I used to think maybe you love me now, baby, I'm sure. And I just can't wait till the day when you know I'm not the only one. Com us havíem avisat, per fi, no, però tenim ja l'última entrevista de la setmana d'aquest 2019. Dic per fi, perquè la tenim, obviament, perquè són dades una mica complicades. I ens ha costat una mica, potser, de tancar aquesta entrevista. Així que li hem d'agrair infinitat a l'Adrià Urriols, Adrià, bona tarda. Bona tarda, Mireia. Que el tenim aquí amb nosaltres a Radio d'Esberna, la plaça Mireia. Benvingut a la ràdio, no sé si és la primera vegada que t'hi passes per aquí. Bé, m'havia passat fer un poc als anys. Sí? Part de la teva família, també, el teu pare. De fet, va passar per aquest programa, no fa gaire. De fet, pel 50-aniversari d'aquestes festes de Tardó. Sí, sí. No m'he vingut a escoltar per això, eh, mare? Triat, el teu pare. Coma, ja... Pots recuperar el podcast, no et preocupis. Igual que després puc desfetar, també, amb la teva pròpia entrevista. Per a ubicar els radioients que tenim a la plaça Mireia, aquest és l'espai de l'entrevista de la setmana. Com us deia, és l'últim espai que tenim d'aquest 2.20.19, i ja saben que en aquest espai intentem sempre buscar temes que siguin interessants, o que tinguin algun tema relacionat amb el municipi, o que per algun motiu, nosaltres, personalment, volem fer ressò, perquè trobem, en fi, que han de conèixer una miqueta el tema que portem avui, en concret, tenim l'Adrià Oriols, Sant Justenar, Quitechta, que, de fet, no fa gaire principis, crec que d'aquest mes, principis del mes de desembre, reviau des del vostre estudi d'arquitectura, que es diu Act3O, que parlarem també de l'estudi, aquest premi, que es diu EuroPan15, Productive and Inclusive City, no sé si ho dic gaire bé. Ho has dit perfecte. Escolta, és l'últim premi que heu rebut, no l'únic, després el parlarem d'altres, també, i projectes que tenim en actiu. Com ha anat això de rebre aquest primer premi, que en altres ocasions havíeu estat, no sé si tercer o... Sí, havíem tingut una mansió fa dos anys, a l'anterior edició, a la ciutat del Coi. Home, la veritat és que ha sigut una il·lusió molt gran, sobretot, però el fet que era la primera vegada que treballàvem, o sigui, a l'estranger, que era un salt qualitatiu, en aquest sentit, perquè sempre és més complicat treballar en un lloc en el qual no hi estàs familiaritzat, i, de aquesta manera, no ho sé, la veritat és que m'ho contents. I com va ser això de presentar-vos en aquest concurs, que expliques una mequeta de què va, diguéssim. L'Europà és una plataforma a nivell europeu que es va organitzar fa 30 anys, que organitza concursos vi anualment, que està destinat a joves arquitectes, a joves, vol dir, amb menors de 40 anys, que sobretot és una plataforma que posa en relació a ciutats i joves arquitectes, i llavors són organitzats en concursos, cada any es proposa un tema concret, aquest any era, per exemple, el Inclusif en ProductivCity, que, bàsicament, el que vol dir, una mica l'atendentge actual, l'organisme, el que, d'alguna manera, té més racó és, primer lloc, l'inclusif és, per exemple, tot el tema de gènere, etcètera, és a dir, tenir en consideració tots els aspectes, que, al fons, sempre han estat en el sentit comú, en el... quan es pensava a la ciutat, però, d'alguna manera, ara, se'ns afloren com amb més racó, els temes de generar espais segurs, generar espais en que, d'alguna manera, no sé, la relació entre gent gran i nens es pensi d'una manera clara, no? I el Productiv és el fet de portar a la ciutat productiva, que, en el moment en què les indústries ja s'estan desmantellant o estan fora de les ciutats, estan tornant a les ciutats, a dins de les ciutats, estan tornant maneres de produir el coneixement, com