I used to take maybe you love me now baby Doncs el ritme de jazz en aquest walk-in on són xaïms de jesístics i apunta a tocar els dos quarts de 6 de la tarda, obrima els micròfons, bona tarda. Bona tarda. Molt bona tarda, perquè tenim a nosaltres el Gaspar Uriols i el Jaumec Campracíos. Ja sabeu que com que ha de dir micròfons a dos quarts de 6, el voltant de dos quarts de 6 tenim aquesta entrevista de la setmana. Així que avui els tenim amb ells dos, dos sànjos tanks que han viscut més d'una i de dues i de tres festes de tardor. Quantes aneu viscut, Jaumec i Gaspar? Jo 50. 50, eh? No, 49 més la que se suposa que es farà aquestes setmanes. Sí, aquestes setmanes hi hauran activitats dins de les festes de tardor, tot i que no es compleixen, diguéssim, tot el calendari que estava previst. 49, quasi 50, i el Gaspar també les ha viscut quasi totes? Sí, de viur-les també, encara que les primeres quatre no hi vaig participar massa. Perquè ens estem remuntant, si ara diem que tenen 50, òbviament. Anem a fer càlcul ràpids, 1969 va ser la... No. Vull calcular malament. Sí, ho vull calcular bé, però és que la primera és a l'any 70. Per tant, són 50, no 50, sinó 50 edicions. Perquè és aquest problema que sempre hi ha entre el Vinici i el Gràcia. Clar, com calcular, no? És a dir, són 50 edicions, però la primera, podríem dir, que va ser el 70. Epoca una mica a punt d'aquesta transició, o, bueno, política i socialment, no? Potser una època de transició cap a la democràcia. No sé si això també va tenir a veure o no per a Ricardo. Jo crec que, a més que això, va tenir importància, però crec que un dels temes importants, i el que espere jo venint del mateix lloc, és les seves. Crec que les seves, dins de la Taneu, hi va haver un grup de joves d'aquella època que anaven des dels 16, els 20 anys, en ganes de fer coses. I això va ser un esclat que va portar a fetador i altres coses i altres activitats culturals dins la Taneu. I si això li suma, li afegeixes, que a l'any 70, a l'any 69, es veïn neurà l'escola Taneu, que va portar una remodelació de la Taneu fent l'estada a 50 nari i tot, i una nova junta, d'aquest còctel, va portar un infici de fes de Taneu. De tota manera, sí que s'ha de dir, que aquella època sí que hi havia una gran tensió de tipus social, perquè a Espanya teníem la dictadura i tot el procés de modernització estava, com diguéssim, bloquejat o dificultat per això, i es van a fer com una tensió, una tensió, i va coincidir en el procés de modernització Europa i el món en general, en què els joves van començar a canviar els costums, el cabell llarg, etcètera, etcètera, tot això es van ajuntant i aquí sí que va participar-hi, sí. Aquests anys, la gent jove, això que dius de la CS jaume, la CS era la gent jove que va entrar a la Taneu, que allà hi havia 50, 60, 80, poder aficiar tot un centenar de joves que estaven allà dintre fent bullilolla, com s'hi dius. Cap partit de l'excursionisme, i a més, ara no està recordat que encara que les primeres siguessin els 70, es va començar a cobrar, per part d'una, a l'any 69, tot just un any després del maig de París. Per tant, vull dir que tot això és tot un context que no pots deixar de tindre el present. Exacte, clar, i a més, això suposo que també es veia reflectit en la gent, que potser tenia més ganes de fer més coses, potser ho ha sentit una mica més lliure, no? A veure, jo no ho sé, però jo personalment, com vaig començar a tenir 17 anys, per tant, vull dir, no sé fins a quin moment tenia la consciència o tot, vull dir, que jo diria que un dia, a vegades, es va aconseguir una sèrie de factors que es pot donar producte, en aquell moment va aconseguir-hi. Sí, de fet, has de tenir en compte que, com activitats lúdiques al carrer, hi havia la cantada de Caramellas per Pasqua i algunes ballades de Cerdanes. Hi havia algun acte de festa major? Festa major, algun pallasso que anaven al carrer. Els pallasso és aquell el pericol, no sé com es deia, és a dir, que no hi havia