Entrevistes de la Plaça Mireia

Els dimecres a les 17:30h fem l'entrevista de la setmana rel·lacionada amb temes d'actualitat del municipi.

Entrevista a Oscar Hernàndez, director de l'Escola d'Osteopatia de Barcelona - 20/5/2020

Actualitat de l'Escola d'Osteopatia de Barcelona

Episode Sections

Entrevista

Entrevista

19:08

Episode Transcript

I ara sí, entrem en el primer espai que us aviam en un 7 espai d'economia. Avui hem de parlar del Pla Marxa, el per això tenim amb nosaltres el telèfon, el Rafael, economista. Bona tarda, Rafael. Bona tarda Mireia, molt bona tarda. Molt bona tarda, ben tornat al programa en aquest espai que expliquem l'economia perquè tothom l'entengui. Un espai que ja comença a ser bastant familiar des que hem tornat amb aquest programa de la plaça Mireia desconfinada. Escolta, Rafael, una pregunta. Primer de tot avui ens has de parlar del Pla Marxa, però volem saber què és. Que ens expliquis, broument, què vol dir aquest nom de Pla Marxa? Sí, mira, faré un resum. Avui intentaré de no donar gaire números, sinó fer-lo tot més comentat, però sense gaire números. El Pla Marxa és un pla que es va fer quan va acabar la Segona Guerra Mundial per part dels americans i es va posar en marxa el 1948. El nom de Marxa és el nom del que és responsable al secretari de finances americans en aquest moment, que es deia George Marshall. Només aquest nom. De fet, el nom real que li van donar era ERP, que era el programa de recuperació europeu. Compteu que Europa, quan va acabar la Segona Guerra Mundial, va quedar totalment destruïda, la economia, les finances, tot. I a les hores dels americans el que van fer va ser posar a Europa una cifra de 12.000 milions de dòlars del moment, perquè tota l'economia es pogués reactivar, perquè després d'una guerra va quedar totalment destruïda. D'aquí ve el nom de Marxa. Però el Pla Marxa, el que ens vols explicar, és d'Europa per Europa, en aquest cas? Sí, el que passa és que aquest és d'Europa per Europa. De fet, és un acord que ha arribat entre el president francès i la presidenta alemana, el Macron i l'Angelià Merkel, de dir, escolta, si no fem una cosa conjuntament per tots, que ho passarem tots malgràcies i malament, perquè si cada país d'Europa va per lliure, no podrem lluitar ni amb Cina, ni podrem lluitar amb Estats Units. Per què? Perquè la nostra economia global és molt forta, però individualment és molt poca economia per lluitar amb una economia com l'americana de 400 milions. Espanya o Alemanya no poden fer res. En 50, en 40, en 60 milions d'habitats no tens consum. I l'economia és tractar tot és consum, ens agradi, com no ens agradi. A l'acord, el preacord que han arribat entre el president francès i el president alemany és emparès fruit de la pressió entre l'Itàlia, Espanya i la França, de dir, escolta, on posem d'acord tots, o això anirà malament per tots, tenint en compte que els que més en patits són els països d'Europa, No, però en petit, perquè són els grans receptors de turisme. I en detingran en compte que quan nosaltres venten a les fronteres, els els primers casos que ventin de l'Espanya eren els alemans, en la illa de la Gomera. Sí, cert. Clar, què passa? Doncs que el sud d'Europa ja fa molts anys, 30 o 40 anys, es va definir en fegràdic o en un fegràdic, com si fos la Florida, no la Califòria, la Florida d'Europa. I els americans volen, el turisme i volen també poder descansar. Aleshores, al final, si el sud d'Europa, entre França, Itàlia i Espanya, que tot plegat són al voltant de 170 milions d'habitants, no tirem, ells podran tindre empreses molt bones, fàbrices molt bones, però si nosaltres estem en restació, no li comprarem els seus productes. I si no li comprarem els seus productes, ells entraran en restació. Clar. És la pescadilla que se muerde la cola. Sí, és un pla que s'activa. S'aplicaria per activar l'economia en el fons, també per ajudar altres