Entrevista a membres del projecte 'En bici sense edat' - 13/11/2019

I used to think maybe you love me, now baby I'm sure. Doncs com cada dimecres tenim l'entrevista de les setmanes, ja sabeu què és aquest espai que reservem per temes d'actualitat, i avui ho fem amb un projecte que literalment va sobre rodes. Us parlo d'envisi sense edat, un projecte sense n'hi hem de lucre, que convida persones d'edat, gent gran, a recórrer en un principi la ciutat de Barcelona i ara també a recórrer els carrers de Sant Just sobre rodes. Per això tenim avui l'estudi bastant ple, obro els micròfons de tots, començo a presentar, no sé quin ordre fer servir, que seré per el coordinador del projecte envisi sense edat, que és Carles Sánchez. Bona tarda, Carles. Hola, bona tarda. Benvingut a Rai d'Esvern, tenim també amb nosaltres el tècnic de mobilitat de l'Ajuntament de Sant Just, Joan Ramon Fabra. Què tal, bona tarda. Bona tarda, tenim també el president de Sant Just Solidari Lluís Casals. Hola, bona tarda. Bona tarda, benvingut, i també tenim un voluntari del projecte i també responsable de les relacions de l'Atlètic, del Club Atlètic de Futbol d'aquí de Sant Just, Toni, ho he dit bé o no? Perfecte, molt bé. Bon dia. Bon dia, bona tarda. Bona tarda, benvingut al programa. Com deia, com que tard tenim aquest espai de dimecres, aquesta entrevista de la setmana. No sé si molts ullents dels que tenim coneixen o no aquest projecte d'envisi sense edat. Tinc moltes preguntes a fer-vos a tots, però si et sembla, Carles, comencem per tu i ens ubiques una mica en què és aquest projecte, potser d'on sorgés o quina està l'allavor que ha creat aquest projecte. Doncs mira, com bé has indicat, doncs, envisi sense edat, és una iniciativa que, a mitjançant, doncs, un programa voluntariat vol, té com objectiu, retornar a la capacitat d'anar amb bicicleta, a les persones grans, o amb discapacitat, que ja no poden fer-ho o no han pogut fer per elles mateixes. I, aleshores, per fer aquesta acció, utilitzem uns vehicles, que són uns tricicles, es diuen Big Show o Trishow, també, però que estan especialment adaptats a les necessitats d'aquestes persones grans, sobretot amb seguretat i comoditat, tenen un accés fàcil amb ell, tenen cintura de seguretat, tenen una manteta per tapar-se, capota, i sobretot tenen assistència elèctrica, perquè, clar, anem tres persones, i llavors, si no, el voluntari, en segons quines circumstàncies, no podria fer-lo avançar, no? I va començar l'any 2012, Dinamarca, d'una manera, doncs, Ole Causon, que és el fundador, es va anant amb una residència, tothom utilitza molt la bicicleta, com a mitjà de transport, i va detectar que les persones grans li comentaven que trobàvem molt a faltar anar, no? I, aleshores, es va posar en contacte amb una empresa, vam buscar un tricicle que pogués combinar, va començar, i, ràpidament, a l'Ajuntament de Dinamarca va veure el procés, que era molt, molt beneficiós, perquè no és només tu, per tornar a la capacitat de la gent gran, no? Però, alhora, estàs fent un acompanyament, són persones que moltes vegades estan molt ben cuidades, però estan molt sols, i l'emoció que tenen de sortir, de tornar a connectar amb el seu entorn, d'interactuar amb el voluntari, no som com els tricicles que veiem, i les persones van davant, i pots anar xerrant amb elles, et van explicant, i un intercanvi generacional, i és tan beneficiós que, ràpidament, es va estendre, van crear l'entitat Cycling Without Age, i es va anar a escampar al món. Actualment està a 40 països, hi ha més de 2.200 ciutats que ho tenen, i aquí a Espanya va arribar el 2016, a Marialissa Ojeda, que és la coordinadora de Barcelona, va conèixer aquest projecte a Holanda, que va estar estudiant allà, i es va posar en contacte amb l'Ajuntament de Barcelona, i, mitjançant Biciclot, que és l'entitat sense