M'agradaria que tinguéssim un altre cançó d'Edran, Budapest, marquen dos quarts en punt de 6 de la tarda, i amb aquesta cançó obrim els micròfons. Molt bona tarda a tots i a totes. Hola! Hola! Molt bona tarda. Tenim a vosaltres la Maica Duenyes, la Meli, el Joan i la Cati, la maica directora de les obres de microteatre i també actriu en aquestes obres. I a part també tenim actors i actrius que participen en aquest microteatre. Aquest cap de setmana esteu d'estrena, Maica? Sí. A més a més estem d'estrena i en una cosa que no havíem fet mai. El microteatre és... s'ha posat molt de moda. Mira, m'encanta que ho expliquis directament. Tu anaves a preguntar, dic, perfecte. Vinga, expliquis el microteatre. Doncs mira, va començar a Madrid. Madrid va tenir molt d'èxit, molt, i llavors ara s'ha trejat a Barcelona i es fan microteatres. Microteatre és el oficial, diguem-ne. Una sèrie de sales petites, no sé, com en els cinemes, que n'hi ha uns quants sales de cinema, no? Doncs això, unes quantes sales petites i en cada sales fa una obra, una obra curta, que només dura 15 minuts. I llavors tu pots escollir o anar a una obra, o anar a dues, o anar a deu. En aquest cas hi ha una petita diferència entre el microteatre que es fa a Barcelona. A la Teneu ha fet obra, ha estat un nou, s'ha fet molt, sí, exacte, s'han fet sales molt diferents. I llavors vam pensar, doncs mira, una manera de mostrar-li al públic com ha quedat a la Teneu ara seria fer peces de microteatre. Per tant, cada història que farem, que farem tres, es fa en un espai diferent. No són ben bé aules, però bueno, en un espai diferent de la Teneu. I aquestes tres obres són herois, turisme i retrobament, no? Exactament. Són tres històries totalment independents i diferents? No. No, no tenen res, són històries completament independents una de l'altra. I com heu arribat a escollir aquestes tres obres? O no sé, ha estat amb mans de la Maica o ha estat també més grupal, la decisió? Normalment la Maica sempre ens dona àrees opcions perquè puguem nosaltres els actors entre cometes. Sí, sí. Podem ser cometes. Podem... Amb actors, però tots. Sí. I aleshores, doncs, aquestes són les que ens van semblar, però sempre les idees guies sempre tenen aquí del cap pensant de la Maica. I abans de parlar d'aquestes obres una mica més en concret, com veieu això de fer micro-teatre? No sé, és la primera vegada que ho feu? Nosaltres sí. Sí, sí, és la primera vegada que ho fem. Espero que surti bé. Ja saps que quan es fa una cosa totalment nova, no saps com el públic no es reaccionarà, no? Sí. No, avui s'ha de veure què és el que el públic potser lligin, inclús, el programa. Suposo que vol entendre què vol dir micro-teatre, potser molta gent no ho sabrà, no? Jo crec que es trobarem una sorpresa. Molta gent es trobem una sorpresa per veure 3 coses diferents en 3 espais diferents, no? Allò que és això, bé, doncs... Hem de parlar una vegada i ja veurem si la gent respon o no respon. Si funciona i la gent respon, doncs ho farem una altra vegada, perquè d'històries curtes n'hi ha moltes i molt interessants, saps? O segurament també les podeu crear. No, digo que son, sí, diferentes, pero de tono bastante serio. No es ninguna comedia, ¿verdad? No. Això no és per a ir a reir, eh? No. En aquesta ocasió, no. Si funciona el proper micro-teatre que farem, serà absolutament comèdia. Ja tinc unes quantes obres escollides. Veus que no et deia jo? No és per nens, no és per nens. Val. No, per nens, no. Tenia entès que, a més, el micro-teatre, no sé si en aquest cas també, o no sé si ho puc explicar, normalment es col·loquen al mig de la sala, a l'escena, diguéssim, i al voltant potser estan a estar al públic. No sé si en aquest cas també puc fer-ho així. Si no ho recordis gaire, això. No us agrada? No, no us agrada. Jo personalment estic una mica així, espantada. Per què? Perquè el fet ha de tenir tan a prop. Esclar, esclar. Sí, perquè el públic està molt més a prop que tu. Sí. Que ara mateix estem nosaltres? Sí. Sí, sí, sí. Puc sentir la vostra respiració, el micro-teatre. Exacte. I el suos. I els