Entrevista a Sofia Nogués, periodista - 12/2/2020

... Doncs veig de saber què hi va ser el dia internacional de la dona i la nena a la ciència, nosaltres avui. una miqueta més tard, però fem igualment aquesta comemoració d'aquest dia, per això avui tenim amb nosaltres i em fa especial il·lusió presentar-vos a la Sofia Noguer. Sofia, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, benvinguda al programa, benvinguda també a Radio d'Esvern. Abans de res, escolta, no era bona per aquesta Expedition, aquesta expedició que vau fer l'any passat a finals del 2019, que ara comentarem, tinc moltes ganes d'iniciar aquest viatge, podríem dir, a través del teu viatge que vas fer juntament amb altres moltes dones, de parlar avui amb Clau, totalment femenina. Abans de re-apresentar-te, la Sofia Noguer és paridista de Sant Justenca, a més podíem dir que ets marinera, no sé si científica també o això ja s'ha derivat d'aquesta expedició. S'ha derivat d'aquesta expedició. Explica'ns una mica si et sembla per introduir i que la gent t'obiqui una mica també els nostres oients, què és això de l'Expedition o com et vas enrolar si és que es diu així, no en aquesta expedició entre marítima i científica. Doncs Expedition és una expedició integrament femenina, és un projecte que el que tracta és portar dones, fer recerca sobre el tema de la polució de plàstics i llavors el que vol és donar també visibilitat a les dones en ciència. Porta només dones a navegar i fer aquesta recerca i donar visibilitat tant als ports on arriba o a les illes d'aquests dos factors. I jo em vaig assabentar d'Expedition a l'empresa on treballo, tenim un grup de dones a Clarivit, que és l'empresa on estic, i treballem els temes d'igualtat, llavors un dels temes que es va tractar era de donar en ciència i una companya de Londres va anunciar aquesta expedició, ens la va donar conèixer i llavors jo em vaig apuntar a la newsletter i quan vaig rebre una dient que començava en aquest Around the world de dos anys i que buscaven dones per participar, i vaig dir, bueno, intentem a veure què passa i després d'unes quantes entrevistes i un vídeo explicant per què m'agradaria anar a Expedition, em van seleccionar per fer el tram entre Aruba i Panamal de desembre de 2019. I de fet era la única espanyola dins aquestes, crec que 30 nacionalitats diferents, no? Crec que era la única que venies d'Espanya. Sí, exacte, això me'n va fer molta il·lusió perquè de fet ens van explicar que van tenir més de 10.000 sol·licituds i llavors arribar a ser una de les 300 dones que formen part d'Expedition ha sigut una gran sort. I a més abans comentaves també el tema d'una també veu que les dones participin en aquests projectes, obviament, i també pel costat de la ciència, que l'objectiu, un dels objectius era, podríem dir, recollar aquests plàstics o microplàstics que heu anat trobant al llarg d'aquest tram que vas fer tu en concret de tocant a Panamal, no? Has comentat arribant a Panamal. He estat llegint també i he descobert que veu omplir molts pots o moltes bosses, però que em podria haver omplert molts més. Sí, exacte, agafava mostres de la superfície de l'aigua també a 25 metres de profunditat i del terra de la profunditat màxima. Llavors el que es tracta és investigar de quina manera es comporta el plàstic un cop arriba al mar. I això ho faran projectes científics a la Universitat de Plimoth, a Regna Unit i a Universitats Estats Units. Totes les dades que recull Expedition, que fa de la mateixa manera durant els dos anys, donant la volta al món, s'envien al laboratori i després des d'aquestes universitats faran els estudis científics per després proposar solucions a la crisi del plàstic. I tu, en concret, en aquest barco que surt de Cazarpa, de Aruba, no? Estaves... no sé si era una dezena de dones, de noies? Deu, no sé si... Sí, eren 10 