sempre, en el moment en què la tecnologia és el principal productor econòmic o el principal element d'economia a nivell mundial, no? I llavors, és el fet de pensar com aquesta tecnologia i aquestes empreses que, d'alguna manera, van relacionades amb la producció, poden tornar a ser incorporades a dins de la ciutat. I està pensant dins aquest projecte, que a vosaltres heu participat, heu guanyat, entenc que era un projecte tractiu que englobava tot això que comentaves, que tenia aquesta part d'inclusió amb aquesta part de màxia amb la part més productora d'una ciutat, no? Efectivament, es tractava d'un projecte al final d'una llengua d'un parc existent, en un, a Marconi Plain, que és un gran centre neuràlgic, en un barri com a les afores de Rotterdam, que d'alguna manera, ja com una certa intenció municipal, de que això torni a esdevenir un pol de tracció, a través de pensar un edifici que sigui capaç d'acollir habitatges i espais de treball per a aquestes mateixes persones, i, llavors, pensar com un sol edifici té la capacitat d'unir ciutat, des de l'espai públic, unir amb habitatge i espais de treball, no? I, anava a dir que, a més, 900 i picoprojectes eren, si no m'equivoco, els que participaven en aquest... O és el total? El total. Crec que hi havia 40 o 50 ciutats europees, entre els quals hi havia Barcelona i Sant Climent, també hi havia emplaçaments a dins de Catalunya, i en aquesta crec que es van presentar uns 40 propostes, concret en aquest emplaçament. I vosaltres, perquè ara mateix et tenim a tu, Adrià, però l'estudi Act 3O, a més, amb aquest 3 al mig, que no sé si tindrà referència. Òbviament, que sou 3 persones, heu estat els 3 caps pensants d'aquest projecte que ha quedat amb el primer premi. El fet de tenir 3 caps que pensa en l'hora, que, si vols, ens parlarem dels altres dos arquitectes o membres d'aquest estudi arquitectura, ajuda també a tenir altres idees que, igual un sol, potser no les tindria a totes? Sincerament, no, de dubte. La veritat és que hem tingut bastant de sort, ens hem trobat, som bastant diferents, xoquem bastant, però crec que quan aconseguim trobar l'equilibri, crec que ens complementem d'una manera bastant potent. I estem parlant de Joan Gener i Miquel Ruiz, que són els altres dos companys d'aquest estudi Act 3O. Act 3O, jo conec l'acto ZO. Doncs és que estem al costat. Sí, és que he fet el jo aquí amb Ruiz Millet, és el pare del meu soci, que porta la galeria, o sigui, de fet, el Miquel s'ha criat a la galeria, com li he dit. Viu, de fet, a la mateixa mençana, o sigui que... Tothom a casa, eh? Sí. Tothom a casa. I a la base de web, que vosaltres mateixos ho podeu, els nostres uents poden anar a Act 3O, al web, és PUNES? PUNES. No quedava, ja, al domini. El PUNCOM... Ara demana cap al PUNCAT. Foma. Allà, us explica una miqueta d'on prové aquesta creació d'aquests tres caps arquitectes, diguéssim, per formar un equip, i dieu que, com a qui dius, veu que coneixeu, que casualment, en algun punt europeu, cric Alemanya, no? Us poseu a xerrar i decideu ajuntar-vos les tres de forma professional, però en tenc cap, prèviament, ja us coneixeu. O amogre a primera vista. No, amb el Joan sí que teníem molta més relació durant la carrera, amb el Miquel havíem coincidit alguna vegada, sí que havíem fet un projecte així, una miqueta estrembòtica lloret, per fer un possible tenatori i tal, i ens havíem conegut, però de fet, sí, llavors vam fer un viatge amb el Joan i jo a Berlín, que vam anar a visitar i el Miquel estava allà, també. Llavors, bueno, posa Berlín, ens en coneixem, vam com establir molta relació, bàsicament vivint la ciutat de nit. I a part d'això, a la descripció, no sé si la nit hi surt, però a la vostra pròpia carta de presentació, com deia, al web, no