Avui hem de parlar del Pla Marshall, per això tenim amb nosaltres al telèfon el Rafel, l'economista. Bona tarda, Rafel. Hola, Mireia, molt bona tarda. Molt bona tarda, ben tornat al programa en aquest espai que expliquem l'economia perquè tothom l'entengui. Un espai que ja comença a ser bastant familiar des que hem tornat amb aquest programa de la plaça, Mireia, desconfinada. Escolta, Rafa, una pregunta. Primer de tot, avui ens has de parlar del Pla Marshall, però volem saber què és, que ens expliquis breument què vol dir aquest nom de Pla Marshall. Sí, mira, faré un resum. Avui intentaré de no donar gaires números, sinó fer-lo tot més comentat, però sense gaires números. El pla Marshall és un pla que es va fer quan va acabar la Segona Guerra Mundial per part dels americans, i es va posar en marxa el 1948. El nom de Marshall és el nom del responsable del secretari de Finances americans en aquell moment, que es deia George Marshall. Només aquest nom. De fet, el nom real que li van donar era ERP, que traduït era el Programa de Recuperació Europea. Compteu que Europa, quan va acabar la Segona Guerra Mundial, va quedar totalment destruïda, l'economia, les finances, tot. I aleshores els americans el que van fer va ser posar a Europa una xifra de 12.000 milions de dòlars del moment perquè tota l'economia es pogués reactivar perquè després d'una guerra va quedar totalment destruïda. D'aquí ve el nom de Marshall. Però el pla Marshall que ara ens vols explicar és d'Europa per Europa, en aquest cas? Sí, el que passa és que aquest és d'Europa per Europa. De fet, és un acord que ha arribat entre el president francès i la presidenta alemana, el Macron i l'Angelià Merkel, de dir, bueno, escolta, si no fem una cosa conjuntament per tots, aquí ho passarem tots malgrés i malament, perquè si cada país d'Europa va per lliure, no podrem lluitar ni amb Xina ni podrem lluitar amb els Estats Units. Per què? Perquè la nostra economia global és molt forta, però individualment és molt poca economia per lluitar amb una economia com l'americana de 400 milions. Espanya o Alemanya no poden fer res. En 50, en 40, en 60 milions d'habitants no tens consum. I l'economia, al final, tractar tot és consum. Ens agradi com no ens agradi. i el preacord que han arribat entre el president francès i el president alemana és en pares fruit de la pressió entre Itàlia, Espanya i França de dir, escolta, o ens posem d'acord tots o això anirà malament per tots. Tenint en compte que els que més hem petits són els països d'Europa, però hem petits perquè són els grans receptors de turisme. I hem de tindre en compte que quan nosaltres vam tancar les fronteres, els primers casos que vam tindre en Espanya eren antialemans, en la illa de la Gomera. Sí, cert. Esclar. Què passa? Doncs que el sud d'Europa ja fa molts anys, 30, 40 anys, es va definir, ens agradi com no ens agradi, com si fos la Florida, no la Califòrnia, la Florida d'Europa. I els americans volen el turisme i volen també poder descansar. Descansar. I aleshores, al final, si el sud d'Europa, entre França, Itàlia i Espanya, que tot plegat són al voltant de 170 milions d'habitants, no tirem, ells podran tindre empreses molt bones, fàbriques molt bones, però si nosaltres estem en recessió no li comprarem els seus productes. I si no li comprarem els seus productes, ells entraran en recessió. Clar. És la pescadilla que se muerde la cola. Sí, és un pla que s'activa. És a dir, s'aplicaria per activar l'economia, en el fons també per ajudar altres països que depenen de nosaltres, en certa manera, parlant per la part del turisme, no? Seria per tot Europa. Europa té, ja ho havia comentat alguna vegada, pràcticament se suporta en tres potes principals. Turisme, automoció i construcció. Clar, el turisme ja està representant el 20% del PIB. comptar que tu has anat a Berlín moltes vegades i n'hi ha molt de turisme. Ja no diem res de París, ja no diem res de Roma. No diem és que Barcelona rep molt de turisme. No, és que França rep més turisme que Espanya. hem de tindre en compte que totes les economies estan patint aquestes. Què és l'acord que s'ha arribat? És a dir, mira, agafem, i la paraula és molt maca perquè el plan estan mirant d'activar-lo en 500.000 milions d'euros. Uau. Bueno, uau, no? Sí, clar, perquè costa d'imaginar aquestes xifres, quan són tan elevades, crec que són difícils d'imaginar. però has de comptar que només Espanya necessitarà 300.000 per sortir d'aquest forat. I com quedarà repartit si Espanya en aquest cas només necessitaria 300.000 milions? Perquè no, a veure, no és el fet que a cada país se li doni una quantitat. Hem de tindre en compte que aquest plan marxa de 500.000 euros s'ajuntaria a... 500.000 milions? 