suos. Però una mica el que es busca és això, no?, el micro-teatre, és a dir, que l'espectador es posi dins. Exacte. Que està dentro de la obra, no? Exacte. I hi ha un dels... Bueno, hi ha dos històries que realment juguen amb l'espectador. Sí. Així que... Que interactuen. Sí, sí, interactuen amb l'espectador. Dues de les obres que fem. Sí, sí. I una que de fet els espectadors són, diguem, com a part de la obra. Part de la obra, sí. I fins aquí puc arribar. Sí, sí. Sí, sí. Clar, però no els fem ballar, no els fem fer res. No, no, no. Els espectadors... Estan quietets. Estan quietets, però se sentirà en part del que estem explicant. I deiau que n'hi havia dues, no?, que potser són que interactuen més que una altra tercera obra. Quines són aquestes obres? Doncs les que... Herois i turisme. Herois que actuen amb la gent... Sí, que hi ha més interacció. Herois i retrobament. Herois i retrobament. Herois i retrobament. Aquestes dues juguen una mica amb l'espectador, diguem-ne. Però, com ha dit la Mèlia, ni es toquem, ni es fem ballar, ni res de res. Home, això no vol dir que es veu un espectador que està molt bo, que a mi no se'ns en va la mà. Ara entenc això, el micro teatre. Ara l'entenc una mica de més. I el fet que l'espectador estigui tan a dins de l'obra, com deia la Mèlia, que arriba a moments que potser, com actriu a mater, o digue-li com vulguis, t'arriba a interferir en el teu paper. Bueno, clar, ja ho veuràs, no quan ho facis, però... No, no. Però en el cas del retrobament, sí, no?, potser una mica... Ja ho veurem, ja ho veurem. Jo no acostumo actuar, normalment només dirigeixo, i en aquesta ocasió ens faig un del micro, també. I llavors no sé com ens sentiré amb la gent tan a prop, però bueno... Que la fas una de les tres, no?, les altres dues et mantens fora de la cena, com a directora. Sí, sí. És veritat que fins que m'ho has dit, ara abans d'entrar-ho sabia que també hi participaves en aquest micro teatre, o sigui, no sabia que feies també un paper mai que... No sé, també has aprofitat el fet que sigui micro teatre, per dir, va, ara torno a posar-me la cena, i amb... Més o menys, sí, és una cosa porteta, i llavors, bueno, he pensat ben va, doncs em poso, sí. I si voleu, parlem una miqueta més concret d'aquestes tres obres, de d'Aroïs... Volia comentar, també, parlant del micro teatre, que es fa a Barcelona, que tenen moltes sales, eh?, i dic, no, és com nosaltres, que fem tres històries, vas al micro teatre a Barcelona, i pots escollir entre deu o totes les sales. El micro teatre a Barcelona, si tu agafes una, doncs pagues una, i si tu agafes dos, pagues dos. És així, no? Aquí, com que el públic de Justeatre és molt fidel, sempre ve a veure les obres, i ens recorda molt, el que hem fet no és posar-lo a veure si... veure una o veure dos. Veurem les tres per al preu de sempre. I les tres són consecutives? És a dir, primer és una descans... A les vuit comença la sessió, i cada grup d'espectadors estaran en una sala diferent. Això vol dir que les tres comencen en el mateix temps. I després els ous. Quan s'acaben, el del grup un és amb el dos, i el dos el tres, i el tres així va. Les mou és de saltadors, el públic. Clar, perquè estan en sala diferents. Els que fem de torns no ens movem del lloc, no? Atuem, acabem, aquell vuit de gent s'enva, i esperem l'estona. 5 minuts, 2 minuts, 10 minuts, que vingui un altre públic, no? I tornem a repetir la dada la mateixa. Fins a 3, fins a 3... 3 per sessió, diguem. És com si vinguessin a casa vostra. Això mateix. Sí, a casa vostra. És a dir, que a l'escenari siguin 3, no? Doncs us anava preguntant una miqueta sobre aquestes obres. No sé si voliu explicar una miqueta, o el fil conductor, o... Veieu que són segles? I no per nen, no? No, perquè, a veure, les criatures necessiten més muller. Més muller. Això són diàlegs. Són diàlegs de dues persones. Llavors, o una criatura, no li posaves un diàleg entre dos adults. Els arguments tampoc. No passa res si hi ha un nen, perquè no quedarà traumatitzat, però no els hi arribarà. No, no són interessants, no. La Melia i la