I used to think maybe you love me now baby I'm sure. Doncs bé, com cada dimecres ja sabeu que aquesta hora, dos quarts de sis, tenim l'entrevista de la setmana. I avui ho fem amb un actriu s'enjustenca amb Viviana Zapa. Viviana, bona tarda. Hola, bona tarda Mireia. I he vingut a Radio d'Esvern i a la plaça Mireia, que és el magazine. Gràcies. Actriu s'enjustenca que des del passat 17 d'octubre i fins al propè 3 de novembre presentes l'obra amb altres actors i actrius. El millor per als nostres fills a la sala. Àtic 22 del Tantarantana. Això està a Barcelona. Sí. Sí. Com deia benvinguda. Crec que aquesta obra que té com a nom el millor per als nostres fills, avoca que la primera pregunta sigui si ensenyeu a través d'aquesta obra què és el millor pels nostres fills. Doncs, més que res, jo crec que deixem la pregunta una mica oberta, perquè sí, és cert que aquesta obra va d'educació amb la E majúscula, i és un tema que evidentment interessa a tots els pares i a totes les mares, i hem pres com a punt de partida la història d'aquesta secta australiana, que va estar activa principalment entre els anys 60 i els anys 90, per fer una reflexió sobre els mètodes educatius que es poden posar en pràctica, i això ens garanteix realment que estem fent el millor per als nostres fills. Com deia, és l'obra que ara entrarem en aquests detalls de què està basada. És la dirigers, Elisenda Coll. Perdona, està escrita per Elisenda Coll. Exacte. I està dirigida per Simona Quartucci, dues dones. Sí. M'agrada molt, això. I, com deies, està basada en aquesta història d'uns nens que van formar part d'una secta que es deia New Age, o també es coneixeu com The Family. La secta es deia The Family. The Family, que està ubicada a... Austràlia. Austràlia, exacte. A prop de Melbourne. I tu, precisament, en aquesta obra, agafes el paper de Dylan Halmington... Burn, burn. Sí, senyora. Que és la... entre moltes cometes la malvada de la secta, potser, no? Sí, bueno, la guru de la secta. La guru, i per molts, doncs sí, la malvada de la secta, perquè, bueno, a la història s'explica com la protagonista de la història, que és la Sara, un bon dia decideix escapar de la secta i denunciar el tracte, el maltracte, que pateixen tots els nens que estan allà dins, i llavors, com que destapa la caixa de Pandora, no diguem. I sí, és un personatge força complicat, precisament perquè té una part malvada, molt evident. Però intentem... intentem, a l'obra, donar-li una certa humanitat, perquè, precisament del que es parla, és del per què certes persones posen en practicar comportaments i accions que a l'ull de tots poden semblar molt dolents. Una mica autoritàries, no? Exacte. I totalment dolents. Em semblaria un règim, no? Sí, sí. Havia de ser un règim en aquesta secta, aquesta família. Sí, hi havia una disciplina extrema exagerada, sobretot tractant-se de nens, de nens petits, i les mètodes emplats eren exactrables, diguem. Entre d'altres, el que més o menys he llegit, he documentat, a part d'aquest moviment, que és de New Age, de família, que és aquesta secta, que segurament va durar uns quants anys? Sí, va durar entre els anys 60 i els anys 90. 30 anys, fins que... Una investigació privada de policia va arribar cap al 86, crec que el 86 es van arribar a donar amb un nen, i aquest nen va d'estar per una miqueta aquesta trama. Bueno, és precisament aquesta nena, aquesta nena que es va escapar, i va denunciar-ho tota la policia. I aquesta nena, que era la Sara Moore, després hi ha una vegada... es va fer tota la investigació i es va portar a judici i tal. Va escriure un llibre amb les seves memòries sobre la seva experiència a la família. I de fet, si no veig mal encaminada amb l'escriptora Elisenda Coll, l'escriptora de l'obra, explicava en algun moment que Montse Folgado, que és una de les actrius que forma part d'aquest laboratori, havia vist un documental sobre aquesta secta i va pensar que era una bona idea per portar-ho a l'escena, a escenari. La idea va venir d'aquí, d'una visualització casual. Exacte, ella es va veure aquest documental, i va ser una gran aprenentada amb la història. No se la podia treure del cap. I primer va contactar amb les