Com us va amb anticipa, ja sabeu que cada dimecres tenim l'entrevista de la setmana. Com que tenim el Nadal a tocar aquesta penúltima entrevista de la setmana, de fet, d'aquest 2019 l'educarem a parlar dels pastorets. Per això tenim amb nosaltres avui el Nico Basso, el director dels pastorets d'Anguany. Bona tarda, Nico. Bona tarda, què tal? I tenim també la Rosa Barber, una de les actrius, no sé si, de matero professional de l'obra. De matero. Profesional. Profesional. Bueno, parlarem ara de matero professional, perquè de fet fa tants anys com obres s'han fet de pastorets aquí al poble, per tant, posem en dubte si és professional o no. Parlarem, precisament, d'aquesta obra de pastorets d'aquí de Sant Just, que de fet aquest any és el primer any que agafes el relleu a Roger Cónsul, aquest any és dirigida per Nico Basso, i, a més, també està creada a partir de l'adaptació d'aquesta obra de Pep Albenei, d'aquest escriptor o poeta, en fi, de l'obra, és teu, que, com deien, des dels inicis s'ha anat adaptant aquesta obra seva. Com va estar el capdavant d'una obra com les pastorets de Sant Just, que crec que mou les 500 persones o més, que de Nadal? No, les 500 persones o més. De públic. De públic, de públic. Sí, sí, sí, de públic. Bé, aquest any i molt més. Aquest any el Roger em va venir a mi i em va dir si m'en volia encarregar i jo vaig dir que sí, sense pensar-m'ho, el que passa és que no sabia on realment no em posava, mai havia estat en un projecte de tanta embargadura i tant dirigir, tant com a petits, com a grans, com a gent jove, penso que ha estat una experiència molt bona i molt propera per apropar-me la gent del poble de Sant Just, sobretot, i tota una experiència, la veritat. Penso que sortirà una gran obra i convido, des d'aquí, a tota la gent, no només de Sant Just, sinó també de tot el bàsiu arregat que ens vingui a veure, com més arribarem. Exacte. És una obra que es fa, si no recordo malament, des de fa uns 10 anys, igual la Rosa ens podeu adonar una miqueta més, tot i que anteriorment el primer any es va fer una espècie de pastorets novel·lada a través de la ràdio. De fet, els primers pastorets de Sant Just van ser radiofònics, no teatralitzats. Sí. Ara no sé si és 2009 o 2010, tenim una miqueta de... la data així... No estem molt segurs, però crec que va ser 2009, o sí, 2009 devien ser, quan van ser radiacs, i va ser perquè no ens donava temps a representar-los, des que ens havíem començat a trobar per fer els pastorets, fins al moment que va arribar Nadal i que no podíem representar l'obra, i aleshores es va fer un programa de ràdio, un programa nou com una tre novel·la, i es va fer els pastorets. I farà, doncs això, farà uns 10 anys més o menys, a més en aquests 10 anys, com deien, havia estat dirigit per Roger Consul, que en aquest moment el que et dona, diguéssim, Nico, el relleu, parleu, entenc, prèviament, i ho senteu, de veure com ho enfoces, o ja tu deixe, ja t'ho penyaràs tu. No, no. Ja t'apanyaràs tu. Ja t'apanyaràs tu. Jo no coneixia molt bé la obra d'Esteu dels Pastorets de la Seu de Pepe el Venell, però em va donar unes quantes indicacions, i també a mesura que vaig anar dirigint i anar a revisar el text, vaig anar entenent també el que es tractava, la obra, i penso que és també aquest any una adaptació també força interessant que ha fet el Roger Consul i força graciosa. No, Rosa. Quanta gent hi participa en aquestes obres? Hi ha dades de l'escenari, i els que no us veuen, potser també aquest estàf o aquesta gent que col·labora, quanta gent sou? Són bastanta gent, i també hi ha això de dos grups, i en uns dies que actuen uns i en un altre grup que actuen als altres, fem quatre funcions només, però jo diria que som en total unes 60 persones, unes 50 persones tranquil·lament. Tu, Rosa, en