activitat al carrer. I això va ser el... fa referència a l'any 74, no, a la quarta edició de les festes del Tardó. Jo, a veure, tornant a ser una mica, si fas conegutament, fer-la tardor, com van començar, aquesta nova junta de Taneu, que per mi ja els veia grans, i una vegada ho he analitzat i virrada que tenien, només gran que havia de ser, l'Antonam, a l'altre, havia de tindre 55 anys. I ja ho ve una persona... Home, quan tens 17, sempre els veus més grans, no? Sembla que som molt més grans. Sencerit, a la família, el ve anti-diluviar. D'això, els volien fer un tema més cultural en conferències, i, doncs, un grup de tant, dos venint de les seves i tres del Feo, que també tenia un sector jove, aquest moment. Vam, per diferències i costàncies, vam anar a la junta per dir que volíem portar el Lluís Llach. I doncs va ser quan ens van dir a la junta que volíem fer això, o si volíem posar-hi a dins. I a partir d'aquí va ser la implicació d'aquests joves, que vam fer, com ho ve de Gaspar, que vam fer 70, 71, 72 i 73, però que vam anar deixant les festes, l'organització, per aquests moments, anar a una cosa, no sé si ho anirà tu, que es deia l'Emili. Sí, jo, m'aclar. No l'he viscuda, però l'aconec. I, doncs, això era un trencament. I, doncs, els primers anys, com ho he dit, els quatre primers anys, encara que es va fer un acte al carrer, com les gincames i coses així, pincialment eren uns actes molt centrats en la vida de la Teneu, una mica volem recuperar aquella festa major que molts de les seves i el meu grup ja feien anys que no participàvem perquè coincidien el mes d'agost i el mes d'agost, per nosaltres era segat, anar a fer muntanya, anar a fer travesses, anar a fer campaments, i que va coincidir, també, en un parell d'aquelles... aquelles bonances econòmiques, econòmiques, l'Espanya l'havia portat a que, el mes d'agost, moltes indústries tancaven tot el mes d'agost. La gent ja començava a anar a les segones residències i a anar a veure la família, els seus pobles, i Sant Just, que començava a quedar de desert, la festa major era cada vegada més pesètica, i la idea bàsica era, una mica llambé, per part de nostre més joves, poder recuperar fer una festa major a l'Octubre. Una idea que a Sant Just no va acabar de quadrar, però, si mires, a Sant Joan d'Esplugues, van canviar a Sant Madalena per Sant Mateu anys després, a Sant Feliu van canviar Sant Llorenç per la festa de Tardó. Sí, que ha estat fa una setmana, dues setmanes, sí. Per tant, ja era una cosa que és una idea bàsica, era això. No va re així, però el que sí que va re així va ser uns actes, la Teneu, que va portar, a més a més, per aquesta caïda de joves, una activitat bastant forta durant quatre anys, fer altres, no fer-te dos, sinó també portar la Trinca, altres activitats durant tot l'any, muntar una discoteca a la sala cinquantanari, però que això es va acabar el 73, per anar a la miri, doncs, la meva sorpresa, un any fora, quan torno, torno el 74, em trobo en un esclat, que és Sant Justo del Carrer, com de Gaspar, que era sortir i obrir la cultura. Aquesta època era l'aconòmic meu bé, jo ja em va agafar, vaig arribar a Sant Just de la Miri, el 12 d'octubre, i després de Tardó, en el 18 o 20... I et vas trobar amb la festa del carrer, no? La festa del carrer, en una cosa que era Tàpiau. El canvi, l'any 74, es va produir per unes causes indirectes, com si deia, si amb la gent jove qui havia de tenir-ho, que a més eren aquests 4 o 5 del Jaume, els que es van implicar, el que a més no anaven gaire implicats, no participaven gaire, en les festes de Tardó, diguem-ho així, no? L'any 74 va passar, hi havia la secció de Cultura, que feien activitats també de gent jove, que feien activitats culturals, van aconseguir portar a fer una conferència amb la García Márquez, que llavors vivia a Barcelona, i el Vargas Llosa estava a Barcelona, i van aconseguir que vingués un d'ells a fer una conferència. Però la Junta de la Taneu va tenir por, clar, aquesta gent