Entrevista a Antoni Gelonch, escriptor - 4/3/2020

I ara sí que tenim amb nosaltres l'Antoni Jalong. Antoni, bona tarda. Molt bona tarda. Molt bona tarda, molt benvingut a Ràdio d'Esvern. Moltes gràcies. I benvingut també a la plaça Mireia, el magasin d'aquesta tarda. Gràcies per venir fins aquí, ja sé que avui a més tens un aconteixement tot seguit. Sí, ja... I t'ha anat bé, també? Sí, anirà tot més o menys lligat. A dos quarts d'avui presentarem el llibre Sempioneres catalanes aquí a Cal Lliberté, i suposo que no en perdré. Home, no, d'aquí allà tens res, tens dos carrers i si m'apures res... No te'n perdo, no te'n perdo. No te'n perdo fàcilment, tinc un sentit d'orientació regular i amb els dispositius electròrics no els acabo d'entendre. Tampoc no tenen surts? No. Home, però a més ens ensenyem. No tenia malament el sentit d'orientació, però amb els dispositius electròrics em perdo més que abans. Sí? No t'ajuden, eh, contrari? No tinc fàcil. Les tecnologies de base no ajuden. Tu mateix ho has dit, Sempioneres catalanes és aquest llibre de vien edicions que avui presentes, t'han presentat anteriorment en altres pobles, en altres municipis, comentàvem també fora de micròfons, que demà també et vas a Catalunya Ràdio. Mare de Déu, això és com el teu fill, no?, anar-lo presentant en societat. Bé, no hi ha res que no us vengui si no el vas a vendre, vull dir, això ho tinc claríssim, i si fas un llibre és perquè després assinis un temps a poder-lo explicar, a tenir contacte amb els lectors, que és molt, molt agradable, i avui aquí a Sant Just serà la setena ja presentació d'aquest llibre amb dues setmanes, cosa que no està mal. Déu n'hi do amb dues setmanes, eh, setmanes presentacions. Déu n'hi do, si vols, parlem una miqueta d'aquestes 100 catalanes pioneres, no de totes, perquè parlar de les 100 seria una mica difícil. Te'n allargaríem. Te'n allargaríem bastant, i, òbviament, n'hi ha, podíem dir que hi ha 100 austríacas pioneres, 100 italianes pioneres, 100, no?, podíem, potser, extrapolar una mica cada país. Sí, però... O cada ciutat, potser. Sí, però vagi... O només passa aquí. No, no. Passa tot arreu, i n'hi ha que són les primeres. N'hi ha alguna que és la primera de tot el món. N'hi ha alguna que és la primera de l'estat, alguna que és la primera de Catalunya, però totes han destacat per haver estat la primera amb haver fet alguna activitat, o anar a haver entrat en alguna entitat. Llegia també que havies comentat que un dels objectius, no?, a través d'aquest llibre, és també augmentar el coneixement, òbviament, d'aquesta història protagonitzada per dones, que ha estat silenciada pel transcurs propi de la història, i també per aquesta cultura que ha apartat a la dona, no?, tot i fer coses, no era ella la que portava el nom d'aquell fet. Jo diria que en llibre té tres objectius. Un és augmentar l'autostima dels catalans i de les catalanes. Sí, no tenim autostima alta. No, al més estem en una fase que ja... Escolto massa gent que diu tot va malament, no ens en sortirem... Mira, la història no ha estat mai fàcil, i aquestes dones ho han tingut més difícil que nosaltres. Per tant... Si també vols ajudar a pujar aquesta autostima colectiva, no només del saig de humanitat. No, no, de tothom. La segona és de coneixement, perquè moltes d'aquestes dones no són conegudes. La història normalment l'han escrit homes i homes que han guanyat. Els que perden normalment escriuen poc la història, no?, i les dones no han guanyat, no han estat líders polítics ni militars durant el de curs dels temps, en general, i per tant, aquesta tasca de... aquest objectiu de coneixement. I el tercer és de reivindicació, a veure. A vegades la nostra generació es pensa que amb nosaltres comença la història, i sí que és veritat que si ens escuidem potser l'acabarem. Però... Esperem que no. Però això no és cert. I a dones tot allà de la història que han fet de conceptes que potser no han teoritzat, però que són ben reals. Per exemple, el llibre parlo del don de Bellera, que és una persona gens coneguda de començaments del segle XV, que és una pionera de la resistència passiva. Ara parlem molt de resistència passiva, o parlem de comerç just, i Dolors Montserdaia va posar en pràctica el comerç just a finals del segle XIX. Vull dir que una mica de modèstia i de saber el que ha passat abans ens ajudaria a fonamentar més les nostres reivindicacions, probablement. Ja no repetia