I don't think about land-seekers. Doncs avui obrim amb aquesta cançó per parlar de l'entrevista de la setmana. Ja sabeu que com que de setmana us portem precisament aquesta entrevista als dimecres, a dos quarts de sis, de la tarda. Avui ho fem a més amb una persona que té un vincle molt especial amb Sant Just, perquè parla la història, podríem dir, i ara ho parlarem amb ell, que la té entre els seus dits, som més ben dit, amb imatges. Tenim amb nosaltres el Sant Just Teng i fotògraf Francesc Fàbregas, Francesc, bona tarda. Hola, bona tarda. Benvingut a la plaça Mireia. Moltes gràcies. A més, coincidim amb el cinquantè aniversari de les festes de Tarol d'Anguany, i participes d'una forma bastant bonica i especial, que és important i mostrant part d'aquest material fotogràfic en dues exposicions al poble. Les comento ràpidament. D'una banda presentes d'exposició a la plaça del Verdeguei, també la plaça Camp Preciós, amb un recuís de fotografies antigues d'aquesta activitat festiva de Sant Just al Carrer, des d'aquest inici cap als anys 70, mitjans dels anys 70. I d'altra banda també presentes aquesta exposició fotogràfica abans del rock'n'roll, el seguida que ens hi n'està. A partir del 10 d'octubre, les dues exposicions tenen relació amb aquest cinquantè aniversari, a més de les festes de Tardó. Primera pregunta així per obrir aquest tema, precisament. Què són per tu, aquests dies, de festes de Tardó, a part de retratar-los i captar-los amb una imatge? Bé, és una manera, diguéssim, de... d'explotació, de la vida, per dir-ho manera, i vaig jugar a Sant Just, és un poble molt tranquil, que passa en coses, però al carrer potser no a tantes. I penso que el festes de Tardó aporta, diguéssim, aquest valor, tot aquest valor positiu de la gent del poble, i una manera de compartir històries tan socials com culturals. I a part d'això, jo, d'alguna manera, que ja tinc una edat, també amb la memòria dels que fa 40 i pico d'anys, vam aconseguir potenciar aquestes festes, via teneu. Exacte, precisament. 1974 era la primera, diguéssim, vegada que s'organitzava una festa, una activitat com aquesta, com era, al llavors? Finals dels 70, principis dels 80. Figures, per anar als 64, en un moment bastant complexa. No com ara, però pitjor, diguéssim, amb una dictadura, perquè encara estàvem en tot el tema del franquisme, encara aquell home encara estava viu, i era d'alguna manera també una part reivindicativa, diguéssim, dels moments. No s'allunya gaire d'avui. Sí, sí, millor no tocar massa el tema que diguéssim directe. Però no s'allunya tant la manera. No, va ser molt intens, molt potent. Nosaltres vam recollir una part del que hi ha altres companys, i companys, diguéssim, de la Teneu, ja havia començat el 70. Nosaltres vam, potser, recollir més el 74, i que és quan va ser també el primer dia del carrer. Com es deia, llavors? Les fiestes de la calle. En català. En català? Sí, sí. Doncs ens ha quedat portar un altre nom. No, malament, per no tant. I com ha evolucionat aquesta activitat? Perquè, clar, per un costat els carrers no eren com sonara, els negocis no funcionaven com ara, la gent participa d'una altra forma, com ha canviat aquesta festa? Bé, ja hem anat evolucionant evidentment de participació. Jo diria que en aquell moment l'esforç molt potent d'un sector de gent feia aquesta participació col·lectiva i molta imaginació. Hi havia anys que es creaven històries diferents amb accions importants. No vull dir que ara no es faci, però potser ara la cosa s'ha convertit com més popular, però potser no tan imaginativa directament. En el cas que més em porta a mi, vull dir que és el tema de la fotografia i parlant de l'74 quan en parets, que en aquell moment eren parets no habitables, es va portar una idea que la va portar precisament al Ricard Segura, veí de Sant Just, de dinamarca, de pintar les parets. Això es va dir Tápia 1, i es van pintar una sèrie de parets, que ara ho recull, que la història és que jo vaig fotografiar el moment que es pintaven i tot això. I una miqueta, la idea, la història, és que jo tenia aquest material i vaig pensar... Jo no sé si vaig pensar tant que era el 50 i el 45 aniversari, però vaig dir que va ser com una casualitat real també de l'altra exposició