La vida és un viatge. Un viatge de viages. Trascender el tiempo y el espacio. Escapar de la realidad. Y fluir a contracorriente. Rampar muros dimensionals eternizando instantes fugaces. Abandonar tu cuerpo, tus miedos y volar sin alas. Cristalizar mundos imaginarios. Detener el tiempo. Viajar sin destino. Sin mapa. Ni temor a lo desconocido. Y perderse. Detenerse a mirar. Reemprender el viatge. Y no parar hasta encontrarnos. Bailando en un beso infinito. Estos viajes componen la partitura de tu melodía. Nuestra melodía. Wickelsson, el viaje. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. d'aquesta exposició que, precisament, podeu anar a veure el celler de Can Zinasta, que es va estar a anar fa fa una setmana. Més o menys, com deia avui tenim a Roger Córdoba i Rubén Córdoba, òbviament, germans. Tenim dos de tots els germans, que acords-t'hi, que se ho fes. Probablement a Rubén Córdoba, molts et coneixen com a disfonyando, també, no? Artista local, Sant Justenc. I Roger Córdoba, realitzador audiovisual, és el creador d'aquesta exposició, d'aquesta exhibició. Rubén, tu, en aquest cas, fas de comisari en aquesta exposició, que és espectacular. Parlem d'aquest viatge, què és un viatge per a vosaltres? No sé, preguntar-t'ho tu directament, Roger. Doncs, bueno, per mi, especificament, un viatge o la definició clàssica és un canvi d'ubicació. Passa que aquest canvi d'ubicació crec que el pots realitzar de moltes formes diferents, que és el que hem intentat transmetre amb l'exposició. És a dir, un viatge pot ser un canvi físic a un país o a un lloc en concret, però també pot ser un altre tipus de viatge, un viatge més a teri, un viatge de l'ànima o un viatge a través de la creació artística, per exemple. Per això has presentat aquestes peces tan visuals com audiovisuals, que conformen aquest weekend song, aquest cap de setmana de sons. Seria una miqueta? O el so d'un cap de setmana? Sí, la cançó, més que el so. Per això és el weekend song, la traducció seria la cançó del cap de setmana. Que realment va començar fa temps aquest concepte amb el Roger, i així va començar que anàvem de cap de setmana, ens anàvem d'excursions, gravàvem coses i el Roger muntava aquí els supervídeos, i així va començar una miqueta amb aquestes col·leccions de vídeos. Era una mica una via d'escapament, per avedir-se una mica de la setmana i tal. El weekend song és aquesta sensació, l'escapar, el viatge d'alguna forma, això mateix. I la gent pot escapar amb aquesta exhibició? Jo crec que sí, hem aconseguit que el viatge es transmeti bastant, sobretot amb el disseny de logos que hem ajudat al Rubén a nivell de símbols i tal. És una exposició que et permet perdre'n i veure tot aquest mostrar-hi de diferents tipus de viatges. Islandia, no sé si hi ha Porto Rico, hi ha també... Ah, no, perdona, Costa Rica, Indonésia, Estats Units, Catalunya, òbviament, i bastants més en petits detalls. I després estan els altres tipus de viatges que hem estat demostrades, com els viatges astrals, que curiosament el Rubén i jo, una bruxa ens va dir que practiquem els viatges astrals d'alguna forma i està reflectit. Sense bolero, sense bolero. Què és un viatge astral? No és físic, no, suposo? Hi ha gent que ho cataloga d'un síndrome del somni, no sé exactament el nom. Bé, vindria a ser un viatge astral realment si qui cregui en l'ànima li pot dir ànima, qui cregui en l'energia li pot dir energia, però al final és aquesta ànima o aquesta energia que es desprend del cos. I va allà on vulgui anar. Allà on el cos no et permet arribar. Si és etèrio, no seria? Etèrio, ho diu? No tan corpori, potser? Realment crec que mai arribarem a saber la veritat respondre aquesta pregunta, però això que he comentat el Roger sí que és una cosa que entre altres coses, com a germans que ens uneixen, una curiosament és aquesta, patir una cosa que no patéis molta gent, que és la paral·licis del sueño, i que nosaltres sempre