persones que pensava que podrien estar interessades, entre ella jo i l'altre actriu, la Marta Genís. Però encara no teníem el text. Teòricament, havíem de començar a treballar sobre improvisacions. I sobre aquestes improvisacions havíem de crear el text. Però després, l'Elisenda, quan va veure el material i quan va veure el compromís de la Montse, per explicar aquesta història, va dir no, no, no. Aquesta història l'escriuré jo. I li va sortir un text molt, molt, molt ben escrit, molt complexa, i que no és purament descriptiu, perquè es pren, com a punt de partida, la història de la secta, però després hi ha una part que és de ficció, que això és important explicar-ho. No és una reproducció, o una assenificació només del que s'explica al documental, sinó que hi ha una part... Ficcionada dins del que està basada en fet reals, no? Exacte, exacte. I, de fet, ara, l'An, aquesta gurú, aquesta mestra, que va, bueno, cap de secta, per dir una forma, de 46 anys, i, de fet, pateix una demència senil bastant avançada, i aquesta demència la dubta viure des de fa uns 12 anys a una residència de... Té de corregir, digue'm, perquè sí, perquè l'An... es va morir el juny. Ah, doncs mira, es va morir el juny. Es va morir el títol aquell esit... El juny d'aquest any, el juny d'aquest any, i jo mateixa ho vaig descobrir fa un mes. No ho sabia, perquè no es va parlar gaire del tema, com tu ben dius, ha estat reclusa en una residència durant forces anys. Doncs si uns 12 anys, més o menys. Exacte, i llavors, com que no s'ha parlat molt del tema últimament, ha sortit la notícia, va sortir la notícia en el seu dia, però... Sí, bastant a títol opòstum, o? Ah, exactament. Bastant més tard. Sí. Val, doncs tot hi ha això. Tot hi ha això. Sí. La informació. Ara tindria ja, doncs, un 96, un 98... 97 anys, sí. Ja ho havia de tenir. Exacte. I si estigués viva, si estigués amb el cap... Bueno, clar. Sí. Què creus que diria o que... que opinaries si vingués a veure l'obra? Mira. Si la tingués sentada en alguna cadira. Mira. Jo, l'últim document que vaig veure de l'any, és una entrevista que ella va aconseguir el 2009, quan ja era de ment, la demència ja estava bastant forta, i és un document molt interessant, perquè en aquesta mateixa entrevista surt l'any, una adepta de la secta, que actualment és el nou cap de la secta, perquè va ser designat com el succesor, diguem, i la Sara estava en aquesta mateixa sala, i l'entrevista dur. I l'any negava, encara, els 90 anys o els 87 anys, que a la casa hi hagués maltracte, que es paguessin els nens, veia que els nens s'inventen moltes coses, i que tot això que la Sara explica és mentida, bàsicament, perquè tots hem sigut nens, oi? Doncs els nens s'inventen moltes coses. O sigui, ella estava fins a l'últim dia, convençudíssima, d'aquella no havia fet res dolent, que només havia actuat per amor, com es diu a l'obra, només era amor, només amor. Estava convençudíssima de no haver fet res dolent. Sí, de fet, en la descripció de l'obra, de fet, el web també del Tantar Antanes, i algú que vol anar a veure l'obra, que encara té temps fins al 3 de novembre, diu que l'obra parla amb crueltat i amb tendresa del condicionament psicològic en l'educació, i posa sota sospita la família i la societat com a formes inevitables de deformar la pròpia identitat, tot i fer-ho en nom de l'amor. I em porta a pensar, en nom de l'amor, quantes barbaritats s'hauran fet per un costat, en l'amor romàntic, em refereixo, no? Però a vegades també, a través de l'amor, és potser una millor manera, o és una bona manera per dominar una persona, a través de sota el paraigües, d'un amor. Exactament, i és per això que l'obra es diu el millor per als nostres fills, perquè tu teòricament ho fas pel seu bé, intentes enfortir-lo, el nen, i intentes posar-lo davant de les adversitats o les dificultats, i llavors dius, vale, ha de patir una mica o molt, com pensava l'An, per poder ser fort i per poder, en el cas dels nens de la secta, salvar el nostre planeta. Llavors és on és el límit, on està el límit. I de fet, la part més social de l'obra, és precisament un paral·lelisme entre aquest model molt extrem d'aquesta secta, que ja ens sembla que