us hi mantem nosaltres, diu que el que busqueu amb aquesta simbiós i professional entre vosaltres 3, que, com veieu, ja us coneixia, diguéssim, prèviament, de la universitat, és narrar històries a través de l'arquitectura com a suport de noves infinites connexions. Tantes connexions es poden crear com infinites, arquitectòne que ho hem parlat? Tantes com personatges, tant com maneres establir relacions ja, i tant com, a final, no? Sí. Sí, no? En definitiva és que sí. I de quina forma podeu narrar vosaltres aquestes històries a través de, per exemple, un projecte amb un edifici o un espai públic? Bueno, és que, al final... Com ho integreu? Al final, fer un projecte també és inventar-se una història. En el sentit de que quan... O sigui, una cosa que fem és, normalment, tens unes problemàtiques, o tens un programa funcional, o tens un requeriment que et fan, i això ho pots fer d'infinites maneres. Una mica és la gran cosa de l'arquitectura, que no hi ha una manera objectiva d'afrontar les situacions ni les problemàtiques, i llavors aquí és on intervé la imaginació de cada un, i aquí és on ve la narració de les històries, i l'elaboració d'un discurs, no? Cada una manera té a veure amb coses que tu et pots imaginar, però també té molt a veure amb com percebes els llocs, com t'imagines els llocs, com t'imagines la societat, què creus que és el millor per la societat, és com un teixit d'interaccions i d'inputs, que al final... Que és inseparable, potser. Sí, i que es va entrelligar i va agafant... Tu ho vas molt de jant, per més o menys fer-t'ho venir bé, per anar a final projecte. I ara no sé si quan vas pel carrer ja et vas pensant això, que tu vas per un parc, per un carrer, per una vinguda... Això potser seria millor així, o jo el posaria d'una altra forma, aquest edifici? Sí, és inevitable. És inevitable, sí. Bueno, i la veritat és que... bueno, ja veus que inclús temfades, perquè dius... Com es poden perdre aquestes oportunitats? De fet, aquesta és una cosa que podria ser una cosa... Una cosa que aniria tan bé a la ciutat i s'ha fet de qualsevol projecte que, d'alguna manera, acaba repercutint negativament. Moltes vegades no és una cosa que sigui molt evident, però sí que hi ha algo perceptiu en l'ambient en què la bona arquitectura i la mala arquitectura no hi ha un element subjectiu. Sí, totalment, totalment. Però la bona arquitectura, encara que no... Tu, quan vas caminant, a part rota la gent, que no és arquitecte o que no té aquesta visió, encara que tu no te n'adonis, que estàs passant per davant... Sí que hi ha algo, jo crec, que estic convençut, que en el subconscient sí que es percep en l'ambient quan està rodejat de bona arquitectura. Encara que no siguis arquitecte. Sí, encara que no siguis arquitecte. Hi ha un banc, que veus bancs ubicats en certes zones, i dius, aquest banc mirant aquí, aquesta arbre, perquè és tan... Aquestes són claus i difícils de pensar. Però a vegades ho veus i dius, com algú ha arribat a pensar? És més, com algú ha arribat a poder executar. Vull dir coses més evidents, potser més que... No cal ser arquitecte per veure que un banc està mirant una paret. Que n'hi ha, d'aquests n'hi ha. Moltes vegades, també, a les obres, la gent no sap... Hi ha varios operaris que no saben interpretar el pla, i això també passa. Mira, te n'ha de preguntar també. No volia entrar tampoc a com es fa un projecte, etcètera, perquè ho porta bastant estona, no per parlar des de l'inici fins al final, però realment el que volia preguntar era si, des de l'inici, el projecte que vosaltres tres teniu amb men, que cadascú aporta, entenc un perfil i elements diferents, el que després es desenvolupa, com, per exemple, un dels premis que heu guanyat, que és aquesta biblioteca d'arenys, arenys, no?, arenys