el teu cas, estàs en aquells dos grups, o sigui, fas les actuacions cada dia o només també toca, diguéssim, una part, on no es potigla, no ho sé. No, hi ha gent que repetim els quatre dies. No tots els personatges han hagut de desdublar-se, perquè no hi ha tanta gent com per fer dos grups integrats, i en alguns personatges, com el Josep, que és sempre el mateix, que per sort sempre és el mateix, perquè és molt text. I anava a preguntar, mira, parlant del text, d'aquesta obra de Esteu, de Pep Albenei, hi hi ha, bueno, de Tada també, i diguéssim, reescrita, podríem dir, per Roger Consul, hi ha molta variació respecte també l'obra que vam veure l'any passat, per tots aquells que ja l'han anat a veure, també. O és d'entra massa spoiler. No, sempre hi ha molta diferència d'un any a l'altre. Però clar, més aquest any s'assuma que la direcció també, és a mans diferents, ja vosaltres, suposo que canvis, diguéssim, estructurals, importants. Mollat. Ja hauran canvis, ja hauran canvis, sobretot d'entrades i sortides, de mals entesos, però clar, estem parlant de la mateixa obra. De totes maneres hem de dir que, si es plau, hi ha coses noves i veniu-la a veure, evidentment. Hi ha hagut algun any que no sorpranguessin els pastorets? Exacte. Jo crec que la resposta seria que no, eh? No, exacte. No he vist totes, però les que he vist no hi havia cap, podíem dir que s'assemblés a l'anterior. T'anava a preguntar, també, és més fàcil posar en veu crítica aspecte socials o polítics a dalt de la senyora i que no passa baix? Tens més llibertat o tens més confiança, potser, de posar en veu de personatges, aspectes de crítica social actual? Sí, però no tothom ho acaba d'entendre, però clar, el teatre és una eina que de fet serveix molt per poder reivindicar i tenir en compte totes aquestes diferències que tenim en injustícies socials i, però clar, tampoc vull entrar massa en detall, perquè si no, aleshores ja el públic, ja sabrà del que estic parlant. Ah, són coses que ja han passat en els altres anys, evidentment, però és una obra que va repetint un leit motiu i fa com una espècie de denúncia i el Josep és una de les persones que... És un provocador a l'obra? No, a tot el contrari, és el que té el cor més gran i el que... el més bona persona, i en canvi els altres no... els hi costa més arribar fins a aquest punt, però, bueno, és que també me'n poses una mica a les cordes i t'explico l'argument també, doncs, clar, es farà superevident. És una... bueno, farem una... durarà una hora i mitja, hora i tres quarts, hi ha cançons noves, que farem un cabaret a la meitat, com sempre. I això és cantat en directe i música tan directa, eh? Música tan directa, exacte, i que quedarà molt xulo. Ja veuràs. T'anava a preguntar també, que, clar, també entrem intentant no fer spoilers, però no sé, la famosa figura del Skrotal o el Majordom, no sé, eh, estic posant potser un nom de mana, no sé, són figures que es tornaran a veure o no, o amb altres noms o amb altres persones, o simplement no podeu respondre a la pregunta. Sí, sí, sí, aquests personatges es mantenen, segueixant també una mica la mateixa dinàmica, la mateixa direcció, i clar, formen part, també, d'aquests pastorets que s'han anat repetint a Sant Just durant tots aquests anys. La Torrosa ha estat deu anys, deu, justos, no?, amb pastorets, també he passat per la direcció de Roger Conso, ara amb Nico i cada any, doncs, també, amb aquesta variació de l'hora respecte a l'any anterior, d'en Nico, aquests deu anys, de l'escenari interpretant pastorets. Pastorets és com una droga, quan ho proves costa molt deixar-ho, i a més he tingut la sort d'anar canviant de personatge, d'anar canviant del que em tocava fer, ara canto, ara no canto, ara ballo, ara... i et dona, no sé, et dona molta oportunitat, i