l'indelucra, que ho va acollir, van fer una prova pilota al final del 2016, i el 2017 va començar, per fer el voluntariat, i aleshores m'he adonat que és tan beneficiós que vaig decidir part del meu temps de voluntariat, a part de ser conductor, i també professor de conducció de tricycle, quan hi ha nous voluntaris, de fer que s'escampés, i he anat aquí s'enjust a intentar-lo, també als pobles del voltant, i fins aquí hem arribat, i ara, si vols, continuem. Un dels vincres pels quals he pogut arribar s'enjust, és a través de Sant Josuidari, perquè jo també tenim a Lluís Casals. Quan veu rebre aquesta notícia, com ha anat el fet de saber que això arribava i que vosaltres us voliau implicar? Fa un temps el Carles es va posar en contacte amb nosaltres, i ens va explicar aquesta iniciativa, aquesta possibilitat. Sempre hem estat oberts acollir aquelles iniciatives de solidaritat que sortissin de Sant Josuidari, i és de radera, perquè va sense costat gent per finançar coses. La gent viatja avui pel món, va tot arreu, i llavors s'enamoren dels rups de gent que coneixen en països. En països en baix nivell de renta, i venen aquí volguent solucionar coses, que a vegades és solucionar la pròpia sí que triu de la gent que es conegut, no solucionar cap problema real, la cooperació és una altra cosa. I quan ha vingut gent amb projectes a Sant Josuidari, i amb un equip de treball d'arredera, amb un responsable i voluntari d'arredera, sempre hem estat oberts acollir-lo. Per exemple, que sé, quan van venir l'Isabel Ortuño, l'Abregulló, que venien d'hospitalet, i el Guàldem, i ens van presentar la possibilitat que ells treballaven amb soliditat amb el Sàhara, i es va unir amb ells tot un cop de gent, vam estar molts anys treballant amb els refugiats saharauis. I així va dir, ha arribat el Carles, amb una il·lusió, una empenta i una capacitat de treball, que ens hem quedat amb la boca oberta, perquè en el moment que vam començar a parlar amb ell, i vam dir, doncs vinga, va, som-hi, l'endemà jo tenia 5 vells, tal, qual, bomb, bomb... Escolta, i va dir, tio, molt bé, no? I res, que ens hem posat les piles, i amb una il·lusió extraordinària, que després de tants anys, a Sant Just, tinguem el primer projecte d'aquí, local, no? Nosaltres pensem que cada societat té les seves cicatrius, no? Nosaltres treballem, principalment, a Nicaragua, que Moapa també ha canviat, són països, per exemple, ha canviat, que no tenen res, els països més pobres de l'Àfrica de l'Ouest, però els avis estan cuidats, els avis estan en les famílies, són les persones més respectades de la societat, i això també passa a Moapa, no tenen res, però els avis estan integrats de la família, estan integrats de la societat, i són referents, referents de sabidoria, un valor. La nostra societat té aquesta faria oberta, aquesta faria oberta de la ignorància, el desplaçament de les persones rants. Per tant, pensem que... que aquest... aquesta iniciativa és un camí de començar a passar d'aquesta farida cicatriu, no? Els països són lleigos els cicatrius són maques, que recorden problemes resolts, i no ho resoldrem tot, però és una iniciativa magnífica i que ens ha semblat que incideix en un problema real de la nostra societat i crea voluntariat de Sant Just al respecte d'això, i amb la capacitat de treball que ha vingut el Carles, doncs estem contentíssims d'acollir-los a Injust Sovidari. En parlarem també amb el aprofitant, que tenim també un dels voluntaris de Toni, abans deixem parlar amb el Joan Ramon, amb tècnic de mobilitat de l'Ajuntament, que ha passat per aquí. No és un ordre, Toni, tinc ganes de parlar amb tu també. Quina part... Quina implicació ha tingut l'Ajuntament, a l'hora d'acollir aquest projecte, que va fent poc a poc? Una mica a nosaltres ens va passar una mica més, com Sant Just Sovidari, o sigui... Veurem molts més del