convidades, 4 de tripulació professional, i llavors vam conviure durant 10 dies fent la travessa entre Aruba i Panamà, passant per les illes d'Esemblàs, i de fet aquest punt és un punt on hi ha molta concentració de plàstics, perquè les corrents que viatgen pel carip acaben concentrant-se allà a la costa de Panamà i les illes d'Esemblàs, i vam trobar illes completament desertes plenes de plàstic. Erem 14 dones a Bord, llavors, no? 14 dones que us heu gana organitzant també, no només per dedicar-vos a anar recollint aquests plàstics, suposo que anar enclassificant, o anar notant, o ni quan els aneu trobant, sinó que, a més, parlant en món nàutic, potser, de fer guàrdies, de preparar dinars, de dormir... No sé si existeix el jet lag maritim, però no sé com has viscut personalment aquests dies d'això, de guàrdies, d'estar treballant, no sé com us ha acompanyat el mar, tampoc. Sí, va ser molt interessant, de fet, feia guàrdies de 4 hores, això era per fer guàrdia nocturna de navegació, teníem el nostre equip de guàrdies, i llavors ens anàvem tornant a aquestes guàrdies de nit, potser era de 12 a 4 de la nit fent navegació, i després també els torns de cuinar per 14 persones, que de fet jo em pensava que menjaríem de jaunes i ja està, era una competició, era un bort. Sí, sí, i llavors era tot vegetarià, això sí, i fèiem torns d'això també a la part científica, per agafar les mostres, per analitzar-les, per agafar dades, i per provar també les diferents arrels de la ciència que feien, tant a superfície, d'altra banda també les de profunditat de 25 metres, i provar una mica totes les eines científices, i acostar-nos una mica més a la ciència com a dones, perquè jo per exemple no tinc un perfil científic, i llavors va ser molt interessant aprendre sobre això, t'anar a preguntar, no tens perfil potser científic, tot i que tens una via potser professional connectat d'això, però i perfil marinè, maritim, ets navegant o has navegat? Sí, de fet, des de petita que he navegat als estius amb la meva família, i ara faig competició a nivell local, l'Àser i d'altres, però sempre és un procés d'aprenentatge, perquè clar, una travessa tan llarga com aquesta no havia fet, i ens vam trobar amb dies donades de 3 metres que es pujaven a sobre del barco, vent de 40 nusos, molt interessant, em va agradar molt per això. Ho repetiries? Sí, perquè aquesta expedició són dos anys que es van alternar en aquests viatges, van afegir-se o es van retirar en diferents components de dones que s'afegeixen, aquesta expedició tens l'oportunitat de tornar-hi a afegir-te, o un cop ja has anat descomplert, ja tens un altre tipus de feina, podíem dir, un cop ja has baixat del barco. La idea és que durant aquests dos anys van 300 dones diferents per després tornar a la seva comunitat i fer difusió del projecte, les que vindran després d'expedicions podrem provar, i també hi ha d'altres, hi ha una ara mateix, que es diu Maiden Factor, que és un grup de dones que està donant la volta al món per donar visibilitat a la dona a la vela, i està animant el primer viatge d'integrament femení que es va fer amb valer, perquè és de les primeres o potser la primera vegada que es fa una fita així en aquest, és a dir, en clau femenina, només amb dones, sobre un vaixei, recaudant aquesta informació, és la primera vegada que es fa, potser, amb aquests números, amb aquestes xifres? Sí, combinant aquests dos factors, tant de la dona integrament femení i de ciència, agafant mostres, és el primer, com a navegació sí que s'han fet més de només dones, però combinant aquests dos factors, és l'únic, hi ha moltes investigacions científiques al mar, però són mixtes, té aquesta clau femenina per donar visibilitat a aquest altre problema de no tenir una igualtat dins de l'àmbit científic, que tant és necessari com en altres àmbits, evidentment, per