estava implicada en una amigueta, en el món, diguem-ne, estem parlant, abans del que morís Franco. Van tenir por i no van donar permís per fer aquesta xerrada. Això va provocar una reacció d'aquest grup de joves, que també va provocar un escrit al Vulletí de les Seas, que va firmar amb Vicent Mascarell, que va una crítica molt dura contra la Junta, perquè tenia aquesta por de no volguer fer aquesta conferència. Això va portar un gran debat a dintre de la Taneu i una assemblea oberta, en la qual discutint i parlant, en un cert moment jo puc dir això perquè era present, es va aixecar un de la Junta, o no sé si era de la Junta, el Rafael Malaret, gran, el Rafael Manujolia, pare, es va aixecar, i parlant de les festes a Tardó, i les criticàvem, com si diéssim, a joves, i va dir, i per què no les organizeu vosaltres? I un jove que no sabria dir qui va ser, perquè no ho tinc clar, va dir, doncs sí, i els joves van organitzar la festa de Tardó de l'any 74, independentment de la Junta. I aquest seria el grup aquest de les Xiveques, que he sentit a parlar o no té res a veure aquest grup? No, no, no, no. Que es va crear entre tres coses. A anys després? Sí, anys després, però també conseqüència de l'ambient de les festes a Tardó. Es van conèixer durant les festes a Tardó? Érem una segona generació. Més joves, sí. En aquella època, quan tu tens 18 o 20 anys, un cantinqui 16, el veus molt petit, i aquests són la diferència entre la gent de Xiveques, més o menys de Sant Joan Faneka, i la de Gaspàrquia, el que ho agraïlaven, devien ser 5 o 6 anys. Sí, d'aquest ordre. D'això va ser una cosa posterior. És a dir, el canvi que hi va haver de la Taneu va ser a causa d'un debat intern que hi va haver entre els joves i la Junta. I d'aquest debat va sortir que a l'any 74 la festa de Tardó la van organitzar els joves lliurement, independentment de la Taneu. I coses paradigmàtiques. Es va voler fer unes festes que sortissin al carrer, que s'obricin a tota la població de Sant Just, es pensava especialment en la gent que estaria no parlant, que no parlava català. Per exemple, el programa de les festes de Tardó, per un i cany, però aquell any es va fer, aquest programa, un triptic, està en català per una banda, i en castellà per l'altra, i aquesta es diu Tonyo a l'any 74. És a dir, tot això respondia, i no només això, sinó que aquest programa anava acompanyat d'una paperassa tremenda. És a dir, hi havia molta ideologia aquí. Ideologia, que bàsicament feia referència al fet aquest de voler sortir al carrer per un cantor, de ser una cosa popular, i pagar a l'altra banda de barrejar una miqueta, de connectar amb una població d'origen emigrat, la gent que estaria no parlant, que en alguna manera no participava gaire a la Taneu. Per raons de tradició i de costum, etcètera. I això, aquestes idees de fons, són les que van sortir i van provocar tot això, van sortir al carrer, van fer s'enjust al carrer, però s'enjust al carrer no té gaire comparació amb l'actual. És a dir, avui en dia s'enjust al carrer, hi ha molta més gent al carrer que no pas aquell dia. Potser és una oferta, diguéssim, més comercial, potser o per ajudar el petit comerç del poble, òbviament, no. A veure, jo m'he dit a les paraules, és al final del franquisme, els últims dies del franquisme, que si no recordo malament, devia morir el dia 24, el 20 de novembre. El 25 de novembre, el 75. En aquesta època ja estava entant habitualment a la Paz. Ara era molt gran d'allò, què? Estava molt... A veritat que jo no vaig participar en tot això, però jo que ja he pogut estar fent l'Emili, tot aquest famós article, el recordo, tot, però no vaig participar en tot aquest tema. És un canvi de societat, també estic de dir que la junta tenia aquell moment, també havia canviat de la junta anterior, havia canviat una mica, va entre la gent, aquesta junta, aquesta de dir-ho, molt polititzada, n'hi havia molts molt polititzats, el cap de quatre dies, i per tant es va anotar d'aquest canvi. I