països que depenen de nosaltres, en certa manera, parlant per la part del turisme, no? Seria per tot Europa. A Europa té, ja ho havia comentat alguna vegada, pràcticament se suporten 3 potes principals. Turisme, automoció i construcció. El turisme ja està representant el 20% del PIB. Conta que si tu has anat a Berlín moltes vegades, que n'hi ha molt de turisme. Ja no diuen res de París, ja no diuen res de Roma. No diuen, és que va ser una red molt de turisme, no? És que França rep més turisme que Espanya. Ojo, hem de tenir en compte que totes les economies estan patint, estan patint aquestes. Qui és a l'acord que s'ha arribat? Mira, agafem, i la paraula és molt maca, perquè estan mirant d'activar-lo en 500 mil milions d'euros. Uau. Uau, no? Sí, clar, perquè costa d'imaginar aquestes xifres. Quan són tan elevades, crec que són difícils d'imaginar. Però has de comptar que només Espanya necessitarà 300 mil. Per sortir d'aquest part, sortir d'aquest purat. Com quedarà repartit, si Espanya en aquest cas només necessitaria 300 mil milions? Perquè no, a veure, no és el fet que a cada país s'ha d'anar donant una quantitat. Hem de tenir en compte que aquest plan marxa de 500 mil euros, s'ajuntaria a la molt... 500 mil milions? 500 mil milions, eh? Mm-hm. S'ajuntaria a uns altres que ja s'han activat, que són d'Almede, que són el fons europeu del rescat, tot això, i s'aniria a parar a un milió i mig. Doncs no diuen res, perquè resulta que els americans hi han activat un fons per ells de dos bilions de dòlars. Dos bilions de dòlars venen a ser el canvi un milió i 700 mil euros. Té menjant del mateix. És el que ell contemplen que serà necessari. Clar. Que hem de tenir en compte per ajudar el turisme. L'automoció. L'automoció depèn molt. Conteu que per cada persona que treballa amb una empresa d'automoció a fora depèn en 6 persones. Vam? Aleshores, el preacord que han dit és, mira, anem a tractar aquests grans, aquests 3 grans despotes, destinem un milió i mig al financiarem en part amb les reserves que n'hi ha amb el pressupost de la comunitat europea, i una cosa que no els agrada molt als països del nord, que tindrà que emitir una espècie com el de coronavirus, coronavirus, els que li diuen. Estan sent que els països d'Europa són els bons que ja s'estan emitint. Sí, encara no l'han emitit, perquè s'han d'acusar d'acord a tots els països d'Europa. Aquest no és fàcil que es posin d'acord, però com tothom veuen que si estan arribant, estan veient les orelles de Lyó. I aleshores saben que si no s'ha de fer un esforç conjunt a nivell de tot a la comunitat europea, El que al final no entri dintre d'aquest plan marxal sortirà malparat. Espanya ja li va passar. Espanya amb el plan marxal del 1948 dels americans no vam entrar. No vam entrar perquè nosaltres no vam ni participar en la guerra mundial, però sí que vam ajudar a Alemanya. I aleshores no ens va trucar ni un dollar del moment. I Espanya li va costar 30 anys en sortir i el que va passar és que el que va passar va ser que la situació de pobresa que tenia a l'any 40-41. I amb aquesta situació passaria similar. Però què vol fer la comunitat europea? La comunitat europea diu que fem aquesta emissió conjunta, buscaran la paraula perquè no sigui coronabonos, diran deuda comutada, li diran una paraula tècnica, que és la part més important de les referències directes a fondo perdido, a fondo perdido, tal com sona. Lo que pasa que estas referències, a fondo perdido, només, i gràcies a Déu, miran només per el tema de sanitat. No les podrà destinar a aquest país si no és un tema sanitari. Amb el qual vol dir que estan predestinant per tot el tema de sanitat, mascareta, respiradors, tot el que ha sigut necessari i per el que se'n inverteixi. Tu dius que entenc buscant la vacuna o arribar a trobar la vacuna, entenc que també va destinada aquesta partida. Efectivament, una part d'aquesta vacuna, n'hi