Entrevista a Eggo, cantant baixllobregatí - 20/5/2020

En setem aquesta segona hora del programa, 6 i 11 de la tarda, amb bona música estem escoltant un tema musical que es diu, todo va salir bien, es de Ego, i precisament tenim el Ego al telèfon. Bona tarda. Quina fusió, què tal com estem? Molt bé, vivint aquest fet històric, difícil, però també apassionant i interessant com es pot. Apassionant i interessant, ens explicaràs com enfocas abans de re. Ego, que esteu escoltant de fons la seva cançó i també la seva veu entrevistant ara mateix, és cantant compositor i productor. Ara mateix estem escoltant un dels 6 singles que has publicat, si no vaig mal encaminada. Doncs sí, des que vam començar aquest projecte l'any passat, sí. En un any més o menys has publicat 6 singles ja. Sí, una cosa que m'agrada molt i que és tenir la conversa amb la gent que m'escolti, amb l'ambient, és per això que sempre intento fer les coses ràpid, no de fer les coses en single, perquè així és com una conversació activa entre el món i entre tu. Perquè un single és un tema, no? Perquè ens entenguem, és només un tema, no és un album sencer, és una cançó. Correcte, hi ha artistes que treballen més a Malum i jo treballo més amb singles perquè vaig... una mica vaig escrivint el que vaig veient, que vaig observant. I ets un... bueno, el teu estil musical, no? És multilatino. On es pots explicar quins estils estan dins d'aquest estil, perquè tens altres cançons també en portugès, en brasil·lè... Què vol dir multilatino? Bueno, jo vaig néixer aquí a Barcelona, a prop de Barcelona, i des de ben petit vaig viure en molts països de l'Asia Amèrica, vaig viure a Brasil, vaig viure a Mèxic, vaig viure a Venezuela, i a les hores, a Perú també, i a les hores, quan em vaig plantejar començar això, ja veia, mira, és que, què faig? I en química m'acanto, i què faig? A les hores em vaig adonar que no, no havia de canviar res, jo havia de ser aquí jo era, i ja està, ja els veus? Vaig començar aquí, en general, amb multilatino, on canto en 4 idiomes, 5 idiomes, on tinc influències de flamenco, influències de la bossa nova i de la música brasilera, i també de la música escoltòrica, i després jo estic tot, amb un rotllo pop, amb un rotllo de moment. I això, així va néixer, el pop multilatino. Ara aguantarem una mica més, i entenem també, perquè la majoria de fans, els tents ubicats, doncs això, a Mèxic, a Brasil, a Centro-Amèrica, perquè entenc que allà és on més t'has donat a conèixer, o també has deixat, o imprent alguna forma, a nivell musical? La veritat Mireia, això ha sempre sigut un gran intervogat, perquè jo veia, mira, com poc una gent que és en castellano, i la gent que és d'Espanya, faig cançons en portugès, faig cançons en portugès, faig cançons, faig cançons, faig cançons en portugès, i després su auto brasil, ells volen gostar. Me lo cuento, me lo cuento que les canciones que hago en español, escuchen un montón en brasil, les canciones que hago en portugès, em veien gent de Barcelona i em diuen que va increïble això, les que tenen que agafar en català, també, els brasilins que m'encanten. Llavors, m'estudio en la conta cada vegada més, que esto tiene más sentido, que los sentimientos rompen las barreras y que ya no es un idioma a un país, ahora son los sentimientos que lanzas ahí y el idioma ya es casi accesorio. Tens un aire molt romàntic, no l'haurà de parlar, també, els sentiments trenquen les barreras, no deies a nivell de lletres, perquè tu també composes les cançons, també deixes anar a aquesta part, podíem dir, més romàntica de la vida? I això de la composició sempre per mi és un gran misteri. Jo crec que és molt difícil composar i escriure sobre coses que no et poquen molt en dir-se. Si t'ha de sortir de dins per poder-la escriure, no? No pot ser una altra forma. Jo crec que sí, jo només puc escriure en coses que m'hagin causat un dolor molt gran o una passió i una molt gran. I jo crec que també això és un signe molt latino i multilatino, que les coses que m'importen més i que les coses que jo crec diguin les escriures