que tu ja has parlat, i parlarem del Serrer. Però allò, remenant, remenant, vaig pensar i vaig quadrar, però sí que això estem ara amb el moment de l'aniversari. I bé, i la història, vaig fer una proposta, vaig fer una maqueta del que podria ser, que és quasi tot concentrat en el que seria, que en pressió és verdaguer, directament, perquè hi va haver-hi també altres tàpies i altres pintades, també a Plaça Maragall, però allà ja no hi ha ni tàpia ni casa, directament. I la idea que vaig proposar va ser aquesta, de dir jo tinc les fotos i el que podríem fer és reproduir aquestes fotos en plan bèstia, en plan moral, emparant de l'ones de tres a cinc metres, i posar-les en el mateix lloc on hi havia les tàpies, que ara hi ha cases. Reviure, allò, una manera? Reviure, diguéssim, aquell moment màgic, directament, i va ser una proposta que m'agradaria, i ho veurem. Ara que has dit màgia me la guardo per d'aquí uns minuts, però parlant de les festes de Tardó, d'Anguany, aquests 50 anys, precisament aquest dissabte, 5 d'octubre, 2 quarts d'una, es fa aquesta presentació oficial, a la primera planta del mercat. Entre d'altres, t'hi veurem, veurem també altra gent que proposa accions artístiques com persona, i també veurem uns amics que tenim en comú, que sí, bastant amics, podria dir, estic parlant dels amics de la web sèrie, de Sanjus Fiverr. Fas de fotògraf també aquesta web sèrie, perquè sé que ja has participat i t'hi veurem, en els capítols. Sí, però no sé si és sorpresa, perquè ja saps que el Pau porta tot molt... S'ha fet de somari, no? Sí, sí, sí. Faig una aparició amb la seva, com va estar, està lar, curta, però ho penso que va ser. Serà bastant impactant, directament, però no de fotògraf. Aquí s'apareix una mica la teva vida professional. A l'entorn de la màfia, directament. Estàs ficat a la màfia? Sí, sí. Doncs ho veurem, de fet, durant les festes de Tardó, el 25 d'octubre, que es farà aquesta presentació. Esperem, esperem, perquè realment estan fent un esforç importantíssim, directament, la passió aquesta, que és la que aguanta, diguéssim, aquest tipus d'històries. I cada vegada, doncs, haurien de recorzar més, tots plegats. És un esforç realment titànic, el que està fent, i ja hem fet tot aquest equip. Aquest home acabarà, diguéssim, l'edició un minut abans que posi l'assint. Per dir-ho de manera o el pendret, el que sigui, no? Allò que es diu, la tensa l'hi dò de l'or, no? Segur, segur, segur. Allò que l'hem galent, directament. Per cert, diguéssim que la teva millor manera, potser, de reflexar la realitat, o el que veus, o el que vius, o el que sents, és, òbviament, a través de les imatges, no? Pregunta, potser, obligatòria, què significa per tu, la fotografia? O què ha significat, o què és la fotografia? Bé, no significa, perquè jo estic... jo estic d'alguna manera, encara que... jo estic ara mateix, en el mateix moment, que presento l'exposició, per dir-ho de manera, no? O sigui... amb moltes ganes de fer fotos. O sigui, a part d'ensenyar, o sigui, a part d'ensenyar aquest material d'arxiu, perquè... perquè penso que vull dir, és un privilegi poder-ho ensenyar, no? Perquè no només et quedi per a la teva memòria, no? És que, si no compartir-ho, diguéssim, amb els companys, i sobretot els senyors, no? No comparties, és com si no existeix... És clar, és clar, és que ara... no sé, amb tot el tema de les sarses, no? És com tot... és tot molt... Sí, ho pots compartir, però tot desapareix ràpid, no? Es perden moltes coses, no? Actualment es fan milions de fotografies al dia, no? Però quantes ens guarden, no? Quantes ens queden a la memòria, no? I clar, aquest procés, diguéssim, de recuperar, no? De recuperar... O sigui, és allò de dir... Hosti, molt bé l'empezar per dir alguna manera, no? I que, a més, ho puguis compartir, que ho puguis tocar, no? Que ho puguis posar a la paret. Que dius, home, penso que això ara mateix és un privilegi, no? De dir, hosti, encara les fotografies es poden veure, però en directe, es poden tocar i pots parlar amb una persona, no? I penso que això, amb el moment que estem ara, de l'entorn digital, que és bo per a algunes coses, doncs és important, no? Me n'has perfecte, que has dit això, que la fotografia digital és bo per a