Cati fan un d'aquests diàlegs. Són dues dones d'aquestes edats. I es troben, doncs, si comencen a parlar, i llavors... Tenim una vinculació. Entenc que és el retrobament, la vostra... No, el deies és turisme. Estan de turistes en un país. I es troben. I, bueno, ja passen coses. Jo també diria que una de les coses també, que és a les tres, diguem-ne, que passa a les tres obres, és que no... que hi ha una sorpresa al final, per dir-ho d'alguna manera. Les tres obres, les tres obres, al final hi ha una sorpresa, una petita sorpresa. Doncs, en aquest cas, la Melia i la Cati, Melia Nogués i Cati Fer, són dues dones que es troben en un lloc de vacances, i que comencen a parlar i passen coses. La història del Joan Sàlvia, i el Vicenç de la por, la Pont, Xenti de la Pont, que no ha pogut venir, perquè està treballant aquesta hora. Doncs també és la història de dos homes. Si dos homes, diguem, quan comença, diguem, o al cap de 4 o 5 anys, digui que vingui a la democràcia del país, i també es troben en un lloc. Tots dos, doncs, que ha discutit el seu paper i... Hi ha una relació, també, i al final, doncs, passa el que passa, vull dir. És que no es pot explicar gaire, perquè estan tu. Jo crec que tanto misterio... Jo crec que tanto misterio va a atrair a la mucha gente, eh? Sí. És que no es pot divulgar-me. És complicat, perquè la obra... No podem dir-ho. Si és molt curt, no pots dir res, perquè l'explica. No, no. No estic intentant que sigui misteriós, ni molt menys. El que passa és que, ja dic, en totes tres tenen aquest punt de sorpresa, de sorpresa final. Llavors, si parlem d'acabar, la sorpresa d'allà s'ha acabat, no? La Lisien, també, és com quan al cinema no saps gaire de què va aquesta pel·lícula, o no saps què passarà, al mateix, amb aquest microteatre. Tant d'us he preguntat si l'havíeu escogit entre tots, o la mica us havia proposat les obres, però per què ho has escogit aquestes tres, en aquest cas? Per què m'has escogit aquestes tres a veure? Jo et penso que precisament per això, no? Primerament perquè els temes que toquen són temes... una mica forts, no? Sí, actuals. Que et fan pensar? Sí. Que et deixin anar jo amb el ron-ron, no? Sí. I després, també, per aquest pels desenllars en sí, no? Que té aquesta gràcia, no? Mm-hm. Amb el entès que pot haver, o no? I tot això. De fet, el micro que fan elles, la història que elles fan, és molt curiós, perquè l'havíem de fer ja fa temps. És el Manel Beiga. I el Manel Beiga em va enviar el text, em va agrada molt, i li vaig dir que les posarien en pràctica al just teatre. I, quan li vaig dir això, em va dir, doncs jo vindria a veure-ho. Mm-hm. Després no es va poder fer quan tocava, i... per desgràcia, el Manel Beiga va morir el 8 de desembre. Mm-hm. I no l'ha pogut veure. I, bueno, és una mica... no diré que un homenatge, perquè ja se l'hi han fet, i a més a mi era un amic íntim meu, una molt bona persona i un gran actor. I... m'han posat més que res per això, perquè ja estava programat, que ho farien, ja havien parlat amb ells, que ho farien, i... encara que no... Bueno, a lo millor l'està veient en algun lloc, no ho sé. Amb memòria, no podíem dir que la feu, amb memòria d'ell, amb reconeixement, no? Sí. I estava triada abans, però que passava les petites circumstàncies de que l'autor del text, doncs, o la mà estava malaltia i... amb la Mèlia vam estar sopant... amb ell, relativament, pocs mesos abans de morir-se, eh? I vam estar parlant d'això i tal, i, bueno, estava... venia, venia a veure-la, però no va poder ser. I ell és l'autor de les tres? No, és l'autor de la història que fan la Mèlia i la Cat, turisme, sí. I les altres dues obres tenen autors... Les altres, la que faig jo és meva? La teva és escrita... Sí. I l'altra és del... no sé... Ara no me'n recordo com es diu. La teva és retrobament o erolls? Sí, retrobament. L'altra és del... No recordo, eh? És director de cinema. Ah, sí, però no sé... Com jo tinc el paper... Ara no me'n recordo. Recordem, eh? I la vam escollir... doncs, una mica per... que he dit la Mèlia, no? Que posem sobre la taula unes quantes