són moments de mort i també moments d'altres emocions molt fortes, però l'amor entre elles, entre l'àrea i les coses, l'amor és una de les emocions més fortes. Suposo que tot això que està explicant cobra sentit amb aquesta cançó que estem escoltant de fons, que es diu Mori Porti, que de fet és la que has llançat, fa menys d'un mes, el 29 d'abril, més o menys, a finals d'abril, vas publicar aquest últim tema, emple confinament, això va néixer, donant el confinament, o ja el tenies preparat i va donar la casualitat que va sortir en un moment que socialment tothom estava a casa? Doncs... jo tinc molta costum de treballar, treballar des de casa, perquè treballo amb molts artistes al món. Aleshores, quan estàs treballant amb gent de Brasil no pots anar a veure, aleshores t'has d'acostumar a fer-ho des de casa i amb tecnologia, i és el que ja fèiem. I aleshores no ha canviat molt la forma de treballar, durant el confinament. Aleshores sí, hem publicat dos músics del confinament, un estodo va fer-hi bien i l'altre és Mori Porti. I Mori Porti ja estava gravada i ja estava preparada, i ha sigut més la de tot que va sortir bien la motivada pel confinament, la de Mori Porti, doncs hem de fer la estratègia del llançament social confinament. Però sí, Mori Porti... Mireia, el Mori Porti és una de les músiques que... El significat de la cançó és quan tens una persona i tenen dones que fer aquella persona t'has de comprometre, i has de lluitar, i has de... Són ser important el resultat, sense importar si acabes guanyant la batalla o si no guanyes la batalla, saps que ho has de fer. Aquesta cançó és una de les que a mi encara em tenen molt marcat. No sé si hi ha alguna persona que sigui, potser, directament la receptora d'aquesta cançó, o tal com ho expliques? Alguna persona que sigui la receptora d'aquesta cançó, doncs sí, doncs sí, doncs sí, existeix, existeix. I aquesta persona ho sap o no? I aquesta persona ho sap? Jo m'agrada pensar que sí. M'agrada pensar que sí. Si no sempre pot anar a Spotify i escoltar la cançó, entre altres plataformes, i a veure si entenc que aquesta cançó, entre altres, l'ha dedicat aquesta persona. Escolta, parlaves que durant el confinament tampoc no t'han canviat tant els hàbits, potser perquè ja estàs acostumat a treballar a casa, però sí que potser t'ha canviat més la manera de fer concerts, has fet molta gira, sobretot per Centra Amèrica, has estat movent-te durant els últims anys, i ara ho estàs fent des de casa, estàs fent concerts en streaming, concerts en directe també a través d'Instagram, i això sí que t'ha canviat una mica, la manera de comunicar-te amb els teus seguidors, amb els teus ullens. Sí, això ha canviat bastant, obviament ja no serà concerts i tot això, però a la música estem en una nova direcció, i això hi ha algunes persones que els costa més veure, però des de fa un any i mig, amb els meus fans fem un Instagram Live, cada diumenge, han fet un Instagram Live, cada diumenge des de fa un any i mig, sense importar el país en el que estigui, i sense importar l'estava. Però ara, cada vegada més, i ho hem vist excel·lent pel coronavirus, però cada vegada més la música ha d'estar més a la cesta social, que ha d'estar més en l'iFs, que ha d'estar més en concerts en directe, en internet, no només perquè és una alternativa per quan la gent, per quan la gent està a casa, sinó perquè és l'alternativa que demana un món completament global, on la gent a les restres units està escoltant la Rosalía, les restres units els encantarien, potser a la Rosalía, cada setmana, igual que a les restres, a les restres, a Brasil, i només es pot estar al costat d'una família, com jo els dic als fans, d'una família que està per tot el món, només es pot estar al costat si estàs en internet. És principalíssim que es facin concerts a Live i concerts en internet, i ara estan veient la importància d'això molt. Però hem d'obrir molt la ment a exportar el que estan fent, i això només es pot fer amb els Lives i amb els concerts en directe. Per això suposo que tot això que expliques es tradueix