algunes coses, perquè tu has passat per la fotografia analògica, per aquests revelats, no? Sí, sí, sí, no, no, evidentment, o sigui, tot el que ens aniré és analògic, directament, no? Analògic i... i analògic, i analògic vol dir, doncs, hòstia, vull dir, una altra manera de fer, una altra manera de mirar, directament, no? Vull dir, és una altra concepte de fotografia, per mi, eh? És la foto, potser, no? Perquè, si tal, pots fer 700 i triar. Mira, tu acabes de dir, no? Hi ha exemples que jo he viscut amb... he viscut d'una manera, doncs, a vegades, en companys, no? Que no tan ara, perquè jo ara ja et deia, jo la fotografia segueixo fent fotografia i la segueixo fent d'una manera amateur, vull dir, que és una miqueta el títol de l'exposició, no? Sí, l'entorn digital, les càmeres són molt ràpides, no? Vull dir que tu em pots estar fent una entrevista, vull dir, vas amb una càmera, i a la millor em faràs 20 fotos amb un segon, i és el que estic conservant amb molts companys, no? Vull dir, avarret en el... el disparador era prrrrp, no? Vull dir, abans era allò, dir, clec, clec, no? Vull dir... Valoraves més, potser, no? És ara, no? O apreciaves d'una altra manera? Jo penso, jo... segur, segur, vull dir. Cada... la fotografia, en aquell moment, era... i a més, pensem una cosa, vull dir, em tiro una rara, que hi ha molta gent que no ho sap, però vull dir, la fotografia analògica, et tiraves en carrets, que eren de 36 fotos. O 24. O 12. Exacte, sí, sí. I... home, tu tenies que pensar, tant a nivell amateur com a nivell professional, no? Cada vegada que et tiraves una foto, doncs, estic... I econòmic, també, perquè... I a més, sense motor. Rebalar, era... I a més, sense motor. O sigui, que era una altra manera de mirar, una altra manera de treballar, no? Tu creus que s'ha com refredat, o ha quedat com més fred, al fet de fer-ne això, 30 i escollir una, perquè no aprecies la fotografia? Jo penso que sí, jo penso que sí. Vull dir, ja... És el que et deia, és un tema... per la part meva, eh? O sigui, jo vaig amb una càmera digital, perquè no ens enganyàvem. Jo tinc analògic, però soc un romàntic, però tampoc tant, directament. O sigui, vaig amb càmera digital, però penso en analògic. O sigui, què vull dir-me, això, no? Que hi ha moltes vegades, que no poso el motor. O sigui, jo vaig pel carrer, que és un tipus de fotografia que m'agradaria ensenyar a la propera, però molt més moderna, mergullar-ne. Actual, per dir-ho de manera no. I vaig a... i normalment disparo un tret. Vull dir, un d'allò, no? Amb la digital, no? Amb la digital, sí, sí. No sempre, però sí que tinc aquesta mentalitat, no? Vull dir, això de... Em fa com ràbia, directament, no? De fer la ràfaga, o sigui. El baratar, potser. És un tema de... és un tema de coco, directament. De romanticisme, parlant d'alguna... Sí, sí, sí. De romanticisme... Soc un sensible. Jo crec que els fotògrafs, en general, i ho dic també perquè a mi, personalment, també em fascina, hi ha una fibra diferent, no sé, hi ha una característica diferent. I parlant de fotògrafs, potser, romàntics, recordo un fotògraf francès, Cartier-Bresson, no? I hi ha una frase que la tinc apuntada per aquí, que diu, fotografia és retenir la respiració quan totes les nostres facultats es conjuquen davant d'una realitat que s'escapa i que és efímera, no? És una mica el que estaves comentant, no? Que és romanticisme del moment, de analògic, i que si aconsegueixes trageu el digital, també la aconsegueixes. Ja en Cartier-Bresson és un mestre, diguéssim, per molts, no? D'alguna manera, no? El moment de l'Estan. Jo, no sé, penso que la fotografia, vull dir, és aquest tipus de fotografia, la fotografia més... Ara es maldiu estribfoto, és a foto de carrer, directament, no? Que aquí, a Catalunya, hem tingut molts bons fotors de carcadabades, les tenim com oblidats, no? Vull dir, ara mateix, en exposició al Marac, al Pons, al Bastial, al Catalàroc, al Givermiserat, etcètera, no? I... Jo penso que el bon fotòref intueix que hi ha a vindre la foto. O sigui, és algun segon abans, diguéssim, d'aquest moment, saps? Vull dir que el fotòref que té aquesta intuïció és un mestre, directament. Parlaves de la màgia i, precisament, en el teu web, francesfabrigues.com, una de