això recordam que hi va ser aquest dia internacional de la dona i la ciència, arribem una mica tard, perquè avui som dimecres ja, però que problema, volia preguntar-te també Expedition, perquè potser no coneixen o no els hi són, aquest nom, redira de qui està o qui recolza aquesta expedició? Doncs aquesta expedició es va formar el 2014 per Emily Penn, ella va fer travessies navegant i va veure que no hi havia gaire dones al mar, i també va veure que hi havia molt de plàstic, llavors va decidir fundar Expedition amb Double X per donar visibilitat a la dona, al mar, i també a la ciència i d'altra banda també per fer recerca del tema dels plàstics que va veure de primera mà, i hi ha molts estudis científics que diuen que el 99% del plàstic que ha acabat als nostres oceans no és visible, o sigui només veiem 1%, llavors què està passant amb l'altre 99%? Això és el que Expedition també vol fer visible, el comportament del plàstic, un cop arriba al mar, com afecten les corrents, com afecta el canvi climàtic també a aquestes corrents, on es concentra més plàstics, si aquestes concentracions s'estan movent, hi ha moltes vertents científiques dins d'aquest projecte, per això és molt interessant. Moltes desconegudes, imagino, no sé si més enllà de veure, potser vídeos d'aquests virals que veus un peix que quan l'obren li surt plàstic de l'estómac, potser això és una mica la punta de l'Iseberg, és el més visible. Exacte, de fet ja es diu que hi ha una illa de plàstics al Pacífic, això en realitat... És real, això existeix? Existeix, però no gaire bé com una illa, sinó que és una sopa de plàstics, el problema és això, que és una sopa de microplàstics, llavors és molt difícil recollir aquests microplàstics, a sobre no estan només de la superfície, s'estan comportant, estan enfonsant-se, llavors com reculls tot això? I clar, el que s'hauria de fer és acabar amb el plàstic primer, després hi ha anat a gent. T'ha anat a preguntar precisament què proposaries, després d'haver viscut aquesta experiència, d'haver viscut amb els teus propis ulls, d'haver agafat aquest plàstic entre Aruba i el Canal de Panamà, què proposaries, o com, a part d'obviament, eliminar aquest plàstic, poc a poc, amb la mesura del que sigui possible, perquè segurament hi ha molts elements, podríem dir fabricats, prefabricats, etcètera, en moltes indústries calds, i és quasi ben impossible desprendre el plàstic durant el procés de creació, de qualsevol producte, com ho canviaries, o quin granet, a part del que ja has posat, que és molt gran, afegiries aquest canvi. Doncs mira, una metàfora que sí que sortia tota l'estona durant l'expedició, era si tu arribes a casa i et trobes de manera que està plena d'aigua i està sortint i sortint, què fas? Et poses a netejar o tanques l'eixeta? Doncs de fet, has de tancar l'eixeta i això és el que hem de fer amb el plàstic. Hi ha moltes maneres de fer-ho. D'una banda, ha estat tota l'acció que podríem fer als governs. D'altra banda, tenim les empreses que estan produint aquest plàstic, les alternatives tenen com poden invertir en aquestes alternatives. I d'altra banda, estem als consumidors. Moltes vegades tot el pes recauen als consumidors, però és veritat que tenim molt de poder. Jo ho he vist amb els respais de dents de bamboo. Abans no es consumien, ara hi ha una tendència a consumir més i més, i fa molt poc colgat, va treure un respai de dents de bamboo. Això és l'impacte i el poder que té el consumidor. Si nosaltres deixem de consumir certs productes de plàstic, això té un impacte a les empreses, als seus números, i llavors busquen alternatives. Jo crec que tenim molt poder, com dic, i podem fer des d'accions petites com deixar la bossa de plàstic, o dir que no a un empoll de plàstic hi ha agafar una que pots reumplir, i les coses com aquesta, tot cada petit acció té un impacte. I