500.000 milions, eh? S'ajuntaria a uns altres que ja s'han activat, que són el MEDE, que són el Fondo Europeo del Rescat, tot això, i s'aniria a parar a un bilón i el medi. No diem res perquè resulta que els americans ja han activat un fondo parell de dos bilions de dòlares. Dos bilions de dòlares venen a ser al canvi un bilions 700.000 euros. Estem en ronant del mateix. És el que ells contemplen que serà necessari. Clar, què hem de tindre en compte? Per ajudar el turisme, l'automoció, l'automoció depenen moltes. Compteu que per cada persona que treballa en una empresa d'automoció, a fora depenen sis persones. Clar, hem de sempre l'efecte és... Aleshores, el preacord que han dit és, mira, anem a tractar aquests grans... aquests tres grans despotes, destinem un bilión i medio, el financiarem en part amb les reserves que hi ha amb el pressupost de la comunitat europea i una cosa que no els agrada molt als països del nord que es tindrà que emitir una espècie com de coronabons, els que li diuen. coronabonos ja ve de coronavirus, no? És a dir, són els bonos que ja s'estan emetent a causa del coronavirus. Sí, bueno, encara no l'han emetit perquè s'han de posar d'acord tots els països d'Europa i aquest no és fàcil. No és fàcil que es posin d'acord però com tothom veu que els està arribant doncs estan veient les orelles de lloc i aleshores saben que si no es fa un esforç conjunt a nivell de tota la comunitat europea el que al final no entri dintre d'aquest plan Marshall sortirà malparat. A Espanya ja li va passar. A Espanya amb el plan Marshall del 1948 dels americans no vam entrar. No vam entrar perquè nosaltres no vam ni participar en la guerra mundial però sí que vam ajudar a Alemanya i aleshores no ens va tocar ni un dòlar del moment i a Espanya li va costar 30 anys en sortir de la situació de pobresa que tenia l'any 40-41 i amb aquesta situació passaria similar. Però què és el que vol fer la comunitat europea? La comunitat europea diu bé fem aquesta emissió conjunta buscaran la paraula perquè no sigui coronabonos tiran deuda conmutada deuda li diran una paraula tècnica transferències directes que això és la part important la més important és les transferències directes a fondo perdido a fondo perdido tal com sona el que passa que aquestes transferències a fondo perdido només i gràcies a Déu aniran només pel tema de sanitat no les podrà destinar aquest país si no és un tema sanitari amb la qual vol dir que s'estan predestinant per tot el tema de sanitat mascaretes respiradors tot el que ha sigut necessari i perquè també s'inverteixi per estudis científics d'entenc buscar per exemple la vacuna o arribar a trobar la vacuna entenc que també va destinada aquesta partida immensa efectivament una part una part d'aquesta vacuna hi ha una sèrie de fons que s'han destinat qui està investigant tots aquests països i Espanya és cap d'alentí en la investigació de la vacuna probablement la vacuna que funcione a Europa serà l'espanyola home a veure això ho hem de veure Sí, sí bueno després te diré una miqueta més de la vacuna amb el tema que estàvem enronant de totes aquestes transferències és clar a Europa s'ha donat compte que hem perdut la capacitat productiva de tot el tema sanitari hem quedat en mans dels xinos no teníem mascaretes aquí no teníem no teníem per la respiració no teníem res d'això aleshores amb aquest pla en marxa el que volen fer és activar precisament que el tema de la sanitat es torni a produir dintre d'Europa és a dir que cada ja ho faran distribució per països per què perquè és per greu que fins que no n'hi hagi una vacuna a final d'any o l'any que ve si vengués un altre rebrot el que has d'estar és preparat per automàticament poder si s'hagués estat preparat no hagués passat ni una tercera part de la situació que hem discutat ara el que faran és precisament preparar les empreses perquè això no ens passi que és el que hi ha principalment n'hi ha que no intervindrà el banc central europeu i al no intervindre el banc central europeu uns problemes que van presentar el Tribunal Superior de Justícia d'Alemanya ja no dirà res perquè no serà el banc central