del que parlàvem abans, jo crec que descobrir que en el teatre pots fer denúncia o pots presentar les coses d'una manera que normalment no pots fer-ho, perquè pots fer-ho descarat, pots fer-ho rienta, pots fer-ho directament, sense que ningú es pugui molestar al fons, perquè ho estàs fent justament extremant-ho, perquè sigui inconfundible el que estàs denunciant, és un gustàs, perquè realment pots fer allò que a la vida quotidiana no tens nassos de fer. Exacte, o sigui, si hi ha el missatge d'arribar clar al públic. No tens nassos o no et sents en prou, potser confiar-se, o potser tens por, perquè vas inclòs-te, tens por de fer potser un tuit, dius, ai, quan... o un perzeguès, o vergonya, que a vegades et saps vergonya fer coses o que se't vegi fent coses, que el teatre et permet fer-les, no sé, sense cap problema, si et traigues a pujar l'escenari, no tens vergonya de reia. Exacte. I el fet de Nico de tenir aquestes 60 persones sota el teu comandament, podríem dir, a l'hora d'interpretar aquesta obra, d'organitzar-ho, de donar papers, de com m'ho has portat des d'un inici, perquè al principi sí que has dit, bé, a mi m'ho van donar, ja t'espavilaràs, però suposo que hi havia gent que ja coneixies o era tot des d'eru o tot nou. Vaig aprofitar per conèixer tota aquesta ramada de gent, perquè és molta gent, als laverins, aquest any a l'estiu que veu en fer el Walden, i al principi, quan jo vaig veure'l a tota la gent, veia una muntanya, veia molta dificultat també, sobretot per clar, per la disponibilitat de cadascú, però ens hem organitzat un plànic que ha funcionat bastant bé, i a l'hora de decidir els personatges també tenia molt a sobre el Roger Conso, l'assessorant-me, i m'ha ajudat molt. Al principi pensava que anem bé, però a veure com segueix la cosa, però ara ja hi ha com una asseguretat i un relax, que no ens hem de relaxar, perquè estem a les portes de fer-ho, però tinc una confiança amb la companyia de que sortirà genial. Però, a més, aquesta obra fa quants mesos que comença a preparar-se i a gestar-se, perquè, evidentment, estem parlant de quatre actuacions, però entenc que no ve del setembre, ve de fins i tot abans a l'estiu, segurament. Sí, però he de dir que el primer assaig, la primera reunió que vam fer, va ser l'1 d'octubre, per tant, encara menys temps. Però, bueno, la gent també ja s'ho sabia molt, dels anys anteriors, de com anava, de si aquell personatge no el feia jo, però feia aquesta cosa, i també m'ha pogut ajudar molt a mi de, Nico, escolta, nosaltres això, però jo... O sigui, t'han guiat ells, o t'han ajudat una miqueta a l'hora de guiar-te dins d'aquesta obra. Hi ha moltes petites cosetes meves, però, realment, els que dominen l'obra són, per exemple, la Rosa, que són gent que... Que diu que no, eh? Però té cara que sí. Però sí, ja et dic jo que sí. Ja et dic jo que sí. Que sí, no, a més, la Rosa deia que per sort havies tingut diferents papers, per tant, això que s'acostuma a dir, no t'has encasillat amb un paper. També estic una oportunitat d'aquest any de no repetir paper amb el Nico. O ja li has demanat... A veure, un any que sí que l'ha de fer de no repetir. Sí, l'ha de repetir. Sí, aquest any li hem donat l'honor de repetir paper alguns, perquè era una manera de posar-li més fàcil en alguns papers i agafaven persones que ja l'havien fet una o dues vegades, no? Sobretot papers que tenen una línia amb tota l'obra, que surten moltes escenes... Sí, que tenen més continuïtat o més aparicions, potser. Sí, que tenen més... no més text, perquè el text d'aquest any és molt lleuger, però sí que estan en tot el que és la línia que condueix, i aleshores li facilitàvem una mica que aquests personatges n'essin rodats, no com el Josep, que era un personatge que era important que repetís, perquè