obres. I llavors, entre tots, doncs escollim el que... el que més ens agrada, no? Potser que sigui gerals, si ve lia, tothom, tothom... No. No, no, és espanyol, eh? Es català, concretament. I la veritat també cal dir que en realitat la que fan el Joan i el Joan Sàlvia i el xente a la pont, no l'havíem de fer ara. L'havíem de fer més endavant. Si havíeu de fer primer dues... No, no, eren tres. El que passa és que la altra història que ja estava assajada i ja estava... ja treballada com per estrenar, doncs els dos protagonistes han tingut problemes, problemes familiars, i llavors el Joan, que té una memòria fantàstica, i a més és un treballador innato. I el xente, i el xente, que també... En dos setmanes s'ha après el paper. Ara us n'ha preguntat quant de temps us ha costat? Sí, perquè fa dues setmanes teníem programada una obra que es deia Una Mala nit, que estava assajada, tot l'estiu, i a punt ja de... Sí. El resultat que els dos protagonistes, per motius familiars, van dir que no ho podien fer. I llavors el Joan i el xente, que són molt pencaires, i amb una memòria increïble, s'han posat les piles, i hem estat assajant, assajant, assajant, i ja està, ja està, ja està, ja està. Sí, sí, ja està. Llavors no ho ha trigat molt. No ha aguantat temps machacant el guió? Ells no, evidentment. Que tenen memòria prodigiosa, no? Pobrets, pobresa. Pobrets no, que tenen sort. Està allà. Però ni que tinguis memòries d'assajar. Clar, has d'assajar i has d'estudiar. Hens d'estudiar. Clar, però per exemple tu, el Joan no té més fàcil, per exemple la Cati, la Melia, ho s'ha costat tant. Hemos estado mucho tiempo nosotros, pero estamos antes del verano. Hemos cambiado algunas cosas. Como siempre que yo tengo acento, como luego soy la extranjera. Claro, te toca de turismo, ¿no? Porque no puedo disimular mi acento. Entonces siempre soy, o ingles o americano algo, ¿no? Bueno. Pero no, pero a Melio yo hemos estado muchas veces con Maica en Sayang. Sí, muchas. Sí, que al final sembla que això agrada del micro teatro 15 minutos, però també té un ombres de feina igual. Sí, sí, sí. A ver, a ver, a ver. Igual que un ombres de alguna cosa. Per la mida no, però per la feina sí, perquè estan molt més a prop del públic. Això sí, clar. I has de tenir-lo molt i molt, i molt ensajat, i molt cap a dins, perquè el públic ja està mirant els suits. És que segur que si estigues la mà, et pots tocar, no? Sí, sí. La Melia no em porta gaire bé, eh? No existim amb això, sisplau. No perquè... Posa el públic al voltant. Pusem cadires, però buides. I companys, companys que ens acompanyen allà. Bé, és igual. No hi ha hagut assajos amb gent, diguéssim, de públic. Jo amics, familiars, divina... Amb companys d'ajustatres que no actuen en aquell moment, i ens acompanyen. Però això que t'estic dient, que s'ha de portar molt bé, molt bé portat, perquè el públic veu una mirada, o una saps que voldria, o sigui que és molt agobiano, això. Jo després també vull dir que això a nosaltres, doncs jo i els d'aquí cap ho he fet mai, no? Llavors, de fet, de fet, si ve gent, que esperen que vingui gent, i em vindrà segur, haurem de tuar 6 vegades. Això és una altra cosa. Això és una cosa que jo no he fet mai. Jo no ho sé, la primera vegada suposo que l'empenta a ser a força, però jo no sé si conecerem a la teva, o a la quinta vegada. Quan acabes, no, la gent aplaudeix, perquè són educats, que aplaudeixen. I tu dius, oh, que bé, ja s'ha acabat. Resulta que no, que no s'ha acabat. A casa tu, clar, que regales files, perquè al cap de 5 minuts venen uns altres. I la gent, i la gent vol veure tu a veure, sempre, no? Home, clar, volen que sigui la primera també per ell, no? Clar. Vull dir que això ho vam de veure. Home, jo crec, Joan, que és molt més gratificant, perquè cada vegada que ho fas, vas polir més les coses, no? Sí, sí, però... O sigui, la primera vegada és com una mena de salt general. Sí, però... La segona ja és un passe. No et dic que no, però... La tercera ja és el segon passe, i la quarta ja és l'estrena oficial. D'acord, això pot ser així, però pot ser també