no és qüestió de fer-ho tot de cop, perquè pot ser molt difícil, però si vas canviant mica en mica els hàbits, això té molt d'impacte a la llarga. Tot comença també per un petit gest, i a més, des de casa, que al final sembla una mica... van comptar de potser la pròpia metàfora de la vida, que són les empreses la que proporcionen a la ciutadania aquests productes o serveis, i som nosaltres els que hem de canviar la manera d'utilitzar-los. És a dir, s'han invertit les tornes. En aquest sentit el que mana és el ciutadà, és el consumidor, que diu que no vull consumir el que m'estàs venent. Exacte. És reeducar-nos, potser. Sí, exacte, i al final, a vegades és difícil. Tu vas al supermercat i no tens opcions, però el bo és que això està canviant, i ara tens alternatives, aquí, per exemple, en just mateix tens cap pressiós i tenen productes sense plàstic, orgànics, i et donen opcions. Fins i tot, reumplir amb sabor, aquestes opcions no les trobaràs al supermercat, però tens altres comerços que sí que estan invertint en aquestes alternatives i donant opcions als consumidors, i si els consumidors opten per aquestes alternatives, cada cop hi haurà més. I en parlaves també, hem parlat d'això, d'aquest respai de dents, de bambú, de colgat, en aquest cas, en aquesta marca, i hi havia així també algun entrevista que t'havien fet també un altre mitjà de comunicació que en aquesta part de l'océan, el qual veu estar investigant, veu trobar, em sap greu dir, les marques, però és el que hi ha, coca-coles, crocs, no sé si veu trobar també sabates, crocs, bastes dents antífrics de la marca que sigui. I, a més, és la mica, com deia, contractòries, perquè són les grans marques multinacionals, són les que més diners generen mundialment, i alhora també donen molta feina, no? Sí, exacte. Són les que tenen més recursos també per fer recerca i buscar alternatives, tenen equips de MSD enormes. O sigui, ells poden buscar alternatives, poden invertir en aquesta recerca per trobar alternatives i seguir portant els seus productes al mercat d'una manera més sostenible. Llavors, jo crec que si els consumidors estan demanant això a les grans empreses, potser sí que faran un canvi, és difícil, perquè veus quan coca-cola anuncia que no deixarà de fer empolles de plàstic, perquè li surt molt a compte. Dius, a tu sí, però al planeta li surt a compte. Hem de pensar una mica més enllà, no només en els números de l'empresa, sinó en l'impacte que té. I de fet, moltes d'aquestes empreses venen d'un model de circularitat. Antigament, coca-cola era la primera empresa que portava les empolles de cristal, reumplia, perquè no tornem. Exacte. És una mica l'origen per evitar seguir fent el que es fa malament. Com deies, aquestes grans empreses, que al final són elles les que tenen també més poder i més diners per invertir en començar aquest canvi que al final, igual que aquest reciclatge, que sembla que els anuncis sempre van enfocats a tu, consumidor. Per què no estàs reciclant? I et sents inclús renyat per una generalitat o per un ministeri, quan en el fons el primer canvi i el que té més poder de fer-ho, potser seria el que té més diners i més poder d'inversió, que és una gran empresa. Hem parlat de coca-cola, hem parlat de crocs, n'hi ha moltes altres al darrere. Aquestes potser són les més importants, les que més destacen, les que més coneix la gent. Sí, exacte. Et anava a preguntar també. Has comentat que segueixes fent a Vela, a Lázar o altres models podíem dir de navegació. Entenc que per aquí per la costa catalana o també et mous més enllà de la costa. Sí, aquí a la costa catalana. Quan vaig estar vivint a Londres, sí que feia algunes regates allà, però ara em centro només aquí a nivell local. I a nivell d'aquesta navegació, que potser ja no és una expedició en com a tal, sinó que és una miqueta a més petita