de mar. Tu creus que realment quedarà com vosaltres heu projectat? Bueno, a veure, la veritat és que, de moment... Així que jo he estat treballant, estic treballant de fet, encara, perquè com que estem començant, si una fase molt ambriionària d'espatx, no ens podem permetre l'uxa de viure d'això, i els tots tres treballem a part. Sí, és... no és, diguéssim, a temps complet, no?, no encara, no? No podem. I llavors, jo sí que treballo amb un despatx, que sí que he tingut la sort de poder arribar a ser responsable d'un projecte i arribar-lo a construir. Però nosaltres tres sols, l'únic que hem fet, és la reforma de pisos i de cuines. Per tant, és la primera vegada que, tot i que aquest concurs, l'hem guanyat amb l'amament del Mingo i l'arnís Ferrer, també, que hem col·laborat amb ells, i sava la primera vegada que un projecte nostre es vegi executat. Per tant, tenim bastant... bueno, tenim molta il·lusió, però... I responsabilitat, eh? Estem parlant de la biblioteca pública d'arenys de mar, vull dir... És un nivell... alt. Llavors, serà com el primer projecte que hi estireu endavant, com per veure el finalment, aixecat. Sí, exacte. El que passa de les idees és la construcció. Moltes vegades es perden moltes coses, eh? És molt complicat. És com un anunci de publicitat, eh?, que des de la idea inicial de com acaba el seu anunci igual, va una estona. Bueno, o les publicitats, en canvi, tenen l'aventatge que, com que les coses són decorats, no turmés veus la part de darrere o la part de davant. A darrere pot ser una xapussa. Aquí no, aquí no pot haver-hi xapussa. Tot està perfecte, immaculat. I, bàsicament, el més complicat és el que no es veu. Que són tot el tema instal·lacions, estructures, etcètera. Jo sempre és el més complicat. I seguir-ho? És a dir, anar fent aquest seguiment que es compleixi, diguéssim, tot el que vosaltres heu projectat sobre aquest planor, que és, de fet, el que ha guanyat el premi. Heu guanyat que el projecte que vosaltres veu presentar sigui la biblioteca definitiva... la biblioteca municipal d'Arenys. Heu d'estallar, jo no sé si n'he de dedicar cada dia, per supervisar la obra o... Bueno, a veure què tal. Aquesta obra tampoc serà tan complicada, en principi. Però, bueno, a moment només ens n'han encarregat el projecte. Perquè això funciona així, aquí, ara. Ara es desglosa tan carregant el projecte, i si els hi caus bé, llavors sí que et contracten la direcció d'obra. Si els hi caus bé durant el projecte, et xuten, i llavors t'han carregat una altra. No ho va relacionat, és a dir, no és... Sí, abans sí que sempre anava així. Però ara, d'alguna manera, de les institucions públiques, s'agafen clàusules o es permeten el luxe de dir, bueno, si aquest no em treballa bé, així me'l puc despatxar, i me n'agafo una altra, que m'ho faci més barato, ja ho veu. Doncs espero que no. Espero que segueu amb el projecte de la biblioteca... Fosarem molt, en la veritat, que et fa molta il·lusió, aquest projecte. En teniu uns quants, a més que heu guanyat, com deien també, i a través del Twitter, i hem comentat abans, també, teniu aquest premi, aquest EuroPan 15. EuroPan European, no? EuroPan European, European... PAN, no? Seria una mica... És que el nom aquest... Ens crea una mica de confusió, però en fi, que teniu aquest premi, però en teniu d'altres, també, com un comentava aquesta biblioteca d'Arenza Mar. Un concurs d'habitatge suïssa, també, que veu... ...deu guanyar, potser? No, vam fer un quart premi. Sí, és guanyar, eh, també? Sí, sí, no, no. És que, bueno, és que... Bàsicament nosaltres, ara veuràs que aquest concurs també és de l'estranger, perquè, vull dir, aquí, obrir-se a camí és molt complicat. I llavors, d'alguna manera, estem com obrint el pantall... d'anar a l'estranger, clar, a