Carles, no? Quan va vindre a visitar-me i em va explicar el projecte, de seguida... ell em va explicar que hi havia hagut un petit intent, però que no va acabar de res així, llavors vam... vaig recollir tota la informació i vaig veure dues coses molt clares, des d'un punt de vista de mobilitat, a mi m'interessava, perquè penso que és un projecte que l'Ajuntament serveix per visibilitzar la importància de la bicicleta, i amb això estem, no?, a veure que la gent no sols només hi poden anar amb bicicleta al jovent i que hi ha aquesta idea, que jo bicicleta només podré anar, si tinc 20 anys, no?, i el fet aquest, de que la bicicleta serveixi per aquestes altres coses, de contextualitzar, com deia també, des de Sant Just Sovidari, aquesta falta i crear aquests punts, també, entre el jovent i la tercera edat, és aquelles coses que s'ajunten tota una sèrie de requisits que ens va semblar molt interessant. A partir d'aquí, vam anar veient com podíem enfocar, perquè l'administració, com tal, és complicada de gestionar, temes subvencions, temes d'això. I vam anar lligant, de mica en mica, un entrellat, vam anar arribant a conclusions, també que, des d'un punt de vista de que, a darrere de la associació de la bicicleta, pogués haver també una associació més potent, també hi he conegut de l'Ajuntament, pensàvem que això facilitaria moltes coses de poder relacionar-se amb l'administració, més fàcilment, visibilitzar també que no és un projecte només, sinó que és un projecte més gros, que hi ha més gent implicada, i tot això el que fas és garantir un interès més gran de l'administració, que és el que també ens interessa, i de la resta de la població. A l'inici hi vam anar plantejant com fer-ho, i en aquests moments estem en la fase de lligar la fórmula jurídica conveni amb la entitat senyor solidari per tirar endavant, estem, diguéssim, jo crec, amb la directa posada, fent servir els temes aquests. Bueno, que a part del suport de l'Ajuntament, primer, per ajudar a detectar on podem anar a ajudar, perquè coneixem les residències, i també el tema de mobilitat, ara mateix és en publicat la nova normativa, doncs, clar, quedarem, dissenyarem les rutes amb vells, però a part de tot aquest suport de l'Ajuntament, clar, hi ha el més important, el més important, però bàsic per poder fer-ho, que és la finançació d'altricicle, perquè són molt cars, són uns equips fantàstics, molts segurs, molts fiables, però tenen un cost molt molt alt. De quin impor estaríem parlant? Doncs estem parlant d'entre 6.500 i 9.000 euros. Per cada tricycle? Per cada tricycle, sí, estem parlant. I, a més, el nostre poble té la característica meravellosa. Que no és pla, no? Que no és pla, i aquí anem bastant lligats, i aleshores hem d'anar a buscar un equip que té un cost bastant elevat. I ara sí que tenia ganes d'arribar al Tonjo. El Tonjo serà un dels que pedalarà aquestes pujades i baixades de Sant Just, o no? No ho sé. Bàsicament sí, o sigui, com a igual representat dels voluntaris que s'han anat incorporant amb aquesta empatia social envers de la gent gran. D'alguna manera, volem tant que un cicle a vegades ajudant quan els pares ens tenen, doncs durant de menjar ens treuen els pipis, les cagues, ens cuiden, ens porten a passejar, i tu veus moltes vegades que la gent gran està, com deia el Lluís, amb altres societats, estan supervalorats, i amb aquesta societat sembla que se'ls aparca dintre d'unes... Bé, doncs... dels assil·los i d'aquests puestos, que els deixen a sugerir, estan molt ben cuidats, però estan en molta solitud. I que agraï a la gent que pugui fer aquestes ajudes de voluntariat, i aquesta iniciativa que és força bona, perquè permet a la gent que alguna... Bueno, les que hem tirat amb la bicicleta, i els que no, perquè el Carles ja d'alguna manera favoreix un curs on tothom que li agradi pot animar-se a posar dins