What do you think about it? Love for it? I hope you think about it and think it. Doncs bé, com cada dimecres tenim l'entrevista de la setmana i avui ho fem amb una persona que té un vincle podríem dir molt estret amb la biblioteca Joan Margarit, de fet fa 16 anys que cada dia o quasi cada dia hi va i va a dedicar l'entorn en el que es troba la biblioteca és prou privilegiat, content que es troba a la masia de Can Ginestar i a més que les vistes a part del Baix Ubregat són bastant impagables. Tenim amb nosaltres la directora de la biblioteca Joan Margarit, a la Rosa Maria, bona tarda. Hola, bona tarda. Bona tarda, benvinguda al programa. La Rosa Maria és la, jo crec, una de les millors persones que podríem comptar per parlar d'un costat dels 16 anys que d'ús a com a directora de la biblioteca Joan Margarit, que és el tema que ens pertorga més avui i també del 8è aniversari del nom de la biblioteca Joan Margarit, és a dir, demà fa, no, perdona, i uns 20 anys, el 21. El 21 d'octubre, exacte. Si voleu posar data, seria el 21 d'octubre. Exacte. Sí, sí, sí. Sí, és que això de les dades a vegades. El 21 d'octubre farà exactament això, 8 anys. Perdona, el 22. Sí, el 22 d'octubre, sí. Farà 8 anys que du el nom, precisament, d'aquest poeta Sant Justen, de Joan Margarit, i dins aquests 16 anys de directora de la biblioteca has viscut aquest canvi de nom. Mira, començarem pel que he introduït al principi, que diré que la biblioteca està en un entorn privilegiat. Potser ho estaràs d'acord, no? Molt privilegiat, sí, sí, sí. És fantàstic l'entorn, és molt maco, realment. Tota la zona jardinada del Montanclat dona un espai amb silenci, sense els ocells, i després ho cadies tot a les vistes, nosaltres. A veure, és del primer pis de la biblioteca, és de la planta baixa, no, però és del primer pis. Veiem les postes de sol tot l'any. És com un mirador. Sí, és un mirador, realment. La gent que ve d'afora, que aquí la biblioteca que no saben molt bé on venen, a on venen, tothom es queda meravellat amb la vista, i molta gent fa fotos, com més al vespre, moltes vegades, quan fem activitats, si coincideix amb el cap vespre, sí, molta gent, i ho tornen després, perquè els agrada molt la terrassa del bar. Un altre atractiu, mira, no fa gaire, em vas trobar una dona gran, podíem dir una àvia, que venia desparreguera amb autocar, amb bus, perquè venia a descobrir aquest poble, i me la vas trobar just a la porta de la biblioteca, i em va dir, això és una biblioteca, i em va dir, estres, i bueno, en aquell moment estava tancada, però em va dir, vaig anar una volta i després vinc, i dic, venen desparreguera, a conèixer la biblioteca. L'entorn, on es troba també. És privilegiat. I per parlar una mica, per una banda, la història de la biblioteca, després d'aquests 8 anys, que farà que porta monocrado el nom del poeta San Justenc, ens haurem de remuntar una mica en el passat, viatjar una mica al passat. Si no ets mal encaminada, abans d'aquesta ubicació, la biblioteca es trobava el primer pis del paradó. Sí, la primera biblioteca de San Just, estava el primer pis del paradó, i es va inaugurar el 16 de juny del 1965, que realment fa molts anys, el 2015 vam celebrar els 50 anys de la CUP San Just, i era de les poques que hi havia a la comarca en aquell temps, o sigui que San Just va ser bastant pioner amb el tema de CUP. A més, crec que es deia biblioteca popular, potser. Sí, perquè abans formaven... No, no, era en català, perquè era de la xarxa de la Diputació de Barcelona, que en aquell moment es deien d'aquesta manera. Després ja hem passat a dir-se municipals, perquè també ha canviat el tipus de gestió que tenen les biblioteques, perquè ara és una gestió compartida entre diputació i ajuntaments. Però en aquell moment era la xarxa de biblioteques populars. Sí, sí, sí. A