és un model molt llunyà, perquè és una secta. Això nosaltres no som això. Ho miro des de fora i mira, mira, mira, mira, mira que dolent això. Però és precisament posar-lo en contacte amb els comportaments que tots nosaltres tenim amb els nostres fills, cada dia, nosaltres, els nostres pares, els nostres avis, i què fem amb petites coses, amb petits gestos, amb comportaments que no semblen dolents, que no semblen extrems, però què estem fent? I posa una mica aquesta pregunta. Si la gent quan vagi a veure, o la gent que ha anat a veure l'obra, surt amb la reflexió, ja ha fet-hi o surt i la fa? A veure, hi ha hagut una mica de tot, la majoria de persones ens han transmès, que han sortit molt removades per la història que s'explica, i també per la reflexió que al final proposem. Hi ha algú que s'ha molestat també, perquè s'ha sentit posat sota acusació. S'ha identificat, llavors? O no, sí, identificat, o tu a mi no em dius el que he de fer, i jo ja ho sé. No m'ho expliquis, saps? Si la frase aquesta no em dius com he educat els meus propis fills. Exacte, exacte. Perquè jo ja ho he entès, això. Ja ho he entès, però això que passa a la secta i el que em passa a mi, no té res a veure, saps? És com una mena de barrera o de defensa. Però la majoria sí que ha sortit tocada, en aquest sentit, de dir que no me n'havia donat. Potser sí que és veritat. No, evidentment, en un grau tan fort i tan evident, però sí que hi ha petites coses que potser podem canviar. En a l'obra entenc que es mostren fesetes d'aquesta gorú, i potser com ho patien els nens, òbviament avui en dia no cal que els nens ho patessin d'aquesta manera, ni que vagin drogats com passava també en aquesta secta, que els veu que acostumava a adrogar entre altres amb la droga LCD, que era molt potent en aquella època, i que devien estar més fora de sí que amb l'altra cosa. Parlem d'uns dominats, bàsicament, i tot i que sota aquest amor teòricament. Parlem també dels altres personatges. En total li sou 5 a l'obra. Tu ets l'Ane, a l'obra ets aquesta gorú, la Montse Folgado és la Sara, que havies comentat també, la Marta Genís és la Margaret, que és la mare. La Margaret és una de les tietes, perquè la Anne era la gorú, però ella no estava gaire bé mai a la casa on estaven els nens. Els nens eren educats per a aquestes tietes que eren les educadores, que feien tot el que l'Anne manava, evidentment, però les educadores materials dels nens eren les tietes, i la Margaret encarna la tieta, la jefa, de les tietes. I hi ha un hònic noi, un home a l'hora, que és el actor, que és el Raül Turtosa, que fa de pare i doctor, si no m'equivoco? No, n'hi ha dos, n'hi ha dos. T'has altat un. M'he menjat algun actor. Sí, el personatge de Roland, que és l'actor, és el Javi Príncep. Ah, d'acord. Doncs és el contrapunt masculí, si vols, de la Sara. La Sara i el Roland són els dos nens de la secta, que es troben de grans, hi ha fora de la secta, i discuteixen sobre el que els va passar a dins de la secta, i com cadascú ha tornat a fer-se una vida. A Raül Turtosa encarna en realitat tres personatges. Un és només una pinzallada al principi, és el marit de la Sara, però apareix molt poquet. El doctor és un dels doctors de la secta, doncs és com el braç dret de l'An en aquestes pràctiques de suministre de medicaments i LCD i tal. Tenia un doctor fixe, diguéssim. Ui, sí, sí, hi havia un hospital totalment controlat per la secta on es practicaven iniciacions als adeptes de la secta, totes les iniciacions a base de LCD i d'experiències psicotròpiques. I perquè de fet els dos personatges reals que van crear la secta, va ser la Ann Hamilton Byrne i el doctor Reynor, que era un doctor metge i professor universitari australià, que li va portar metges i enfermeres, que va crear una mica la estructura externa a aquesta casa. I també fa de pare conjuntament amb la Marta Genís, que fa de Margaret, i de mare. Aquests dos personatges, pare i mare, són personatges arquetípics, si vols. És com un teatre dins del teatre. No pertanyen, si vols, directament. És que no vull desbela cosa. A la història de la secta, diguem-ho així, per deixar una... Per a mare són com els arquetípics a pare i