ens ha fet molta por. És una cosa que és d'esperta la consciència però el cos queda quiet. Ho patiu vols dir que vosaltres teniu paral·licis del son? Sí, sí. Han percentatjat a la societat, ho patirem realment. I inclús quan érem joves més, i segons el moment de la vida, més és tres menys, encara veius potenciar més. I amb el temps, gent experta en aquests temes astrals i tot això, sempre ens ha dit que allò és l'inici. Ens ho diuen com que som afortunats per tenir allò, però que nosaltres ens caguem a sobre. D'imagino. Clarament. Sí, perquè la sensació que hi haig de dir, t'hi has de deixar ir, quan estàs vivint ahir o deixar-se ahir vol dir morir. I probablement té molt de sentit però fa molt de por. Però morien somnis, no? Qui diu que no, no, qui sap. Aquest és el tema, és que no queda clar si allà estàs sumant, perquè realment estàs veient la teva habitació i veus si entra algú. Però ulls oberts? Ulls oberts, jo sí, jo no. Sí, no acostuma a ser només quan estàs dormint, no? Llavors? A vegades hi ha una espècie d'estat mig somni, mig dormit, mig somni, que allà ja et passa, això. Sí, sí, sí. Hi ha gent que ho aconsegueix a través de la meditació, per exemple. Clar. Hi ha diferents camins per arribar allà, no? I això ho pots veure a la paret de l'exposició que es diu Atmos, on veuràs diferents personatges. Astra. Ai, astra, perdó, que ve de viatge astral, no? I on es poden veure diferents figures, de gent de Sant Just, com l'Edu i l'Aguai, d'aquí de Canji, i just a sobre d'aquests portraits d'aquestes persones, pots veure el viatge astral que fan, no?, cada persona en planos sanitals, en diferents localitats, una persona veu un riu, un altre una carretera, i tot sempre en aquest tipus de planos, no? Anem a fer si vols, o si us sembla bé, com una espècie de ruta virtual per aquesta exposició, que la recomano molt fortament, l'han d'anar a veure, tots els Sant Just Tengs, i no els Sant Just Tengs, també, en d'anar a veure aquesta exposició. Quan entres, et trobes una rosa als vents, en mirall, en forma mirall, que si mires a sobre et veus a tu, però veus la rosa dels vents, si vols que és on et porta la rosa, o on tu vulguis anar a través de la rosa, aquesta rosa. Aquesta rosa és el mapa que hem dissenyat amb el Rubén, que et mostra tot aquest tipus de diferents tipus de viatges, i l'últim viatge que veu reflectit allà és un mateix, és el viatge interior d'un mateix. Diguéssim que, físicament i conceptualment, és la peça central, que no vol dir la més important, però sí que potser és la que li dona el sentit, el conglomerat de tot, diguéssim, i que es basa una miqueta en aquesta poema que heu escoltat al principi del programa. És un poema que vam començar a escriure el Roger i jo, quan estava elaborant el comissariat de l'exposició, que realment el Roger tenia molt de material, i el tema era... Vinga, quin concepte l'hi donem i com ho tanquem. I vam fer una cosa molt maca, que va ser escriure un poema, i això és una cosa que em vaig aprendre fa uns quants mesos, parlant amb la Laura Beringo, que em sembla que la coneixeu molt bé també, parlant amb ella de la seva exposició de evitar el cos que va fer a l'espera de la Carme Malaret, i una xerradeta que vam estar fent allà i allò, molt maca, molt íntima, molt artística, molt filosòfica, vaig caure en una cosa que era que, a l'hora, de trobar un concepte d'una exposició i fer-li el comissariat i tal, hi havia una cosa molt important, probablement, per qui fa el comissariat, la més important, que és allò que no es veu, allò que conglomera tot. I llavors la decisió va ser, vinga, doncs aquest poema que hem fet entre els dos, que parla tant, és tan profund, allò és l'ànima de tot. I llavors, l'organització de l'exposició cada partat, realment, veureu que té a part d'un símbol, que és com una runa, té una frase. Cada una d'aquestes frases és un retall d'aquest poema. Llavors vindríem a dir que tota aquesta