part d'això, això va ser com el 65, que comentàvem. Després, uns anys més tard, quasi 20 anys, crec, que pel 85 o 86... Al 83. Al 83, sí. Va ser quan ja es va moure, diguéssim, del paradó, cap a la mesia de Can Ginescà, llavors el paradó ja es va quedar com si fos una espècie de casal de joves. Jo, això, com no, soc de la joves. No recordo, tu te'n recordaràs més que jo. No pel fet de recordar-me, perquè encara no havien escut, però pel que he pogut descobrir, sí, diria que era una espècie de... salvar les distàncies amb el casal de joves d'avui dia, una espècie d'espai de l'údic idòsip pel joves, per trobar-se, per jugar escacs, per jugar cartes, per debatre temes, suposo. Llavors, diguéssim, que l'espai es va fer petit per la biblioteca, entenc, no? Sí, sí, sí. Es va moure cap aquí, cap a la mesia. Sí, sí, sí. Llavors, estava en el primer pis de la mesia, sí. I era només la primera planta, diguéssim, no?, l'espai que ocupava. No era tota la primera planta, eh?, era una mica més de la meitat de la primera planta, perquè hi havia també... A veure, em sembla que hi havia el Carraublau al costat. Ara, el 2003, jo diria que hi havia el Carraublau en aquell espai, al costat d'on estava la biblioteca. Algo dels plàstiques, sí, clar, era el Carraublau, perquè abans les plàstiques d'adults no estaven aquí, llavors. Hi havien els del Carraublau. Partiau sala a març. Sí, era molt maco. Era molt divertit, com si són tan divertits. Home, sí, però quin contrast, no?, també entre la biblioteca, d'un espai tranquil, de silenci, no?, d'anar a estudiar, o llegir, o el que sigui, amb l'activitat creativa, no?, que pot portar a la gent rigui, o cridi, o... Bueno, compartíem el pis, però no l'espai, eh?, que estava ben separat, sí, sí, sí. I abans d'això, és a dir, que pel 2003 havies comentat, no?, que ja s'havia, dicim, establert la biblioteca. Va ser quan van començar les obres, no? No, les obres devien començar, m'imagino, la biblioteca, el nou edifici, el que coneixeu ara, es va inaugurar l'abril del 2003. Per tant, les obres devien començar el 2002, m'imagino, no?, suposo. No sé exactament quan, però, com a mínim. I va ser unes obres, cap al que comptaves abans, la gent les tenia molt expectativa, per veure com quedaria la biblioteca, perquè, durant les obres, quasi bé no es veia el que s'anava fent, no? Sí, exacte, sí, perquè clar, el projecte, el fer-ho, o sigui, dins del que és l'entorn de la magia, no?, que l'entorn era per la magia, per tant, tota l'edificació es anava fent al redera, i no es veia bé com quedava, fins que no es va poder entrar per davant, no es van fer la idea de com havia quedat, i sí que la gent tenia molta expectació de veure la biblioteca, sí. Això va ser a mans de l'arquitecte Josep Llinàs, no?, potser, l'encarregat d'Eduater amb aquest projecte, realment molt integrat en el lloc. Sí, per mi és un projecte molt maco, perquè manté l'armonia, no?, tant amb l'edifici com amb el jardí, no trenca, per mi és molt bé, i realment va arribar un premi en el seu moment, i el Llinàs ha fet altres biblioteques molt conegudes, com la Jaume Fuster de Barcelona o la Fort Pieng, també. I, de fet, ara potser hi ha menys, però al principi teníem moltes visites d'estudiants d'arquitectura de molts països, era molt divertit, perquè de cop i volta venien uns quants japonesos. Això no és d'estranya gaire, no?, no venien japonesos a fer fotografies. Però venien a visitar l'obra, que estaven interessats concretament a aquesta obra, no?, si té un valor arquitectònic, també, en aquest sentit, amb l'edifici de la biblioteca. I, realment, el 2003, quan es van fer aquestes obres, tal com la biblioteca és ara, des de llavors fins ara, que han passat 16 anys, hi ha hagut més reformes estètiques, és a dir, arquitectònicament parlant, en part