ha una sèrie de fondos que s'han destinat... Qui està investigant tots aquests països? I Espanya és cap de l'antèama, la investigació de la vacuna. Probablement la vacuna que funciona a Europa serà l'espanyola. Home, a veure, això ho hem de veure. Sí, sí, bueno... Després de dir-hi una miqueta, també, de la vacuna, amb el tema que està enronant de totes aquestes referències, és clar, a Europa s'ha anat donant compte que hem perdut la capacitat productiva de tot el tema sanitari. Hem quedat amb mans d'alcinos. No teníem mascaretes aquí. No teníem... no teníem per la respiració. No té res d'això. Aleshores, amb aquest pla marxa, el que volen fer és activar, precisament, de que el tema de la sanitat es torni a produir dintre d'Europa. És a dir, que cada... que cada ja ho faran distribució per països, perquè es preveu que fins que no n'hi hagi una vacuna, a final d'any o l'any que ve, si vingués un altre rebrot, el que estàs preparat per automàticament pogués. Si hagués estat preparat, no hagués passat ni una tercera part de la situació que hem discutat ara. És a dir, el que faran és, precisament, preparar les empreses perquè això no ens passi, val? Què és el que hi ha? Principalment hi ha... que no intervindrà al banc central europeu i en no intervindrà al banc central europeu uns problemes que van presentar al Tribunal Superior de Justícia de Alemanya, ja no dirà res perquè no serà el banc central europeu. Serà un acord entre tots els països. No serà un el que executarà, sinó que serà entre tots els països. Eh? Parmes important, la parmes important ara, és que ja tenim... ja tenim ara una probable vacuna, que això és un d'aquí, que és americana de l'empresa que es diu Moderna. L'empresa es diu Moderna, val? Però, bueno, i això es preveu que per final d'any, d'octubre, novembre o desembre, més aviat al desembre, podien tindre una vacuna. El tema està que de moment tot indica que més aviat del 20% no té... Deficàcia. No té eficàcia, efectivament. Per sobre aquesta data, ja probablement també n'hi hagi una vacuna perfecta per al centre superior d'investigacions científics d'Espanya, que també estarà actuant... Més o menys en la mateixa direcció. Es diuen que aniran contra l'ARN del virus. El ARN, pues, és allò que, en plan de broma, t'ho diré perquè no siguis sempre tan seriós, és el que deia... És el que deia el Salvador Dalícuer, que era l'àxid de ciburnocleico. Ah, mira. El que venia a ser a l'ADN, però d'un virus, en aquest cas, d'una bacteria. No, no, no. L'ADN és la cadena de com està format cada persona, i l'ARN és una part de una fèlula, tres mesos, va. Però no em facis entrar en aquesta situació, perquè te prometo que no, que els números no m'arriben a aquesta. Però que aquestes vacunes no són com... Quan es van posar la vacuna a tu de la virola, però a tu te'n vacunen de la virola i ja estàs immunitzada per tota la vida. Aquestes que estan basades en l'ARN, si posen, només tindran una data de caducitat, per dir alguna cosa. És a dir, que no et privaran de tenir el coronavirus, potser al cap de dos anys, no? Efectivament, però ja es guanyarà el temps necessari. Clar. Perquè una que estan aquí, en Espanya, que és probablement el millor investigador del món, coronavirus, resulta que és espanyol, és el doctor Enjuánez. És la eminència mundial de la terèmica aquí, en Espanya. Aleshores, ell hauria de fer... per al SARS i tot això, ja la van desenvolupar ells. La vacuna la van desenvolupar ells. El SARS era el problema aquell que havia, que deien que els seus ells la van a caure del cel. I això era el 2012 o el 2016, que va ser total, que era normal. Però el més important és que, si tenim aquesta vacuna, tornarem a l'inici de quan jo deia la setmana passada la fórmula en VAC. Sí, que era la... El factor en VAC, què faria? Vacuna i antiviral, no? Efectivament. Tindrem ja un possible, o un aprovable atractament, probablement