exposició és una de construcció o un desglos d'aquest poema, i aquesta és l'ànima de l'exposició. Llavors aquests títols que deies, per exemple, hi ha dos mòs, no sé si hi veu. Són diferents espais, per exemple, també tenim el d'espai Temps, perquè per nosaltres és un viatge molt important, i és un altre de les parets, que és un tipus de viatge, que és el de poder viatjar en l'espai del Temps, tirant els murs dimensionals, que diu el poema. I aquí podem veure diferents peces que impliquen a l'espai del Temps, com quan tu mires una imatge antiga i viatges, és una mica el viatge dels records, i al paret podem veure algunes fotos antigues, i també podem veure, a nivell d'espai, un vídeo resum de la desapareguda escola Núria, de la nostra escola, a la qual vam anar i tenim històries algunes foscas, i algunes molt boniques, i li hem dedicat un tros en aquesta paret. El vídeo el vam gravar poc abans de que el tiressin i construísin aquí just on estava el col·le. I també al veure el vídeo, hi ha molta gent que fa un viatge en l'espai Temps totalment, i torna allà, i li venen mil records, i hi ha gent que ens veia i diu, Òstia, al veure el vídeo he recordat això, i és una sensació guai. Parlant de la part tècnica, no sé quantes imatges hi ha en aquesta exposició, no les he contades, no sé si saps exactament quantes nianes posades. Són quasi 100 o... L'últim dia n'hi havia menys, que el panúltim dia. El Ruben ha sigut molt dur amb això, m'ha anat esbroncant constantment. S'ha anat retallant? De què reduir, reduir, i m'agraeixo molt la feina, perquè realment per d'una significatitat hem anat veient que el menys és més, tot i així, hi ha unes quantes, són bastantes. La meva dona, la Maria, em matarà quan les tingui a casa. A part de per no omplir-ho tot massa, tapar-ho massa, també hi ha una part que, com que jo venia d'exposar el febrer aquí, hi ha una aprenentatge molt maco d'allà, que és que vaig trobar que aquesta sala, el celler, és una sala meravellosa per exposar. I si tu la tractes bé, tu torna, multiplica. Retorno positiu, no? I per mostrar-la bé, una de les coses és no atapaïr la massa, perquè no es perdi l'essència del lloc, que és gairebé sacro, té algo arquitectònicament, que la fa meravellosa. I llavors es tractava també de respectar una miqueta aquest espai. Justament has parlat de la teva dona, que és una de les musses, podríem dir, o la mussa. De moltes de les imatges. La mussa no, la Mari. La Mari i la mussa. Aquest famós ull de color blau indescriptible. És real, eh? Sí, sí. Hi ha molta gent en cruz del poble, que es creu que són lents de contacte, però no, la realitat ho puc corroborar. Exacte, no filters. És totalment real. M'amés puc corroborar-ho perquè el dia de la inauguració també hi era, i la vaig mirar i té aquest color d'ull. És espectacular. És una pregunta també a nivell tècnic. Clar, tot això són molts viatges durant uns 10 anys, suposo. Uns 10 anys, més o menys. De recollir també aquestes imatges. En vídeo, com imatges de fixe, com fotografia. Què us porta si va ser una cosa el primer dit entre els dos? Ara, tot això, vull recollir-ho amb aquest ley motif i vull que tot això la gent ho vegi i viatgi d'aquesta manera. Doncs mira, és curiós, però jo crec que el meu procés creatiu, realment, està relacionat amb el viatge també. Perquè d'alguna forma, on jo faig el recull d'imatges o de fotografies, curiósament és quan estic viatjant. No concretament a un país, ni a l'estranger, però viatjant. O sigui, caminant per la muntanya, per meditar o viatjant a un país. I per l'altra, hi ha una curiositat, i és que tots els vídeos estan fets sense planificació. És a dir, per planificació ja tenim bastant el nostre treball a Kotok, on fem sèries d'animació, etcètera. Això és un viatge. El procés de crear és, jo sé com començo la pesa, però no com acabarà. I això és imprescindible, perquè si un vídeo a week-end som, no pot haver planificació. Sí