d'alguna reforma potser de pintar o de reubicar espais? No, així, arquitectònicament no s'ha fet cap, s'ha anat restaurant, arreglant, evidentment, temes, no, sí que s'ha fet una reforma la més important, la que van fer... Aquesta última que van fer entre desembre 2018 i gener 2019, que aquesta sí que ha canviat una mica l'interior i els espais, que jo penso que era el moment que està bé que després de 15 anys, doncs hi ha cosetes que s'han d'anar, tot es pot millorar sempre, no?, però bueno, que ja, potser és veritat que els espais, els usos de la biblioteca pública han anat canviant, de fet, estan canviant, i tot això fa que els espais també hagin de canviar, de ser espais més flexibles, espais més que la gent es trobi còmoda, no tant com la biblioteca d'abans que la gent venia i s'havia d'estar amb silenci. I ara la biblioteca de vegades més és també un espai on la gent pot anar i no només estudiar, molta gent, fins i tot a treballar, una gent que treballa per el seu compte, necessiten espais també o per les famílies. Per això ha tingut també les sales d'estudi, que ha anat incorporant aquests anys. Sí, les super sales d'estudi que estan molt demanades, molt èxit. De fet, tenim molts estudiants, molts, o sigui, aquest més la biblioteca ja està plena d'estudiants, cosa que... I mira que s'ha iniciat de curs. Sí, tenim moltes sorpreses que hi hagi tants estudiants estudiant. Perquè no tothom ve estudiar, òbviament, a la biblioteca, no? No, però no, realment hi ha molts estudiants. Suposo que a base d'anar fent aules d'estudi com que la gent va coneixent el lloc i cada vegada hi ha gent que ja és com més assigua, no? I l'entorn, que també comentàvem a l'inici, que es presta molt, hi ha una terrassa amb un bar, tot l'espai, no és el fet només de venir a la biblioteca, sinó que hi ha de pas i etiquetes. I quan surts fas un cafè, o a la mitja pausa fas un caca blata i hi ha una cervesa, el que sigui, no? Llavors jo crec que això també es presta que la gent vingui i estigui potser més estona, no? O que ja planifiqui la tarda o el matí o el metge i hi ha d'anar. I em quedo dinar, faig la pausa i segueixo estudiant. Evidentment, això també és un factor més, no? Sí, sí. I te n'han comentat també... Separe la música que no volia... Ara segueixo. Entenc, bueno, ja ho hem parlat, no?, que les vistes a l'enclatge on està la biblioteca crec que és el que fa que sigui entre un matí especial o que tingui un entorn que sigui privilegiada, no?, t'anar a preguntar, a part d'això, què creus que fa que aquesta biblioteca sigui especial, a part de, també, duar el nom de Joan Margarit, que parlarem a continuació? Què fa que sigui especial? A part de tenir un bon equip humà i quasi 100% femení, si no m'equivoco, no?, 100% femení. Sí, totalment, 100% femení. Sí, home, jo penso que l'entorn és de les claus de la biblioteca i jo crec que, també, el tipus de municipi, que és en Just, doncs, també, perquè és una biblioteca que té un tamaig, diríem, que mitjanet, no és una gran biblioteca, per tant, és una biblioteca amb la que un se sent com molt confortable, com a casa, sí, perquè és molt... Doncs això també és un valor. Jo crec que, també, un altre valor és que aquesta biblioteca s'ha de dir que té un bon pressupost darrere, que això depèn de l'Ajuntament, i sempre hi ha estat. Llavors, això també ens permet oferir tot el tema de fons documental, doncs tenim una oferta que és atractiva, que es renovem, que hi ha novetats, i això també fa que la gent vingui, perquè és un dels productes que tenim a la biblioteca, no?, i suposo que, bueno, que també hi ha la feina... A mi, el que m'agrada molt de Sant Just, que jo no soc de Sant Just, aquí al costat de Barcelona, és el tipus de relació que hi ha amb la gent. O sigui, la relació amb la gent és com molt