europeu serà un acord entre tots els països no serà un el que l'executarà sinó que serà entre tots els països eh part més important la part més important ara és que ja tenim ja tenim ara una probable vacuna que això és un dato d'ahir que és americana de la de la de l'empresa que es diu Moderna l'empresa es diu Moderna val però bueno i això es preveu que per final d'any octubre novembre desembre més aviat del desembre podíem tindre una vacuna el tema està que de moment tot indica que més aviat del 20% no té no té eficàcia no té eficàcia efectivament val per aquesta sobre aquesta data ja probablement també n'hi hagi una vacuna feta pel Centre Superior d'Investigacions Científices d'Espanya que també estarà actuant més o menys en la mateixa direcció es diuen que aniran contra l'ARN del virus l'ARN és allò que en pla de broma t'ho diré perquè no sigui sempre tan serió és lo que deia és lo que deia el Salvador Dalí que era el àxido de ciburnocleico ah mira el que vindria a ser l'ADN però d'un virus en aquest cas d'una bactèria no no no l'ADN és la cadena de com està format cada persona i l'ARN és una part d'una cèl·lula res més val però bueno no em facis entrar en aquesta situació perquè et prometo que no que els números només no m'arriben aquestes però que aquestes vacunes no no són com quan et van posar la vacuna a tu de la virola però tu tens vacuna de la virola i ja estàs immunitzada per tota la vida aquestes que estan basades en ARN s'hi posen només tindran una data de caducitat per dir alguna cosa és a dir que no no et privaran de tenir el coronavirus potser al cap de dos anys no? efectivament però ja es guanyarà el temps necessari clar perquè una que estan aquí a Espanya provant que probablement el millor investigador del món en coronavirus resulta que és espanyol és el doctor Enjuanes aquesta és la eminència mundial i la tenim aquí a Espanya aleshores ell ja va fer per al SARS i tot això ja la van desenvolupar ells la vacuna la van acabar desenvolupant ells la SARS era el problema aquell que havia que deien que els ocells anaven a caure del cel i això era el 2012 o el 2016 que total que era normal però el més important és que si tenim aquesta vacuna tornarem a l'hemïcide quan jo deia la setmana passada la fórmula amb H sí que era el factor amb H què faria? vacuna i antiviral no? efectivament que tindrem ja un possible o un aprovable tractament probablement l'antiviral estarà abans abans però si n'hi ha una vacuna que ja el 20 o el 25 o el 30% és efectiva hem de comptar que més les persones voldria que quasi el 50% de les persones ja estarien immunitzades donaria temps per poder vacunar-les més endavant i això perdona aquí hauríem de tenir en compte també el factor de la població de risc que seria entenc la primera part de la població que seria vacunada en aquest cas la gent la gent gran aquesta si tornés a veure a tornar a tindre la pandèmia el que estaria segur és que tot això el tancarien i barrarien no es podria entrar prohibit entrar ja està perquè el 70% per desgràcia de les mortes ha sigut en residències d'anis què passaria el que et deia d'això però el que passaria és que probablement això ens originaria un repunt de la economia bastant fort bastant fort perquè en el moment que sàpigues que el 50% de la població que podria funcionar doncs el repunt econòmic abans d'arribar a l'any 21 22 23 a lo millor l'any 21 22 l'economia podria estar ja gairebé tota tot activada tindrem probablement cap d'any principi d'any seran una miqueta complicats perquè n'hi haurà molta gent per desgràcia a l'atur i tot això però bueno però després es podria a l'estiu que ve la primavera que ve ja podria vindre d'una altra forma i es podria tornar a recuperar tot això que jo crec que s'acabarà recuperant en funció també ara m'ha vingut al cap el tema de les corbes que vam comentar també el primer dia haurem de veure també com es recupera de quina forma es va recuperant l'economia de moment ho anem seguint de la teva mà Rafel cada dimecres més o menys que anem fent aquest espai d'economia avui hem parlat del pla marxa a veure que ens descobreixes també la setmana vinent per entendre-ho d'una manera més fàcil i més propera així que una tarda més també gràcies per participar en el programa i apropar-nos la part econòmica de tota aquesta situació doncs molt bé Mireia jo encantat d'estar amb vosaltres una estona i també que els vostres oyents s'entretinguin i puguin