I tornem a ser un dimecres més aquí, ja sabeu que com quedar setmana us portem l'entrevista de la setmana. I avui ho fem amb una persona que té un vincle molt fort, podriam dir, amb dos àmbits, amb el cinema per un costat i el poble. En aquest cas, el poble va ahir, em sembla feliú de llobregat i si ho ajuntem, doncs parlem del cinema no cal. Tenim nosaltres a Xavier Vax, bona tarda, benvingut al programa, un plaer tenir-te aquí a Xavier Vax per fer un resum per ubicar els nostres ullens, programador, president i membre de la Junta de l'entitat de l'Associació Cinebaix, el que molts coneixen com a cinema, Guinard, de fet, és dels pocs cinemes locals que segueixen en peu i actiu, també en el vas llobregat, actualment, si no vaig arrada fa temps que no hi vaig, té sis sales, i per això també més aposteu d'una forma molt ferma, amb el cinema de qualitat, t'organitzeu activitats paraleles com aquesta mostra que parlarem ara, en fi, esteu molt actius per intentar que això no mori. Amb tot això crec que hem de començar per una fita bastant especial i és que l'any passat, el 2018, deu celebrar el cinquantè aniversari de l'existència del cinema. Bueno, estem a punt. M'altres vam més al 2005. Ah, d'acord. El cinema Guinard, per tant, el fonament del cinema és del 68, per tant, d'alguna manera és correcte que diem que estem als cinquanta anys, però diem que nosaltres estem recollint la memòria des del 2005, perquè una manera, encara que hem fet tot una exposició, que tenim el vestíbul, recordant tota aquesta trajectòria des de la fundació del cinema Guinard, i el que era la vida cinematòria que s'ha enfaliut, perquè hi havia 5 cinemes, i, per tant, hi havia una riquesa i una vivesa, i que ara, a alguna manera, intentem mantenir aquesta flama a través d'aquest projecte associatiu que cinevaix. Com heu mantingut aquesta flama, perquè sí que és veritat que hi ha hagut èpoques de realment una crisi d'estar a punt de tancar aquest cinema? Bueno, va tancar. El 2003 va tancar. El properament el cinema Guinard va fer feller d'econòmica producte dels avatars del cinema, que en aquell moment vol dir que es va crear a les afores de la ciutat, un centre no gaire gran, un centre comercial, però hi havia 11 sales, per tant, multiplex, que ni deien del cinema Yelmo, que això el va fer prendre la iniciativa de passar de 3 a 6 sales, i que entre aquest esforç financer i la ballada de públic que li va provocar el fet d'haver creat unes 11 sales a les afores de la ciutat, més modernes, i amb l'ambient dels McDonald's i el centre comercial, el va provocar una feller d'econòmica al 2003. Llavors va ser quan va néixer la plataforma ciutadana a favor de cinema, que van aconseguir convèncer l'Ajuntament que compres l'edifici, però només va comprar l'edifici, no només van compartir la plataforma però cinema amb associació, i aquesta associació va comprar a l'antipropietari un preu molt barat, els equipaments, les butàques, els projectors, la cafatera, tot. Llavors això ens va permetre tindre aquest projecte molt singular, que és un edifici municipal, però en que tot l'equipament és associatiu i per tant autogestionari. I això estem parlant de que reobrim el 2005, el 2005 neix a Cinebaix, a través de gestionar per l'associació Cinebaix, i la segona crisi forta va néixer amb el procés de digitalització, un moment en què va desencadenar que 700 sales de tot el país tanqueixin per la incapacitat de poder finançar aquesta renovació tecnològica per tindre una idea. Cada projecte valia 70.000 euros aquell moment, a més a més s'havia de xarxejar o cablejar tota la instal·lació, posar processadors digitals de so, una reneutramèndia que va provocar una de ballada important als centres de sovator locals, les moltes convenies o moltes cinemes van aguantar molt bé, perquè ho va financiar les distribuidores sovator les majors, cosa que no va passar amb els petitons. A nosaltres gràcies a una entitat com Copsi 57, que és una entitat de serveis financiès ètics i solidaris, ens van ajudar a finançar això, i aquí estem, aquí estem. Després