així, ell tenia un pes menys a posar, perquè els nens i els joves donen molta feina, i aleshores alguns personatges li hem facilitat això, no? Repetim dos o tres persones, no? Quatre. Tampoc tants, però alguns repetim. I com funciona la feina de memoritzar-te un paper? És que jo fa des de l'escola que no me'n memorits un paper així d'obra, em faig creus de pensar com es fa? Cadascú té el seu truquet. Jo soc de les que necessito escriure-ho, i aleshores ho la tinc mentalment. Hi ha gent que no, hi ha gent que s'ho llegeix i va repetint. He vist que cadascú s'ho fa com... Jo necessito escriure tot i que aquest any diu una obra, i després de deu anys també ens ha dit que hi ha moltes frases, les recordo. Ja se queda... Se't van quedant, sí, se't van quedant. Incluso algunes que no són teves, te les saps, però aquestes, les que m'han tocat com que ja les havia fet, encara que potser no era l'1, era l'2, és igual, te les acabes sabent i he hagut d'escriure menys, aquest any. I a l'hora de començar les actuacions, suposo que el nen costarà prou nerviós el primer dia que s'estreni, que si no ho ets mal encaminades el 20 de desembre a les 9? Jo nerviós, no, perquè jo no he d'actuar. No, però van no amb te, una mica, vull dir. No, zero nerviós, estaràs. Ven a confiança amb els meus actors i actrius. Això és bo, això és bo, d'escoltar, Rosa. Jo nerviós als assajos, els assajos preus. Més que el dia de la mateixa estrena, d'aquest dia de desembre. Sí, el dia de la estrena només m'he de dir bona sort, seure i... Això és perquè no ens culin. Llavors taures de quedar esperant al final i veure les cares i reaccions de la gent, i llavors a qui pugui desinterpreter una miqueta el feedback, potser, la comunicació no va mal. Passarem notes, passarem notes. Mira quines cares posa la gent, i de cara a vosaltres, Rosa, els que esteu a dalt de l'escenari, no sé, és que preguntar-te si hi ha nervis amb 10 anys, suposo que no, o sí, encara. Sí, sí, hi ha nervis, però jo crec que si no hi ha nervis malament. Sí? Sí. Has de tenir una mica la mojada a l'estómac, que si no estàs massa relaxat i desconectes massa ràpid. Bueno, diuen que l'adrenalina també ajuda a sobrepassar ses moments, que igual et quedaries tallat, estancat o en blanc i pu, et surt aquesta energia. Sí, sí, jo he vist que els anys que no tenien nervis m'equivocava més que els anys que estava més nerviosa. I això passa a vegades quan repeteixes paper, perquè ja l'has fet, però aquest any no et preocupis, Nico, que és el mateix, però és molt diferent, i no ens equivocarem, però sí que passa, que si no estàs tens, baixa el to de tot. Pots anar tan relaxat. Anecdotes durant aquests desajos, Nico o Rosa, no tothom ha anat sobre rodes, veig. A la mateixa, bé, no sé, anecdotes que podríem explicar a Rosa. Sobre rodes no pobres, i mai té tota la plantilla, ja. Exacte. Mira, s'ha de donar anècdotes, no esteu mai tots, no? He après també dirigir, amb una mà actuar i amb l'altra peu dirigir. És una mà orquestra, no? Exacte. I bé, anècdotes, anècdotes? No. Que podríem explicar és que ara mateix no... Igual, us ho podria preguntar quan hi hagi fet totes les funcions, perquè sí que és veritat que amb els directes més d'un cop hi ha anècdotes, que algú es queda en blanc o passa alguna cosa, no? Encara no. Encara no ens ha donat. No teniu temps. Només hem fet un pas, ser tots, i no tots encara, no tots. Un pas de tota l'obra només n'hem fet un, i no hi eren tots. Però no sé si arribarem a ser tots fins a l'estrena, perquè us queda no res, perquè avui estem a 11 de desembre, i la primera s'ha estrenat al 20, a les 9 de la nit, i vinga, endavant. No és per posar-lo nerviós, però és complicat. No l'infoquis així, si diu que hi ha nervis no us tindrà, els tindrà vosaltres, i es compra cap a l'escenari, cap