també a la xarxa social, perquè tens clubs de fans, no sé si a Brasil, també en tens altres països, però sobretot a Brasil, tens clubs de fans amb més de 3.000, 4.000 persones que et segueixen, aquesta família no para de creixer, no? Sí, no, a veure, jo soy el que menos responsable tiene en todo eso. Estoy completamente agradecido de todo. A veure, sí, és interessant, perquè aquestes coses passen, i després tu dius això, i sembla que sigui com alguna cosa que jo hegi fet quan la realitat és que m'ha vingut un regal d'investir, de la sort, i que amb tota aquesta gent que m'estima, i que m'apolla, i que em fa tot això, i és una cosa per la que estic eternament agraït. Jo és estrany dir-ho, perquè jo sento que jo no he fet res perquè vinguin ells, sinó que hem sigut ells els que han dit, mira, hem sigut ells i estem endurats el regal. Jo no. Clar, t'han donat un regal perquè tu previament també els hi havies donat o ofert aquesta música, llavors és un win-win, és a dir, les dues parts se surten guanyant perquè uns reben la música, i tu per l'altre costat rebs aquesta abraçada col·lectiva, podríem dir d'alguna forma. Doncs sí, doncs sí. I, si et sembla, parlem d'aquesta nova manera que comentaves de fer música, que deies que hi havia molta gent o cantants que encara no acaben de veure que pugui ser la manera com es faci a partir d'ara, no? Perquè si no ho vaig mal encaminada, tenies també un tur programat per finals d'aquest 2020 que havies d'anar per Barcelona, per Madrid, per São Pablo, per Mèxic, València, en fi. Hi ha diferents ciutats grans capitals del món, això com ha quedat? T'ha quedat parat o encara se l'espera? Això ara, al moment, està superat i ja veurem què passa. O sigui, ja estan bai. I això ja veurem. Ara és el moment, no és el moment per fer plans presencials, plans de grans viatges i això és difícil d'acceptar-ho per una indústria i per una gent com som els músics, que ens movem molt per els viatges i per estar amb la gent, no? Però és una molt bona oportunitat per reflexionar en noves formes de fer el que fem i per recomançar el món quan el món tòpia ens agrada d'una forma molt més global i molt més efectiva. Des de què veig? Perquè clar, una gira, diguéssim que perd el sentit si la fas des de casa, perquè des de casa la pot veure qualsevol persona en qualsevol moment, no és ara faig un concert en directe només per aquesta gent d'aquesta ciutat, sinó que cada vegada que el facis es pot connectar qualsevol persona, de qualsevol lloc. Llavors el concepte gira, fet des de casa, igual també s'hauria de canviar. Jo crec que sí, però una cosa que passa és que són un cop es complementàries. Una cosa són els concerts, els llocs on vas. O sigui, la presència no és per res. La presència s'està allà i l'experiència comú que és el concert i l'experiència dels sentiments que es viuen junts a la mateixa habitació, com és una sala del concert. Això no és per res, això està clar. Però ara els concerts live no són diferents, no són ni millors, no són ni fitxons. Són una alternativa, són una altra... Diguem que són una altra forma d'interacció amb el músic i amb la família digital. Que molta gent no està aprofitant en la mateixa. És una cosa clau, és una cosa clau i molt important. Perquè ja ha passat l'època on el músic tenia fans. Ja ha passat això, ja ha passat l'època on el músic tenia... on el músic i les persones que l'escoltaven estaven altures diferents. Ara estem en una època i estem... el segle XX on el músic i els fans estan a mateix nivell. On són molt més amics i col·legues que no una relació bibliogatria com eren els vítors. Ara és molt més important que estiguis en contacte amb els fans com estàs amb amics, com amb un amic, li en dius a mi i em dius a mi i em dius, eh, què tal? Doncs fem lives, fem... que un t'hi interacciona, perquè són els teus amics. Són amics en compte amb tu, són amics que t'apollen, són amics que et volen veure la lixa. No és res més que això. I és aquesta mentalitat de la família la que ara la gent necessita. Trobo que tens moltes maneres de fer música o