de pràcticament 15 anys, estem a punt de 14, estem a punt de fer els 15, estem molt contents de com va, tenim més de 400 o 700 socis de la comarca, i això ens facilita aquesta viabilitat del projecte, que a més a més intentem tindre una programació diferent dels centres comercials, no només perquè són membres d'Europa Cinemats, que només hi ha 11 cinemes aquí a Catalunya que són membres d'aquesta entitat, el que vol dir que fem els 60% de pel·lícula europea, fem aquestes mostres per mantenir la diversitat. Ara m'esplallaria molt, però bàsicament aquest seria la idea, vam néixer voluntat d'una ciutadania de reivindicar el paper del cinem a la seva ciutat. Però de 15 anys, com a cinevaix, 50, diguéssim, des de l'inici d'aquest al Guinard, parla sovint d'aquest texit associatiu també de Sanfaliú, quasi podríem dir que és un dels peus que fa que funcioni, actualment, el cinevaix. Totalment, vam néixer a la pedofona, però no vam néixer per la gran, la vivesa o la riquesa de les entitats associatives, que van donar suport a aquesta iniciativa, i que una banda constituïda d'emociació sempre ens han recolzat amb el texit associatiu de la ciutat. I això ha fet que poguéssim consolidar la programació i, evidentment, un altre element clau, a part de ser una associació, el teu gestionari és el voluntariat, el 60% de les càrregues de treball del cinema és a través de voluntariat, encara que tenim persones contractades, el que vol dir que mostra que el voluntarià, la participació, l'associació, l'autogestió, en aquests moments és un ex vertebral de tot aquest projecte de cinevaix. I suposo que aquesta feina també amb comú o aquesta pinya que feu, tant amb voluntaris com amb treballadors, diguéssim, del cinevaix, fa que sigui possible, per exemple, les mostres de cinema que feu al llarg de l'any, que en teniu quatre, anualment. Exacte, sota el projecte de Mostres de Cinevaix, fem quatre festivals, un que farem ara el novembre del 7 al 17, que és del Festival de Cinema de la Maïterra i al Llavan, que és a l'originari, que va néixer el 2007. Aquest és el primer que vols fer, no? Sí, teníem un altre nom, perquè ho feien amb col·laboració amb Soda Pau, les companyes de Soda Pau de Barcelona, que deia Mostres de Cinema de l'Arapi de la Maïterrània. Això, en algun moment, van tornar a acabar a Barcelona i altres van continuar, i van prosseguir amb aquest primer Mostres de Cinema de la Maïterrània, i ara hem de ser enxamplats amb el Llavan, perquè hem de estar molt relacionats amb el que passa a Síria, Iraq, el Kurdistan, i per tant, que ja no és pròpiament Maïterrani, però que, a mi té una influència molt gran a la Maïterrània. I llavors, ja hem anat, que ja serà el tercer any, que hem enxamplat aquesta mostra, i a part de la Maïterrània, el Genè, Femàcia, el Mars Femviatino Amèrica i el Maig Femàfrica, que també són espais, sobretot l'objectiu és protegir i promocionar la diversitat cultural. Per tant, sí que és veritat que pel·lícules asiàtiques n'arriben, però en contagotes, i evidentment sempre són el Xina, el Japó, Corea del Sul, però als altres països Índia o en aquestes repúbliques que hagi d'aquistar, és evident que són inexistent en el món cinematogràfic. Allà, el Tino Mèrico ens passa bastant, arriba molt a Argentina, però pel·lícules diem de Guatemala o de Colombia, és molt escàs la seva presència, i Àfrica és inexistent, és un continent invisible a la cinematografia. Per tant, hem pogut intentar, enxarxant-se amb altres festivals i facilitar-hi, i fer possible que aquesta mostra reculli quatre festivals i que, a una manera, aixampli tota aquesta producció cinematogràfica, perquè a Europa ja la fem dient setmanalment, com que són membres d'Europa Cinemals, no tothom s'ha de dir que fem el 60% de les sessions que fem els caps de setmana, són de producció a Europa. I quan ens permet hi ha alguna manera de cobrir Estats Units, és evident que ja és molt visible, però la Tino Mèrica i Àfrica són país, són continents clarament invisibles en el món de la cinematografia. L'entenc que el cinema també