que el primer o el segon sorti molt bé, i digueu, home, m'han quedat tres jo ara aquí, això em sortirà... I resulta que la tercera, clar, clar. Hòstia, no te me'n recordo del que havia de dir. Home, i segurament la diferència de públic que pugui venir si hi ha gent que coneixeu, si hi ha familiars, amics, o, al contrari, no coneixeu ningú, també fa que actueu d'una manera o d'una altra, que et sentis més còmode o més las... És com el trenet. Segur com hi ha alguns momentos fantàstics. I respondia molt bé. El públic. Va plaudint des del trenet. I altres momentos que estaven un poc, però què passa aquí, no? Sí, sí, vam estar fent el trenet, també. Però... És que el públic canvia molt, molt, molt, molt de dia a dia. O sigui, jo que... sóc professional del teatre, pots anar... a 30 dies seguits a veure una obra, i cada dia, cada dia, el públic ens ho farà. Sí, sí. Nosaltres, quan fem el normal, el just teatre, no saps per què un dia encara no es comença a parlar que el públic hi reacciona. No respondia a la que la reproducció reacciona. Tu també estàs... Tu fas una espècie de gà, que et penses que fa riure, i la gent calla, no diu ningú res. És veritat, no? I no continues, però vull dir, costa. Si el públic ajuda, no sé, entres, entres, entres. Home, és l'emàgia del teatre, que diferencia el cinema. El cinema cada vegada que veus una pel·lícula és igual que abans. La pot rebre diferent, perquè com estiguis tu, però la veus igual que el teatre cada vegada que vas, et reacciona i passen coses. I reacciona segons el públic que tinc. Clar. Si el públic que tens a nosaltres de gent és un buen públic, doncs el actor... Escreix. Escreix, com un suple, saps? Va cap a dalt, i ho fa tot fantàsticament bé. Si el públic és dolent, que també n'hi ha, doncs clar, el l'actòlic costa més d'arribar a xecar, no? És curiós, això, de dir que hi ha públic boi, públic dolent, no? Sí. Normalment, visc des de l'espectador, normalment és si t'agrada tornar a la obra, o si és millor o pitjor una. Voi dolent amb el sentit que el que està dalt se sent apollat per baix, perquè sent alguna cosa baix, si és un rock, que dius, va, avui això va, això, no? En aquest sentit és bo. Sí, la bidireccionalitat, no? Es nota moltíssim això. Jo també dic que el públic habitualment té una altra, ja he dit que és molt fidel, la veritat és que juga bastant en nosaltres, tot i que hi ha dies que no hi ha tanta... tanta juguesca, no?, però que... jo crec que juguen bastant en nosaltres, el públic, que bé. I abans comentàveu això dels passes, de, ostres, agafarem moltes vegades seguides, no? Si no m'equivoco, feu, ja em corred, gireu, però dissabte, 28 de setembre, un passe, crec que és a les 8 de la tarda, i segona, a les 9 i mitja, i després diumenge també feu una a les 6 i el següent és a dos quarts de 8. Exacte. Però saps per què t'estan dient això? Perquè... les tres sales comencen a la mateixa hora. Tenim tres sales diferents, i les tres sales comencen a la mateixa hora. Clar, les 8, eroi, turisme, i retrobament comencen a l'hora. Llavors, la gent canvia de sala i tornem a fer tres vegades més... Clar, sí, per dia exacte, són 6, no? Exacte. Això és a les 8, diguem, no? Però durarà una hora i una mica més. I durant aquesta estona cada obra es farà tres vegades. Clar. I el públic es mirarà trasladant. Nosaltres no, perquè hi ha una mica de... Clar, hi ha una mica de... Una mica de... Sí, una mica de cenografia poqueta. Però sí que són tres vegades per cada sessió. Hi ha dos cada dia. Sí. Sí, sí, sí. Són 12. En dos dies. Sí? Teniu clar això? Sí, sí, sí. No passa, no passa. No, no m'has sabut. Us anava a preguntar. És la primera vegada que ho feu. Jo estic segura que la gent ho rebrà bastant positivament. Crec que és una bona manera d'interpretar el teatre d'una altra forma, no? I també que l'espectador trobi diferent vers la obra. No sé si teniu en ment, o mai, que si tens en ment més propostes de cara a aquest curs o en funció de com vagi, ja veureu. Si la cosa va bé, perquè a més a més, ens hem oblidat d'una cosa important. Com a digues. Hi ha 6 