generacional, una mica, no? No, perquè els que havíem estat abans eren més joves que els que van fer després d'això. Perquè ja havien acabat l'Emili i has vingut a recuperar, havien... molts havien d'estudiar, molts havien acabat la carrera. Era un moment... Són dos episodis diferents, eh? És a dir, aquests joves que van participar el primer any, que era el jaume entre ells, no?, van voler participar, van voler animar les festes, autònomament, van ser uns quants? Un grup de mics, eh? O dos grups diferents que van juntar. Però l'altre va ser una cosa més general, i de fet, el poder, la cosa que més recordem nosaltres, els que vam participar molt aquell any, 74, i els següents, és que eren molta gent, parlant de 50, 60, 80 persones, poder, organitzar les festes de Targó. Guarnir carrers, no?, i tot? Guarnir carrers va venir després posteriorment. A principi no es feien gaire coses. Clar, us anava a preguntar quines activitats organitzàveu, perquè hi havia molta gent organitzant, però que eren gincames o activitats culturals. En just el carrer, hi havia la cosa també emblemàtica, el que em van dir Tàpia 1, que era fer que... Això, que ara hi ha aquestes fotografies pel carrer. De Francesc Fàbregas, sí. Sí, de Francesc Fàbregas, que recorden alguna d'aquestes tàpies, que es van fer 3 anys, les tàpies. Això és una idea que va portar un de la colla aquesta, que van començar a organitzar això, la va portar de Copenhague, que va viatjar per la feina, i ho va veure i ho va portar cap aquí. Després es va fer això a les tàpies, el concurs de pintura ràpida. Es va fer la gincama automovilística, la gincama infantil que ja l'havien fet abans. La CS, això ho feia a la CS. No, no havíem fet nosaltres confrits de tardor anteriorment. Alguna que... Es havia fet, no? Després hi havia ballades sardanes i poca cosa més. Això va ser just el carrer. I un fòmbol es vei a la plaça Camp Preciós. No, encara no. El segon any va ser. Això es va fer de més tard. El segon any. Això, de fet, era poca cosa. Però això va ser el llavor, que durant uns quants anys que podien arribar fins a 10 o 12 van anar a la cosa explosiva. Fins a 85. Sí. Vam començar els anys que van venir els comedians i grups així, que feien animació pel carrer extraordinari. A part del ball que diu... Va ser molt tradicional el dia de Sant Justo Carrer, a la tarda de la plaça Camp Preciós. Que era el moment de la festa, no? Sí. De vespre a nit. Aquesta és d'aquell moment de ser renom, com aquells de Terrassa. Sí. Vam començar a convo. Ja no recordo. Sí, vigent. Però el que va ser és això. En un punt, per mi, des de la meva òptica, que va anar increscent i que el punt va ser comedians. Sí. Comediants va ser una experiència que els comedians d'aquella època van estar a la sala de Sant Just, van anar a viure diferents artistes a casa... De gent del poble. De gent del poble. I això va portar a un punt més ògid. De fet, és clar, va ser una època en què es va generar una cosa que va ser per tot arreu. A diferents pobles van anar passant el mateix. És que es pluga Sant Colio de posteriorment. Però aquí es pot dir que... vam iniciar en aquest tema... Vam ser una mica pioners. Un canvi. Un canvi, perquè... A veure, jo no he dit abans, però... Com vam fer el fet de tardor les segones, les primeres, que feien cançó català, tenies d'anar a l'Ajuntament, després va ser es pluga, per aquell moment era aquí, que és en Just, el senyor de la censura ha portat tot a les lletres, i que tipus és el vestit plau. Jo recordo que el primer any del Lluís Jacques ens van provar l'estaca. L'estaca la va atxar. I, a més, és un document que té l'Arxiu Municipal. I recordo que el Lluís Jacques no la va poder tocar, no la va cantar, però la va tocar. I l'Arxiu la va cantar. Ell no va posar la lletra per la gent. M'entens? I, per tant, eren dificultats, que havien... Això ho explica molt bé en la llibre que surt, l'Immaculada Mat, que també a l'època posterior tenien d'anar a es plubes, a passar la