que pot haver una pauta musical, i la unió de la música i el vídeo donar un significat, però no a partir d'una planificació de càmeres, etcètera. Sí, que una miqueta aquestes, és com l'Alçagé i el Roger, és bastant aquest, que és sempre al final, sigui el que sigui el que captura, ja ho captura amb una sensibilitat, que després, aplicada al ritme que té, el muntar, que és sobretot allà a l'estudi, a Kotok, li diem així, no, ell és l'home del ritme. Sap construir allò que farà que qualsevol persona que no hagi participat realment en aquest viatge, d'una forma empàtica, pugui viure'l, realment. I ara que apareu de Kotok va perfecte, també m'encanta perquè aneu lligant els temes vosaltres, i jo, fa des del 2006, més o menys que existeix, farà ja 13 anys. Us ha donat més mal de caps, o més bones, o bones notícies, o alegries, o van a la part. Moltes alegries, però és dur, sobretot perquè els últims anys ens hem centrat molt en les sèries d'animació, i bueno, ara que heu viscut Sant Just Febrer aquí, de fet els hi envio una salutació molt gran, i ara que hi ha la Cat, vam compartir escenari, la millor sena de la sèrie, segurament. També, no estic frisant per veure la sèrie. Vam compartir una tantat. Doncs jo al Pau sempre li dic, hòstia, el ritme de la sèrie, nosaltres portem 8 anys, visquem aquest ritme sense parar, i és dur, però és molt gratificant, i és el que ens agrada de part, o sigui que... Allí estamos. A més podem dir que no només hem sobreviscut, i m'entrenàvem veient que empreses del mateix sector anaven morint, que portaven inclús més anys que nosaltres, doncs sempre ha sigut una... una aventura, d'aquí ho hem de donar tot, de la millor forma possible, amb tot l'amor possible, i l'art que tenim. I mira, doncs això, i la part sèria i exocutiva que tenim allà, fa que tot sigui una realitat. Us va l'aventura en tots els sentits, no? Sí. Ficar-vos en prendre amb una empresa, tirar endavant un projecte, viatjar pel món, i acabar-lo recollint en una exposició. És adn, això? O s'aprèn? Crec que ho t'agraï els pares, no? El nostre pare és conegut per als nostres amics, com el Capitabarbis, i és viatge professional. És de les poques persones que està a punt d'entrar al club d'als... No sé quants països són 170, diria, li falten pocs, però porto tota la vida viatjant. Ha viatjat a 170 països, estàs dient? Sí, sí. És un viatger. I tenim sis fills, que això és complicat. Clar, clar, clar. I senti que això és encara més complicat, que jo que soc pava, ho vull dir, sobretot, totalment. Exacte. Per qualsevol exposició dedicada al vostre pare i als seus viatges. D'alguna forma està present en moltes de les imatges, i de fet físicament també hi ha algun vídeo en aquest vídeo que et deia de l'espai Temps. Hi ha un vídeo que està fet a través de... ben digitalitzat tots els superbuits que teníem de família, i han repartat un estat d'alnúria, del Temps, diguéssim, representat amb els nostres pares, amb un vídeo que està fet a través de superbuits. És un que es diu... Només molt mago que es diu 1 mes 1, 8. Igual a 8, sí. Perquè són 6 germans, més els dos pares. És una mica com la sèrie de Do Serrano, no? No són 7, no? En aquest cas, el Serrano i tots els col·leurons que t'ho vulguis podien haver realitzat a casa. Totalment. Us anava preguntant els dos, heu agafat aquest material amb superbuits en aquella època per exposar-ho aquí, i molta gent del poble veu la vostra infància. I la infància... Quan els pares eren més joves, els ja han semblat bé a tots els germans, inclòsos els pares exposar-se, i la vida privada totalment que es vegi? Jo crec que sí. No hi ha res del que avergonyir-se. Llavors... Jo inclús per dir... Roger... Exposa el meu cul, varios cops. Sí, sí, sí. Crec que hi ha molta gent que coneix el teu apart. Trezeira, no tant la frontal. Sí, sí. El seu millor angle està allà. Per això és la part que surt més, clarament. Sí, sí. Doncs veig que, a