mare. Deixem-ho així. I llavors el pare és el Raül Tortosa i la mare és la Marta Genís. Llavors ens desdoblem bastant, perquè hi ha molts flashbacks i flash forwards a la obra, i llavors a la Sara i a Roland apareixen com a nens, en algunes escenes, com a adults, en altres, i l'An també apareix com a adulta i com a d'ella. Llavors hi ha bastants canvis, és molt dinàmica. Clar, hi ha 5 actors que 2 o 3 encarnen diferents papers, es desdoblen, que comentaves, però l'An és l'An tota l'estona. L'An és l'An tota l'estona? És tota l'estona. T'arriba a entrar al personatge com per entendre què devia pensar aquesta persona, quan ho feia, això, quan feia aquestes atrocitats? Jo m'he hagut de fer aquesta pregunta i no et nego que al principi ho vaig passar malament. Al principi quan em vaig encarar el personatge has de suspendre els judicis, perquè si no ho fas, evidentment, no et pots ficar. I el procés de creació ha sigut molt llarg, i això m'ha donat el temps de lliure-me d'aquests prejudicis i llançar-me, perquè és que si no, no és possible. I com ho devia haver fet aquesta dona, que li devia haver passat, no sé si hi ha alguna explicació sobre la seva vida anterior per tirar endavant tot això, no? No sé si se sap, o si dins de l'obra ho heu... Dins de l'obra ho hem investigat. I ens hem intentat donar una resposta. Però no basada, diguéssim, amb el que va passar de veritat, sinó intentar-ho entendre. Home, no, ens hem basat sobre fets que hem trobat, ens hem documentat, la Elisenda s'ha documentat i ha trobat uns fets, i a partir d'aquests fets podem dir que ha construït una teoria que s'ha senificat. Sí, ha sigut la llevó del parc que va fer aquesta família. T'he de preguntar si tens fills. En tinc tres. I els hi dones el millor per als teus fills? Doncs... Doncs la veritat és que ja abans de ficar-me a l'obra, aquesta pregunta me l'he fet moltes vegades, evidentment, i he qüestionat moltes vegades el meu comportament amb ells, els patrons que jo he pogut repetir per patuar dels meus pares, de la meva mare, i la veritat és que crec que faig el millor que puc, com tots els pares i totes les mares, però segur que faig molts errors, que cometo molts errors, i si parles amb els meus fills, estic segura que t'ho corroborarien, això. Hauríem de tenir totes les parts. La resposta completa, podríem dir. Te n'ha preguntat també si més enllà de... Òbviament, no ets mare, tens tres fills, si el fet de viure el paper de l'Anna en aquesta obra t'ensenyat potser més el que no vols pels teus fills que no pas el que sí, potser és una mica massa subjectiu, no? Sí, la veritat és que et posa davant d'un mirall tan trencat i tan fosc, que no pots no fer aquesta reflexió i no pots no dir això, i això intentaré tota l'ànima evitar-ho encara que sigui a la menor part. Aquesta part no. Anava a comentar... Bé, ets actriu, però tens altres facetes creatives, i com polifacètica vol dir, no només et dediques a fer teatre. Fa anys que també utilitzes la veu, no només per parlar davant d'un escenari, sinó per cantar. Escoltarem ara un vídeo que podeu trobar de fet al YouTube, d'una cançó que es diu Coraçao Bagabundo, que he trobat que vas cantar els tallers de música d'aquesta noviqueta de les escoles. L'escoltem, i si et sembla, ens expliques a veure si encara segueixes cantant o si ho trobes a faltar. M'escoltem, i ens expliques a veure si encara segueixes cantant. I passou por meu sonho sem dizer adeus, i fez dos olhos meus un chorar mas en fin. Meu coração bagabundo, quer guardar o mundo de mim. Meu coração bagabundo, quer guardar o mundo de mim. Doncs, com deia, escoltàvem un tros d'aquest Coraçao Bagabundo, no sé qui hi havia al piano, perquè no el reconec, no sé si... És el Bruferri, el Bruferri era, ara ja no és professor de les escoles, sí, de les escoles de Sant Just, però va ser el meu professor durant dos anys, i és un artista meravellós, és cantant, és pianista, i va treure el seu primer disc de fet aquest any en solitari. I ja recomano molt, busqueu Bruferri. El vídeo fet és de fa un any, és del 2018, més o menys, s'agraeixes fent altres activitats de cantar, o intentant, no sé, cantar d'algú informat. De fet, tinc un grup aquí