M'agradaria parlar amb l'Anna Gulló, que la tenim amb el telèfon Anna, bona tarda. Hola, bona tarda. Bona tarda, benvinguda encara que sigui per telèfon a ràdio d'Esbem, en concret a la plaça Mireia. Abans de re preguntar-te com estàs i com portes tota aquesta situació? Bé, doncs mira, per sort tinc feina que puc fer des de casa. D'octem donar uns horaris i una estructura que em fa tenir el cap ben fresc i ben organitzat. I bueno, però com tothom, hi ha dies millors i dies pitjors, es troba a faltar la vida normal. Clar, en el teu cas, diguéssim que l'escriptura ja de per si la fas a casa, no entenc, en horaris o franges que tu mateixa t'organitzes, llavors tampoc no t'ha canviat tant, entre moltes cometes. A part d'escriure, a part d'escriure tinc una altra feina en el sector audiovisual, que és el que faig la meva jornada completa i a escriure ho faig més en altres hores. O sigui, les noves amigues de la Maria ha sortit com a fruit d'aquestes hores extra, podríem dir, no? Sí, sí, sí, jo sempre necessito tenir algun projecte a part de la meva feina habitual i, si no estic fent un documental, estic escrivint un llibre, sempre tinc alguna cosa entre mans. Clar, ara tota aquesta part de rodatges de documentals, no? Entenc que fins a nou avís estan, la majoria, paralitzats, no sé si també és el teu cas. Sí, bueno, ara estic en procés de desenvolupament d'un guió i, llavors, això ho puc anar fent, però, sí, el tema rodatges, per exemple, la feina que estic, normalment, fent rodatges, ara estem treballant tot amb imatges d'arxiu, amb imatges de galeries, i rodant coses amb l'ordinador, la gent a casa seva, i ens adaptem, ens adaptem. Noves maneres de treballar. Tenia ganes, també, de parlar amb tu per conèixer aquestes noves amies de la Maria i, sobretot, les teves, bueno, les teves, sí, les protagonistes dels teus contes, aquest, o per exemple, ni jo princesa, ni tu granota, què els hi passava abans els contes, que no tenien espai per a aquestes nenes, o que no princeses? Sí, bé, bueno, jo crec que encara passa molt, que a la vegada, afortunadament, hi ha més contes que trenquen una mica amb els esteriotips, hi ha els patrons establers, no?, però encara falta moltíssim a fer, i cadascuna d'aquestes històries que van sortint, doncs fa un esclets en aquest paradigma de contes masculinitzats i on els futonistes i els aventurers sempre han sigut els homes o els nens, no?, llavors per mi és molt important la lluita feminista, és un tema que m'apela molt i crec que tractar-ho des de la més primera infància és bàsic per construir un futur millor. En què t'inspires quan escrius aquests contes com aquests dos que hem mencionat? Bé, doncs, depèn del compte, jo la veritat és que a la meva vida mai m'havies esperat sempre escrit, o més pot dir, arrelat, mai m'havies esperat escriure contes infantils i menys públics, no?, però el primer... No està mal, per no esperar a ser res? No, no, la veritat, però a la vida sempre et sorprèn, tu fas uns plans i les coses surten per una altra banda que a vegades és millor, inclús. I l'haig d'escriure el primer, de pur instinct, necessitava transmetre unes emocions que estava sentint i com eren tan primàries em va sortir en forma de fàbula, de contra infantil. I a partir d'aquí ho vaig auditar, i el vam aconseguir publicar amb la Leipanda, que és una mica més illustradora, amb la que vaig ser els dos primers contes, i el vam poder publicar. Ni jo princesa ni tu granota, no? Sí, aquest és el primer que vam fer, i després d'enfer la meva classe, bueno, després ja estava com amb la onda que m'havia agradat, i ho ja ho hauria dit, i doncs em van venir més idees, i en fet han tingut quantes més escrites, poc a poc els anirem movents. Digues, digues, digues. No, això, i el de la meva classe també l'hi vaig semblar amb la Leipanda, amb la jolem, i va sorgir de veure també desigualtats. Aquest va ser com... que em va venir una idea que vaig pensar que aquesta idea ja va estar feta, perquè és com massa evident. I vaig estar documentant-me, i