censura de tots els actes, de tot. Vull dir, però era un trencament, una mica, això. A més, és... A veure, vista des de l'Òptica, de la nostra edat que tots ja tenim, ja estem a punt d'arribar a la centena, als 70 anys tots, més o menys, recordes que una junta sempre va donar confiança i suport econòmic i tot a un nois de la meva edat de 18 anys i a ells de 21, 22 anys. En unes festes que podien ser problemàtiques, que es podien desmadre, que podien tenir problemes del govern civil, i que es podien donar confiança. Això, crec, és el que està a la junta d'aquella època, que aquesta confiança ha donat peu que aquestes les dureixin tots aquests anys. En tots els... Però no ho feia amb por, no? No, no. O no tenia una sensació d'empre que fem que no ens ho deixin fer. No, por no ho feies per colls i anys, a vegades. Per què...? Bé, no, no, perdona, l'any 74, això que et dic es volia fer una conferència del que estigués al màrqued, i va fer el màrqued i la Taneu no la va fer perquè tenien por. No la va autoritzar, fer la conferència perquè tenia por. Tenia por que hi hagués repressió. D'alguna manera hi havia un auto censur en aquest cas. No es va atrevir la Junta de la Taneu, que no es van deixar fer això. Aquells anys també recordo fer el Cineforum, que hi havia aquí Sant Just, que es va fundar una mica abans d'aquests anys 70, que feien pel·lícules, van fer la famosa vididiana d'un Luis Buñuel a la Taneu, pel·lícula prohibida i es va fer la Taneu. Tots, a molta por que... A la sala del 50enari. Tot això encara estava amb una situació d'estilia fluixa, però d'alguna manera sí que hi havia por. En aquelles èpoques hi havia hagut algun estat d'excepció. Sí, clar. Jo recordo anar pel critó a l'audició i puntar-m'ho en naves. I anar de la Taneu a casa, que són 50 metres. Jo dic que, apartant, una mica de por hi havia, però a la Taneu en cert moment va jugar fort i va saber aguantar aquest embit del principi. No, però per fer festes no hi havia cap problema. L'únic que no hi havia costum de fer festa al carrer. Segons què podria estar perseguint, però no hi havia tradició, no hi havia costum. Es fa crear, amb aquest dia de Sant Just al carrer, amb aquestes primeres festes, que faran si quan tens es va començar. Això va ser la manera en què es va produir aquest fenomen aquí Sant Just, i ja dic que això és una cosa general que per tot arreu va passar, però sí que podíem dir que bastant pionés Sant Just. Jo recordo Sant Cogat, que també van fer alguna cosa que es deia, així com Sant Cogat al carrer. I era dos o tres anys més tard que va començar a sortir. I anaven fent, els pobles anaven començant a fer coses així, no? Sí que hi havia que en tant s'hi anaven a fer espectacles, no recitals, però tot era sempre, normalment, en locals, i va començar així. Una feta curiós dins de les festes de l'any 74, també significatiu, és el concert de la cançó que vam fer, vam fer el festival de cançó catalana que es havia fet anteriorment, que el havien creat ells, el Jaume i els altres companys, també es va fer, però també vam fer un recital que va venir l'Omidim Mulló i el Manuel Gerena, que és un cantant de Flamenc. I tots dos van cantar junts. Això també amb aquest esprit de voler ajuntar, en aquest cas, amb les aficions o els públics, de dos coses que convivien aquí s'enjust, no? D'alguna manera, això és a dir, també jo crec que és significatiu. Això va ser un any. Després l'any següent ja el programa no es va fer en castellà, només va fer en català. Però en aquest any va haver aquest esforç i sí que va aconseguir, d'alguna manera, sortir al carrer. Molta gent va voler s'incorporar a l'organització d'altres entitats que no eren de la Teneu, no? I això es va anar incorporant... El primer any, el 74, ja hi van participar. Per primera vegada, el cop l'esplai, hi va haver el grup de la Gincà Motomobilística, que era un grup que feien coses de motos i de cotxes, i el Cineclub Recerc, que també va participar. És a dir, es van obrint i