a Sant Just, que es diu VNB, originàriament es deia Vidi and the Bobos, però hem canviat el nom perquè no tothom s'ha fet un tren amb aquesta nomenclatura, i llavors s'ha quedat amb VNB, i de fet hem actuat aquí a Sant Just ja 3 o 4 vegades a diferents festes. Crec que a la festa de la Pau, o alguna festa d'aquesta... Sí, a la festa del Mercat de Nadal, si l'han passat, a la festa del Comerç del Maig, i a la Ravella de Sant Pere, també. I som tots d'aquí de Sant Just, és una banda força gran, perquè som quan toquem, i som tots, som 10 membres, i jo soc la cantant, però també tinc dues choristes, una és la Montse Solànic, i una és la Mila Carrasco, que ara ens ha deixat perquè no pot compaginar-ho més, i després els altres Sant Just Tengs del grup són el Xavi Emma Carró, que és de la bateria, el Pep Moreno al teclat, el Javier Segovia al baix, el Bernat... el Bernat, com es diu, un home, ara no me'n recordo, ho sento, a la guitarra, el Pep Boucher de la trompeta, i el Miguel, el Miguel tampoc ho sé com es diu, no és de Sant Just, és de Sant Joan Espí, em sembla. Bueno, està adoptat, no? Aquí de Sant Just. Exacte, i que és també trompeta, i el David del Saxo. Doncs fem una família, eh? Sí, és una bona família, sí senyora. I fem versions de cançons pop, ens agrada molt la Amy Winehouse, també perquè el registre que té s'assembla molt al meu, fem vàries de la Amy, i, de fet, només cantem amb anglès, ara que hi penso, i també d'altres grups, com a YouTube, com a Sweat, Oasis, i... qui més? Cranberries, Radiohead... Bueno, són grups. Bones lòries. Sí, sí, sí. I vam començar fa un any amb aquests bolos, i ens agrada molt, i assajem... Bueno, algú és més professional que altres, diguem, però va néixer com un grup amateur de Sant Just, ens ho passem molt bé, i, bueno, de moment anem fent això. No sé si teniu propera data, ara que has dit això, el Mercat de Nadal, no? Hem anat participant, igual teniu... A veure. No espereu tornar a cantar alguna d'aquestes? Sí, esperem, esperem que ens cridin, de nou, perquè per les festes de la tardor estava tot tancat, ens han dit. Ara, com que s'han posposat, no sé si algun grup no pot venir, nosaltres ens oferim. Sí, de fet, que hem patit bastantes variacions i cancel·lacions d'activitat, aquest any han quedat una mica reduïdes a Sant Just el Carrer, que va ser aquest passat diumenge. Exacte. I crec que la propera gran activitat ja serà o el Mercat de Nadal, o alguna fira d'aquestes... Doncs potser tornarem a aparèixer. Abreguem. I, a part, per aquella gent que potser no t'hagi vist el escenari o no t'hagi escoltat, que ho publicarem a les nostres xarxes igualment, Sant Just Fever, són molt amics nostres, a part de la ràdio també, meus, i teus també. Sí, sí, sí. Això és una altra família, moltes famílies tens. Jo moltes, jo totes les que vull. Ja també tens un paper, un paperet, no sé si ens ha fes polers, clar? Sí, no, no, de fet, ja va sortir els primers capítols, però una mica... A veure, va sortir poquet. De fet, tinc dos papers, però com que vaig una mica disfressada... No se'n reconeix del tot? No se'n reconeix, però... El nostre grup, el VNB, surt el capítol de la festa d'Esquintero, que hi ha una banda que toca, i de banda som nosaltres. Som nosaltres. I de fet, hem gravat un tema expressament pel Fiverr. La cançó que cantem al tercer capítol del Fiverr, que és Malagueña Salerosa, l'hem gravat i sortirà a la banda sonora original del Fiverr, de la sèrie, sí, sí, sí. De fet, és El Pau Ardèvul, un bon director productor. És fantàstic. Ha sigut un esforç titànic el que hem fet, de banda aquesta temporada. Han treballat com besties tots, però sempre amb molt bon humor. S'ha portat l'equip d'una manera extraordinària, aquest noi, El Pau, però no només ell, la Cata també, i tothom que està implicat o ha treballat amb moltes ganes, amb molt d'acord, ha sigut una experiència molt bona. També faig un petit paper que encara no ha sortit, malauradament, com ja sabem, de moment ho han parat fins a nou avís, i no sabem quan fan aquesta festa premier, i a part quan seguiran publicant els capítols, que crec que hi ha molta gent que ho espera, malgrat la situació social i política, que