disfrutar una miqueta i tant d'això es tracta una abraçada igualment bona tarda que hacer tú lo sabes conservar la distància la distancia que el agua corra que el agua corra que el agua corra que el agua corra que el agua corra que el agua corra que el agua corra que el agua corra Que el agua corra ¿Cómo vas a ser mi amiga Cuando esta carta recibas Un mensaje hoy entre líneas ¿Cómo quieres ser mi amiga Cuando uno tiene sed Pero el agua no está cerca Cuando uno quiere beber Pero el agua no está No está cerca Yeah, I'd rather be in love than a fighter Cause all my life I've been... Tornem, tornem perquè el viatge continua Però el camí el farem d'una manera diferent El transport públic, l'ús de la mascareta és obligatori Mantén una distància segura Evita les hores punta i les aglomeracions És un missatge de l'ATM i de la xarxa de transport públic de l'àrea de Barcelona Més informació a atm.cat I seguim avançant amb espais i entrevistes en el programa d'avui dimecres 20 de maig. Ens toca parlar amb l'Òscar Hernández I és el director de l'Escola d'Osteopatia de Barcelona que tenim ubicada aquí a Sant Jús Òscar, bona tarda Hola, bona tarda Bona tarda i benvingut, tot i que sigui via telefònica a l'emisora municipal a Ràdio d'Esvern En concret, a la plaça de Mireia, el programa Et tenim avui al telèfon perquè hem de parlar per un costat Podríem dir de l'osteopatia en si, del món de l'osteopatia I més en concret també de la vostra escola Com heu tirat endavant també totes les classes dels màsters I, en fi, en quina situació us trobeu ara? Si et sembla, comencem fent-te una pregunta molt bàsica Per si hi ha algú que encara no coneix, que crec que hi ha poca gent Que no coneix l'osteopatia Fes-nos cinc cèntims, si et sembla, de què és I per què serveix, sobretot Molt bé No és una pregunta poc freqüent, encara que pugui semblar que tothom la coneix L'osteopatia és una disciplina, una teràpia manual Que procura millorar la salut de les persones A partir de què? A partir de fer un anàlisi del seu cos en la globalitat I això vol dir valorar les diferents àrees del cos de la persona A nivell muscular, a nivell esquelètic, articular Inclús l'àrea del que seria visceral, l'esfera cranial Per veure, d'una manera molt resumida Però per veure quines àrees són les que potser no s'estan movent amb normalitat Nosaltres tenim un cos humà que està dissenyat pel moviment I, de fet, tota la nostra vida el que fem és moure'ns constantment I interiorment al nostre organisme també està en moviment constant I aquest moviment és necessari per la vida Perquè la sang arribi als teixits on ha d'arribar Perquè l'oxigen arribi correctament Perquè l'aliment circuli bé pel digestiu Al cap i a la fi el que necessita el cos humà és moviment Llavors el que succeeix al llarg de la vida per diferents motius Des de fer esport, per exemple O les activitats quotidianes, la feina, sobre esforços El fer ser gran És que anem acumulant en el cos càrregues que fan que diferents àrees es moguin menys O es moguin pitjor o pateixin perquè estem requerint massa esforç Llavors el que busquem d'alguna manera les substèpates és veure quines àrees són les que no s'estan movent amb normalitat I intentem recuperar aquesta mobilitat normal dintre del moment en què es trobi cada persona òbviament no es mourà igual un cos d'una persona de 20 anys que d'una persona de 70 Però sí que ha de tenir i ha de mantenir un cert moviment perquè les coses funcionin bé Perquè els músculs facin bé la seva funció, perquè hi hagi menys dolors, etc. I d'una manera molt simplificada el que fem és això Intentar donar moviment a àrees que l'han perdut I entenc que els beneficis són tots positius Perquè al final estàs donant aquest moviment a parts que per algun motiu o un altre O l'han perdut o han quedat com endurits o com retinguts, no? Exacte Llavors el benefici que hi ha darrere de donar moviment a aquestes àrees Ja no és només el que podem pensar aliviar un dolor Simplement de dir, doncs mira, ostres, hem relaxat aquesta musculatura O hem millorat aquest moviment d'aquest genoll i ara fa menys dolor El dolor, òbviament, és un dels motius principals Pels quals la gent acudeix, en aquest cas a l'osteòpata Però després hi ha molts més altres beneficis que hi ha darrere d'aquest treball Beneficis en quant a una millora en la circulació sanguínia Una millora en l'oxigenació d'un teixit I no només en l'àrea, diguem, on podem