les descripcions... També de web, està una miqueta casucada. Sí? Jo la veig prou viva. A nivell del color, sí que ho té. Mira, precisament, parlant de color, comentes que ets un fotògraf que li agrada jugar amb la llum, o, almenys, en el que ho vas escriure. I el color també, fent que aquests dos conceptes estan extractes, tinguin ànima per poder enamorar. Realment, ets un romàntic, la fotografia. Amb aquesta frase encara la tinc. Encara t'hi sent representat, no? No em sento representat, sí. A mi el tema és curiós, no?, perquè jo treballo molt, molt, al color, i m'agrada buscar el moment, a l'instant, del que ens dona. I, de vegades, ja tinc contradiccions, no?, perquè vas en un dia d'aquest que són més grisos i em costa, no?, i la fotografia és bona en tot tipus de climes, directament. Però jo m'he acostumat molt a jugar amb tot el tema del color, que és totalment el contrari del que presentaré, directament, no?, dir que és una altra història, no? I per això, una pregunta tècnica, fotografia retocada o més cap al fotoreportatge, a la imatge tal com és? De ara o d'abans? Em foquem molt les exposicions que veurem, les són imatges del passat, per tant, hi ha algunes que difícilment... Mira, estava parant amb el Carritos de Navatés, i el retocs que podia haver-hi en aquell moment, les fotografies que veurem ara, purament són rectocs allò que jo he dit de plantge i pintura, que són negatius de fa... Sí, tenen els seus anys. Ja ho han parat abans, que tenen els seus anys, no?, que dius, hòstia, i que encara de unidor, i encara de unidor, ho ve conservats dins de la meva anarquia, diguéssim, de conservació, perquè... jo sóc una anarco, diguéssim, controlat, o sigui, que a més o menys sé on tinc les coses, però no molt ben posades ni molt ben guardades, però de unidor com els negatius estan, de 40 anys o 40 anys, cada negatiu ha tingut que passar, més que retoc, entenent el retoc de dir, no, és que aquesta foto està com manipulada, no és això, no, retoc de dir, hòstia, hi havia una ratlla, hi havia uns punts... Perquè som avisqui, no?, en el sentit de recuperar la imatge, no? Sí, sí, aquí el valor que té, diguéssim, el entorn nostre digital és que dius, home, recupero, i el recupero bé, directament, però segur que el negatiu, el negatiu, durarà més anys que, diguéssim, de l'arxul digital, perquè l'arxul digital entre l'estan canviant cada dos per tres. El negatiu és el que hi havia, entén? A l'haurem de passar un disdu i quan aquell disdu sembla que no sé què, l'haurem de passar no sé què... Pujar el núvol i... El núvol... A mi son el núvol... No sé, és que aquesta paraula em fa una mica de com de jo i jo, no? Sí, no t'ha quedat agradable... Mira, jo tinc una persona que m'ajuda, diguéssim, que té un problema d'informàtics, no?, i que té bé treballat en fotògrafs i tal, o treballa, i jo li deia, ostres, ni bé de seguretat, i ell em deia, escolta'm, si cal 3 o 4 còpies del que tens i tal, no? Jo tenia un fotògraf americà, val, que en aquell moment era el millor lloc de guardar els seus arxius. Sabeu on estava aquest arxiu? A les torres balsones. Parlem en passat, clar. Sí, sí. Ostres, quina llàstima perdre... Sí, sí, sí, sí. Està parant d'arxius i el que devia haver allà dintre. Exacte, s'ha de saber. Estaves parlant també d'aquest ordre desordenat, però que controles el que hi ha. Saps quantes imatges fotografies tens? O has pogut acumular al llarg dels anys? No. Impossible, escoltar-ho, saber-ho? Sí, perquè, a més, aquí, clar, es barregen... es barregen la part... la part aquesta artística pseudo-profesional a la part més domèstica, no? Pensa que... que jo he estat 28 anys a TV3. O sigui, jo és que estic fent el cicle, no? Jo vaig començar de fotògraf, no? Bueno, jo vaig començar de carní. Després de fotògraf... Es passa per la música, també? Bueno, però la música jo no la sé dir. O sigui, no sé tocat ni el triangle directament. O sigui, he estat 28 anys dedicat bastant a la música, ajudant molts grups que ara mateix conèixeria TV3, que coneixem els amics, els pets, el sop, el missí, etcètera. Però dins d'unes funcions executives de TV3, no? Però durant aquest temps, la càmera, si l'agafava, l'agafava per fer història de família, no? O sigui, teníem el clar que, en