Europeu el rebeu d'una manera o el obteniu d'una manera una mica més fàcil que no pas les pel·lícules que projecteuen aquestes mostres, per exemple aquesta que ens toca ara més a prop, la mostra de cinema de la mediterrània i del llevant, com us nutriu per projectar aquestes pel·lícules, i a més, entre altres, també intenteu portar directors, autors, documentalistes, que són creadors o partícipes d'aquestes pel·lícules documentals, com creeu tot això de creació? La primera és la selecció, que és el que fem, posant-ne a festival, fem el festival de Tarifa, que és el referent, sobretot per a cinema africà, pràcticament no existeix, que és el festival que ens volem alimentar, excepte que no siguin europeus, però Tarifa és un referent per a nosaltres clar, pel sud de la mediterrània, perquè és africà, no divideixen el continent africà com nosaltres, no dividim el sud de la mediterrània i ho fem a dintre de la mostra de la mediterrània, i el que diem l'Àfrica subsegarà, ho fem pròpiament com a Àfrica. Llavors aquest és un referent. Màleg és un altre festival, amb el qual pel·lícules de tínos americans és un punt de referència, i sobretot Sant Sebastián, que tenen una secció, que es diu Horizontes Latinos, que hem estat recentment, i que d'alguna manera, hi ha les pel·lícules que podem visionar, que són una setmana i mitja molt intensa, però que ens permet veure la collita o la selecció que hi fan, que per tant això ens alimenta amb bastantes possibilitats el festival. L'altra està molt al tanto del que passa amb els festivals europeus, Cans, Venècia, de Lins, Londres, tot això estem molt al tanto, perquè pel·lícules que d'alguna manera es puguin encabir, i veure qui les distribueix, normalment són distributors europeus, cada vegada hi ha més tendència que hi hagi acords amb distributors espanyoles, i això ens facilita molt la feina. Tot això és molt car, molt car perquè ser primícies, per exemple, ara amb la mostra de Mediterrània, a la secció oficial, que seran 16 pel·lícules, totes seran estrenes de Catalunya, i quatre delles seran estrenes de l'estat espanyol que no s'han estrenat. Per tant, aquí això escotitza l'Alça, perquè el fet de fer una premier, per fer una anècdota podríem dir que a Sant Sebastià s'ha fet dues matins, dues matinals, amb trobades entre festivals per veure com s'assoluciona aquesta lluita, aquesta competència, i poder passar a la cooperació i a la col·laboració, la lluita per les primiers. Qui fa una estrena a Espanya està al top 10, per dir-ho així. Per tant, nosaltres vam aconseguir tindre quatre estrenes de l'estat espanyol, vol dir que, i al revés, el fet que algunes de les pel·lícules que volíem seleccionar la portin al festival de Sevilla, que és el cinema europeu, i que l'altre la volíem portar, no ens la deixen portar, perquè tenen prioritats als de Sevilla, que no nosaltres, per categoria de festivals. Tot això és realment una estada molt dedicació, amb rigor som una comissió amplia, que permet parar les antenes a diferents llocs, acabant, diguem, compaginant, i acabant, a més de tot això, visionant-les en els festivals o aconseguint, possibilitat de poder fer una visibilització de la pel·lícula online, que això a cada dia es fa més, que és molt rigorós, però que alguna manera t'ho permetin, perquè puguis veure la pel·lícula i seleccionar-la, i llavors tota aquesta feinada acaba concretant-se en fent una selecció i poder-la oferir al nostre públic de nivell comarcal, i per encara que, bueno, tothom qui vulgui vindre, de Barcelona també estan invitats. Has comentat diversos temes que també m'interessen i voldria comentar, no sé com estructurar-ho, però t'han preguntat que no sé si estaràs d'acord que un dels reclams o un dels detractius en concret, ara, aquesta mostra, de Mediterrània i allavant, és el fet de, precisament, aquesta participació de directors o documentalistes o autors. No sé si és així o hi ha altres reclams, diguéssim, pels quals la ciutadania hi va. O sigui, primer la selecció, que siguin pel·lícules de qualitat, que han estat seleccionades