escala, per això treure-li el valor que té, òbviament. Ets de les poques noies, o hi ha més noies també? Hi ha més, però... Segueixen a venir poques? Sí. Sí, de fet, quan vaig tornar de Londres vaig buscar grups de dones en navegació per veure si podíem fer algun grup, alguna cosa, si ja existia per reunir-me. I de fet no n'hi ha. Veus, vas al qualsevol club nàutic i la gran majoria són homes. Llavors donar aquesta visibilitat de la dona en Vela també és molt important, perquè no només en Vela, en esports més d'aventura, jo crec. Jo també faig surf i cada cop que vaig a fer surf potser hi ha una altra dona i 50 nois. Llavors dius, ostres, com pot ser? Si és un esport superdivertit i segur que si hi hagués més dones provant aquest esport, animarien altres dones. Això tampoc no s'acaba d'entendre el per què. Hi ha potser un motiu al qual entenguem les mateixes dones o noies, perquè no hi són més, és a dir, físicament, qualsevol persona que s'entreni o que ho provi i torni, al final, la força física l'anirà adquirint, igual que un home o un noi. Exacte, exacte. Jo crec que és una manca de referents, al final. Si tu no ho veus ni als mitjans de comunicació, ni a les pel·lícules, ni al teu entorn, llavors tampoc s'atacudeix fer això, és com les classes de pilates. Tradicionalment és un esport de dones i hi ha molts pocs homes que diguin, faré pilates. Cada cop més, però al final dius, és un esport. Per què tenim que diferenciar entre esports de homes i esports de dones? Jo crec que s'està fent molt en l'àmbit de la igualtat de l'esport, sobretot amb el futbol femení. S'està lluitant moltíssim per arribar a una igualtat, però no només és això, és que són moltíssims altres. I ja només a l'esport, també en general, en ciència, aquestes carreres més d'enginyeria, de matemàtiques, de ciència. No tenim tant referència. Tu analitzes una mica els mitjans de comunicació, veus que els protagonistes, la gran majoria en aquests sectors, són homes, hi hauràs aquestes petites representacions, tot i que sembla que no tinguin un impacte, sí que poden formar la societat i formar aquestes percepcions que les dones no han d'estar en aquest àmbit. D'aquí, potser 100, 200, 300 anys, potser quan viuen enrere veuran aquests referents, que llavors sí que tindran. Potser com tu mateixa, com Maricuri en el seu moment, o Hedy Lamar, que també va ser una de les precursores del wifi, i avui en dia crec que no hi ha gaire gent que realment sigui conscient que va ser una dona que estava alrededor del wifi, que és algo tan potent i que no hi ha ningú que crec que no utilitzi quasi cada dia el món occidental, almenys. D'aquí 200 anys, els referents ja hauran canviat? Espero que sí. O poc a poc encara els faltarà arrelar-se una mica més en la societat. Jo crec que encara queda molt per fer, però espero que arribem. A mi em va sorprendre molt, porto molts anys amb temes d'igualtat i quan veia com les noves tecnologies, les grans empreses tecnològiques anaven creixent i tenim Google, Amazon, etc. I veure que segueix sent un home blanc, americà, el CEO d'aquestes empreses, dius, on estan les dones? Si aquestes empreses són tecnològiques, són al futur, i tot i així no tenim dones. Llavors això em va sorprendre molt, crec que estan treballant, i que potser veurem més en els pròxims anys, però a dia d'avui, jo encara no les veig tant. Esperem que d'aquí 100, 200, no ho veurem, però esperem que en aquell moment, i les precursores, tinguin també més nom de dona que d'home, sense, òbviament, apartar. El sector podríem dir masculí, simplement. Exacte. No sé si volies afegir algun altre tema per acabar, Sofia, perquè a més, a part d'aquesta experiència, a moment segueixes navegant, ja per plaer, entenc, per competició, però ja ho portes a la sang, navegades des de petita, i no sé si volies afegir alguna crida, volies donar