van a fer un procés, i durant 10 o 12 anys va ser... 11, 12 anys. Ara que ha augmentat això de la Gincà Motomobilística, no sé si és el que després va ser la cursa de Cars de Coixinets, perquè anteriorment també estava a dins, també, de les festes de Tardó, per uns anys. Va ser una proposta que va sorgir dins de les festes... Van fer la grupament Escolta, la van fer per dins de les festes de Tardó, però ràpidament es van desvincular, perquè el programa va arribar a durar dos o tres mesos, i ja durava. Sí, en recordo, hi ha hagut gent que m'ha comentat, les festes de Tardó eren més d'un mes, hi havia moltes activitats, gincames, molt creatiu, també, no? Sí, el que passava és que també fèiem coses, però les entitats... i partirem organitzant, però poques coses aconsegueixim, d'eix, sinó que intentàvem buscar espatacles esteriors i que la gent participés, que sigui una mica... de les entitats de Sant Just, sinó que tot de les entitats creaven coses, buscaven coses a l'esterior per poder-les portar a Sant Just. Era un dels cemes... Després, veritat, que van sortir els xiveques, que van ser una època bastant important, com tu deies, que van fer unes cedes patacles, que després ells van continuar fent... a l'estiu un cabaret a patir del Roura. Un cabaret? Sí, el vaig a patir del Roura. Era un espectacle, no? Era un grup de diatre, així, una miqueta... Piquantó, potser? No, està tot. La primera... No vol dir que sigui piquantó, era simplement un xou, no? Ja recordo molt bé que la primera batalla que vam fer, que vam fer el pati del Roura, es van posar en totes les forces vives de Sant Just. Fent una paròdia que va estar molt bé, que va ser molt bé. A aquella època, aquests nois, nois i nois noies... Sí, podrien més noies que nois. El més bon dia és el Joan Faneca, que era el director. El Joan Faneca? El director, sí. El Rafa ho diu. Però l'arasta de gent era gent que tenien... El Joan Faneca hauria de ser el director al principi. Al principi, al primer any o al segon any. Però després ho va deixar jo. Tenien 18, 19, 20 anys. Un 3, la Marta Malaret... Això, Joan, és molt comú. El Cineclub de Recerca el van fundar, que tenien 19 anys, a l'any 68. El 60... Doncs que la mateixa Cies la van posar en marxa a la Junta de Teneu amb afugents i banyos. Com a persona que ho portava, un home gran, que treballava a l'Ajuntament, precisament, però els que van portar les Cies, van ser els joves que van entrar. Perquè el furgència va... Des del primer dia va deixar que les gent joves organitzessin. I eren gent de 15, 14 anys. I els païsets anys. A l'any 64, jo tenia 14 anys. Li havia de més anys. Jo els deixava en aquesta llibertat per crear... Això és de les Cies. Jo recordo eleccions a la Junta. Però hi havia eleccions, hi havia eleccions a la Junta. Vull dir, entre notes hi havia eleccions, i jo, personalment, vaig perdre les primeres eleccions que vaig passar a la Junta. Està jove i ja estàs perdent eleccions. Ja vaig perdre les eleccions. D'alguna manera, diguem-ne, que hi havia una... la joventut estava una miqueta... Mobenses, sí. Estava traient la polsa, potser, el que havíem escolt pares. Això es va anar carregant. Era com una cosa que es anava carregant, carregant, i d'alguna manera va sortir així, no? Ara ha quedat una mica la inversa. Abans comentàveu que la festa a Tardó era la festa de l'any, i ara ha quedat una mica l'inversa. La festa major, potser, era de l'estiu, és la que més gent hi va, sobretot més gent jove, potser, no? Potser és la festa grossa. De fet, hi ha un paral·lelisme, no? La festa major s'ha recuperat, però no alegrament, sinó perquè hi ha hagut una participació de gent, no? Va haver-hi aquest grup al núcle, després hi va haver-hi tot de gent que ha participat, i això ha donat una vitalitat als grocs i als blaus, ha donat una vitalitat, que és una mica semblant, pot fer un paral·lelisme amb el que va passar aquells anys, i hi havia molta gent que volia participar, que volia, i això donava