més, família d'artistes també. Vull dir, no només perquè el pare viatgi i potser entri en aquest, com dir-ho, grup de persones privilegiades, que ha tocat ja més de 170 països, sinó perquè un altre, el vostre germà, si no m'ha equivocut, també forma part de Cotoc. Sí, en Frederic és el director de Cotoc. Totalment. I a part, bueno, també sempre ho diem, que nosaltres som qui, al final, es dedica això professionalment, però a casa nostra, tots els germans són... que es discute el seu estil, però a tots ens dediquem a l'art, de forma o a l'altra. Incluso hi ha un espai de Mons Imaginaris que té l'exposició del Roger, que són obres de diferents artistes. Allà en tenim també la nostra germana, Helena, perquè al final l'Agesmin no podia, el Santi no podia i el Frederic tampoc, però l'Helena sí, i l'Helena també té uns dibuixos que són una meravella. I aquí sí que també recorreixo una altra copa amb un pare, que, a més, va molt lligat a l'Expo del Roger, que a part de viatjar amb un pare, i menys encara reconegut, feia una cosa de petit, que és que quan tornava, molts cops el que feia era pintar quadros a la terraça de casa. I aquella imatge de nosaltres, allà de petits, jugant al costat veient allò, era el que ens deia, amb l'art es pot viatjar. Aquell concepte que avui és una exposició, probablement s'està cuent els nostres caps des que tenim 5 anys. Totalment. I, de fet, aquest paret, que feia referència al Roger, que va ser un parell d'imaginaris, aquesta és la dedicada al viatge a través de l'art, a nivell de la creació, i és una paret col·laborativa, que hem fet amb 15 artistes diferents, i que està molt guai, perquè cada un d'aquests artistes ha mostrat el seu viatge, el seu món imaginari particular, i també fa que sigui una paret bastant rica en color. Hi ha diferents tècniques, il·lustració, fotografia, el Gabriel, per exemple, però és brutal, barrejat, xivari, amb corda, quarts, és brutal, brutal. També tenim les escultures de la Carme Madaret, de les contenedors de Cilel, de la Carme i de la Genira, que són unes cracs, les dues, sobretot la Genira, que li enviem una salutació també, i es va deixar la pell aquí en ajudar-nos a muntar tot això. Un consta que ve una bastant de bòlit, els dies anteriors, i el mateix dia de l'exposició. Estàvem dutxant a casa meva mitja hora abans de presentar-ho. Sí, sobretot també pel fet d'haver fet l'apartat de vídeo, jo crec. Si hagués sigut només fotos, més senzill, però la Genira ens deia que poca gent ho ha fet. Bueno, crec que una exposició d'Escar si que va utilitzar més rollo multimèdia i tal, però clar, amb vídeo, diferents monitors i tot, i sincronitzar-ho, i projecció, és bastant més complicat, ho ha complicat tot una miqueta, però també el resultat és molt guai, a nivell d'exposició. I de fet, el mateix dia de la presentació de l'exposició, el dimecres passat, Joan Vassa Ganyes, que obria també l'acte de la recicla de cultura, no també deia... aquest any és el primer any que es dona el cas de que dos germans exposen durant el mateix any al celler de Can Gina Està, i a part acaba dient que deixeu el llisto molt alt de cara a la propera temporada al celler de Can Gina Està. Com veu viure aquest dia d'inauguració, d'exposició, al final, tot són bones paraules, és bon feedback, suposo, el que veu rebre de la Gen Cayera, a part de que les figues estan molt bones també, això va ser tot un detall. Sí, està molt bé. Això no és comisariat, això va ser el Roger. Bé, sí, és veritat. A través del tric i que li envio una salutació també des d'aquí. I no, ja et dic, el feedback, bueno, jo el dia següent vaig tenir resaca física i mental també. Sí, de les dues, perquè realment hòstia, una sensació molt guai, perquè et venia gent quasi plorant, i bueno, i dos persones literalment plorant, de no sé, peces que els havia tocat bastant de la patata, i hòstia, això realment és el més gratificant del món, per mi, almenys. Jo