vaig veure que no estava feta, i vaig dir, doncs ningú l'ha fet, això va existir, i llavors ho faig jo. Com és que no existia abans, allò de trobar-te al nítol, al nítol pensant que de sobres ja hauria d'existir, i no, hem trobat l'oportunitat. I aquest últim, les noves amigues de la Maria l'has fet, a més amb les il·lustracions de Tuti com Feti, que són les il·lustracions molt... No neva d'infantils, perquè també tenen un toc una mica adult, no? Adult en el sentit que no són els dibuixets 100% infantils, no? Potser troba molts rasgos més... Sí, potser podríem dir adults. És un bon complement a l'hora d'haver generat aquest compte amb la noia. I encara no sé com es diu que hi ha darrere de Tuti com Feti. Marta, Marta Culpe. Sí, doncs la veritat és que crec que són molt idònies per aquesta història, perquè té un estil molt reconeixible, molt seu, que jo crec que funciona tant cap per adultes com per mena. I això té una manera de fer que converteix cada personatge en una mena d'icona, no? I llavors, un personatge que ja és conegut, el fa que de seguida el reconegui, i un personatge que potser és més desconegut, de cop el converteix, o sigui, llestreuen unes característiques que fa que es converteixi com en una icona amb potencial de ser reconeguda més tard, no? I això per aquest compte, que va sobre recuperar dones de la història, doncs crec que era una cosa molt potent i que fàbria molt. Aquest cas també ho vas veure o vas pensar, ja deu estar fet amb documento i trobo que no? O en aquest cas volies aportar un nou granet? Aquest va ser una mica el revés, sí, vaig pensar que això no havia fet ningú perquè fa 3 anys o 4 que el vaig escriure, i després vaig començar a veure que sortien coses per l'estil, el cap d'un temps. I llavors va haver un moment que vaig pensar que el president no podria publicar perquè estan publicant moltes coses, estupendo, i me n'ha de veure moltíssim. Però era un moment que vaig pensar que ja no el publicaria per això, però al final té una característica que no té cap altre d'aquests que s'han publicat també sobre dones de la història, que tots van dirigits a una de més grans nenes de 7, 10 o 12 anys, perquè són il·lustracions de dones de la història, però amb un relat molt llarg, explicar la seva biografia i així. I aquest està fet pensant això en arribar, quan abans millor, per evitar que... arribar quan ja s'han creat els estriotips, per evitar que es creïn. I llavors està fet amb rulolins i la idea és que a partir dels 3 anys es pot llegir, i això crec que és una característica que el distinto ell, que fa que sí que tingui el seu espai. I a l'hora de crear aquests llibres, que tu mateix ja deies que no t'esperaves, ni fer un, ni fer tres, no? No. Tu vas trobar... És complicat, per exemple, si algú que està pensant... Ostres, jo també tinc una idea que m'he documentat, i tant si he vist que està fet com si no, tinc ganes de que la gent ho vegi, d'arribar-ho a publicar. No sé si és molt difícil, avui en dia, arribar a publicar un llibre. Sí, la veritat és que jo crec que és una cosa difícil, al final hi ha dos elements importants. Un és tenir un producte ben fet i interessant, i l'altre és l'element de la sort. Vull dir, no es pot deixar de tenir en compte això, no? Jo em considero molt afortunada d'haver aconseguit que tres contes es publiquin, i això no menys té, que crec que són bons contes, però és segur que hi ha molts bons contes pel món que no troben espai per publicar. Vull dir, la sort és un element en tota la vida que no es pot negar, no? Llavors, clar, el procés habitual i com ordinari per fer-hi un compte on editorial és un procés molt lent, i és un procés que poden trigar a dos mesos a donar-te una resposta si t'arriben a acceptar l'exemplar, perquè a vegades ni t'accepten els manuscrits, sinó d'uns paràmetres. És tot un procés molt complicat d'accedir en aquest món, no? Nosaltres ho vam fer per colant-nos com vam poder, o sigui, vam fer primer un micromassanatge per vercamí, com moltíssims projectes que comencen, que