treballar més Sinó en l'àrea al voltant d'aquella zona Perquè el cos funciona d'una manera molt interrelacionada És a dir, quan nosaltres movem un genoll Hi ha una repercussió a nivell de la cadera, a nivell de la pelvis, a nivell del turmei Per tant, és tota una cadena de treball que es va movent És impossible desconnectar-ho, no? Al contrari, vosaltres també intenteu que tot això estigui connectat d'una manera fluïda Crec que és una paraula que utilitzeu bastant Correcte, correcte De fet, nosaltres fugim una mica de la idea aquesta Hem de tractar ja un femal Que és una mica el concepte habitual Un femal a l'espatlla Hem d'anar a tocar l'espatlla Moltes vegades no té per què ser així I la importància, sobretot, del que deia abans Que la sang arribi bé als teixits Que l'oxigen arribi bé És perquè la sang i l'oxigen Són els principals precursors Que les cèl·lules recuperin la seva funció La seva vitalitat, la seva vida, per dir-ho així Es regenerin correctament I perquè això arribi bé Necessitem que el fluid del cos El fluid arterial, el fluid venós Circuli correctament Per això li donem molta importància al fluid Perquè és la base que internament, a nivell celular El cos pugui tenir una bona resposta de recuperació Davant d'una inflamació, davant d'un dolor Davant d'un teixit que es va també fent gran Amb el pas dels anys Oxigenant millor Perquè arribi una millor quantitat d'oxigen A nivell cerebral És a dir, hi ha molts factors Que depenen del fluid Que la sang arribi bé on ha d'arribar Això és fonamental per nosaltres I abans de parlar una mica més en concret Ja de la clínica d'osteopatia a Barcelona Que teniu aquí a la Rambla A la modula i número 6 Aquí a Sant Just Volia preguntar-te també Ja sé que, i ho dic bastant sovint No tenim la bola del futur Però en aquests més de dos mesos Que ja portem a casa Hi ha molta gent que tot i haver intentat fer esport O haver-se mogut No és el mateix, no? Que estar actius Jo no sé si d'alguna manera Això ho heu anticipat O ho esteu mirant d'anticipar De cara a quan ja tothom pugui començar A moure's amb una certa nova realitat I comencin a venir potser més pacients A la vostra clínica De fet, fa 15 dies Amb aquest sistema de desescalada Fa 15 dies que podem començar A obrir les consultes D'una manera més global Òbviament amb les mesures adequades Però ja estem observant Molta gent que està arribant Amb quadres de mal d'esquena Fruit del teletreball De treballar més hores a casa En un espai que no està tan adequat Com una oficina, per exemple Les cadires no són les mateixes A la taula, a l'ordinador Llavors tot això està comportant Més un augment de mal d'esquena Gent que ha deixat de practicar esport habitualment O que el poc que feien Potser ara a casa Encara que han mantingut una certa rutina Però no és el mateix, òbviament Que fer activitat física a l'exterior La gent gran, per exemple Que no ha pogut Ha pogut sortir encara menys Han estat més confinats I ells que necessiten encara Aquest petit moviment Aquest petit moviment encara el necessiten més Doncs també ho han patit I una altra conseqüència que veiem també Que és pit d'aquest confinament És un estat d'angoixa O gent que ha patit molts nervis Dificultats a vegades O no poder estar en contacte directe amb la família El patiment aquest L'alteració en el descans Vull dir, són dos mesos Que per diferents motius S'han generat bastanta Bastanta càrrega física i emocional I això ho estem trobant a les consultes Des de fa uns dies Clar, afecte no només a la part emocional Que fa uns dies també parlàvem Amb diferents psicòlogues De dol, infantils també Sinó a la part física Perquè el cos al final també ens està dient Que li estan passant coses a dins Correcte Tornem a la base D'abans estem dissenyats per moure'ns I necessitem moure'ns I quan no ho podem fer d'una manera natural Doncs succeeixen coses Clar, en el vostre cas És una teràpia L'osteopatia és una teràpia Que requereix Si no veig mal encaminada Comporta inevitablement La proximitat física Entre el professional L'osteòpata i el pacient Clar, en aquest cas Entenc que les mesures Sempre són poques A l'hora de tornar a atendre pacients Ara que es poden començar A obrir centres com el vostre Sí, mira Actualment El que seguim una mica Són les directives Que van marcant Els diferents Entitats Que són els especialistes En aquest tema El departament de salut En aquest cas El col·legi professional