a diferents festivals, portarem pel·lícules seleccionades a Càncer, a Venècia, a Berlín, a San Sebastián, i algunes d'ells seran estrictament amigudes, o algunes de Toronto, que, com que no passar per aquests festivals, ni de San Sebastián ni del Semincio Avaliadorito d'Europa, les estrenarem directament nosaltres. Sí, són totalment desconegudes. Desconegudes, a Catalunya segur, i ha dit que algunes, ni el rest de l'estat, perquè no passen ni per San Sebastián, ni per Sevilla o Valladoli, que són els tres festivals referents de més qualitat. Llavors, el tema dels directors va acompanyat que podem seleccionar aquestes pel·lícules. A part de la tracció que puguem a la invitar directors i directors, també fem la invitació a persones rellevants que ens puguin parlar de temes. Per exemple, Irán, que portarem quatre pel·lícules, i ara, dintre de la secció de Focus, el país invitat, no tindrem la possibilitat, de moment, de tenir cap directora ni director. I, com ens portarem un esper que ens parli d'aquesta producció, no només de cinematogràfica, sinó de la situació del país, que és un país que està amb el punt de mira de molts conflictes i que, per tant, ens interessa molt veure dintre d'aquest context social i polític, que és la seva producció cinematogràfica. I el mateix es passa amb la immigració, amb la directora, que és la Taverner, que és la perícula Verados, però també, acompanyada d'una periodista, que alguna manera explicarà el tema de la immigració, que ja és esperta amb el tema de l'administració, el tema del Marroc, com contextualitzar totes aquestes pel·lícules que farem, o d'alguna d'elles, que parlen d'aquesta temàtica. Llavors, tota aquesta combinació de directors, directors, gent experta, professors i periodistes, ens ajuda a configurar una proposta que, junts, amb un suplement que fem, que és de les companyes de la directa, que és un encartable de 16 pàgines, on aquests temes que voldríem parlar dintre de la cinematografia, i no ho podem fer-ho, perquè sempre llimen, és un país que està en plena guerra civil, la poc una de les pel·lícules que tenien, quasi empareulades, vind per producte del conflicte bélic, que és molt intens, no la podrem tindre, però a mi intentarem parlar dintre d'un dels articles, d'una persona experta, ens expliqui què està passant, i contestes de realitzar, per tant, al tot aquest tema del metge d'Orient o del Llevant, i de la Meiterranya es pugui, d'alguna manera, contemplar amb la visió amplia. Per exemple, a tu us portarem pel·lícules de pràcticament tots els països de la zona surta del Meiterrari, Marroc, Argelia, Tunícia, Líbia, que és un país que està en conflicte obert, una pel·lívia de Líbia, Egipte, de l'Ivan, del Kurdistan, de Síria, d'Iran, i d'Arabia Saudita. Una de les poques pel·lícules d'Arabia Saudita, també igual que l'Ivan, la podem tindre aquí, que va passar per Veneixi, i la podrem portar directament cap aquí. Per tant, tot aquest ventall, aquesta diversitat, tota la meitat del món, excepcionalitat de portar pel·lícules logistes, jo crec que és el que ens ajuda a traure a tot un públic cinèfil, però també interessat en la qüestió social, política, i que alguna manera podran veure reflectides a través de la cinema, unes altres mirades que ens ofereixen a les directors i els directors d'aquests països. Sí, crec que una mica en definitiva seria la tasca que fa... Que feu, des de cine, vaja amb aquestes mostres una mica un altaveu, sobretot d'una crítica social, real, malauradament, sent la que és, que són morts, són immigrants que no poden arribar a creuar, perquè, entre altres, comentaves aquest documental... Bueno, aquests parados... Exacte, parados que no sortia, no? És a dir, el paraigua sota el qual presenteu aquestes mostres, en concret, aquesta a la Mediterrània allavant, és una mica una crítica social actual, és a dir, és el que està passant, les notícies no, a vegades sembla que només veient unes notícies, ja ha passat el fet, però continua passant, no? I al final el cinema és una manera de deixar constància que allò està