arros, no? I ja repetia encerts. Exacte. M'agrada més repetir-se'ns que no repetia arros. A més, no són tot dones modernes, òbviament, no? Te'n vas cap al segle III. A partir del segle III, IV, fins al segle XXI, aquestes 100 dones pioneres, i segurament si anem més enrere, si tinguéssim potser documentació, podríem aconseguir. El tema és tenir documentació. El llibre té tres vectors per haver fet aquesta tria. Un és que n'hi hagués d'èpoques diferents, tot i que és veritat que n'hi ha més del segle XX de finals del XIX i algun és del segle XXI, però a mi m'interessa molt donar aquesta perspectiva del temps, que és que, a llarg de totes les àpoques històriques, hi ha hagut dones que han estat pioneres. El segon vector és que n'hi hagi de representades més o menys del conjunt del territori, perquè és evident que les dones nascudes i que han pogut accedir a estudis, per exemple a la ciutat de Barcelona, t'han inventat ja respecte a dones que viuen en tot rural o en petites ciutats. I n'hi ha de dibuix comarques diferents a Catalunya. I el tercer és que fossin de professions diferents, perquè veuràs associar amb les dones amb la ocupació sanitàries o l'ensenyament o literatura. I en aquest llibre hi ha 16 que són activistes polítiques o de moviments socials, n'hi ha 15 que són de l'àmbit de l'esport, n'hi ha 11 que són artistes, n'hi ha 11 per exemple que han estat pioneres en el camp de la ciència o la tecnologia. Vull dir, no donar percentat que hi ha espais on les dones han estat més pioneres que altres, no trobem dones pioneres en tots els camps. Per exemple, aquí a Sant Justa, aquest vespre em presentarà el llibre a Alicia Casals, que és una cateràtica de robòtica. Perdona, em sembla que donar aquest toc més pluridisciplinar també era interessant. Potser ara sí que és més normal pensar que hi ha més disciplines en les quals les dones han destacat o poden seguir destacant, perquè no hi ha res que ho impedeixi o no hi hauria d'haver res. Però clar, no hi va bé a Catalunya, no vam tenir cap dona ingeniera industrial o arquitecte fins als anys 60 del segle passat. Vull dir que és veritat que hi ha àrees del saber en què tot és molt recent. La primera doctora en medicina va ser el 1882, per tant, fa molt més, no? Però amb aquesta àrea de Sense i Tecnologia ha estat més dificultós i tot és molt recent. I les conquestes que són recents a vegades tenen tendència a ser fràgils, per tant s'ha d'insistir molt a fer surgir dones que estiguin interessades per la Sense i la Tecnologia. I com et va surgir aquesta idea de voler ajuntar aquestes 100 biografies? 100, entenc perquè és un número rodó, també és donar-li un volum, una força bastant important, però per què el motiu o el motor que et va fer tirar endavant, tu com a home, un llibre parlant d'aquestes 100 dones pioneres, 100 catalanes pioneres, 100 biografies? Bé, aquest és el tercer llibre d'una trilogia, vam començar fa dos anys, amb un que es titulava 100 dones inspiracions creatives, que era un llibre que tenia una cita de cadascuna d'aquestes dones relacionades amb l'art i una petita biografia. Allò va anar molt bé, que el llibre va tenir un gran èxit i l'any passat, també per aquestes dates, més o menys, vam llançar un altre que es titula 100 dones catalanes inspiracions creatives, i era el mateix, perquè la història en general i la història de l'art en particular, ha estat escrita per homes i les dones i tenen molt poca representació. Per tant, ens va semblar que posar a disposició del públic cites sobre art a fetes per dones, a tenir el seu interès. Aquest segon va tenir més èxit encara, i vam fer dues edicions, i llavors, parlant amb l'editorial, vam dir potser podíem enfocar-ho d'una manera més àmplia i no només parlar d'art, sinó parlar de tots aquells camps on les dones, aquí a Catalunya, han estat pioneres, i aquest va ser l'objectiu del llibre. El llibre ha requerit moltíssima feina de documentació. Clar, aquí a Navanau. Un àmbit potser és més fàcil de buscar, perquè s'ha de anar directament a potser una escola, un museu d'història, en aquest cas, però clar, has parlat d'esportistes, de científiques, en tots els àmbits. És qüestió d'anar a buscar, ni a buscar. D'arxiu, d'arxiu, d'arxiu. Sí, i de biblioteca, però vaja, em sembla que el resultat és interessant, i de fet la collera que està tenint és bona. Estic content, perquè sempre s'està content quan un esforç es veu recompensat. M'agrada molt