l'antiviral estarà abans. Però si hi ha una vacuna, que ja el 25 o el 30% és efectiva, hem de comptar que més les persones que la... Volia que, si el 50% de les persones ja estiguin immunitzades, donaria temps per poder vacunar-les més endavant. I això... Aquí hauríem de tenir en compte també el factor de la població de risc, que seria, entenc, la primera part de la població que seria vacunada. En aquest cas, la gent gran. Aquesta, si tornés a veure, a tornar a vindre la pandèmia, el que estigués segur és que tot això el tancarien i barrarien. No es podria entrar. L'olivita entrarà. Ja està, perquè el 70% per desgràcia de les molts s'ha seguit en residències d'anys. Què passaria, el que et deia d'això? El que passaria és que, probablement, el seu ens originaria un repunt de l'economia bastant fort. Bastant fort. Perquè el moment que sàpigues, que el 50% de la població t'havia pogut funcionar, doncs el repunt econòmic, abans d'arribar a l'any 21, 22, 23, al millor l'any 21, 22, l'economia podria estar gairebé tota activada. Tindrem probablement, que cap d'any, principi d'any, seran una miqueta complicats, perquè n'hi haurà molta gent per desgràcia de la turc, tot això. Però, bueno, però després, es podria, a l'estiu que ve, la primera vegada que ve, ja podria vindre d'una altra forma, i es podria tornar a recuperar tot això, que jo crec que s'acabarà a recuperar. En funció també, ara m'ha vingut el cap, el tema de les corbes, que havíem comentat també el primer dia, haurem de veure també com es recupera, de quina forma es va recuperar l'economia. De moment ho anem seguint de la teva mà, Rafael, cada dimecres, més o menys, que anem fent aquest espai d'economia. Avui hem parlat del pla marxa, amb l'Ana Vinén, per entendre-ho d'una manera més fàcil i més propera. Així que, una tarda més, també gràcies per participar en el programa, i apropar-nos la part econòmica de tota aquesta situació. Doncs molt bé, Mireia. Jo he encantat d'estar amb vosaltres en una estona, i que també, que els vostres ullerents, que sempre tinguin i puguin discutar una miqueta. I tant, d'això em tracta. Una abraçada. Igualment, bona tarda, bona tarda. A nosaltres també. I aquí mireu que ser Tu ho sabes Conservar ...renunciar a lo natural y dejar que el agua corra. ¿Cómo vas a ser mi amiga cuando esta carta recibas? ¿Cómo me saca de ir entre líneas? ¿Cómo quieres ser mi amiga cuando no tienes él? Pero el agua no está cerca cuando no quiere beber, pero el agua no está cerca. Tornem. Tornem perquè el viatge continua, però el camí el farem d'una manera diferent. El transport públic, l'ús de la mascareta, és obligatori. Manté una distància segura, evita les hores punta i les aglomeracions. És un missatge a la TM i de la xarxa de transport públic de l'àrea de Barcelona. I seguim avançant amb espais i entrevistes en el programat. Avui dimecres 20 de maig ens toca parlar amb l'Òscar Hernández, director de l'escola de Barcelona. Avui dimecres 20 de maig ens toca parlar amb l'Òscar Hernández, director de l'escola de Barcelona. Avui dimecres 20 de maig ens toca parlar amb l'Òscar Hernández, director de l'escola de Barcelona. Avui dimecres 20 de maig ens toca parlar amb l'Òscar Hernández, director de l'escola de Barcelona. Avui dimecres 20 de maig ens toca parlar amb l'Òscar Hernández, director de l'escola de Barcelona. Avui dimecres 20 de maig ens toca parlar amb l'Òscar Hernández, director de l'escola de Barcelona. Avui dimecres 20 de maig ens toca parlar amb l'Òscar Hernández, director de l'escola de Barcelona. Avui dimecres 20 de maig ens toca parlar amb l'Òscar Hernández, director de l'escola de Barcelona. Avui dimecres 20 de maig ens toca parlar amb l'Òscar Hernández, director de l'escola de Barcelona. Avui dimecres 20 de maig ens toca parlar amb l'Òscar Hernández, director de l'escola de Barcelona. Avui dimecres 20 de maig ens toca parlar amb l'Òscar