passant i segueix passant, tan a prop com a l'altra costat de la Mediterrània, no? Sí, aquí uns quants quilòmetres. I, a més, aquesta idea, que és una visió, normalment, la secció oficial és només directora o directors d'aquests països, d'alguna manera, per tant, és una visió més original o més propera, treballada, que va de los periodismes, el que ha fet, mira, això és des de fora, sí que és veritat que fem una secció que diem des de l'altra riva, que és pel·lícules sobre aquesta temàtica, feta sobre el sud del Mediterrani, però fet per directors i directors d'aquí, perquè hi ha molta gent interessada amb el que passa allà, i ho van, ho reflectegen, i després ens ho expliquen. Per tant, ja intentem complementar aquesta visió, però, clar, el que crec que és atractiu és que són directors i directors d'aquests països, i que, d'alguna manera, ens ofereixen la seva visió pròpia, i, per tant, diem, té aquesta frescura o aquesta originalitat, o aquesta contextualitat, i aquesta riquesa, que, d'alguna manera, treballen a llarg temps, i, com tu deies molt bé, aquesta continuïtat. No és allò d'una cosa, diem, exclusiva, que es crida molt l'atenció, però que, en canvi, allò és una cosa d'anys, i que, d'alguna manera, ens ho manifesten a través de vades en documentals una mica més històrics, o a vegades, abans, com a la pel·lícula de Lluvia, que és un equip de futbol femení que intenta sortir d'aquesta angoixa i d'aquesta situació de guerra viva, i que les noies, en aquest cas, ho fan a través d'un equip de futbol, en què les veuen la discussió de la gravetat de la situació del feís, però també de la qüestió de gènere, que, d'alguna manera, com intenta superar-ho, ha de ser una victitud molt patriarcal, i, per tant, de violència de gènere molt manifesta. O a Arabia Saudita, que ha fet una pel·lícula a Arabia Saudita, que encara t'ho fa uns mesos, que ha figurat un cine perquè no hi havia cap cine a Arabia Saudita, doncs podria fer una pel·lícula d'una directora que ja va ser una pel·lícula que ja ens havia arribat i vam portar la mostra que es deia la bicicleta verde, que havia tingut un recorregut, jo crec, molt lluable. Ara ens podrem estrenar aquí, a Catalunya, un candidato perfecto que també és de la mateixa directora, que és de les poques produccions, o la única producció que s'ha fet a Arabia Saudita. Per tant, tot això és el que, d'alguna manera, que volem posar en valor, no tan... evidentment l'excepcionalitat de buscar coses que són molt difícils de veure i quasi únicas, però també pel·lícules tunisianes, que hi ha una producció molt... molt... molt intensa i molt més àmplia, sueleccionar aquelles pel·lícules que han estat prèviament seleccionades a festival de molt nivell, i poder-les oferir al nostre públic. A través d'aquest festival, que l'he explicat en 100 minuts, el trio, no? Reveu sempre i quan es pugui, en funció de la situació política geogràfica del país, que deu ser tota una fita aconseguir aquestes cintes. Estan parlant de realitats, la realitat, per exemple, en aquest cas, del Mediterrani, del que succeeix, i una altra realitat paral·lela, que la vivim bastant aquí, no? És el fet que la gent ja, crec que a poc a poc, deixa els llibres i se'n va les tablets, deixa els diaris i se'n va el ordinador, i deixa d'anar una mica del cinema i es connecta a Netflix, a HBO, a TV3 de plataformes, a Amazon Prime, que també ofereix plataformes que sense anar, i pagant una, realment una quantitat molt ínfima, t'acosten pel·lícules. Deixem-ho així, perquè les que es projecten, i es veuen en aquest cas, en aquesta mostra, o en alguna de les quatre que feu el cinema, és difícilment es pot trobar, per exemple, en aquestes plataformes, entenc. Jo crec que sí, que va dir que ja estan entrant més, per un procés, però no ofereixen aquest tipus de pel·lícules del sud del Mediterrani, o pel·lícules ja tinyo-americanes, també n'estan oferint. Però nosaltres intentem les últimes produccions, per dir-ho de manera, per tant, són coses, diem, recents, per tant, juguem amb aquests aquells abans, aquestes