va funcionar, i mira, vam tenir la mala sort que s'havia de fer una sort, que la primera impressió del compte que ens va fer la imprenta va sortir defectuosa, però no massa, molt poquet. I llavors ens van donar de color, de pàgines. Sí, s'havia com transparentat una mica una pàgina amb l'altra. Això va fer que ens donessin una altra remesa de comptes, i aquests, de factura, no els podem quedar. I vam agafar-los sota el braç, i ens vam anar editorials a picaportes, presencialment, amb un exemplari ja fet, ja físic, que era com una manera que cridava l'atenció, que t'apareguessin a la porta, et donessin un llibre ja fet, diguéssim, me'l vols publicar. I vam tenir la sort que el primer dia que has de patejar tot Barcelona, l'última editorial que vam arribar, li va agafar el projecte. I això que portàveu els defectuosos sota el braç, en aquest cas? Sí, era una cosa molt subtil, que estava una mica... la pàgina estava com reflexava l'altra banda, però... no era discret. Veig que el factor sort també t'ha acompanyat, no només a l'hora de poder-los publicar, sinó també a l'hora d'obrir portes, amb el que estàs explicant ara, d'un i dos. Sí, jo crec que la sort, en tota la vida, té importància, vull dir. Per més mèrit que tinguis, no és qüestió de treure el mèrit a ningú, però sempre hi ha un gran element a l'altre dia que hem de terminar per la sort. I crec que hem d'estar agraïts quan tenim sort, i valorar-ho. No pensar que tot és perquè ens ho mereixem, sinó que potser hi ha gent que s'ho mereix igual i que no ho té. Crec que això és important ser conscient sempre. I amb aquesta sort de cara, o almenys disfrutar-la també quan arriba, tens algun altre, o alguns altres, òbviament, preparats a la recàmera, perquè veig que la inquietud aquesta d'escriure no t'abandona, ni treballant, ni confinada, ni desconfinada. Sí, en tinc tres, ja he escrit, i que seguirà segurament els vull acabar de polir per presentar-los a l'editorial l'últim amb la que he treballat. Som els llibres que hem funcionat molt bé i estic molt contenta amb elles. I tinc el projecte d'escriure una segona part d'aquest últim, de les noves amigues de la Maria, perquè crec que és un tema que dona per profunditzar-hi més i recuperar més dones oblidades. Inclus, m'agradaria trobar-ne que estan encara més amagades que les que surten en aquest, que ja n'hi ha prous bastant desconegudes, però m'agradaria anar una miqueta més al bagul de la història. De la història femenina, en aquest cas, no?, amb clau femenina. Però clar, ara mateix amb la situació, amb aquesta crisi econòmica sanitària, amb molts nivells també cultural, òbviament, de quina manera creus que ho podries arribar a fer a nivell digital? Per exemple, t'imagines si el llibre digital o seria format paper igualment? La meva idea és intentar que es publicin paper, perquè més en el cas de criatures, l'ideal és poder tocar-ho, que estiguin en menys de contacte amb les pantalles possibles, i més quan va destinat a nenes a partir de 3 anys. I la idea és això, esperem que hi hagi ajudes i que la gent també s'impliqui en la cultura. Crec que a l'hora del sector del llibre la gent s'ha mobilitzat bastant, amb projectes com llibraries obertes, o amb altres projectes en què la gent podria fer compres per recollir els llibres més tard. Llavors, la veritat és que no tinc les dades de quin punt ha patit el sector del llibre, però tinc l'esperança que no hagi sigut tan dramàtic per comparar què vingui ara, una època en què no es pugui publicar paper. En el teu cas, o no sé tampoc si ho saps del cert, però has pogut seguir venent llibres en format paper durant aquests últims dos mesos? Sí, a veure, nosaltres ens van enganxar, que estava arribant a les llibreries, llavors n'hi ha poques que els tenien, i això ha dificultat la venta, però estic a través de la web de les llibreries envenuts, i hem fet una venta important per a biblioteques, que això m'alegra molt perquè vol dir que arribarà a moltes més nenes i nens que si es comprarà individualment, si estan a