a vegades treuen ànims, en l'hora de tirar endavant una projecció com aquesta, és que val la pena disfrutar-la, perquè és Fiverr, és per disfrutar-lo. És Fiverr, és per disfrutar-lo, és festa, festa. Exacte, aquesta buitantera, que és la que havíem de fer, i espero que facin. I per anar acabant, Viviana, et volia fer una última pregunta que penso, te l'hauran fet moltes vegades, però si em dius que no te l'han fet mai, m'emocionaré com et defineixes com actriu. Uf! O és una pregunta d'aquestes una mica potada. O què? No, mira, faré servir... Diguem que te l'han fet alguna vegada. És que no. Però crec que faré servir la definició que va... Sí, que va servir el meu... el que considero el meu manto, que és el Javier Galito Cava, que és un professor d'una tècnica... d'interpretació que és tècnica Meisner, aquí a Barcelona. Aclectica. Aclectica. Sí, jo crec que sí. Perquè m'atreveixo una mica amb tot. Andràvem amb comèdia, can, amb ball, amb tot. Sí, és que m'agrada... m'agrada... una mica tot, correcte. Perquè hi ha gent que digui la tècnica Meisner, no en sona. Jo no sé si vaig bé o mal encaminada, però alguna mica, amiga prúpera, que també s'hi dedica de forma totalment amateur, també. No sé si aquesta tècnica que et fa treure, diguéssim, les teves entranyes, per treure endavant un personatge o no va per aquí? No, no va per aquí. Aquesta seria més la tècnica de l'actor studio, que es basa en la memòria emocional, llavors has d'anar a buscar alguna experiència teva, per poder ficar-te en certes situacions, diguem. I la tècnica Meisner, en canvi, el que es fa servir és la imaginació. De fet, la definició de la tècnica Meisner és viure de veritat sota circumstàncies imaginàries. Llavors, hi ha veritat, perquè t'has de posar el 100%, però sempre tenien en compte que les circumstàncies són imaginàries. Mira, deixaria així l'entrevista, perquè he quedat perfecte amb aquesta frase final. Molt bé. Viviana, moltes gràcies per venir. A tu, fins aquí. A tu, molts èxits. Que vagi molt bé, i torno a repetir el 3 de novembre, podeu anar a veure l'obra. Afanyeu-vos, perquè les entrades s'acaben molt ràpid, i val la pena. Hi ha propers dies que hi ha vist que estan exaurides. Teniu passis que estan totalment plens, així que poden anar a veure el web de Tantarantana, a l'Àtica 22, per anar a veure aquesta obra que tenen encara uns dies, fins al propè... Tres. Sí, fins al llumenges. Fins aquest llumenges. Tots molts èxits, i en seguim veient, o per Sant Just Fiber, alguna de les activitats del poble sobre l'escenari, o també els escenaris dels teatres. Molt bé. Que vagi molt bé. Moltes gràcies Mireia. Adéu. Moltes gràcies. Moltes gràcies. I crec que ens haurem quedat més d'un i més de dos, si més de uns quants, amb ganes de seguir escoltant aquesta cançó, escoltàvem un fragment durant l'entrevista amb Viviana Zapa. Ella mateixa canta aquest cor de saup vagabundo, fa quasi un any i mig, més o menys que es va publicar aquest vídeo, el podeu trobar al YouTube, es diu Viviana Zapa, cor de saup vagabundo, i és un dels temes que va cantar els tallers de música. A les escoles, aquí, a Sant Just, així que m'ha semblat molt idònic i ideal, acabar aquesta primera hora amb aquest tros de cançó i amb aquest tros de dona, cor de saup vagabundo, us deixo aquest últim minut abans de les 6, i ens veiem a la segona hora amb les noies de la biblioteca i amb els nois de la tertúlia de cinema. En mi, meu coração vagabundo, quer guadar un mundo en mi. En mi, meu coração no se cansa de ter esperança de un dia ser tudo que quer. En mi, meu coração de criança. El Ministeri de l'Interior espanyol activa un nou dispositiu de seguretat amb l'enviament d'uns 250 antiavalots de la Policia Espanyola a Catalunya. Aquests agents servirien per rellevar alguns dels efectius que han participat en l'operatiu posterior a la sentència del procés, però també n'hi ha que es desplegarien, específicament, per participar a la Seguretat de la Visita del rei Felipciser dilluns i dimarts de la setmana que ve a Barcelona, on presidirà l'entrega lliurement dels premis de la Fundació Princesa de Girona. El Consell de Govern de la Universitat Autònoma de Barcelona