dos tallers grans que s'han fet al Festival de San Sebastià sobre com cooperar entre festivals. També podem gaudir, ho dic des de Cinebaix, que anem a aquesta, com que és una problemàtica seriosa, del tema de la col·laboració o la competició entre festivals. Aquesta vegada farem una cooperació amb 3 festivals de cinema, amb el de Tarifa, que és pel·lícula africana, amb el Festival de Àsia, el Film Festival de Barcelona, que ens oferirà, ens aportarà 4 pel·lícules d'Iran, i amb el Festival de Cinema de Kurdistan, de Barcelona, que ens portarà una pel·lícula i un director de Kurdistan. Per tant, aquesta idea de cooperar més que competir és un ésvertebral en aquest cas del projecte, perquè ens permet tindre pel·lícules que gent més especialitzada que nosaltres ja les ha seleccionat, que nosaltres les visionem, que les compartim a més, i a partir d'aquí som capaços de dir, són mereixadores o adequades o adients per poder-les fer amb el públic del festival. Per tant, aquesta idea de fer parlar amb les plataformes, que és un tema molt viu i que està canviant, que jo donaria per un programa sencer, perquè és un tema d'una profunditat i una riquesa. Hem vist com a Disney ha comprat focs, focs desapareix, l'única oficina que hi havia a Barcelona la tanquen, per tant, hi ha com una concentració que va més forta, i això és producte de la resposta de Disney davant de Netflix, perquè intenten, l'ajuda està pels continguts, no és tant per la tecnologia, Disney té capacitat tecnològica per fer una plataforma tan potent com Netflix, i ho està fent. Però vull dir, qui té els continguts, qui té la capacitat d'oferir material no la dos, és el que alguna manera pot acabar guanyant. I això és una mica el que intentem fer a Cinebaix. Oferir pel·lícules que no tindran en un moment ni a Netflix, ni tampoc la tindran als centres comercials, i això ens té un valor diferencial per dir-ho així, però que fem allò que no fan els altres, o intentem fer o portar perquè aquests buits, aquesta invisibilitat de pel·lícula africana, també ens empobreixen, i aquests seria la nostra voluntat. Enri 15, amb les visions d'aquests productors, directors, directors de tota aquesta situació, que d'alguna manera o altra ens acaba afectant, perquè tot el que està passant al Marroc, al Gèria, a Líbia ens acaba afectant pel tema de l'energia, pel tema de la contaminació, pel tema dels migrants, pel tema de la indignitat que ens genera viure aquesta gent amb aquestes condicions i que han de fugir i moure en el travesant aquest pont de Marblava, que acaba sent un ateú. Per tant, tot aquestes qüestions que alguna manera també ens afecten, intentem mostrar-les amb les visions i amb les produccions dels propis directors i directors d'aquests països. I parlant de, diguéssim, des de la basant, de les expectatives, potser del cine baix, a nivell públic, és a dir, la gent que ve tant a les mostres com habitualment al cinema, realment afecten aquestes plataformes que ara comentàvem al fet de veure menys públic a les sales de les cinemes? Nosaltres, curiosament, va haver un moment, perquè parlem de la comarca, quan va néixer l'esplau, que és un cinema dels més budents d'Europa, que està obligat a coronar allà, 28 sales i tal, la gent fa 5 anys d'això, ens treu... Doncs no, no només no ens ha treu públic, sinó que hem anat augmentant, perquè fem aquest tipus de programació que és diferenciada, respecte, perquè, clar, nosaltres no fem cinema comercial, que fem, evident, farem, ara estrenarem Jokers i estrenarem... estàs sempre Ixomi, que és una producció xinesa que tothom la qualifica com la pel·lícula de la dècada. Però vull dir, fem cinema europeu, d'aquest dilluns vam fer un ballet, aquest dimarts que ve, farem una òpera en directe, fem cinema infantil en català, per poder promocionar les pel·lícules que es pagin en aquesta condició, fem la mostra educa, fem cinema i educació, que acaben passant més de 8.000 alumnes, que ho fem per a totes, que els alumnes i els centres de dius puguin veure cinema centrat en el tema dels drets humans, de grans