personal. La majoria de la gent, quan portes un temps aquí, ja coneixes molts per nom, per cognom, fins i tot. Ja saps qui són, sí, sí. Jo crec que això és un valor per mi d'aquesta biblioteca, el tema d'aquesta proximitat humana, no?, que hi ha en aquesta biblioteca i que en una biblioteca gran, per suposat és impossible que hi sigui, perquè si t'entren mil persones per la porta cada dia, com passen algunes biblioteques, tu no pots tractar la gent d'aquesta manera. En canvi, aquí Sant Just té un tema en la biblioteca que tu pots oferir un tracte molt més personal. I crec que per mi és un dels valors que té aquesta biblioteca. Comentes que és familiar, precisament per això, segurament el volum de gent que entra, que passa i que acostuma potser el 80% a ser la mateixa gent, que va venint, va tornant a agafar activitats... I després hi ha fases de la vida, que a mi em fa molta gràcia, però en què jo, per tu, 16 anys aquí, ja veig creixals, o naixements, no?, de la vida. Exacte, sí, sí, sí. Veneu llibres per com ser pares, no?, es veia en l'evolució. Quan són nens, venen com són nens, normalment en l'etapa jove, la gent se lluny a una mica de la biblioteca, la fan servir per estirar res més, i quan són pares, tornen a venir a la biblioteca, sí, sí, sí. I abans comentàvem que també tenia una plantilla a 100% femenina. Sí, com a moltes biblioteques, vull dir que el món bibliotecari és, no sé quin percentatge, no el conec, però... És més alt el percentatge femení? Sí, molt, molt més alt, sí. I a què deu ser degut, que és més la capacitat mental de mantenir potser un silenci o una calma, més que potser el factor masculí, no sé, eh? No ho sabria dir tant. Tot el que són feines d'alguna manera del sector serveis, no sé, jo estic pensant, per exemple, en medicina també actualment, el 90%, el percentatge de metges són dones, eh? Per el que sigui, va més amb la psicologia, o el que sigui de la dona, no ho sé, però sí, jo crec que va bé una mica el lligat en això. Mira que ara està pensant, ajuden-nos a trencar el mita de que el silenci en una biblioteca, és a dir, les persones que treballen a la biblioteca són iguals a fora, no? Recordo també un reportatge molt breu que van fer TV3, farà ja potser un parell d'anys, que anaven i entrevistaven a diferents bibliotecaris de diferents biblioteques de Barcelona i comparaven la seva vida biblioteca amb la seva vida personal i privada, no? Inclusí hi havia un que era cantant de rock, i hi havia un altre que també, no sé, es dedicava a potser a algú que xocava, no pel fet de ser... o de tenir una feina com... que potser en el cap de molts és com més tranquil·la, més pausada, el silenci forma part del teu dia a dia, però t'anava a demanar que ens trenquessis amb aquest mita, sí, sí. A veure, silenci sí que s'hi ha intentat tenir, però tranquil·la i relaxada, no. Això no, no? Això ja usa aquesta imatge perquè no és veritat. Perquè les biblioteques actuals fem moltíssimes coses, fem moltíssimes activitats, no dic aquesta, dic en general, i no és tranquil·la i relaxada. La feina, a més, pensar que estàs tractant amb gent, estàs tractant amb gent de diferents edats, que tenen interèsos i a vegades és difícil, a la sala infantil, per exemple, és molt complicat, perquè tens els nadons que venen, i clar, criden, i els nens de 11 o 12 anys que volen estudiar, llavors és clar, com cases, aquestes dues necessitats, llavors, a vegades, realment, és una mica complicat. Tenen situacions una mica... que costa, no? El silenci també varia molt en les biblioteques, no totes les biblioteques tenen tant silenci. Ara, per exemple, la sala infantil és molt difícil, i crec que tampoc és l'objectiu ara mateix. Si intenta fer espais diferenciats entre els més petits i els que no ho són tants, aquí no podem, perquè l'espai no ho