vida, i, llavors, té una incidència molt gran per aquest fenomen. Jo, a Gaspà, també, és de coincidència, també en coincidia, els donants i corregidors de cultura, en diferents èpoques. I el que sé és que la festa major de Sant Just va acabar bastant, i va tenir un moment de ressorgiment, que va començar a cobrar-se, després de que ho va deixar després de tot, va ser 92 en les olimpiades. Per què? Perquè les olimpiades es van fer la festa majoria durant les olimpiades, i la gent es va quedar a Sant Just. I ara a nit hi havia poca cosa, per tant, aquell va ser un any important dins de tot, i llavors a partir d'aquí es va començar a recuperar. I la festa de Taudó va ser al revés. A partir del 85, que va agafar l'Ajuntament, i va haver del 85, del 96, del 91, ho va organitzar unes comissions, i després ho va fer l'Ajuntament. I doncs a dos cavalls l'Ajuntament a vegades va apostar més per la festa majoria per la festa de Taudó. Indirectament, indirectament. La festa de Taudó s'ha quedat bàsicament al voltant de Sant Just al carrer, ha anat sortint la nit de Sant Just al carrer, que també hi porta... Hi ha molta més gent, aquests últims anys, que no passi a aquests anys. Fins i tot quan hi venien els comedians hi havia gent. Però el públic, com el públic, no ha perdut. El que passa és que la gent poca participació, els que fan paradetes, fan paradetes, i algú que organitza algun acte. Aquest any hi ha hagut poder més participació, perquè en motiu del 50 aniversari, molt grat però que se'n suspès moltes coses, però d'alguna manera hi ha hagut una mica més de revifada. En la participació organitzativa, que això és una cosa que sí que va anar desapareixent. Potser això també és, que abans deia també generacional, abans també comentàveu, el núcle hi va ser també l'impulsor d'això dels blaus i els grocs, una festa que aquest any a la festa major, per decisió, crec, de la Casa Consistorial, ja no s'ha fet, no hi ha hagut aquesta competició sana, i llavors potser es va perdent part de l'ascència, també d'aquesta festa major. És que saps què passa, que a tots aquests fenòmens, són cíclics, és a dir, puja i baixen, és així, perquè són unes persones que s'envolucren amb una cosa, s'ho prenen amb molta il·lusió i s'interessen molt per ella, i al final es van esgotant, i això passa sempre, és una mica de pujar i baixar. També a l'inferència, amb una altra intervenció de Tardó, ara, una de les coses que jo veig perquè he estat els dos cantons i encara continuem fent activitats, és la burocràcia. La burocràcia i els costos. Jo me'n recordo que els primers anys, igual que hi ha comadiants i tot això, la gent et venia per uns pressos bastant raonables, molts et venien a presentar-te de taquilla, i venien a ser de coses. Ara, quan sóc et fataga que t'hagis, et costa un rotllo. De cara al carrer... I apena quin grup vols que vingui... I doncs això comporta molta tensió, molts problemes d'organització, molta seguretat. Abans, a la plaça Can Pracíos, com es feien aquests famosos vells que en parlàvem, es posava... La Tarima. La Tarima a carrer de la sala a Badó. Això ho fem nosaltres. Es posava la Tarima, i ara hi ha dins que hi ha barres de seguretat. Això ho entens. Ara vols fer això? Diuen que no... Una set de normatives, com que també quarta una mica poder fer coses a les joves, perquè de seguida tens a estar a la normativa, en assegurances... En aquesta època, això no... Teníem també nosaltres. Teníem una mica el pareig de la Taneu, que algun dia anàvem malament les coses. Sempre podíem anar... Estàveu sota l'ala de la Taneu. Taneu, ara. Fes un diprotegit, no? Sí, una Taneu que, com tota la vida ha sigut, tenia problemes, perquè com va fer l'escola per poder pagar les obres de l'escola, s'havia patit de molts problemes. Però avui diria que va ser uns anys... Sí, bueno... A nivell econòmic, potser va la pena parlar de l'any 74, els números que els portava, precisament... Estàvem en paper, la gent no ho veu, però t'hauríem d'inclusar