aquell moment, jo m'estava amb una feina, no? I em vaig perdre moltes oportunitats, moltes oportunitats, perquè en 28 anys, jo he vist gent superpotents, tant de dins com a fora gravant concerts, però en aquell moment teníem el clar quina era la meva feina. O sigui, no portava càmera. Clar, el meu cicle és que... per raons de moment, de canvis de... canvis de direcció, i no en parlaré, perquè és un personatge que hi ha hagut moltes vegades els diaris. Té una mica polititzat, no? Per malament, no? Jo, quan recupero la fotografia, la recupero, en una espècie jo, aquí cangin estar. O sigui, aquí va ser, diguéssim, la... la plataforma per poder ensenyar, diguéssim, el que començava, el que tornava a fer, i que va ser en el moment que surt de les càmeres necessitals. Estem parlant dels anys? 2003-2004. Amb l'exposició que es deia 365, d'aquí el... El correu electrònic. Aquí està, tot està lligant, no? I ara tornes, de fet, a Can Ginesta, a tornar-me ara a aquestes exposicions... I tornant més vegades, amb aquest aspecte, estic content. És per tot el contacte, diguéssim. Sí, no, no, però, a més a més, he passat per la... per allò, eh, per... pel grup, diguéssim, de selecció, diguéssim. Ah, també és passat aquest procés, no? El procés, sí, entre... Han aprovat i estic molt content. De fet, molt content, perquè imagino que van entendre, diguéssim, una mica de la idea, i molt content de fer-ho ara. I molt content de fer-ho ara que, home, aprofitant que són les festes, no? Vull dir que... que t'assegura, diguéssim, t'assegura el que ens agrada, no? Que no només et vingui gent el dia de la inauguració, que sembla que sigui allò festival del Mundo Mundial, no? Això passa a totes les galeries del món, no? Vull dir que el primer dia... I el dia següent no hi n'hi ha a casa, no? I penso que no és a la casa, en aquesta exposició. Jo crec que són les bones dates, perquè hi vinguin més gent. És millor, ara que no ho sentin. Ara que no ens escolten. Per cert, es diu... amb corregir-me si no està bé. Fotografies abans del rock'n'roll, o abans del rock'n'roll. Què té a veure, això? Si els rock'n'roll són les festes de tardor, o com va, això? No, no, no, aquí... Un barreja en altres, no? Aquí hem... Sí, aquí hem d'explicar coses. Així, com l'exposició de carrers, 100% de festes de tardor, que es veurà gent en conceptes. Si fins i tot poso en mater fotografies, abans del rock'n'roll, què vull dir, això? El que vull dir és... Tot aquell tipus, o quasi totes aquelles fotografies, que un feia abans que es professionalitzi d'alguna manera. I abans del rock'n'roll perquè... perquè la gent, a nivell de fotografia, amb els àmbits de la fotografia i també dels amics, en coneixem més en l'entorn musical, que no en l'entorn musical o en l'entorn de la televisió. Però el que tinc ganes ara és que la gent i els meus amics coneguin una altra història, que és la que jo començava a fer abans, diguéssim, de que jo em dediqués a la música, que no vol dir que també, perquè jo també, en paral·lelo als 70 i 45, ja vaig començar a fer coses, diguéssim, amb la música. Però vull diferenciar una mica aquestes coses, no? I, a més a més, que aquesta exposició del celler té molta vinculació amb Sant Just. O sigui, no només en festa tardó, que té menya, però hi ha una molta vinculació a Sant Just, no? I tant a nivell, diguéssim, d'espais, com a nivell de persones, o sigui, hi ha persones que són vinculades a Sant Just i que, amb àmbits socials, culturals, polítics, surten refletits amb aquesta exposició, no? Sí, és una mica una trajectòria cronològica cap enrere... Cap enrere? De la teva òptica versus aquest municipi. Sí. Una mica l'ànima de Sant Just. O sigui, però no el total, que hi ha molts links que van aparar aquí, no? Això, no? Em sap greu, perquè hem d'anar ja quasi aca abans, que no podíem estar aquí dos hores. No pot ser etern. T'anava preguntant, com t'imagines la fotografia d'aquí, posa-li 40, 50 anys, parlant també de tecnologies, de xarxes socials, al final, si no hi ets, no ho ensenyes, si no ho ensenyes, em sembla que no existeixi, però és afímar, com serà d'aquí? No ho sé, posa-li 40, 50 anys. No ho sé si tants anys, no ho sé si menys, menys veurem coses més... O no tan lluny, potser. O