algun últim missatge final, més enllà d'aquest dia internacional de la dona i la nena de ciència, que va ser ahir. I el missatge que t'agradaria fer arribar als nostres ullens, en aquest, sota aquest paraigua que hem comentat avui? Sí, doncs... Jo crec que el que diria és els pares que motivin les seves filles, que investiguin una mica més, que coneixin referents en ciència, en esports, d'aventura, que els donin referents a la mesura que puguin, a les nenes que s'atreveixin, que no pensin que diran això és una cosa de nois, perquè les noies poden fer el mateix, o millor, que s'atreveixin i que trenquin aquests estereotips, i els nois que recolzin a les noies que es volen atrevir, i als homes que també recolzin a les seves filles, a les seves dones, que empoderin a la dona, i que el cap risc en fer això tothom es beneficia. Llavors, en aquest sector, a la part femenina, dir això, i a la part de la contaminació de plàstic, dir que entre tots, jo crec que podem arribar a la solució, i com a consumidor, no tot recauen el consumidor, però tenim molt de poder, llavors utilitzem-ho. Doncs amb aquest missatge ens quedem. Sofia, per cert, no havia comentat l'edat, però crec que és important destacar la teva edat, perquè dins d'una edat jove, en el sentit de... Vaja, que aquestes paraules resonen més, potser, quan... en fi, quants anys tens? Vull dir 8. Ara, aquí, vull arribar. Més que res, perquè no que deies que els pares empoderin també aquestes nenes, noies, joves... Els germans mateixos, també. I gràcies a tu per empodar-nos també a nosaltres, a la plaça Mireia i als nostres ullens, que espero que hagi rebut aquest missatge, o el que l'hem rebut nosaltres, i sempre dic que aquí falta la webcam, perquè encara no la tenim instal·lada, però el dia que la instal·lin podrà veure també les cares, quan passeu per aquí pel programa, que molts cops veure el somriure, quan estàs comentant un tema, ajuda també a donar-li més força, jo l'he pogut viure, però els nostres ullens ho han pogut veure, espero que sigui que l'hagi rebut a través de la teva veu, per més expedicions, i esperem saber de tu, aquí, a Panamà, o allà on siguis. Moltes gràcies, Sofia. Moltes gràcies. Adiós. Mireia Belmonte, L'Alla Palau, L'Alla Sals, Maria Vicente i Alexia Potellas, juntes, sumen més de 140 títols esportius, i tu estàs perdent. No saps que t'estàs perdent. I t'hi perds des de fa molt. De veritat, tu vol seguir perdent. Si no veus esport femení, t'estàs perdent la meitat de l'espectacle. Una campanya del Consell de l'Audivisual de Catalunya, la Generalitat de Catalunya, i la Corporació Catalana de Mitjans Audivisuals. Colabora Ràdio Desvern. L'1 de gener, el 2020, comencem a respirar tranquils, perquè s'activa la zona de baixes emissions rondes de Barcelona, i la salut passa a ser protagonista. Amb la reducció del trànsit més contaminant, protegirem la salut de tothom, especialment la de les persones més vulnerables. Si el teu vehicle no li correspon cap distintiu ambiental de la DGT, informa't de les alternatives de què disposes. Comencem a respirar tranquils. Colabora Ràdio Desvern. De 11 divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, les motges, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. I esperem. ... Són 7 minuts per tocar les 6 en punt de la tarda, un moment per connectar-se, sabeu amb Catalunya Radio, acaba d'aquesta entrevista amb Sofia Noves, que m'ha encantat conèixer l'escoltem ara aquest tema que es diu Coco Blut i és del grup Celeste. Són 7 minuts per tocar les 6 en punt de la tarda, un moment per connectar-se, sabeu amb Sofia Noves, que m'ha encantat conèixer l'escoltem ara aquest tema que es diu Coco Blut i és del grup Celeste. Són 7 minuts per tocar les 6 en punt de la tarda, un moment per connectar-se, sabeu amb Sofia Noves, que m'ha encantat conèixer l'escoltem ara