un moment de la seva setmana, una oretta, el que sigui no és necessari, tampoc està de manera regulacida, i contra més gent sigui, millor, per això una mica, jo com a representant personal primer, però després com a un antitàp que ajudi, una mica aquesta idea, i que la gent es pugui sensibilitzar d'una manera més ferma amb la belleza, perquè tots hi som, perquè tots morirem, i tots passarem per allà, i aleshores sí, el criteri solidari, com no es compta poc diuen, és una qüestió que a vegades també la sentim aquí, perquè tots tenim pares, i hi ha gent gran, i la belleza és un moment de màxima admiració per aquesta vida i la lluitat, i aleshores això és una mica la sensibilitat que t'ajuda, en moments concrets, siguin els teus pares, o siguin altres persones, que els hi pugui transmetre aquestes part teva, i que és segur que donaran, com diu el Carles, una part d'ells i de la seva vida. Entenc que el retorn és en per cent és positiu, això és el que anava comentant, o sigui, clar, tu coneixes el projecte, però ja està, perquè molt de la majoria pensem que a la societat hem d'intentar a la nostra família, però a la societat si pots, aportar algú, no pots deixar tot en mans de quins ho resolguin els polítics o les administracions, perquè no poden arribar a tot, i pensem que una societat que ens ajudem està més cohesionada i, aleshores, això és el que a mi em penya a aprovar. Durant tota la meva vida he intentat aportar com he pogut, a l'escola que anaven els meus fills, he ajudat el que he pogut, a l'institut he ajudat el que he pogut, i ara ja estan més grans, doncs ara vaig començar amb això, i clar, ho fas amb tota la il·lusió, i resulta que després fas balanç, a persones som 140 voluntaris, però hem fet trobar els internacionals, i tot un to de qualsevol idioma, i de qualsevol edat, i de qualsevol diferència de pensament, diu el mateix, que és que reps molt més el que dones. I és això, per això, ara estem amb el punt que està el tema molt avançat, però esteu buscant ja voluntaris. Clar, perquè ens han deixat un tricicle, ens han deixat donar uns mesos un tricicle, que no acompleix les característiques tan... tan bones com les que necessitem, però ens servirà per començar a fer una prova pilot, perquè es vegi pel poble, per parlar amb l'Ajuntament i dissenyar les rutes, per començar a anar a les diferents entitats on volem ajudar, aquí s'enjust també volem fer, extendre-ho als nanos amb discapacitat, ja estiguin a l'escola, d'aquí s'enjust, o que visquin al municipi, vegem una altra escola, no sé si igual, i els voluntaris, que són pares de nanos amb discapacitat, que ens ajudarà molt també, per poder tractar-los, per liderar una mica aquesta part. I ara estem a la cerca de voluntariat, la veritat és que ara som 11, 12, i... i el que necessitem és molts voluntaris, per el que deia el Toni, perquè llavors és molt més fàcil exercir-lo, perquè tothom té la seva vida i la tema és ocupada, o menys, ja estiguis estudiant, estudiant i treballant, siguis pare, siguis mare, però si són molts, a les hores és molt fàcil, dius, mira, jo aquestes dues setmanes no puc, anem amb unes graelles, molt senzilles, des del mòbil, i tu te passa apuntant a les passejades, i a vegades solo no ho fem així, i llavors és molt fàcil, llavors, aquest és el tema, que ara estem amb la cerca de voluntaris, ja ens hem adreçat el cau, que estem esperant, no em rebo resposta, el esplai també, i el casal de joves, potser també, i el casal de joves a la Montse, sí, a la responsable, ja vam parlar de dia, i tenim una reunió pendent, per, bueno... A veure si el club ciclista també, que tanta gent que hi ha al club ciclista... Mira, serien uns voluntaris perfectes. És més fort que aquests, el poble, per pujar i baixar... O components de les seves... A tots els països, el primer que s'apropa, el voluntariat és la