De fisioterapeutes El registre De l'osteòpata D'Espanya I nosaltres Ara el que fem És fer servir uns equips Que es diuen d'EPI D'equips de protecció individual Sí Que consta Doncs una bata Una bata Estèric No? Que el que fem És canviar-la a cada ús Que fem a cada pacient Hem de substituir la bata Uns guants De nitril Utilitzem mascareta El pacient també Utilitzem una mascareta Hi ha determinats casos També una pantalla Una pantalla D'aquestes frontals No? De la cara Sí Llavors el centre Òbviament Doncs també Doncs un sistema De desinfecció Constant No? Sistemàtic Després de cada pacient Noteja bé La camilla Escriptori Allà on no No sé si hi ha pogut Haber contacte A l'entrada També El tema de sabates Doncs com a molts llops Doncs ha de fer una desinfecció A les sabates Deixar les sabates En un espai de recepció O posar uns patucos És a dir Una sèrie de mesures I clar El contacte amb el pacient Continua sent Una teràpia De contacte directe És a dir Nosaltres treballàvem Les mans A 100% Per tant és inevitable Però amb totes aquestes mesures El risc Es minimitza Es minimitza molt Mai existeix el risc Però queda molt minimitzat I entenc que la gent Segueix venint Com deies abans Que encara potser Més degut a aquesta Falta de mobilitat Diguéssim Habitual O més Acostumada La que teníem cadascú Acostumada Sortir a córrer a fora A la muntanya A fer natació El que sigui Que ara També s'ha deixat de fer I entenc que aquestes persones Sí o sí També requereixen D'aquests serveis Tot i que els pacients També puguin tenir Aquest punt de No sé si dir por Però de respecte A l'hora de tornar-se A ficar en una consulta D'aquest tipus Sí, sí, sí Exacte És a dir La necessitat existeix I inclús potser Ara d'una manera Molt latent És veritat Que hi ha Que hi ha Persones Que Doncs que tenen Una certa por No? I és així És real I potser Prefereixen esperar No? I a vegades Truquen Per consultar Per veure Però Si no és molt urgent A vegades Resolem coses per telèfon Recomanant alguns exercicis O fent una mica De seguiment Si no és molt urgent Potser Prefereixen esperar Una miqueta més endavant A veure com avança tot Però la gent La gent que acudeix A la consulta Que déu n'hi do La gent que està acudint Doncs El fet de veure Com treballem Les mesures Si donen molta tranquil·litat I en general La reacció del pacient Sempre és És molt bona És molt agraïda En aquest sentit Parlem ara Si et sembla De l'escola en si De l'escola d'osteopatia A Barcelona Que fa uns 15 anys Que esteu aquí Ubicats Diguéssim físicament A Sant Just Però explica'ns una mica L'origen De l'escola oficial Ai perdona De l'escola d'osteopatia A Barcelona L'osteopatia Sí Bueno mira L'escola n'hi fa 20 anys I originalment Es va ubicar A Barcelona Als jardins Martí Codolà És un jardins molt macos Clar Antic zoològic de Barcelona Està allà A la Vall d'Hebró I va estar allà Ubicada Pràcticament 5 anys I després Ens va transformar En una Va ser de venir Una fundació Que és la Fundació D'Osteopatia De Barcelona La qual Té el projecte De l'escola I després Hi penja Un projecte clínic I un projecte solidari Com a fundació I llavors Des de llavors Que va ser l'any 2005 Ens vam ubicar A Sant Just D'Esvern On estem actualment Que és la Rambla Mururell I des de fa 15 anys Doncs En la vessant De l'escola Dintre de la fundació El que procurem És formar És formar Osteopates Persones que En aquest cas Sí Han de ser professionals De la salut Prèviament És a dir El nostre projecte D'estudici És un màster Que el fem en col·laboració En la Universitat Pompeu Fabra I va adreçat A professionals de la salut La majoria Dels nostres estudiants Solen ser Exoterapeutes Per afinitat A nivell de teràpia Perquè és bastant El més comú Tot i que Alguns metges Infermers Infermeres Alguns odontòleg També hem tingut Tant altres En cas de la salut Que també Opten per fer El nostre màster I I això És un màster En aquest sentit Molt adreçat A professionals de la salut Per tant Dintre del que és El projecte d'estudis Que és un projecte Que dura 4 anys El fem Gent que treballa Ho fem en cap de setmana Per tant El temps El filata una mica Però també És important Que hi hagi un temps Per madurar Aquests 4 anys Permeten Fer un treball Molt maduratiu A nivell del tacte Del treball manual Del raonament clínic Com et deia abans Intentem fugir una mica De la idea aquesta Que hem d'anar a tractar Ja on fa mal Intentem buscar més Orientar-nos més Cap a