permet, però a molts llocs sí que està així. Però jo sí que, des d'un altre bassin, penso que la gent, i això amb una xerrada que vam anar, que no sé, jo potser fa 3 anys o així, que parlaven d'espais públics, valoraven el silenci com un valor en la nostra societat, perquè realment, sobretot a la ciutat, potser aquí s'enjust no tant, però a Barcelona, per exemple, sí, el silenci és un valor, vull dir, hi ha gent que vol silenci, hi ha on troba silenci, no hi ha espais de silenci. Ara, amb el cap o una església o una biblioteca, no? Exacte, una església o una biblioteca, i llavors aquests que deien que les biblioteques hauríem de tenir espais de silenci, però absolut, perquè ni tan sol ha arribat la senyal. Vull dir-ho, coses d'aquestes, perquè la gent que realment vol, perquè per concentrar-se, per llegir, per el que vulgui, com un valor, vull dir que, jo penso que per mi és com una mena d'acord, una mena d'acord que té la societat, que hi hagi espais dins la biblioteca, que hi hagi silenci, però no tots els espais de la biblioteca, en penso. Clar, tenen sales, doncs això, més per infants, més polivalents o potser espais d'estudi, espais on grups també puguin debatre, si estan fent un treball de grup, que puguin parlar amb una veu moderada, puguin parlar, no és aquest silenci absolut. Sí, vegem nosaltres a la biblioteca, tenim una sala que és molt petita, però bueno, que està bé, li trobem molt rendiment, que està insonoritzada, i que es pot treballar amb els petits grups, i està sempre plena, que sempre ens la demanen estudiants, perquè clar, el tipic, els treballes que has de fer de l'escola, de l'institut, necessites un espai on puguis estar comentant coses sense cridar, perquè els gent crida l'atenció, perquè criden i salten i fan de tot, però que l'objectiu és això, que tingui un espai que es pugui parlar una mica, no? Tenia a preguntar si ens podies comentar algun anècdote d'aquestes de la biblioteca, que ha estat, no sé, uns mitjons, alguna de les anècdotes d'aquestes, que amb 16 anys has pogut viure a la biblioteca. Bueno, de deixar-se coses, ens han tallat a tot ordinadors, un instrument musical, mòbil, sí, sí, de tot. I així, de coses així, no sé, ara s'ha macut, perquè això és la gent, jo crec que ho veu, perquè està anunciat, hi ha un circuit de càmeres, la biblioteca, que podem veure els diferents espais d'aquest taulell de préstac, i llavors, nosaltres podem veure el que passa en aquesta sala en concret, que està llafor. Aquesta com més tancada, no? Sí, i a vegades hi ha alguna parelleta... Ah, que s'emociona, no? Ah, vaja! I ens fa gràcia veure'ls com estan allà. Clar, es pensen... bueno, la càmera es veu i està enclat, però igual es pensen que no es veu ningú, i bueno, mira... Estan molt contents, és el que té. Tenir 16 i 18, no? I no tenir una casa o un cotxe, no? Bueno, tampoc grans coses, però bé, que estan allà pensant petonets o que fan salamat, tampoc no ens hem trobat amb cap escena allà, eh? Però, bueno, sí, ens fa gràcia, no? Si ningú s'ha deixat uns mitjons. És que penso en mitjons, dir que algú que s'ha arribat d'escalsi... No, mitjons... No, mitjons que ens hem trobat així. El que és molt divertit és que els nens petits es troben a les sabates. Això serà l'exemple? Sí, sí, com a la sala infantil ara, a la zona dels més petits, gent com unes alfombres, doncs és que és automàtic, quan els nens es troben a les sabates i es posen a jugar. Sí, sí, això fa molta gràcia. És una senyal, també, que se senten com a casa, no? És una bona senyal per a vosaltres, i també pels pares, de veure que els nens estan com si estiguessin a casa seva. Incluso, sense sabates, sense mitjons. Sí, sí, sí. Volem parlar més estona d'això, del món de la biblioteca, d'això dels silencis. De fet, ara hem vingut al cap un llibre que