gent del món de la bicicleta. Sí, sí, sí. I després s'estén, no? Aquest club ciclista ja ha anat, ja s'hi ha escrit un mèlin perquè digui una sòsis, i estem esperant a veure el que... I des de l'esplai va venir una... una nana molt maca, em va escoltar tot el rotllo, i bé, han dit que ho va fer estendre, ho coneixen, va dir que ara no poden col·laborar amb les passejades, però, bueno, es van oferir per ajudar-nos amb les xarxes, o amb el que puguin, no? La xarxa es va anar perfecte, perquè heu sortit si no m'equivoco el vullatí del mes de novembre, amb un breu. Sí, amb un breu. Era aquí les portes de ràdio d'Esvern. Clar, a través de les xarxes, és la forma com us doneu a conèixer, a través de la via de contacte amb altres possibles voluntaris, o gent que us acaba conèixent. Sí, tenim un Twitter i un Facebook, no, disculpa, i un Instagram, que no és el de Sant Jose. Vam decidir... Saps què passa? A Barcelona, quan va començar, va ser el primer lloc d'Espanya, en Sant Sebastià, després ara està a Saragossa, a Corella, al Bacete. A Barcelona, què ens ha passat? Que ens hem ajuntat alguns voluntaris, una mica motivats, com els del Mucas, una companya que es diu Marta, que és de Terrassa, que és de Castell de Fells, sí, uns de Vic, intenten que es posi al seu municipi, que es faci al seu municipi també, i aleshores, vam decidir que Barcelona fos com un punt d'accullida, de fet, estem mirant de, potser, fer una associació més general, i per això a la web, si vas a la web i dius que nosaltres, doncs apareix un company de Sant Joan d'Espí, apareixo jo també com a Sant Just, i aleshores tenim el mateix, les mateixes xarxes, i el mitjà també. El canal és el mateix, a través del qual us comuniqueu. En Vici sense edat, per si algú que es vol buscar... Sí, sí, en Vici sense edat, si vas a la web també de Sant Just Solidari, hi ha els projectes, pareix una fitxa del projecte, amb la informació també, el cor electrònic i tot. I aprofitant que també us tenim, a tots 4 avui reunits de guic, uns 8, 9 minuts, volia obrir una mica de debat, us volia preguntar si creieu que tenen futur els projectes que, a priori, funcionen a través de voluntaris, és a dir, que no hi ha unes persones que cobren per fer aquell cervell, sinó que s'entreguen purament per amor a l'arc, que s'acostuma a dir, perquè en vells els mou fer aquella acció cap a les altres persones, tenen futur o realment no es pot basar tot en això? Doncs que penso que tenen molt futur perquè la base ideològica de qualsevol persona que lluita social està fonamentada amb aquesta implicació seva des de l'àmbit voluntariat. I si no es fos si aquest país com tinen els voluntaris, possiblament qualsevol de les associacions que tenim en aquest país no funcionarien. I això és un enraquiment constant de la pròpia cultura, de les pròpies persones que en veuen allà, i evita aquesta alineació, alineació en què es trobem, perquè ens fa reflexionar i ens fa conscients a tots que hi ha altres formes de conviure, de culturitzar a partir d'un projecte. Aquests projectes són superenriquidors i, a més, com que no hi ha una aportació econòmica, el sentiment i l'idealisme per davant d'aquest projecte passa, passa, i aquí tenim el Carles, un exemple d'il·lusió i de força i d'implicació partiran davant una idea que veu que és de benefici social dintre d'un grup o dintre de varios grups socials. I això és això, té tanta potència que és inviable. Els projectes tenen que sortir d'aquí. I després, per altre costat, sí que és veritat que les entitats públiques tenen que tenen que afirmar-se i donar les aportacions o donar les ajudes econòmiques que representin que aquests projectes tinc prou força per seguir endavant. A més, jo penso que en aquest cas del projecte, aquest que estem parlant, a més a més, ja estic convençut que a l'enjús hi ha moltes poblacions i hi ha