la causa del problema I això requereix també Una maduresa En el raonament clínic Un estudi més en profunditat I per tant I per això Durant 4 anys I ja són professionals sanitaris Per tant Durant els estudis Que també fa un període De pràctiques clíniques I acudeixen pacients A tractar-se a l'escola Per alumnes Tot i que són alumnes D'ostrepatia Però ja són Prèviament Ja són fisioterapeutas És a dir Gent que ja està formada Ja són professionals Per tant També en aquest sentit La pràctica La qualitat De la pràctica clínica I del servei clínic Als pacients Doncs és molt bona I té molt bona rebuda Durant aquests dies Ara que estàs parlant De la formació Dels màsters De tota aquesta formació Que oferiu Durant tots aquests Aquests dos mesos I una setmana ja Com ho heu estat gestionant? Perquè clar La part més d'ensenyar A com tocar O com moure els pacients No sé si ho heu fet De format telemàtica Videoclasses Que també se'n fan O com heu seguit Com heu fet aquest seguiment Amb els alumnes? Ens hem anat adaptant Una mica Com hem pogut Perquè és veritat Que la nostra formació Hi ha un percentatge Molt pràctic Perquè és molt tècnic Molta tècnica manual I això és molt difícil Fer-ho telemàticament Sí que hem anat seguint I seguint Seguint Alguns seminaris online De conceptes Molt més teòrics De raonament clínic Que permeten Doncs un treball A distància No hi ha problema Però tota la part Diguem que no hem pogut fer I que no podrem fer D'aquí a l'estiu Perquè les classes De moment No es reprendran Fins la tornada d'estiu Doncs ho anirem reprogramant En el següent curs Els alumnes que passen de curs Doncs ho anirem reprogramant En els propers mesos Bé És un encaix logístic Hem d'anar treballant Adaptant-nos a les circumstàncies També Quin remei Ens toca a tots adaptar-nos A nosaltres a la ràdio Tot per telèfon Sense veure O conèixer també Noves persones Que van passant Pel programa I doncs clar La part formativa Doncs també s'ha d'anar adaptant Per seguir oferint També els alumnes Aquesta formació continuada Per sort Per sort Ho diré ràpid Per sort Hem de dir Que tant els alumnes Tenim de sort Que tant els alumnes Com el professorat Doncs tothom S'ha adaptat Molt bé I han participat I han col·laborat Per fer-ho Tot el més fàcil possible Que dintre de les circumstàncies Que no ho són de fàcils Hem de dir Que bé Que hem tingut la sort Que podem estar treballant A gust Dintre de tot I aquesta podíem dir Que és la situació Que tenim aquí En concret a Sant Just A Catalunya A l'Estat Però no sé Com està Podríem dir Aquesta disciplina O aquest ensenyament A nivell europeu Perquè igual que hi ha Potser altres disciplines Com en el seu moment La homeopatia Que també es discutia Certament La part Potser més científica A nivell de De l'osteopatia En quina situació es troba A nivell Fora del país És una situació Una mica No és massa homogènia És a dir A Espanya Per exemple L'osteopatia No està reconeguda Com una professió En si Sinó que Bé No Dintre del marc legal No té aquest reconeixement I qui la pràctica Normalment Solen ser Doncs professionals De la salut En la major Per a fisioterapeutes Com ho comentava A d'altres països d'Europa Doncs hi ha realitats diferents En països on Ja té un La professió Té un reconeixement Des de fa Des de fa uns anys I una regulació pròpia Com a una professió Independent D'altres Professions de salut Independent De la Fisioterapia Independent De la medicina Hi ha altres països Que s'ha regulat Com una especialitat De En aquest cas De la fisioterapia Hi ha països On està en procés De regulació Recentment Els últims països On està Iniciant La regulació Estat Itàlia Portugal Països nòrdics Estan fent passos També per endavant França a Anglaterra Ja fa uns anys Que està bastant Instaurada Irregulada Suïssa És a dir Hi ha realitats Una mica diferents El que sí que s'està treballant A nivell europeu És en una Homogenització Per intentar Que els diferents països Tinguin una formació Estandaritzada I Poder caminar Tots cap a una regulació Homogènia És el que té Més sentit Llavors En aquesta línia Nosaltres Des de l'escola Ja fa un parell d'anys Des d'acabar Subter Aquesta norma europea D'homogenitzar Hem adaptat els estudis En aquest format En aquesta línia europea De manera que Els estudiants Acaben la formació En un nivell Estandaritzat En els altres països europeus On ja l'osteopatia Porta més anys Reconeguda i regulada I quan acaben