actors, diguem-ne, però després també hi ha 3 guies, que són actors, també. A veure, explica'ns de la guia. Els guies són els que agafaran un grup d'ex persones i no se separaran d'aquest grup. Ho passaran, ells seran els guies que portaran d'una sala a l'altra. O sigui que no se'ns perdin per dins la gota neu, el públic, que no se troba el bany. Exacte, que no se'n vagi a fer una setreza. No. Aleshores, el guia agafarà el grup, hi ha buetes aquí, i aquí, aquí, allà. O sigui que el pare aigua, el pare aigua. Sí, com els guies turístics, de seguir-me. I els guies passejant per totes les sales. Hi ha un guia per grup. I el guia també té un paper? Ajuda, sí. Ajuda, ajuda. Jo crec que poca cosa, però imprescindible, que fan els guies. Per fer la lúdia, per fer la lúdia. No, no. Hi ha moltes més coses. Hi ha una de les... en el retrobament. El guia també participa... Actualment. Ui, això és un spoiler? Sí, que això és un spoiler. No he dit res. No he dit res. Així va, això, quan fem el tall del programa. Doncs, esculteu, ha estat un plaer parlar amb vosaltres, no sé si volíeu afegir alguna cosa, o fer una crida, perquè la gent de Sant Justencs, o fora de Sant Justbàgin, a veure-us. Jo crec que això de les dues sessions, penso jo que tindrà èxit, perquè, per exemple, el Disapta és a les 8, la primera. I l'altra a les 9 i miga. La gent que vagi a les 8 sortirà a les 9 i pot anar a sopar tranquil·lament. Ha de tenir-ho, de fet. I la gent que vagi a la sessió de les 9 i mitja pot sopar abans i a les 10 ja està fora. Bueno, pot sopar abans o després. Quini, quini, quini, que sopi després tampoc, que durarà una hora i quarta, una hora i quarta. Exacte, exacte. O sigui que aquestes dues sessions jo penso que tindran èxit. En una obra llarga, llarga, no es pot fer, però en aquesta ho provem. És una nova experiència. Sí, una nova experiència exacta. Jo crec que tant per vosaltres com pel públic que hi vagin, perquè a la Taneu, el teatre, la Taneu no s'ha fet mai obres d'aquesta... No, és la primera vegada que es fa al micro teatre, sí. I bueno, ja dic, a Madrid va tenir un èxit de proteòsit i aquí a Barcelona està funcionant molt bé, molt bé, molt bé. Perquè a més a més tenen a Barcelona, no aquí a Sant Just, però a Barcelona tenen l'oportunitat, la gent, jo per exemple, un amic meu, em veu guassat mai que estic fent micro teatre els dies tal, tal, tal, tal, ara tal, tal, tal. Vols venir? Doncs vas, vas a veure una cosa que dura un quart d'hora i res més. Si vols quedar-te i comprar una altra entrada per veure una altra que durarà també un quart d'hora, perfecte. Però com que aquí és la primera vegada ho hem resolt d'aquesta manera, o sigui, seran les tres obres per al mateix preu de sempre, i l'únic que coneixeran el nou a Taneu, perquè està tot nou, tot mat, tot... Doble regal, no? Veure un obre, obres noves, diguéssim, al format i veure la Taneu. Per acomiadar-vos, anava a dir aquesta frase que acostumeu a dir-vos, entre vosaltres, molta merda, no? En anglès és break a leg. En italiano és invoca lupo. Invoca lupo, sí. O sigui, en la boca del lopo, l'italià és en la boca del lopo, invoca el lupo. Exacte. En anglès és break a leg, o sigui, rompetir una pierna, i en castellà i català és molta merda. Taneu a preguntar, per què es diu això? Doncs mira, és una història molt xula. Resulta que això va començar a dir al 1.500, quan feien les corrales i tot això, quan feien el teatre, quan Shakespeare, quan Calderón, tot això. Què passa? Que quan anava a la gent al teatre anava a caball, o anava en carruatxa. I els caballs, i els caballs que porten els carruatxes, feien la taca allà. I llavors, hi havia molta merda al voltant del teatre, era posició. O sigui, hi havia molt, molt, molt de públic. Sí, era èxit. Clar, clar, clar, perquè hi havia molt de públic, i per això és molta merda. Doncs ara que ho sé, m'agradarà més dir-ho. O menys això, perquè ho dius, no? Exacte, ara menys sé per què ha sigut aquesta fase. Doncs ara sí, molta merda a tots. Gràcies, que vagi molt bé. I ens veiem aviat. Un abraçada. Adéu, gràcies, Mireia. Adéu.