suïssa, el que paguen, és que no té absolutament res a veure amb el que es paga aquí. I llavors, d'alguna manera, estem intentant obrir camí, tenim uns amics que viuen allà a suïssa, i, juntament amb ells, estem començant aquest camí, a veure si tenim sort, també. Doncs ha anat perfecte aguantar-hi això de suïssa, perquè, precisament, volia preguntar-te si el fet... de ser arquitecte aquí a Barcelona, en aquest país, en concret, l'estat espanyol, és complicat, difícil, diferent, versos altres països europeus, com, per exemple, els països nòrdics, o els països de l'est, o no sé, altres zones europees, com, potser, puguis desenvolupar, o d'una altra manera, o puguis treballar d'una altra forma, a nivell amb l'arquitectura, o que tinguis més facilitats, o... no ho sé. Jo sí que crec que hi ha hagut un estancament. És a dir, el regal de la crisi econòmica que va haver-hi a 2008, van canviar, han canviar els paràmetres. Hem passat de l'època postolímpica, en què, d'alguna manera, tot era glamour, tot era grans equipaments. Sí, exacte, grans equipaments. Vull dir que es destinaven diners a fer les coses ben fetes. Doncs, bueno, arreu de la crisi econòmica, això ha canviat. I ha canviat, no sé, d'una manera que... a la qual nosaltres tampoc no ens acabem de sentir massa còmodes, en què hi ha com un cert predomini d'una estètica pobera, podríem dir, que és una falsa... Com ho has dit, això? Póvera. Sí, és una falsedat, en el fons, perquè és una estètica que, d'alguna manera, es torna a deixar els elements constructius vistos, perquè doni una imatge de més econòmic. Que són aquestes vigues que es deixen fora, o la part més industrial, així. Exacte, exacte. I llavors, bueno, nosaltres... i ara, d'alguna manera, s'han jerat com una corrent, i aquí ens hem quedat de miques tancats amb això. I, a part... No sé, no hi ha com una... no hi ha un ambient de renovació o d'innovació ni tipològica, per exemple. Un tema és d'habitatge d'unidor, ara l'àrea metropolitana, i l'Incasol s'han posat les piles, però, clar, amb el problema que tenim amb l'habitatge, s'han posat les piles i estan començant a finançar molts edificis d'habitatge social, en els quals també estem participant en els concursos. És l'únic element en què, d'alguna manera, es veu que hi ha un cert bullissi i una certa intenció de intentar canviar una mica les coses. A l'estranger, per això, bueno, vull dir, al final, és que depèn, a l'Europà, per exemple, les hem sentit molt còmodes, perquè, al final, és un concurs que no s'ha sap si s'arribarà a construir, perquè és un concurs molt experimental, i, en principi, la idea sí que és que tu estableixes relació amb l'Ajuntament de Rotterdam, amb possibles inversors que hi hagi en aquest emplaçament, i, bueno, depèn de com vagi la relació. T'ho vas reconèixer, també. Això, a part, sí. La nostra intenció és, en principi, al març anem a Rotterdam, i no està intenciosa a veure si establim bona relació amb ells, i podem tirar alguna cosa endavant. No sabem si era difícil o... que contribuï a allà, que, d'alguna manera, sí que hi ha una mica més de frescó arquitectònica. Aquí també parla molt de paraules que tothom li sonarà molt, de eficiència energètica a recursos naturals, cicle de vida dels nous materials, per exemple, i investigació espaials, paraules que utilitzeu, suposo, dia a dia, en un estudi d'arquitectura, que va com una mica cap aquí, el futur del tipus de ciutats amb aquesta eficiència energètica amb uns espais que siguin més respectuosos i no pas invasius, també. Suposo que vosaltres també intenteu, des del vostre estudi, des d'actes o presentar projectes que respectin aquests tipus de... Aquests paràmetres podríem dir. Sí, sí, absolutament, absolutament. L'únic que d'alguna manera sí que intentem