Tenen aquesta titulació Que els hi permet Tenir aquest títol Equiparat I vagin on vagin Poder mostrar Que tenen la formació Adequada I les competències Necessàries Que requereixen Aquesta norma europea Crec que França Si no ho veig mal equivocada Si no em corregiré És un dels llocs Una de les cunes Potser de l'osteopatia On més Osteopates També acudeixen A treballar No sé si també és el cas De la vostra escola Que diferents estudiants Potser quan acaben Se'n van cap al sud de França Sobretot Que hi ha diferents centres Em sona La Melulebank Que és un dels pobles On més centres d'osteopatia També es troben No sé si també és el cas Dels alumnes Que surten d'aquesta formació Sí França és un país Que primer per proximitat I més amb Barcelona I després per tradició L'osteopatia Com em deia Ja fa un temps Que està reconeguda I està molt instaurada En la societat I amb el sistema de salut Hi ha molt treball Hi ha molta feina I hi ha molts Molts fisioterapeutes Catalans Que acaben Treballant A la sud de França I inclús estan visquent O instal·lats allà I venen a fer osteopatia Nosaltres tenim casos D'alumnes Que mentre estaven Visquent i treballant A França Doncs deixaven a fer Osteopatia a l'escola O que després Se'n van a ser treballant allà És un dels països En què hi ha més tradició Anglaterra A nivell europeu Anglaterra és la cuna Per on va entre l'osteopatia Que prové dels Estats Units Es va iniciar als Estats Units Fa Doncs Ara D'aquí un mes Farà 146 anys Que funciona Que funciona I que es treballa I Anglaterra És un estatus més consolidat Des de fa més anys I hi ha molta gent I de fet En el nostre pla d'estudis També col·laboren professors Tant anglesos Com francesos De forma habitual En un futur Creus que En un futur No molt llunyà Estic parlant d'un futur Potser de dos anys Tres anys Creus que Potser s'estandarditzarà Una mica més O potser la paraula No s'estandarditzar Però es tornarà més proper Al fet d'acudir A un osteòpata Igual que ara També S'està movent molt El tema de cuidar-se La salut mental La salut de les emocions Coneixes un mateix Entendre's La part també física Creus que També S'obrirà una mica més A veure-ho Com a una cosa més quotidià No tan puntual Com quan deien al principi No només pel fet Que et faci mal Alguna part del cos Sino com a una cosa Que formi part També De potser La jornada De les persones Sí Sí Sens dubte Sens dubte Cada vegada Hi ha En els tres anys Des d'observant Cada vegada Hi ha una major consciència A cuidar-se A sentir-se bé A tractar-se Quan un ho necessita A nivell físic A nivell emocional A nivell alimentari És a dir La gent cada vegada Té més consciència Del que és la salut I l'osteopatia És una disciplina Que té un enfoc molt gran En la salut En el potencial De la persona Si torno una mica A l'inici Quan et deia La importància Que el fruit arribi Que arribi la sang Que arribi l'oxigen Aquesta és una mirada Molt vitalista En el sentit Que nosaltres El que intentem És potenciar Aquest cos Mitjançant Les seves pròpies Mesures Que té Les seves pròpies capacitats Doncs funcioni bé No ens enfoquem En la malaltia No ens enfoquem En un antídot Sinó en potenciar Una mica Els propis recursos Del cos És un enfoc molt vitalista I que és molt propi De la disciplina Llavors la societat Cada vegada Té més Més consciència D'això I de fet A nivell estadístic Les estadística Té més en què Cada any La generalitat En relació A l'ús Que fa la societat De les teràpies De les diferents teràpies En el nostre cas S'observa Que en el pas dels anys Que hi ha cada vegada Un major ús De l'osteopatia De les pacients Igual que d'altres Disciplines Quan a salut I sens dubte Que seguirà avançant Escolta Òscar Ens ha passat el temps volant Ens queda Menys d'un minutet Per acabar l'entrevista Sobretot Fer-nos un recordatori D'on podem trobar O com podem contactar Amb l'escola d'osteopatia Doncs mireu La seu està d'ara Amb la modulei Número 6 Telèfon Per telèfon Podem contactar O bé per e-mail Telèfons al 934803261 O a través de la web 3b dobles EOB osteopatia.com Doncs Òscar Moltes gràcies Per atendre'ns I per obrir-nos també Les portes De l'escola I també del món De l'osteopatia Espero que vagi tot Tot bé I ens seguim Escoltant Una abraçada Moltíssimes gràcies Igualment Bona tarda Adéu Bona tarda Adéu Bona tarda Bona tarda Bona tarda Bona tarda Bona tarda Bona tarda Bona tarda Bona tarda Bona tarda Bona tarda Les notícies de les 6.