es diu La Era del Ruido, que no sé si el teniu a la biblioteca, que és molt recomanat també per al tema del silenci, que parla del silenci, del soroll, avui dia, no? Sí. I un dels llocs on, precisament, comenta que es respecta més és les biblioteques i les iglesies, que, com ve deies, són dos llocs on saps que hi haurà silenci. Vas a buscar allà. Jo creia molta gent que també va a les biblioteques a buscar aquest espai, i estic molt d'acord amb el que comentaves de que les biblioteques... Hi ha biblioteques que és molt complicat, també, mantenir silenci. Amb el cap una, que és una mica veïna, que és la biblioteca dels plugues, per l'estructura que té, que té un espai molt ampli, diguéssim, d'aire, rebota molt tot, o potser la sala no està potser tan compartimentant, i vei, estructural d'arquitectura està distribuït d'una forma diferent, i el soroll està més repartit, potser. I aquí també el tenim més espais, més petitons, o es queda més... Sí, et pots... et permet fer una mica de diferenciació entre espais, que quan tens un únic espai, clar... Tots ho sent, i en algun moment ja soroll, perquè això és inevitable. I parlàvem, també, al principi, Rosa Maria, d'aquests 8 anys, que farà que la biblioteca Joan Margarit es diu Joan Margarit, en honor, precisament, al poeta Sant Justen, a Joan Margarit, fa 8 anys, precisament, el propé 22 d'octubre, que em rectificaves abans, dic, d'acord, no és el 22, és el 22 d'octubre, i en motiu, diguéssim, d'aquest aniversari, des de la biblioteca heu organitzat un recital poètic, que serà demà, dos quarts d'avui, precisament, amb el poeta Joan Margarit, i també amb un convidat d'honor que ja ha passat per la biblioteca, alguna altra vegada, que és a Luís García Montero, que és director de l'Institut Cervantes. Com serà aquesta celebració poètica? Doncs mira, ens fa molta il·lusió tornar a tenir el Joan Margarit i el Luís García Montero. Com dius tu, ja n'està... van estar el 2011, i van estar, quan van fer els 50 anys, el 2015 també van estar aquí. I ara que fem 8 anys, hem pogut juntar-los també els dos, aquí s'han just. Doncs farà un recital poètic, que quan s'aposen els dos a recitar, és com màgic. Sí, és màgic, jo us ho recomano molt, molt i molt. A veure, el Joan Margarit, sentir-lo recitar sempre és màgic també, però els dos junts, perquè ells es coneixen molt, tenen molta química, i com que també les poesies són molt diferents, la de l'una a l'altra, però igual de... jo diria de emocionants les dues i els dos quan reciten. Jo crec que és un privilegi que tenim comptant amb aquests dos grans poetes, els dos, i aquí s'han just, si és una gran oportunitat. I a més, des de Madrid, ens va comentar la Sandra, també fa un parell o tres de setmanes també de la biblioteca, el Joan Margarit, que havíeu tingut la sort i el privilegi d'anar a trobar unes il·lusions fetes per alumnes de la Universitat Complutència de Madrid. Com ha arribat, Joan Margarit, a ser, diguéssim, tamari, d'una assignatura d'il·lustració artística a la Complutència? Sí, sí, sí. A veure, el Joan Margarit és molt conegut, fora de Catalunya, Espanya en general, perquè tota la seva rapòutica la tradueix al castellà, i, a més, és molt molt, i jo penso que és molt conegut. I, bueno, sí, nosaltres vam descobrir una mica de casualitat per a l'Instagram, vam veure que havíem d'editar això, i vam dir, ostres, i ens vam posar en contacte amb ells, i ha sigut superamable, i, bueno, tenim... És una revista que vam publicar, són alumnes d'art de la Complutència de Madrid, llavors el seu treball, la seva proposta artística, era que fessin una il·lustració dels poemes del poemari Joan Margarit, bàsicament, algun altre, però sobretot de Joan, i, llavors, cada un va fer una lòmina que conté la il·lustració i el text del poema, i, llavors, ens vam