Hernández, director de l'escola de Barcelona. Avui dimecres 20 de maig ens toca parlar amb l'Òscar Hernández, director de l'escola de Barcelona. Avui dimecres 20 de maig ens toca parlar amb l'Òscar Hernández, director de l'escola de Barcelona. Avui dimecres 20 de maig ens toca parlar amb l'Òscar Hernández, director de l'escola de Barcelona. Avui dimecres 20 de maig ens toca parlar amb l'Òscar Hernández, director de l'escola de Barcelona. Avui dimecres 20 de maig ens toca parlar amb l'Òscar Hernández, director de l'escola de Barcelona. Avui dimecres 20 de maig ens toca parlar amb l'Òscar Hernández, director de l'escola de Barcelona. Avui dimecres 20 de maig ens toca parlar amb l'Òscar Hernández, director de l'escola de Barcelona. Avui dimecres 20 de maig ens toca parlar amb l'Òscar Hernández, director de l'escola de Barcelona. Avui dimecres 20 de maig ens toca parlar amb l'Òscar Hernández, director de l'escola de Barcelona. Avui dimecres 20 de maig ens toca parlar amb l'Òscar Hernández, director de l'escola de Barcelona. Avui dimecres 20 de maig ens toca parlar amb l'Òscar Hernández, director de l'escola de Barcelona. Avui dimecres 20 de maig ens toca parlar amb l'Òscar Hernández, director de l'escola de Barcelona. Avui dimecres 20 de maig ens toca parlar amb l'Òscar Hernández, director de l'escola de Barcelona. Avui dimecres 20 de maig ens toca parlar amb l'Òscar Hernández, director de l'escola de Barcelona. Avui dimecres 20 de maig ens toca parlar amb l'Òscar Hernández, director de l'escola de Barcelona. Avui dimecres 20 de maig ens toca parlar amb l'Òscar Hernández, director de l'escola de Barcelona. Avui dimecres 20 de maig ens toca parlar amb l'Òscar Hernández, director de l'escola de Barcelona. Avui dimecres 20 de maig ens toca parlar amb l'Òscar Hernández, director de l'escola de Barcelona. Avui dimecres 20 de maig ens toca parlar amb l'Òscar Hernández, director de l'escola de Barcelona. Avui dimecres 20 de maig ens toca parlar amb l'Òscar Hernández, director de l'escola de Barcelona. Avui dimecres 20 de maig ens toca parlar amb l'Òscar Hernández, director de l'escola de Barcelona. Avui dimecres 20 de maig ens toca parlar amb l'Òscar Hernández, director de l'escola de Barcelona. Avui dimecres 20 de maig ens toca parlar amb l'Òscar Hernández, director de l'escola de Barcelona. Avui dimecres 20 de maig ens toca parlar amb l'Òscar Hernández, director de l'escola de Barcelona. Avui dimecres 20 de maig ens toca parlar amb l'Òscar Hernández, director de l'escola de Barcelona. Avui dimecres 20 de maig ens toca parlar amb l'Òscar Hernández, director de l'escola de Barcelona. Avui dimecres 20 de maig ens toca parlar amb l'Òscar Hernández, director de l'escola de Barcelona. Avui dimecres 20 de maig ens toca parlar amb l'Òscar Hernández, director de l'escola de Barcelona. Avui dimecres 20 de maig ens toca parlar amb l'Òscar Hernández, director de l'escola de Barcelona. Avui dimecres 20 de maig ens toca parlar amb l'Òscar Hernández, director de l'escola de Barcelona. Avui dimecres 20 de maig ens toca parlar amb l'Òscar Hernández, director de l'escola de Barcelona. Avui dimecres 20 de maig ens toca parlar amb l'Òscar Hernández, director de l'escola de Barcelona. Avui dimecres 20 de maig ens toca parlar amb l'Òscar Hernández, director de l'escola de Barcelona. Avui dimecres 20 de maig ens toca parlar amb l'Òscar Hernández, director de l'escola de Barcelona. Avui dimecres 20 de maig ens toca parlar amb l'Òscar Hernández, director de l'escola de Barcelona. Avui dimecres 20 de maig ens toca parlar amb l'Òscar Hernández, director de l'escola de Barcelona. Avui dimecres 20 de maig ens toca parlar amb l'Òscar Hernández, director de l'escola de Barcelona. Avui dimecres 20 de maig ens toca parlar amb l'Òscar Hernández, director de l'escola de Barcelona. Avui dimecres 20 de maig ens toca parlar amb l'Òscar Hernández, director de l'escola de Barcelona.