a ell, jo crec que no... Serà el més tranquil, el veig amb crispetes a primera fila i te'l relaxat que estarà. No, perquè sobretot el que hem fet és assajar escena per escena. Si no el complet, o no el gruix sense. I sortirà bé, és que jo segueixo tenint aquesta confiança total de sortirà bé. Potser alguna cosa, algun... O no com voldries, potser vas dir, això... Potser sí, però errors greus, errors de blancs totals, perquè la gent ja sap per on ha de passar, i ja sap el seu recorregut, i hi hauran coses noves que ja les saben. Evidentment el problema ha sigut quan hem hagut de reunir a tota aquesta gent, sempre ha faltat algú, o sempre hem hagut de passar alguna escena, però repeteixo una altra cop, sortirà de meravella. Segur que sí, a més és que tens un ventall d'adats, des que no sé qui és la persona més adat que teniu a pastorets. Són quasi 60, potser? O més? Sí, la persona és de més de 60, sí, de 70, i pico, sí. I comparteixen escenaris amb nens i nenes petits, que tenen els més petits 7, 5 anys, potser? Sí, 7 anys. Vull dir que també són difícils d'organitzar, que et facin, potser, casc. Sí, sobretot perquè els petits tenen moltes activitats estrescolars, quan hi són, tothom s'ajuda molt entre tots, i d'alguna manera són com una petita gran família. No ho podríem dir. Jo crec que sí, no vols dir si un grup de teatre, o de pintura, de corela, o de llogues, acaba creant una família per al final són hores. No sé quantes hores l'heu posat, de satch. Ara no pot preguntar-te a tots que hi hagi n'estat tots, però així a grosso modo. Hem fet com unes 4, 5 hores semanals, i ara anem de fer més, a assajar els caps de setmana, i bueno... Sí, poc a poc et vas coneixent, i et vas coneixent les coses de cadascú. Però bueno, rosa cúbvia. Diga, rosa, sí. Pensa que l'última setmana ja és tot passes assajos generals, o amb atretso, o amb vestiment, que ens queda una setmana, no? Sí. 9 dies, una setmana. Em sap greu dir-vos, però es queden 9 dies. Com te rellotges. I per anar a camara et volia preguntar, rosa, si ara que has dit això de l'atretzo i la roba, no sé si quan assages per dir una forma bestia de carrer, et sents menys dins el paper que quan realment ja estàs amb el decorat, la roba, jo què sé, de tramantinaires, o qui sigui que porti la seva capa, llavors ja ho sents com més real. A mi sí que m'ajuda. Hi ha gent que no, hi ha gent que li afecta, però a mi sí que m'ajuda, també, perquè jo faig un personatge que si porto la roba i entro el personatge li canvio fins i tot la veu, i aleshores et permet molt més anar-te'n i oblidar-te'n que estàs actuant i poder ser realment aquella persona que estàs, no sé, la gent que m'ha vist, sap que cada any canvio la veu, canvio el que sigui. Et surt quasi natural, el fet de pujar canvia de vestiment, però en una forma i no ets com una altra persona, també, en el fons? Bueno, amb la meva excusa de fer teatre i aleshores poder fer el que faria i no ho faig al carrer, no? Que no ho fes. No llàstima, això, en el fons. Tant de bo tota la vida fos un teatre, i a tu tampoc has d'expressar el que vol i sent, en tot moment, no només sobre l'escenari. Doncs t'haig de dir que mira que em vaig fent gran, en la vida, però... Clar que sí, això m'agrada més. Però he hagut d'anar posant anys. El teatre t'ho permet fer-ho... Això, és un altre, no? És aquell personatge i pot ser mal educat, pot ser... Pot ser tot el que potser no ets durant el teu dia a dia, no? Exacte. O no t'atreveixes o et fa més cosa, potser? Sí, o pots, inclús, no sé, imaginar-te el que t'hauria agradat ser, no? I no ets, no sé. Tinc un any, la Rosa, bueno, jo... Va fer de rita barbera. Uau, és un pes important, eh? I heu vist en vídeo, perquè no vaig tenir l'oportunitat d'anar-hi, però un super-paparàs. Paparàs. La veu