enviar reproduccions en atrés de totes aquestes il·lustracions, i, d'això, nosaltres ara estem muntant una exposició, que, entre avui i demà, ja quedarà posada la biblioteca, i es podrà visitar demà. És a dir, després d'aquest recital hi haurà la opció de visitar aquesta exposició. Exacte, després del recital hi haurà una copa d'acaba dintre de la biblioteca i es podrà veure l'exposició. Que són reproduccions d'aquestes il·lustracions, dels alumnes? Sí, sí, exacte. Cada un és un poema, i cada un és un autors diferent. És una bona excusa per tornar a anar un dia més a la biblioteca, per la sort de presenciar aquesta màgia entre Joan Margarit i Montero, en aquest cas, amb aquest recital poètic, i després per veure aquesta exposició que ve des de Madrid, directament. Sí, exacte. A vegades ens podem, inclús, ajudar en Madrid. Doncs per anar acabant, Rosa Maria, no sé si volies afegir alguna altra dada més d'aquesta, diguéssim, aquesta commemoració del buiteniversari del nom, Joan Margarit. Jo vam quedar una última... Bueno, no és quantes preguntes. Jo sempre em quedo moltes preguntes. No les puc fer mai totes, però una dades que tenia era d'on havia sorgit la proposta de passar-se a la biblioteca de Sant Just, a passar-se a la biblioteca de Joan Margarit, que entén que va venir de la Casa Gonzis Turial, o no? De fet, la primera iniciativa va ser de la biblioteca. Ah, mira, m'agrada escoltar-ho. Sí, perquè, a veure, Joan Margarit sempre ha tingut molta relació amb la biblioteca, com a usuari, a part de venir a fer recitals, però, allà encara no era molt conegut, tenia molta relació amb la biblioteca, que llavors era d'anacompany. I sempre hi ha hagut aquesta bona relació amb la biblioteca. Llavors, doncs, des de la biblioteca, vam pensar que seria molt maco que aquesta biblioteca de Sant Just tingués el nom d'aquest poeta que, a més, és que viu aquí al costat, viu molt a prop, és veí d'aquí, i que ve molt sovint a la biblioteca. I utilitza el servei de la biblioteca també. Llavors, doncs, a partir de les de la biblioteca, es va fer una proposta, que l'Ajuntament EGM em va acollir, i ja es va fer tot el procés per canviar el nom, i des de diputació també, es va haver de fer una sèrie de gestions, però sí que va tirar endavant, i, bueno, doncs, no sé, jo crec que, que tenim... bueno, nosaltres des de la biblioteca, vam pensar que tenim una persona, un poeta de... com Joan Margarit, doncs era una oportunitat per la biblioteca, portar el seu nom. De fet, crec que és bastant un denominador de marxa, no? També amb la biblioteca Marcelo Dureda. En fi, moltes d'elles tenen o porten noms de scriptors, normalistes o de poetes, i crec que va ser una molt bona, com dir-ho, una troballa, una molt bona decisió des de la biblioteca. Doncs, Maria, moltes gràcies per passar per aquí pel programa, i aprovar-nos una miqueta més a aquest 8è aniversari, que celebrarem demà a dos quarts d'avui amb aquest recital poètic, que és el mateix dia de l'aniversari, que serà el proper... 22! 22! Vam anar a tornar al 22 d'octubre, així que per més anys també celebrant aquest aniversari del nom. Sí, sí, sí. Cada any el podem celebrar, jo crec que anirem celebrant-ho. Hi ha anys que potser són més grossos, no el deuen, el 15 o el 20. Exacte, sí. Però bueno, jo penso que és una bona oportunitat per recordar aquest poeta. Per recordar-hi, aprovar la gent, potser temes que no sabien, com per exemple que la proposta ha vingut directament de la biblioteca. Espero que els ullens també hi han après una miqueta més d'aquesta història de la biblioteca. També amb els teves, que fa uns quants anys, que formes part de la vida de Sant Just, que potser ja ets semi-San Just, tenc a tot i viure fora, o encara no viure aquí. Sí, sí, em sento una mica... Una part meva és Sant Just, tenc