dies multinacionals, sinó de cinema que els alumnes no estan acostumats. Per tant, tota aquesta producció fem cinema documentat, que és que presentem una pel·lícula i un llibre, per en tota aquesta diversitat, i aquests quatre festivals, que d'alguna manera ens fan s'enxamplar tota aquesta diversitat. I això fa que, any d'any, anem crementant el públic i crementant els socis. Per tant, ni els grans multi-sales ni els grans plataformes entre tres públics. Per tant, hi ha un públic fidel i ha dit que anem creixent de socis, que anem traient de públic, i que això fa que aquest projecte sigui viable i sostenible. Això sí, és veritat, a base de la participació, el voluntariat i, evidentment, el suport que, en aquest cas, ens dona Europa Cinema, a l'Ajuntament de Sant Feliu i una entitat com COP57, que ens ajuda a quan tenim que fer grans inversions donant-se credit per poder-les tirar endavant. Per anar acabant, que ens queden ja els últims minuts, una pregunta crec que sempre hi ha preguntes obligatòries, a les entrevistes. De fet, al principi, fora de micròfons, et deia, a veure si et faig alguna pregunta que encara no t'han fet, perquè a vegades és complicat. Una pregunta que segurament no has escoltat mai, ironicament, quin futur veus pel cinema? Veus, en general, pel cinema local, que, òbviament, en aquest aspecte, per toc, el cinema baix, l'antic cinemaginar, però, en general, parlant de cinema local, com ho veus, de quins anys? Jo crec que a les distribuïdores i les productores de cell, s'han donat compte de la gran error que han fet de dir, pensar, que els cinemes locals, que el que seria els cinemes de ciutat o de barriques d'ahir abans, de... i deien que eren prescindibles, que per la seva capacitat de negoci amb missió de negoci, eren prescindibles. Jo, a vegades, s'han donat compte que tot un sector de públic, que, a vegades, jo faig la broma sempre, que, a vegades, alguns de les nostres productes diuen, podem vindre amb sabatilles, i dic, home, perquè coinciden que és com una estància de casa seva. Dic, no cal arribar a aquest extent, podeu vindre, però podeu arreglar-ho, i fem així una mica de petxoca, no? Però volem dir, aquesta gent que no té cotxe o que no té voluntat de fer servir-me ser a cotxe, que no els agrada en els centres comercials, que els agrada el tema de la proximitat. Tot aquest públic se l'han perdut. I abans, d'alguna manera, les estem donant una alternativa, i, per tant, una possibilitat de costar-se... Ara desobeus les quatre senyores d'una certa edat, que es muden, que venen al cinema. Tot això que és... Aquest públic no anirà a els centres comercials. Per tant, el fet que puguin possibilitat de veure òperes en directe de la Coll del Faust, és un programa molt racit, tenim més de 60, 160 persones en una sala per veure una òpera en directe. El tema de l'educació, que el connecta als centres educatius, tot això té un futur que jo crec que han despreciat tant les plataformes com les grans distribuidores, perquè el cine té aquesta tradició. I segurament, el tema de les plataformes, ara ho veiem com una cosa molt grossa, però està claríssim, Netflix ja ho està fent, que és la més potent o la més clara, està comprant sales a Estats Units i a Londres, a Iaglaterra, i comença a arribar a acords amb sales de cinema, per exemple a Barcelona en Verdi, o a Santiago Composter, per una manera, oferir les seves pel·lícules que ofereix també en streaming o en la seva edad. O sigui, si com que ells són negociants i no són espavilats, alguna vegada saben que no tota la gent que li agrada el cinema acabarà veient en plataformes, sinó que els agrada veure en pantalla gran, també estan obrint les seves produccions, que es puguin veure amb el cinema. I sobretot la tecnologia, ara no me'n rollaré, però la tecnologia està confluint que el que es pugui veure al cinema a casa ho puguem veure també en pantalla gran i en quasi directe. Per tant, tot això fa pensar que el cinema de pantalla gran diem que diem tradicional, però diem pantalla gran per diferenciar-nos a la pantalla pitjana