aquestes piestes de otoño, també, aquí sobre. Jo tinc els papers dels contes, no? El pressupost van ser 178.600 passetes. Carai, que barat. L'Ajuntament va portar 35.000 passetes. Va portar 21.000 passetes al fons comú, i després va subvencionar algunes coses en concret, no? Tot allò de més, an havíem d'anar a buscar diners per aquí per allà, es van fer una recollecta a través d'empreses i particulars, que cadascú posava mil passetes, i coses així. Això organitzava la gent, no? Havíem d'anar a buscar els diners, havíem de portar tot el que era carregat a Arimes, l'Ajuntament tenia a l'Estarrimes. Les descarregaven a algun lloc, i després no venia la brigada municipal a posar-les. Exacte, no hi havia aquest servei, no? I tothom, content i feliç, fent això, no? Esclar, això dura un temps, i després s'acaba, no? La gent es cansa o... L'Ei, nosaltres també. Mira, ara, jo sabia que havia costat allargar l'any 70, sabia que eren 30.000 passetes, però no me'n recordo ni del contracte, i a l'altre, visitant l'exposició d'aquí dalt, poso el contacte d'allargar, i són 30.000 passetes. Potser em va dir que a l'Ajuntament no volia signar perquè deia que 30.000 passetes... Massa. Era massa. Crec que hem fet 32.000. De caraja. Escolteu, el temps, també, que comenteu ara cíclic, passa i les coses van canviant, ens queden prop de un minut i mig per tocar les 6 de la tarda i connectar amb Catalunya Ràdio. No sé si ens dona temps per això, per explicar un anècdota o algun bon record que tingueu, algun de tots aquests records que tingueu, així per concluir aquesta entrevista. Jo, un record que tinc era... A veure els managers, el Lluja, que l'Ovidi, el Raimund, tots aquests a casa seva, parlar d'aquestes coses com no eren les petums que ens viu posteriorment, però ja eren certs... Jo, que el Raimund ja havia fet una olímpia, aquests anys, per tant, una certa aquesta, i l'altra, la sensació de... de juventud, d'inconsciència, de poder fer coses que ara costarien de fer. Aquell moment, en una inconsciència, tot allò, vull dir... Ara, l'implicació meva amb fes de tardor, això, va ser anar a veure Lluís Jaque als pluges, a l'any 69, i, quan sortia d'allà, en el grup que anàvem, i per fer-nos el feixent davant de les noies, va dir, per què no porteu? L'any que veu portarem nosaltres. Vull dir, aquesta va ser la meva implicació, indirectament, a fes de tardor, després, a les camions. Les parents queden 40 segons més o més. Clar, són coses que, una viscut d'una manera bastant intensa, també és segur que el record ho mitifica una mica, no? Però el producte va ser... es va anar produint un fenomen que va anar encara dura, no? I això, una mica de satisfacció dona. Doncs per moltes festes de tardor o més, per seguir sumant records, i per seguir, també, escoltant aquestes anècdotes històries, que molts de nosaltres no van viure en primera persona. Moltíssimes gràcies, els dos, Jaume i Gaspar. Ens veiem per aquí per Sant Just. Un abraçada als dos. Bona tarda. La Generalitat amb els alcaldes i autoritats de les localitats més afectades pel temporal que aquesta nit has comprat de Súthenor, Catalunya. L'espluga de Francolí, Montblanc i Vilavera, la conca de Barberà són els llocs més tocats. Una persona morant dels Aiguats al Marésme i quatre més han desaparegut. El president Quim Torra, que ha visitat les ones més devastades, remarque que la prioritat ara és trobar els desapareguts. Tots els esforços ara mateix es troben en localitzar aquestes persones. Com a segon lloc, com sempre, una vegada més, aquest país, quan està davant d'una emergència, respon a les seves professionals de manera admirable. I avui vull tornar a mostrar el meu suport als bombers, als Mossos, als serveis d'emergències. L'espluga de Francolí i la conca de Barberà és una de les poblacions més afectades. Un veí d'escrivia així, a Catalunya, a Ràdio, al Ceroll de l'Aiguat. Un troc que dius, un troc que no s'acaba mai. Uh, uh, uh, no, no. I... i quan hem mirat pel afini és...