fugir, perquè aquí també hi ha hagut un problema, i aquí Catalunya, el que és l'arquitectura sostenible, també s'ha quedat com fotografiada, com una imatge determinada, i tot el que surt d'allà ja no és, o sigui, que és els hivernacles. D'alguna manera, l'arquitectura hivernacle és la que d'alguna manera s'ha apoderat de la idea de sostenibilitat. Quan en realitat, si hi ha moltes altres solucions, és que en el fons, l'arquitectura vernacular, o sigui, l'arquitectura popular, era molt sostenible, en aquest sentit. L'arquitectura dels romans era molt sostenible, feien edificis que duraven 2.000 anys, ara els edificis... Què ha de fer? Per què creus que es van deixar de fer? Perquè la tècnica va evolucionant, ara la madobra és la més car, tot va vinculat amb com evolucionar la societat, amb com evolucionar el mercat, que al final és el que regeix tot, no? I llavors, doncs... Doncs això, llavors... Ara, en un altre, evidentment, que tenim en compte tots aquests criteris de sostenibilitat, i els incorporem des del primer moment en els projectes, ja hem incorporat a dins de l'equip alguns especialistes, perquè al final, veient una altra, d'això no en sabem, i sempre intentem recolzar-nos de la millor gent, dels millors clobradors possibles. I, per exemple, ara la biblioteca aquesta, perquè d'aquí un any, en principi, tots els edificis públics que es construeixin a Catalunya estaven obligats, però una directiva europea, complia amb uns paràmetres europeus de mesura de la sostenibilitat, que és en criteris en ZEP, llavors... I la idea és intentar fer, almenys, els edificis públics de consum, zero. És a dir, que siguin capaços de generar tota la producció, a ell generar l'energia exacta. I a tu, abastecer-se, ara no sortirà amb castellà, i amb català. I com t'imagines, per exemple, una ciutat com Barcelona, per posar una ciutat així, que tenim al costat, el 2050? Com te l'imagines? La veritat és que a l'arquitectura, tot dir que la imatge... No és algo que evolucioni d'una manera molt ràpida. A la ciutat, al final, ara s'està acabant de consolidar el que és l'Eixample Sardà, que fa més de 100 anys, que està projectat, 150 anys, i d'alguna manera... Jo crec que el que evolucionarà més de pressa és la mobilitat. La mobilitat és el que sí que està canviant més de pressa, i això sí que d'alguna manera afectarà d'una manera més directa el que són els hàbits de la gent. Perquè l'arquitectura, al final, podrà anar evolucionant, anirà incorporant elements de tecnologia, de sostenibilitat, etcètera, però no crec que les cases no s'han flotants, per exemple. I en canvi, la mobilitat sí que la introducció dels cotxes autònoms a la ciutat, la desaparició... Els cotxes electrics, també. El millor era que els cotxes autònoms és el que canviarà una mica més. Perquè d'alguna manera permetrà que desapareguin els cotxes de parcats, perquè d'alguna manera sempre estaran en circulació, estaran connectats de manera intel·ligent, els demanaràs i estaran allà, en el moment que toca, estaran tots entre ells connectats, i d'aquesta manera no hi haurà embusos, perquè la idea és que tots els cotxes s'apercebraran on estaran, i llavors ja es muntaran entre ells, es muntaran els recorreguts. I llavors jo crec que això és on hi ha la major evolució possible. I la cultura, a més, suposo que també afecta, i en un grau bastant important, a qualsevol evolució d'una ciutat, o igual que les lleis, imagino. Vosaltres que heu estat també... Doncs ara Rotterdam o altres llocs, potser fora de l'estat espanyol, també. Suposo que, bueno, entenc que sí, que la cultura, òbviament, marca molt, o no tant com podem arribar a imaginar. Però marca molt? De l'hora de poder construir o poder edificar o poder innovar, o alhora de llançar un nou projecte