o petita, té un futur jo que estic gran i viu. Optimista, no? Optimista. I si a una manera, les entitats culturals d'aquest país o dels diferents països fessin com en l'Héroe, que d'alguna manera no hi ha municipi o la França, que es consideren que és una qüestió d'estat que el cinema francès es vegi, el cinema francès a França té quasi el 50% de quota de pantalla, cosa que és impensable al cinema espanyol aquí. Per tant, aquesta idea de que no es tanqués producte de la renovació digital i de protegir-los, i tu te'n vas al primer poble més petit com és prat de millor a França i tenen un cinema amb totes les condicions tecnològiques fanòperes. Per tant, aquesta voluntat també de com a política, perquè això genera feines, genera directors, electricistes, càtering, i tot això genera molta riquesa. Si això us vegués com aquesta manera, doncs ja seria esplendorós. Doncs quedem amb aquesta visió optimista i esplendorosa també, de cara al futur del cinema, per molts més anys, també, de cine baix, que vagi sumant anys, i que segueixi rebent mostres tantes com públic, segueixi assistint al cinema de Sant Fàliu. Moltes gràcies per atendre'ns, fins aquí, avui, s'havia un plaer i ens veiem molt aviat. Una abraçada. Moltes gràcies. Gràcies per atendre'ns. El condi és el mercat, el capravo petit, el capravo gran, l'arbolari del carrer Raval i l'arbolari Coses bones de Salvador Escriu. I també el podeu portar diumenge amb el mateix horari, el consum de Salvador Escriu. El rebós de Càrites de Sant Just us porta aquest cap de setmana de Nadal. Tres minuts per les 6 de la tarda, ha fet aquesta entrevista de la setmana a casa. Sabeu que tindreu també publicada l'apartat dels magazines dins del ràdio d'Esvern.com, volia dir, i la podreu recuperar sempre que vulgueu per tornar-la a escoltar. Espero també seguir parlant amb Xavier Vax, el president de Cinevaes per les properes mostres de cinema i també us animo a que doneu un cop d'ull, també aquesta mostra de cinema de la Mediterrani que tenen una programació bastant excepcional, com deia Xavier Vax. A més comença el màgic que teniu a temps. Escolta'm ara aquesta cançó Ain't no mountain high de Marvin Gaye, juntament amb Tami Terrell. I seguidament ens veurem a la segona hora, amb aquesta tertúlia de cinema, ja us deia que avui és una terra assimil ostatrament cálculat. I love to keep me from death and to you, baby Oh, no, darling No win, no rain All wins a pole And stop me, baby No, no, baby Cause you were my love If you'll ever get trouble I'll be there on the double Just send this from me, oh baby My love is a lie I'll be down in my heart, although we are miles apart If you ever need a helping hand, I'll be there on the double I'll never find it again, don't you know that there ain't no mountain high enough Ain't no valley low enough, ain't no river wide enough Even if I'm getting to you, babe, don't you know that there ain't no mountain high enough Ain't no valley low enough, ain't no river wide enough Ain't no mountain high enough, ain't no valley low enough Ràdio N'espera, pura, ara és tot de la ciutat, Ràdio N'espera, la cultura de mi pura Bona tarda, us informa qui li en sabria Bona tarda, us informa qui li en sabria Clara punca tí, alerta que el rebuig de les autoritats, polítichals, britàniques a tramitar l'Euroordra de detencions cont'ella, no és definitiu, Eva Conta L'ex conseller a punta cada moment queda aturada Són declaracions en una entrevista que podeu sentir integrament el Catalunyaartnit a partir de les 9 D'això no és que hi hagi hagut un vídeo per part dels jutges, és simplement que si jo entenc que això és una parada administrativa, a l'espera ...a l'espera de que el jutge corratgeixi els documents canviats. Podria ser que els pogués corratgi, no ho sé, ja no ho puc donar per... el meu advocat no ho dona... ...per liquidat, això, ni molt menys. Després d'analitzar l'euroordor enviada pel Tribunal Suprem espanyol, la policia britànica la considera desproporcionada i dona l'oportunitat a la justícia espanyola a portar més informació.