gent que té aquest sentiment d'ajudar a la gent gran i que veuen aquestes coses que estan cometant aquí, que la gent gran, molt a vegades, o gent que està en una disminució, que estan sols moltes hores a casa, aquest sentiment de no poder sortir, de no poder fer segons quines coses que els agradaria ajudar. I aquest projecte el que fa és posar a la mà de la gent que té aquest sentiment d'ajudar un pont, com deia jo abans, per fer accions que tu vols fer d'ajuda amb això. I aquesta és una manera, una manera molt maca. A part, fas esport també, és tot un conjunt de coses que les penso que estan... El final és molt lúdic. La veritat és que és molt lúdic. I això ajuda. A més, jo penso que els projectes de solidaritat i el tema són un efecte multiplicador. Els ajuntaments no tenen per què i és impossible que cobreixin tota la dinàmica social. Ara estem parlant de solidaritat, però podríem parlar d'altres coses. Sembla que, amb l'ajuntament de Camuapa, hi ha ajuntaments que han fet un ajuntament molt ajuntament. Llavors, un cop l'espesa de l'ajuntament de Sant Just al respecte de l'ajuntament cobreix simplement el funcionari que es dedica a això. I encara no es dedica ni un euro a res. A cap projecte es paga un sou. En canvi, aquí la protecció de l'ajuntament es multiplica per més de dos. Hi ha anys que tres. I, clar, Sant Just solidari no té cap sou. I llavors, s'han construït, s'ha dotat un hospital, s'ha muntat una universitat, tantes i tantes coses que ara no m'allargaré durant aquests 30 anys, que, si ho hagués tingut, que fer l'ajuntament sol impossible. I aquí també, què pot fer l'ajuntament per als ciutadans d'ara avançada o amb dificultats de mobilitat, que estan a les residències, què pot fer l'ajuntament. Dificilament, com ajuntament, pot fer res. I, a més, s'ha d'ajuntar d'una sèrie de tricicles, que serà un esforç important inicialment. Després això ja roda. Perquè això es multiplica com amb l'energia que porten amb el treball i amb la força del voluntariat. I després necessitaran una petita subvenció per poder fer manteniment. I estem parlant d'això, de canviar una cadena, de canviar un freno, de canviar una bateria, de canviar l'organisme públic, de veure que en el seu poble s'aborda un problema social de primera ordre i a través del voluntariat de les persones. Això amb el Joan ho he trobat, que al final li deia, bueno, Joan, clar, també, he estat president desvoluntaris de protecció civil. O sigui que ja he anat a parar una persona que hem tingut la sort que ara és el responsable de mobilitat, però, clar, tenim la sort amb el sentit de que té el mateix taranai pensament que nosaltres, no? I clar, doncs el que m'he trobat és això, que deia, hosti, això s'ha de fer, ho entravem per mobilitat, i dir, bueno, però parla també amb gent gran, i diu, sí, sí, tu no ho preocupis, però jo he tingut claríssim, no? I clar, també és xulo, ara poder compartir, dissenyar les rutes, poder estar... Més enllà, també de la dotació econòmica, que pot aportar l'Ajuntament, doncs tens la dotació humana d'uns tècnics, o uns polítics, que tenen aquest taranà, i llavors... És una mica un peix, que no sé que la cua tant és important, la para econòmica, perquè si no tens el tricicle, però sense la gent que pedali en aquest cas, tampoc no funciona el projecte, no? És el que t'he dit. Vaig decidir intentar que això s'escampés, no són justes, en altres plugges, a Sant Joan d'Espí, a Sant Joan d'Espí va ser molt bona, jo vaig treballar al col·legi arquitecte Sant Joan d'Espí, doncs, 9 anys, i el conec molt, i a Sant Joan d'Espí va ser molt bona, molt bona, i vam descommentar que estàvem fent una... com un casal de gent gran, sub molt important, i que inclús teníem previst que la gestió es fes des del personatge allà, o sigui, que al final és que aquesta iniciativa és oberta, no està marcada, el