també la tenies? I tot ho tenia. Sí? Senyora Buñuelos, eh? Veig, Rosa, que tu i els pastorets sou un, no sé si viro així o almenys, que tants anys com segueixin fent pastorets del poble, seguiràs fent pastorets o... Si li preguntes a la meva família, dirà que no, si us plau. Clar, són dades complicades, a més, un sacrifici important, això també s'ha de tenir en compte. Són dies que, de mi deu, feu una actuació el 26 de desembre a les 7 de la tarda, 26 de desembre a Sant Esteve, que teniu els... Els canalons. Teniu aquí dalt, tu, a la sofà, vull dir, clar. Vull dir que és lluable, també, els dies i hores. Aquest és el més difícil, però també és el més divertit, perquè doncs que és l'últim, ja pots... Allà sí que et deixes anar, no? Sí, fins i tot, algú més, eh? El Nico encara no sap, no ha viscut el 26. Sí, bueno, però ja algú ja m'han comentat. Ah, mira, més o menys informats. Escolta, Nico, per anar acabant, no sé si serà la primera de moltes obres de pastorets de Sant Just, o amb aquesta ja en tens prou de moment, i això que encara no s'ha estrenat. Esperem que ens sigui molts més, moltes més, clar que no. Fem 20, 21, 22 i 26. Exacte. Si algú que vull comprar les entrades sigui una soci de la Taneu... Podem fer a l'escriva, tant a l'escriva com a la granjeta. No, la granjeta amb el cal llibre T. Cal llibre T, l'escriva... I a l'europolis. Entrar polis. I a l'escriva. I al mateix a Taneu, entenc pels socis. Doncs esculteu que tingueu molt d'èxit amb aquesta obra dels pastorets de Sant Just d'aquest any. Us aniré a veure un dia, no t'ho diré quan, perquè així no sabeu com vaig a fer de crítica, crítica a teatre, i que vagi molt bé tant l'estrena com els 3 dies següents, Nico, molts d'èxit també dirigint altres obres de teatre, i Rosa, disfruta-ho, només em queda a dir-te que disfrutis. Sí, jo voldria fer una coseta, que per a Touretz, jo estic jo, però està moltíssima gent, i després hi ha molta gent que no surt a l'escenari, i que moltes vegades no ens en recordem d'ella, que són, per exemple, la Carme, la dona que ha fet la il·lustració del cartell, el Carles, que ens posa el sol, la Marta, que ens farà la llum, la Montse, la Marta... Totes les que són producció, que estan al darrere de l'escenari, i movent tot allò que no es veu, que pastorets als actors són els que tenim la part més fàcil, més agraïda, però hi ha molta gent que ha posat moltes hores i molta feina. Cert, m'havia quedat el tema aquest del cartell en el tintero, m'ha semblat un cartell original aquest any, diferent, si més no. El cartell sempre surt de buscar un artista o algun il·lustrador del poble que tingui ganes de participar en els pastorets fent això. Aquest any vam trobar la Carme, que és una dona gran, que fa il·lustració, i que el que ens va dir és us deixo els meus dibuixos, escolliu i transformeu-los en el que vulgueu. I això vam fer, vam escollir un dibuix, li vam donar un dissenyador, li vam dir, fent-los una proposta, i ens ha presentat aquesta transformació en el dibuix de la Carme, que en el fons és el dibuix de la Carme, la clau, aquells tres joves amb el nen... Sí, us anava a preguntar qui eren aquells tres joves, perquè sembla un dimoni o una reina, i al costat d'un soldat, no ho sé, és la meva imaginació, que ha d'eduït que eren aquells tres personatges, i un Àngel Petitor, que està col·locat allà d'una forma una mica curiosa. Ens mullem rosa o... Podeu deixar-lo a l'aire, eh? Som pastorets, pastorets. Ah, sí, són les pastorets. Sí, són les pastorets. Si són les pastorets, hauret de... Surt un angelet, surt un... Jo ja callo. Ja ens ho imaginem. Ens veiem a l'escenari, per vosaltres a l'escenari i nosaltres a baix, per veure aquesta obra de pastorets. Ara sí que vagi molt bé, i molts èxits als dos. Moltes gràcies. Adéu. Gràcies.