que sigui una mica trencador, no? Absolutament, absolutament. Però, bueno, avui de final es va molt vinculat... va molt vinculat a la relació que hi ha entre el coneixement i la societat. I, d'alguna manera, bueno, no sé, sí que hi ha ciutats que, per exemple, han fet apostes molt clares. A Singapur, també, han fet una aposta claríssima. Per pensar la ciutat, ara, perquè van més tard, han pensat la ciutat i s'han imaginat com volien viure, o sigui, com farien aquesta ciutat, d'una manera relacionada amb més en el moment actual, en el que estem. A nosaltres, al final, estem arrossegant, no? Estem arrossegant... Estem arrossegant un traçat de ciutat que, d'alguna manera, encara prové que està molt ben adaptat, perquè, al final, l'exemple sardar s'adapte perfectament, però jo crec que l'evolució de la cultura... No sé, això és més difícil, perquè, al final, és com a sociologia, també, vull dir. No passa res, no passa res. És el mateix, eh? Tu ets ficat amb el facà i pots sortir tranquil·lament. Mira, no et preocupis, anem a canviar, per anar acabant, de fet, que ens queden pocs minuts, Adrià, a preguntar o no es poden trobar, si hi ha algú que vulgui, coneixeu-us una miqueta més a l'estudi d'arquitectura Act3o, si esteu a les xarxes i on es poden trobar? Sí, els xarxes estem, els meus socis són molt actius. Sí, a l'Instagram estem molt... A l'Instagram, al final, és la mitjana de comunicació més natural de l'arquitectura, que és la imatge. Act3o, no? Aquest Act3o us podem trobar. Sí, sí. I, doncs, escolta, Adrià i els dos companys, que no són aquí avui, però que formen part també, el Joan Genell i el Miquel Ruiz, que també el saludem des del programa, us desitgem molts més èxits, que seguiu acumulant aquests premis i aquests projectes que podeu tirar també endavant, i, sempre que avui és un premi, pots tornar a passar per aquí per la plaça, Mireia, i ho seguim comentant. Només falta ir-te, que vol anar dalt, perquè per les dates ja tocaria dir-ho. Moltes gràcies. Una abraçada. Moltes gràcies. Doncs ara sí, a més, hem arribat, quasi bé, al final d'aquesta primera hora, i ara ens queden, res, uns 25 segons per connectar amb Catalunya Ràdio, doncs aquesta era l'última entrevista de la setmana d'aquest 2019. Ja sabeu que el podcast el tindreu a partir de dos quarts d'avui del vespre, juntament amb tot aquest fil que us hem fet a Twitter, on podeu recollir i escoltar, sempre que vulgueu, totes les altres entrevistes, que amb aquestes són 17, les entrevistes de la setmana. Ens veiem en uns minuts a la segona hora, fins ara. Cataluña Ràdio. Les notícies de les 6. Bona tarda. Us informa qui li en sabria. Som a dues hores pel Barça, Madrid, cada cop més a prop. La Guàrdia Urbana xifra en unes 5.000 persones, les que s'estan concentrant en aquests moments a la rodolia del Camp Nou, convocades personàmide democràtic, però aquesta plataforma parla de desenes de milers de manifestants, i recorda que tothom que hi sigui podrà veure el partit en directe. Sortim al carrer, que és el que toca aquesta hora, per saber què està passant ara mateix. L'aia Claret, bona tarda. Hola, bona tarda, jo sóc la Diagonal, en un grup d'unes 200 persones tallen aquesta Diagonal a l'altura de Pius XII, i això fa que la Guàrdia Urbana hagi de desviar el trànsit, i també talli l'entrada de la Diagonal per la B23 i la Ronda, i de sortida de Barcelona també està tallada des de Francesc Maciat, tot i que aquí, pels laterals, s'hi pot circular. Ara ve van molt plens. Unes passajen per la Diagonal Direcció, cap al Camp Nou. Molts baixen pel carrer Martí Francesc, allà les desvien per Josep Samitier, i arriben a Joan 23, davant de l'accés 11 del Camp Nou, on hi ha centenars de persones concentrades amastalades, i pancartes del Sonavi Democràtic.