a sí, em fa molta il·lusió que la gent em conegui. Que sí, que conec a tanta gent i formar part de moltes coses d'aquí, em fa molta il·lusió, sí. Doncs mira, una manera molt bonica d'acabar l'entrevista. Gràcies, Rosa Maria, per fer-ho venir. I ens veiem aviat, una abraçada. Moltes gràcies, adeu! Yes! De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. De dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. I esperem. Escolta'm ara una altra de les cançons que ens proposa el Pau Martínez, l'espai del club alternatiu. Ens agrada molt recuperar aquestes cançons, perquè les descobrim i, a més, descobrim que ens agraden. Per tant, encara més contents. Escolta'm ara aquest renaix de Dominic Fajk, 6 minuts per les 6 de la tarda. Un cop fet aquesta entrevista de la setmana, recordeu que tots aquests podcasts, tant els espais i les seccions dels col·laboradors, fixa a setmanals com les entrevistes de la setmana, que són sempre dimeques a dos quarts de sis, les teniu publicades a radidesben.com, a l'apartat de magazines, la plaça Mireia, veuen sempre que vulgueu i escoltar-la des d'allà on estigueu. I don't know what you want, call me what you want if you want, and you can call me names if you call me up, three nights at the motel, under street lights in the city hall, call me what you want if you want, and you can call me names if you call me up. I can't foresee you and all your problems, I'm no good with natural faces, you sent me naked, pixels swimming, neck down to the waist, I've been my feelings involved, turning my calls to flaws, turning the walls and barricades, and I'm too fucked on in all the wrong ways, and every long day is a bad one, I can't make you call and make you stay, and take you all to pedestal, so I get lost in modern music, watching movies, talking to the walls in my room, walking through the halls in my head, just trying to make sure it all makes sense, I ain't made a money, maybe someday you can take it from me, I'm up too late thinking about you, and am I thankful? Three nights at the motel under street lights in the city hall, call me what you want if you want, and you can call me names if you call me up. Three nights at the motel under street lights in the city hall, call me what you want if you want, And you can call me, and you can call me up. He marxat amb estils com el xilalt, el smooth jazz, el funk, el sou o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de quatre a cinc de la tarda. La plaça Mireia és un programa per parlar de tot, amb humor. Caballero! Una de ràdio! De veritat, de veritat, que jo no puc. Així jo no puc, no vaja. Som una bona colla, i tant, passigolla. Es posa molt calent tot. De dilluns a divendres, de cinc a set de la tarda, a ràdio d'Esber. Un lloc de tots, i per tots... Tinc un entrat mal. Socorro! I'm losing myself. So you gotta let me, gotta let me go. I'm losing myself. So I gotta let you, gotta let you know. All the times and pearls wouldn't know what you're worth. Escoltem ara Juanín Emilion de Oto News, tot i que ens queden uns 20 segons per connectar amb Catalunya Ràdio. Així que tornarem a ser amb vosaltres a la segona hora. Per cert, aprofito per dir-vos si hi ha alguna de vosaltres que vol aportar la vostra part d'història o de records de la biblioteca Joan Margarit. Fins aquí la primera hora, ens veiem en uns minuts a partir de la segona hora a la plaça Mireia. Catalunya Ràdio, les notícies de les 6. Bona tarda, us informa Quilion Sabria. El conseller d'Interior, Miquel Buch, considera intolerable l'esclat de violència d'ahir, especialment a Barcelona. Ha advertit de la presència de grups violents que s'han detectat a les manifestacions d'ahir i que cal dir-ho a ella. Barcelona, Marc Horado. Bona tarda, Buch. Bona tarda, Marc Horado. Bona tarda, Marc Horado.