les biblioteques, crec que és un llibre que serà molt útil a les biblioteques, i que em fa molta il·lusió que hi sigui. Doncs no ens creiem que això. Perdona, que no m'ho ara interrompre, però això de no veure-us a vegades em fa difícil. Sí, no, tranquil·la. Et volia preguntar amb quina dona de les noves amies de la Maria et quedes, o et sents potser més representada? És molt difícil, però per a una formació professional m'atreu molt la història d'Alias Gai, que de les primeres directores de cinema, la primera en fer cinema de ficció, i que ha estat publicadíssima durant molts anys, afortunadament ara es comença a reivindicar, però que és un cas clar gran de silenciament de dones la història. I algun dia creus que les noves amigues de la Maria o algun altre llibre ja publicat, o que publicis arribarà a la pantalla, per exemple, i que arredira hi haurà aquest nom d'Anna Gulló, arredira d'aquesta pel·lícula, aquest curmatratge, potser? Doncs amb els contes i infantils, no m'havia plantejat mai la opció de que puguin arribar a la pantalla. Ho tinc molt separat, la part dels audiovisuals, amb la part dels contes, i com a altres coses que escriu, que m'ho desimagino, però amb els contes no hi havia pensat mai, però la veritat que seria molt tolu, per exemple, una sèrie animada on cada capítol expliqués la història de Can Esconar, aquesta zona seria una passada, realment. Home, a veure si et funciona igual que amb els llibres, que sense voler pensar ni en publicar un, n'has fet tres, i sense pensar ni fer un curt o una sèrie, també acabes veient alguna interpretació d'aquests llibres a la pantalla, qui sap? Seria xulíssim, em sembla una molt bona idea. Exacte. Per anar a Cabana et volia preguntar si aquests dies estàs a banda d'escrivint també i creant aquests nous contes, si també, òbviament, estàs llegint. Sí, sí, sí que estic llegint. Menys el que m'agradaria, al final, perquè et penses que tindràs molt temps, però jo també amb la feina estic fent bastantes hores de feina, perquè te'n facen moltes coses, però sí, he llegit, per exemple, el no sé com és en català la traducció, ni any o descanso i relajació, que em va fascinar, o listes guapes límpies, ara estic amb lectura fàcil, així vaig llegint, però no tant com voldria, eh, realment? Sí, sembla que aquesta situació, al principi, potser ens va agafar tots amb una sensació de què bé puc aprofitar per fer moltes coses, però quan hem entrat en aquesta espècie de normalitat, també de teletreballar, acabes veient que potser també li poses més hores que abans, o te les organitzes d'una forma que encara et falta més temps per tu. Sí, sí. I el que vaig fer, al principi, al confinament vaig ser una llista de totes les coses que volia fer. Sí, o sí, no? La vaig guardar i vaig dir, ara me n'oblido i faig del que em vingui de gust en cada moment. Mira, està bé. M'ha agradat aquest gil dramàtic, molt cinematogràfic, això, eh. Pensava que anaves a dir que és una llista que la vas penjar a la nevera i cada dia la miraves. Doncs no, el contrari. Ja ho he tret, no? Perquè tinc com aquest pensament de fer això. Ho escric, m'ho trec, ho plego, i quan acabi el confinament ho miraré i diré, mira això, el fet, això no, i ja està. Doncs mira, ens quedem amb aquesta idea també d'aquells que també puguin, obviament, hi ha moltes situacions familiars i a casa, no? Això que més li agrada, perquè sembla que la vida abans no ens ho permetia, almenys no el 100%. I ara sembla que almenys podem afegir aquest punt de qualitat a les nostres vides. Anem-nos a acomiadar-nos de tu i de totes les amigues de la Maria, que esperem que vagin creixent també en llibres, i que la sort, mira, sembla molt Star Wars, però que la sort també t'acompanyi. Esperem algun dia conèixer-nos en persona, també aquí a la Visora. I res, una abraçada virtual, a distància. Una abraçada, moltes gràcies. A tu, bona tarda. Bona tarda.
Entrevistes de la Plaça Mireia
Els dimecres a les 17:30h fem l'entrevista de la setmana rel·lacionada amb temes d'actualitat del municipi.