buscar vegades paraules al diccionari per entendre també la dimensió que tenen, perquè hi ha moltes paraules que gratuïtament les pronunciem sense potser ser conscients de la resonància que tenen. Estan buscant, com no, pionera. No me la trobàvem, trobava pioner i dic, vinga, va, doncs anem amb pioner. Cap davant, cap al davant, obrinc a mi els altres les exploracions en el progrés. M'agrada molt aquest concepte final de exploracions en el progrés, perquè, òbviament, totes aquestes dones també van participar en aquest progrés de la societat, tot i que, en el moment, no se sapigués qui eren. Bé, potser en el moment se sabia qui eren, després, per diverses causes, algunes polítiques, socials, culturals van caure ideològiques, van caure en l'oblit, no van fer gaire com a societat per recordar-les, malauradament, i llavors era qüestió de rescatar tot aquest passat i present bo que tenim en un munt d'àmbits i pensar que les dones no les podem encasellar amb alguns paradigmes o amb alguns estereotips. Per exemple, el llibre hi ha dos dones que venen de la cultura popular. Una és la primera castellera i l'altra és la primera cap de colla d'una colla de la Patum. Amb alguna de les presentacions, un senyor a l'acabada de la presentació em va dir que hi havia tonteria posar la cap de colla de la Patum, que és l'última, per cert, i que només té 21 anys. Et va dir que era una tonteria ve afegida aquesta biografia. Jo li vaig dir, escolta, no em sembla tan de tonteria pensar que les dones han tingut que esperar set segles per ser cap de colla, cap d'una colla de la Patum, de verga. Per tant, havia de sonar aquests estereotips que hi ha a la altra cultura i que hi ha coses que són de segona categoria. No, a mi no m'ho semblen. Em sembla que totes les conquistes són importants. Parlàvem de dones, com deies, des del segle III, fins Mireu el Monte també, esportista d'elit del segle XXI. I fins i tot la Rosalía. La Rosalía també apareix a aquesta 100 biografies. A més, alguns personatges potser són més fàcil d'accedir a l'hora de poder documentar-te de la seva història. En el cas de les que han estat més difícils, fins on has hagut d'arribar per estudiar les biografies d'aquestes persones del segle XIV, més enrere? Bé, això... Una mica és com un cistell de sireres, que entreus una i aquella pot ser portem una altra. Per exemple, tu pots començar per Dolors Montserdà i de Dolors Montserdà sortirà Carme Carr, tot sortirà Francesc Gabon Maison. Per tant, bé, vas lligant i lligant. I de segles passats, bé, doncs, comences a buscar amb diccionaris o amb llibres d'història de l'art. Per exemple, la primera pintora catalana que té obra documentada, que no és fins al segle XVII. Fins al segle XVII no es coneix... No hi ha cap dona que hagi... Perquè una cosa és que ho hagi fet un altre que se sap que ho han fet i un altre que estigui documentat que ho han fet. I la dificultat no és la tribució, la dificultat és provar que aquella peça existeix i que aquella peça està assignada per aquella dona, en el cas de l'art, per exemple. I estaràs d'acord o no, potser? Crec que sí que no caldrien llibres com aquest, en aquest cas, si no hagués estat, potser, no silenciat, si no s'hi seguirien donant a conèixer, igual que se'n donant a conèixer els homes en els seus èxits. Jo crec que... O caldrien igualment. En conjunt anem fluïços d'història. Amb el pa global, eh? Sí, perquè, per exemple, fa el mes passat, em sembla, al mes de finals de gener, o comencem a febrer, es va escaure el segon centenari del neixement d'enarcismontoriol. No hi ha ningú que s'hagi preocupat per fer un acte, el programa d'actes de centenaris de la Generalitat de Catalunya, no hi consta, i llavors tenim un déficit com a societat per conèixer la nostra història i els personatges de la nostra història. Si això passa amb el cas dels homes, és encara molt més accentuat en el cas de les dones, no? Per tant, aquests llibres a mi em semblen necessaris. Em sembla, i ho puc dir tranquil·lament, ho puc dir que aquest és un llibre injust, perquè segurament un altre autor hauria triat unes altres set dones, però jo he dit quins havien estat els criteris, que em semblen honestos, i després, evidentment, tot el que està en aquell llibre està documentat, tot tinc les cites, i tinc un ho he buscat, un ho he trobat, etcètera. És veritat que no sabem qui va ser la primera brodadora, o la primera planxadora, o la primera