cycle without age, no et marca què has de feris, simplement que respectis els seus valors, i que utilitzis la seva entitat corporativa, és important, perquè quan vas a administracions, no és el mateix dir, mira tal, que busques per internet i veus que està, doncs això, en 40 països, i a Sant Joan d'Espí, tenen també tota la informació, en principi, quan estigui acabat, que queden pocs mesos aquest equipament, volen implementar-ho, i vaig anar al club ciclista, que és allà Sant Joan d'Espí és super gran, i que, a més, té una base solidària, com el de futbol de Sant Just, hi ha un tonio allà, que quan es veu... Sí, hi ha un tonio allà, que quan es veu... Va dir, hòstia, fa dos anys que el club ciclista oberà aquesta base solidària, coneixíem el projecte i directament diu, té, perquè sí que fa falta una entitat darrere, perquè si has de fer factures, i aquí, en el cas del nostre poble, va més senyà, perquè el Lluís va dir, necessites una entitat, si per entitat física pot ser amb bicicleta de Barcelona, on... és un tema que és una entitat del poble, identificació, i que sobren també... que són molt oberts, i que sobren projectes, i a Sant Joan d'Espí està així. I a Sant Joan Solidari s'ha acollit amb una gran il·lusió, perquè creiem els valors del projecte, perquè... perquè, realment, és interessant així, i per altra banda, és una onada era fresca, és una nova activitat al nostre local, de voluntaris allà, reunir-se, donar-li menys utilització a les nostres oficines. És clar, en quan van acceptar, i la junta es va reunir, i van dir, bueno, ho decidim, que nosaltres sí, però fèiem una... ells al març, els socis tenim l'assemblè al març, vam fer una... Unes extraordinàries, va provar per... I ja, va ser això, van dir-te. Clause, alarma... Entra quan vulguis, no? Sí, sí, i realment clar, és una meravella, clar, i tens darrere, és que teniu una ONG darrere, és que clar, això... I en sinèrgies, que funciona, la oficina, la persona que porta els contes, la persona que porta les són sinèrgies, que s'acoplen, i que... I nosaltres, com a totes les entitats, és fàcil, simplement és qüestió a vegades d'agafar el logo, i col·locar-ho a la pròpia pàgina expansiva de cada entitat, no? I aleshores ja ho vas veient, i sempre s'animarà algú... I sense cap anir de proteonisme, és dir, acollim aquesta entitat, i sempre sortirà amb el logo de... Vici sense edat, Junta de Sant Joseu Solidari, Junta de l'Ajuntament, i... Ara estem amb això, a la cerca de... de voluntaris, a veure si ens escolten... Vinga, va anar a dir, fas una crida, aprofita? Sí, sí, que... que vinguin a aprovar-lo, que... jo els hi asseguro, que, bueno, primer, pot ser qualsevol persona, no cal ni que estigui supercatxes, ni que sigui ciclista, professional, no? Ni que sigui ciclista, professional. La visita té molta potència. Sí, no hi ha entrada, donant aquestes... Sí, i ja dissenyarem recorreguts. De fet, ja n'hem fet pel poble. Va haver-hi la vesicletada, ens la vendeixo uns dies, i ja n'hem fet, ja ens estàs trobant. Es pot sortir al poble, també, la missa? Sí, evidentment. Ara es pot arribar, jo què sé, fins a la Diagonal, amb aquestes vies... Ara està molt bé. Que han acabat de fer, que ja no puja, és que sí. Bueno, la puja no ho sé, el retorn no seria una mica... No, no, bé, bé. Bé, el trici clar aquest que ens va deixar alba i portar l'altre dia des de Barcelona, des del carrer Floria Blanca, i... Carregat. Carregat, carregat. Déu-n'hi-do. I bé, bé. El carregador. Sí, n'hauria de prendre aquí en carrer, com vulguis, pujar a la miranda. I l'enocer pujar, exacte, pujar al canigó. Jo tinc l'experiència que vas agafar les bicicletes, aquestes elèctriques que tenia a l'Ajuntament, i tenia un dia del de tot a Sant Josep, i a mitja pujada a Sant Josep, la bicicleta es va espatllar, i va dir que prou que no hi havia electricitat. I