aquest tema que es diu Coco Blut i és del grup Celeste. Són 7 minuts per tocar les 6 en punt de la tarda, un moment per connectar-se, sabeu amb Sofia Noves, que m'ha encantat conèixer l'escoltem ara aquest tema que es diu Coco Blut i és del grup Celeste. Són 7 minuts per tocar les 6 en punt de la tarda, un moment per connectar-se, sabeu amb Sofia Noves, que m'ha encantat conèixer l'escoltem ara aquest tema que es diu Coco Blut i és del grup Celeste. Són 7 minuts per tocar les 6 en punt de la tarda, un moment per connectar-se, sabeu amb Sofia Noves, que m'ha encantat conèixer l'escoltem ara aquest tema que es diu Coco Blut i és del grup Celeste. Són 7 minuts per tocar les 6 en punt de la tarda, un moment per connectar-se, sabeu amb Sofia Noves, que m'ha encantat conèixer l'escoltem ara aquest tema que es diu Coco Blut i és del grup Celeste. Són 7 minuts per tocar les 6 en punt de la tarda, un moment per connectar-se, sabeu amb Sofia Noves, que m'ha encantat conèixer l'escoltem ara aquest tema que es diu Coco Blut i és del grup Celeste. Són 7 minuts per tocar les 6 en punt de la tarda, un moment per connectar-se, sabeu amb Sofia Noves, que m'ha encantat conèixer l'escoltem ara aquest tema que es diu Coco Blut i és del grup Celeste. Són 7 minuts per tocar les 6 en punt de la tarda, un moment per connectar-se, sabeu amb Sofia Noves, que m'ha encantat conèixer l'escoltem ara aquest tema que es diu Coco Blut i és del grup Celeste. Són 7 minuts per tocar les 6 en punt de la tarda, un moment per connectar-se, sabeu amb Sofia Noves, que m'ha encantat conèixer l'escoltem ara aquest tema que es diu Coco Blut i és del grup Celeste. Són 7 minuts per tocar les 6 en punt de la tarda, un moment per connectar-se, sabeu amb Sofia Noves, que m'ha encantat conèixer l'escoltem ara aquest tema que es diu Coco Blut i és del grup Celeste. Són 7 minuts per tocar les 6 en punt de la tarda, un moment per connectar-se, sabeu amb Sofia Noves, que m'ha encantat conèixer l'escoltem ara aquest tema que es diu Coco Blut i és del grup Celeste. Són 7 minuts per tocar les 6 en punt de la tarda, un moment per connectar-se, sabeu amb Sofia Noves, que m'ha encantat conèixer l'escoltem ara aquest tema que es diu Coco Blut i és del grup Celeste. Hi ha alguna icona d'una ampolla de plàstic aquí? No! I d'una llauna? I d'un bric? Els empasos de plàstic, les llaunes i els brics callenses al gris? No van al gris, i ho saps? Van al groc. Ciutadania, empreses, institucions, reciclem bé, separem bé. Generalitat de Catalunya. Col·labora Radio Desvern. Per seguida, actualitat del baix i l'obregat, informatiucomercal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat, el teu ordinador o el dispositiu mob. Informatiucomercal.com La informació del baix i l'obregat, el teu ordinador o el dispositiu mob. Catalunya Ràdio, les notícies de la CIS. Buenas tardes i informa qui li enshauria. Continua aquesta hora el debat de les esmenes a la totalitat als pressupostos que ha presentat l'oposició, Ciutadans, PSC, PP i la CUP. les diferències estratègiques que a la independència entre el govern i la CUP refermen la negativa dels copaires a canviar de posició i acabar d'un antisuport. Parlament Núria Oriol. Bona tarda. La CUP ha deixat clar que no té previst canviar el seu nom als pressupostos. Els copaires insisteixen que són uns comptes del tot autonomistes. La diputada Maria Sirvent ha retret el govern al seu camí cap a l'independència i el vicepresident Aragones ha posat en qüestió la quarencia del full de ruta dels copaires. Facin el favor de no parlar-nos de sobiranies. Quan vostès estan parlant dels pressupostos, el que estan fent és parlar d'uns pressupostos a mida del mercat de la sacrosanta Constitució de l'Estatut Retallat. Nosaltres no volem prescindir de les condicions objectives. Per tant, fer veure que no existeixen...