mainadera, o la primera llemadora, tot això no ho sabem. I clar, algú pot dir que és la història de les dones d'elit, però aquesta història individual ens ajuda a fer la història col·lectiva. I són dones d'elit, però no necessàriament d'una determinada extracció social, per exemple, el llibre, hi ha diverses anarco-sindicalistes o comunistes, o gent del moviment sindical o del moviment feminista, que no necessàriament es pertanyen a la classe burgesa. Altres sí que són burgeses, però he volgut posar sincerament la querer primera en qualsevol camp d'activitat, independentment de la seva ideologia, o de si ara consideraríem que la seva acció va ser prou o no prou feminista. Fer judicis sobre com eren les coses, el segle XVII o fins i tot el segle XIX, no crec que ens faci avançar gaire. Només coneixeu, no? Només coneixeu, sí. Podríem dir que aquestes feines, aquestes tasques que han tirat endavant aquestes 100 dones, en concret aquestes 100, perquè ara les has escollit segons aquests criteris, han canviat d'alguna forma el transcurs de la història, o això es diu massa perquè tampoc no sabem com hagués estat d'una altra forma? És evident que no sabem com hauria sigut la història si ell no hi hagués estat, però és evident que la primera dona que va crear una entitat feminista, la primera que va encapçalar una manifestació feminista, la primera que va pensar en el comerç just, la primera que es va involucrar en política, la primera alcaldesa, la primera regidora, han canviat el curs de la història. I sempre ha de haver un primer. El que és segurs que totes aquestes 100 dones, són dones que han tingut una empenta enorme, que han tingut clar que hi havia una qüestió la qual havien de respondre, una qüestió que ho atura tot, o que ho fa pensar tot millor dit, és i per què no? Per què jo no puc fer això? Per què jo no puc ser exenjada en medicina, o per què jo no puc ser en general industrial, o per què jo no puc entrar a l'Institut d'Estudis Catalans, o per què jo no puc crear una entitat feminista? Per tant, són dones de valor, d'empenta, i que han tingut que lluitar contra situacions normalment molt adverses. Moltes elles han acabat en exigli o a la presó, perquè allò que feien no estava ben vist. No els hi tocava, no? No tocava, i quan algú fa el que no toca, encara que tingui raó, pot acabar a la presó o a l'exili. Totalment. Són 100 dones que, en certa manera, no es quedessin estats silenciades, sinó que fins ara, segles XIX, no s'han començat a recuperar les seves ecografies, també precisament perquè en el seu moment, ni elles mateixes sabien potser el poder que podien tenir, una Virginia Woolf, una escriptora o d'altres, ara em surt, com era, Heidi Lamar, crec que és una de les inventors, no sé si precursores d'aquest satèl·lit, d'aquest wifi, ni elles mateixes en aquell moment segurament sabien d'aquest valor. Exactament. Igual, òbviament. També els hi passava els homes. Quan tu fas un descobriment... Però els homes sí que ho podien fer, és a dir, tenien potser una certa tranquil·litat a l'hora de tirar endavant certs projectes. Home, que les dones tenen un plus de dificultat, això és veritat. Potser ara amb alguns camps menys que abans, però continua sent molt complicat. Al final de llibre hi ha dues pàgines on hi ha un llistat d'institucions o entitats on encara no hi ha hagut mai cap dona. I són dues pàgines, n'hauria pogut fer moltes més. Però si tu llegeixes les dues pàgines tenis dones compte que quan algú diu les dones l'ha avançat molt, jo dic però han d'avançar molt. Perquè hi ha un món d'institucions, d'entitats i llocs, siguin sindicals, siguin polítics, siguin econòmics, siguin culturals, on encara no hi ha hagut mai cap dona al front. Perquè la història del feminisme a Catalunya també és una història complicada i dura. El feminisme comença amb un servidor. A finals del XIX comença amb el XX i va avançant tant de la mà de dones a lligues regionalistes com des que era republicana a l'època, els anys XX, els anys XX, i té una aturada brutal l'any 39, que no és una aturada de dir fins aquí hem arribat no, és comença una reculada de vences que les dones havien fet. Per exemple, la primera alcaldesa va ser l'any 1934 i la primera regidora també. I llavors, clar, són 40 anys en què les dones, fins i tot legalment, depenen en certa manera del seu marit. I això no s'acabarà fins als anys 70 o fins als anys 60. Per tant, clar, i després tot