que soc papi, puc dir que s'assembla bastant a un embaràs i un part, tot plegat. Sí, sí. Sobretot amb el ritme de bogeria, perquè vam estar aquí quatre dies amb la Genira, ajudant-hi en el que vam poder, perquè ella és una mujer terremoto, que ho fot tot. Però en aquesta classe, que fem bona equip sempre amb la Genira. És difícil no fer-ho, eh, de dir? És complicat no encaixar. Sempre ens quedem amb les ganes, i algun dia no es quedarà només amb les ganes de que algun dia farem alguna cosa més, i inclús col·laborant entre els tres amb alguna història. No, i farem aquesta mateixa expo d'aquí 10 anys. No, i d'aquí 10 anys, d'aquí 20, d'aquí 30. Això s'ha de recopilar en els viatges i fent-nos vells, que això serà molt romàntic. Que unic, deixaria l'entrevista ja aquí, perquè queda perfecte aquesta cruenda. Sí, molt bé. Em dona ganes de seguir viatjant i seguir explicant i preguntant-vos més coses, la veritat, però no dubto que segueu fent exposicions aquí, o fora de Sant Just, també, perquè no. I us anirem a seguir la pista amb aquest viatge. Per últim, per acabar, si voleu recordeu les xarxes socials on ens podem trobar, on podem veure el vídeo, o podem seguir aquest cap de setmana, o aquest Weekend Song. Doncs a Instagram, per exemple, a Weekend Song, o a Facebook, i dissenyant-ho, Rubén. Sí, també dissenyant-ho, a punto com, a Twitter, o enyacatalana, com sóc dir, a tant a Instagram, com a la web. Doncs ens quedem escoltant de nou aquest vídeo, que, particularment, posa de pey de gallina. Jo no sé si la veu, les imatges, el so, o tot. Jo crec que és tot plegat. Moltes gràcies, els dos, Rubén, per venir fins aquí. Moltíssimes gràcies, Mireia. I per estar-vos a aquesta entrevista, ens veiem per Sant Just Fever, també. Totalment, a l'estrena, fijo. Com presentin aquest? Totalment. Les xarxes, i ens veiem pel municipi, que vagi molt bé. Molt bé, adéu, gràcies. Adéu, gràcies. Weekend Song, el viatge. Ara es contes ràdio d'Esber. Si tu anis ràdio d'Esber. La ràdio de Sant Just. 98.1. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens enginjarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Milatirtys. folromfeat M-83 és el grup que sona amb aquesta cançó amb aquest viatge que hem fet amb el Roger 정도 va a través d'aquest weekend song. que podreu trobar el podcast al web de radiodesvern.com a partir d'aquest vespre. No us podré dir l'hora, però a partir de les set en punt de la tarda aproximadament podreu tenir aquest podcast i escoltar, com sempre, i com totes les entrevistes i espais que fem aquí a la plaça Mireia, el podeu anar a recuperar i escoltar sempre que vulgueu allà on estigueu. Estem escoltant aquest Midnight City, amb 83 minuts per tocar les 6 en punt de la tarda. Estem escoltant aquest Midnight City, amb 83 minuts per tocar les 6 en punt de la tarda. Estem escoltant aquest Midnight City, amb 83 minuts per tocar les 6 en punt de la tarda. Estem escoltant aquest Midnight City, amb 83 minuts per tocar les 6 en punt de la tarda. Estem escoltant aquest Midnight City, amb 83 minuts per tocar les 6 en punt de la tarda. Estem escoltant aquest Midnight City, amb 83 minuts per tocar les 6 en punt de la tarda. Estem escoltant aquest Midnight City, amb 83 minuts per tocar les 6 en punt de la tarda. Estem escoltant aquest Midnight City, amb 83 minuts per tocar les 6 en punt de la tarda. Estem escoltant aquest Midnight City, amb 83 minuts per tocar les 6 en punt de la tarda. Estem escoltant aquest Midnight City, amb 83 minuts per tocar les 6 en punt de la tarda. Estem escoltant aquest Midnight City, amb 83 minuts per tocar les 6 en punt de la tarda. Estem escoltant aquest Midnight City, amb 83 minuts per tocar les 6 en punt de la tarda. Estem escoltant aquest Midnight City, amb 83 minuts per tocar les 6 en punt de la tarda. Estem escoltant aquest Midnight City, amb 83 minuts per tocar les 6 en punt de la tarda. Estem escoltant aquest Midnight City,