t'imagines que serà el següent pas, o com anirà evolucionant els pobes anys? Jo penso que la persona serà ja integrada amb un xip, directament, i que ja no sé si hi hauran màquines, o hi ha tota la teva mirada, igual ja estaràs fotografiant i hauràs traspassant informació directament. No m'imagino, jo ara, tenir una càmera a la mà directament, ojalà no sigui així. Estic amb tu. Igual, amb un tancament d'ults ja has fet una imatge, una fotografia, no? Sí, jo penso que això triga de poc. Triga de poc, està a tocar. I parlant de festes de tardor, com creus que serà d'aquí uns anys? Tu creus que es mantindrà això? Arribarà a celebrar els 100 anys de festes de tardor? Ojalà no. No és un poble milenari, estaria bé que aguantesin festes com aquesta durant 100 anys, per dir que tenen festes molt arrelades. Sí, ojalà, ojalà. Però potser les farem cadascú a casa seva. Això ja, exacte, volem veure com fem. A través d'una pantalla ens anirem saludant, no? És un gran misteri, directament. Home, jo penso que aquestes coses no se'n de perdre directament, i el que deia abans és un moment fantàstic de veure compartir amb els veïns del poble, amb els amics. Això no se'n de perdre. Doncs escolta, Francesc, gràcies per les teves reflexions i la teva aportació creativa, la teva aportació històrica, sobre s'enju, sobre la fotografia, sobre la teva vida també, per d'ella. Un plaer conèixer que facis per aquí per la plaça Mireia. Ens veiem, entre d'altres, aquest dissabte de la presentació d'aquest acte de 50 anys, de les pistes de Tardó, i ara et veiem pel poble, entre la plaça Verdaguer, la plaça Gampraciós, i el celler de Can Ginestar. Molt bé, moltes gràcies. A tu, Francesc, que vagi molt bé, bona tarda. Adéu, adéu, adéu. La plaça Mireia és un programa per parlar de tot amb humor. Una de ràdio. Una de què? Una de ràdio. De veritat. De veritat. Jo no puc. Així jo no puc, no vaja. Algú pari que he estat avallat. No, no, no, no. Som una bona colla. I tant, passigolla. Passigolla, passigolla. Es posa molt calent tot. De dilluns a divendres, de 5 a 7 de la tarda, a Ràdio d'Esvern. Un lloc de tots i per tots. Efectivament. T'hi encuentres mal o algo? S'acorda! Salut, salut! L'entrevista de la setmana amb el fotògraf de Francesc Pàbregas a part de veure-la a totes aquestes exposicions recordeu que també participa en aquesta web sèrie Sant Just Fever. Hem trobat que tenim un exemple comú i han resultat ser aquest grup de gent treballadora que com molt bé comentava també de Francesc Pàbregas i han fet una feina titànica per arribar a crear aquests capítols que veurem properament a més recordeu que el divendres 25 d'octubre es projecta aquest últim capítol precisament de la web sèrie que han estat gravant durant aquest any i també participa en el fotògraf de Francesc Pàbregas i també participa en la gent de Ràdio d'Esvern, així que una bona excusa per anar a veure aquest últim capítol. Escolteu en aquests últims minuts abans de tocar les 6 de la tarda, una de les cançons d'Anderson Pac, un home que més acumula prop de 6 milions de reproduccions a l'espotify cada mes. Estem escoltant aquest Make It Better i aquesta cançó la canta juntament amb es Moping Robinson. N'hi ha a l'hotel, motel. Though we got a room at home, go to a place that we don't know so well. It be nice, add a little spice, try some new seduction, show each other how. Give each other new instructions on what makes us feel good now. I just want to make you feel good now. Do you want to make it better? Do you want to stay together? And it's easier to run away than to look for what would make you stay. Do you want to make it better? Do you want to stay together? If you do, then let's please make some new memories. Do you want to make it better? Do you want to stay together? If you do, then let's please make some new memories. Do you want to make it better? Do you want to stay together? If you do, then let's please make some new memories. Do you want to stay together? Bona tarda, us informa qui li en sabria. Bona tarda. L'organisme recorda les decisions preses abans de les eleccions generales del 28 d'abril, en les quals ja va demanar fins a 3 vegades la retirada de símbols sobiranistes d'edificis públics. Bona tarda. Bona tarda.