de veritat que és quan notes el que és el pedalatge assistit. Però clar, aquí anem amb persones, anem molt segurs, anem molt tranquil·lets, anem a cimdeu per hora, anem xerrant, clar. Bueno, la gent em veurà que va ser a fer spinning, a les instal·lacions, i mira tu, avui la meva la classe de spinning serà... Al principi, sí. Un hauret al carrer. La filosofia és una mica com el slow-food, com... Sí, aquests són els principis que té marcat. S'ha tranquil·litat, no? S'ha libert un valor molt important a la conversa. La gent gran que està sola té moltes coses a explicar, no? Moltes. I té moltes ganes d'interaccionar, d'explicar històries de la seva vida, del que ha viscut, etcètera, de la seva experiència. I llavors, doncs, és tan important... També descobreixen en aquest moment. Mira, aquest comerç és nou, no l'havia vist. I mira, anècdotes. Ara fa uns mesos, aquestes de l'any que es va cremar el Liceu, pujant per la Rambla, portant una senyora, molt maco, molt legant, i li deia, ostres, aquest any fa 20 anys del Liceu, que jo m'estic fent gran ja també, que, ostres, recordo molt bé, i dius, ai, nen, sí, que, ostres, quina desgràcia, digue-me si, almenys no va bé, gràcies a les persones, jo hi ha, però per mi això és la primera casa, perquè jo he estat el primer arp de l'Orquestra Sinfònica, de l'Iceu durant 40 anys, t'hi trobes cada, o fas una ruta, i dius, ostres, podem anar al meu barri, a veure com està a la casa on jo vivia. Clar, aquí les dies que hem anat, amb la que ens han deixat a Barcelona, o sigui, pel mercat, a Barcelona entrem als mercats caminant, la gent va anar pel carrivis i a la carretera, i la gent es cotxe, s'aplaudia, i s'aturava la gent gran a dir-li, l'emoció que el s'hi dona això, és que no us ho puc fer una idea, és que és una paraula. Serà important que es veguin les bicis circulant al poble, i llavors serà la millor manera, no? Exacte, la visibilitat, sí. Si us farem alguns flyers i deixarem les entitats... Des de mobilitat ens interessa, i si no sols és una vis, és a veure si té moltes maneres, per portar carrega, per portar persones, per portar... Doncs escolteu, us desitjo molts èxits a tots, els voluntaris, també que podeu dur a terme aquests mapes de rutes, també es enju solidari, agraït també aquesta tasca que esteu fent, i Carles, que no em preis aquest entusiasme, per la mort de Déu. Que vagi molt bé, sempre que vulgueu tornar, podeu passar per aquí, ja ho sabeu, així que res, però veure-us pedalant, es fa tot a tothony, no faci el dissimulat. Ja ho veuràs, ja ho veuràs. Que consti que es trobem pedalant i corrents. També, també, també. La veritat és que els primers voluntaris, com que és una mica l'entorn, estem entre els 40 i els 50 anys, o sigui, busquem jovent, busquem jovent, que són els que s'han de menjar al món. Els jubilats tirem, però una mica més. Ja s'apuntaran, no tinc cap tipus de dubte. Moltes gràcies a tots per venir a Radio Desvern. A vosaltres. I estem en contacte, us anem seguint la pista. Moltes gràcies. Adéu. Adéu. La circulació de trens està parcialment afectada a l'estació de Girona, en direcció nord. Fons de Diff diuen que és una mesura preventiva. Girona, Maria Rovira. Sí, doncs aquí a l'estació de l'AV estan filtrant les entrades per la porta lateral i els Mossos ocupen la porta principal de l'entrada d'aquesta estació. Fins fa uns moments la gent que venia a buscar l'AV en direcció a Figueres la feien sortir per agafar un tren regional. Pel que ens han dit, que era una acció preventiva de Diff per possibles mobilitzacions a l'AV en sentit a nord, possiblement a la zona de Bàsquara. Ara sembla prou que la situació s'estaria ja envies de normalitzar, perquè aquí als penells veiem ja que un tren AV que havia de sortir cap a Figueres, a les quarts de 6, l'anuncien per les 6,6 minuts, o sigui d'aquí uns minuts de moment.