això, tot aquell embransida comença a recuperar-se molt lentament a partir dels anys 80. Per tant, bé, no hi ha hagut continuïtat històrica i això també ho volia destacar en el llibre, no? Hi havia un moviment feminista molt important en l'àmbit de l'esport, de la política, de la cultura, dels sindicats, els instruments que va quedar completament estroncats, i llavors tot aquell període, hi ha molt poques dones que siguin pioneres amb alguna activitat. T'anava a fer una pregunta, no sé si fer-li o no, d'aquest diumenge és 8 de març. Què faràs tu, aquest diumenge? Aquest 8 de març l'hi diré, l'hi diré al llibre de dones, i no tinc previst fer res més. Tot és una mica complicat tot això, perquè a vegades... És una pregunta personal, però... A vegades sento que el moviment feminista, en alguns casos, no li agrada que sigui un home que faci això. Però crec que és la rata de concebre o així. Crec que no és la manera com s'enfoca, em refereixo, o com es vol que s'entengui. Jo sempre dic que a totes les batalles i a totes les conquistes has de buscar liats, i llavors m'agradaria que hi hagués més homes aliats amb tot això. Clar, és que l'home no és excluyent d'aquest moviment, al contrari, també és una necessitat mutua per recolocar-nos tots en un punt molt igualitari, no? Jo estic d'acord, però a vegades no em fan sentir exactament això. Per exemple, dels llibres anteriors i d'aquest, he fet moltes presentacions en llibreries, en locals de l'Òmnium, en museus... Però no hi ha cap associació de dones que m'hagi convidat a parlar. I llavors, a vegades els estereotips, la manera de ser... Estableixen unes barreres que també hauríem de trencar. Jo sempre dic que les dones, en molts àmbits, no és que hi hagi un sostre de vidre, és que hi ha un sostre de formigó. Però si això ja és tan complicat, aquestes barreres horizontals, hauríem d'intentar trencar les barreres verticals que ens separen a vegades dels homes. Crec que si busquéssim tots aliats, ens aniria millor amb un munt de processos. Doncs escolta, que sàpigues, ja paren acabant, perquè en veus, hem de deixar l'entrevista, que sàpigues que em fa molta il·lusió que vinguis aquí a parlar d'un llibre de dones. Vull dir, sense excluir cap grup ni home, ni avui cap dia, però enfocant-ho des de potser aquest moviment feminista que no l'exclou ni la part, al contrari, també es busca aquesta igualtat amb molts sectors, només en el mateix moviment. I crec... Parlo, òbviament, amb el meu, però m'agradaria parlar amb nom de moltes dones quan dic que aquest moviment no tanca les portes, al contrari. És molt necessari que també molts homes, tots els homes, coneguin moltes coses que es xerren, es comenten, es debaten i s'exposen a aquestes trobades, no només al dia 8, sinó al voltant. Per aquí és aquest llibre, que és per les dones, però dic sobretot que els homes, perquè sàpiguen les dificultats que hem posat, les dificultats que han tingut i que hauríem de jugar un paper, una mica de fer un pas al costat i deixar avançar. O conjuntament, almenys ajudar. O conjuntament ajudar. Que sigui una ajuda, que sigui més... Que no siguem un destorp. Ni uns ni els altres. Escolta, Torri, hem de deixar aquí l'entrevista. Va passar molt ràpida i tenia ganes també de preguntar-te i de parlar també d'aquesta col·lecció que tens de... Una col·lecció privada, veuràs si ho dic bé, de gravats i llibres d'art. Atenció, 800 gravats, que tens, eh? Ha augmentat una mica, però... Més, no? A Casio del Miller. A més, ets membre, un horari de la Ràdio d'Acadèmia de Bellesars de Sant Jordi, Déu-n'hi-do. M'hauríeu agradat també parlar d'aquest tema, però mira... Puc venir un altre dia. Mira, doncs encantada. Puc anar a parlar d'altres temes com aquest, així que, sempre que vulguis, pots tornar aquí a la Ràdio i al programa, a la plaça Mireia, que vagi molt bé aquesta xerrada, aquesta presentació. Doncs espero a tots els oients, a dos quarts i vuit. Aquell llibre té... No te perdo, ja veuràs. Molt bé. Està molt a prop. Segur. Un abraçar i moltes gràcies, Antoni. Gràcies. Adeu. M'hauríeu agradat també parlar d'aquesta xerrada. Gràcies. Gràcies. Cataluña Ràdio. Les notícies de la CIS. Bona tarda. Us informa qui li en sabria. Tres catalans en mort en un accident de muntanya. Està bé. Les tres víctimes formaven part d'un grup de 7 persones del Pallars que estaven de vacances a la zona. A l'espera de més informació sobre aquest accident, més notícies.