d'entendre què és un cantant i com ha de contactar amb els seus fans o posar-hi una altra paraula, no? Igual que tens una manera diferent d'anar traient només singles amb comptes d'àlbums i recontant una mica els 6 singles que ja has llançat, que de fons estan sonant alguns d'ells, com BMK o Pantera, que també ha sonat. Hi ha un proper tema, no? Si no vaig mal encaminada, que es diu Cuento de Hades, que en teoria també hauria de sortir aquest 2020 amb altres publicacions que també teniu planificades, no? Això igualment ho pots gravar des de casa, si no et pots desplaçar en aquest cas a un estudi o en algun lloc on ho puguis fer? Si andé al GDDTA9 presidente que emprechen és qui ha kont μέ. ¿Qu bemco elerationas aarna comma? Hola. Canto de Hades saldrá este año y en principio va a ser parte de la magia y del emocionante de todo esto. que estoy lejos, pero que lo podemos hacer seguro. Va, que estoy lejos, estoy marxarón artero, puedo grabarme yo, te lo envío... Ahora me acostano a convencerle. Ahora no hay ninguna diferencia, podría estar en su misma ciudad y tendríamos que trabajar de la misma forma por todo lo que está pasando. Entonces, bueno, el show continúa. I a part de Quinto de Hades, et veig molt actiu, també, a nivell composició. Suposo que estaràs treballant amb altres nous temes. Doncs sí, tenim diversos nous temes. Una cosa que m'agrada molt és que, com a míster, muchos músicos y que no les sacan tema, así, como si fuera un poco de drama, de sacan temas nuevos que nadie ha oído nunca y los sacan ahí a reducirlo. A mí me gusta mucho eso. Yo lo que hago es utilizar los lives y los conciertos del domingo que hacemos en Instagram directo, para sacarme mis nuevos temas con mis fans. Y entonces cuando les perfecciono, ahí los saco. Entonces, todos mis fans saben perfectamente, estoy trabajando en Cuento de Hades, estoy trabajando en otras llambas que se dan me gusta, tú, también, y otros ahí. Y ahí, ellos son los primeros que se enteran en los conciertos de los domingos de todo lo que saco. Y los que me dicen, no, esta no creo que lo tienes que sacar. Si lo tienes que sacar ahí está ahí, o bueno, vale. Sí, és una cosa totalment compartida pel que veig. No és un estil, podíem dir, més clàssic de músico o de cantant, no?, a l'hora de jo ho preparo, m'ho guardo, no dic res, amb silenci, dic que treuré alguna cosa, i després ja, en tot cas, ja veureu què és el que està treballant. És totalment diferent de la teva forma de treballar. A mi no me gusta nada, no me gusta nada de esos cantantes, esos músicos y compositores, que solo se conectarán a Instagram una vez al mes para decirles, atentos, que hay más cosas viniendo. ¿Qué quieres decir? ¿Qué hay más cosas viniendo? ¿Qué es el que es? ¿Qué hay qué cosas? O sea, hay... tenemos que dejar atrás esa especie de... xerre, y una especie de concha de los artistas con sus emociones. ¿Pero los artistas? Los artistas, el hecho de que podamos os regalar las emociones a los demás, os regalar pensamientos a los demás, no es nada especial, no es nada fuera del otro mundo, es simplemente compartir, compartir tu creación y compartir lo que haces con la gente que te rodea. Yo creo que son fantástico y yo muchas veces, es más, muchas veces, en mis lives del domingo, me han ayudado a comprobar alguna canción. Oye, chicos, esta canción, que la quiero traducir al portugués, te decimos, en todo va a salir bien, por ejemplo, estamos haciendo una versión en portugués, yo les dije, ¿a ver qué hacemos? ¿Tú tú vas a decir bien? Tú tú vas a decir bien, me dicen, no, hazlo mejor así, mejor así. Esa, esas interacciones, ahí ven de cidad, es fantástico. De fet, el vídeo d'aquesta cançó que parlaves de todo va a seguir bien, està fet amb tots els teus fans, de diferents països d'Alemanya, d'Itàlia, d'Israel, de Brasil, de Portugal, quanta gent hi sura en aquest vídeo? Pues no sé cuántes, pero creo que eran como 20 países, entre 20 y 25 países, no sé, algo así y fue... Doncs sembla que hem perdut de cop la trucada a Mego, intentem tornar-lo a trucar. Doncs sembla que tornem a tenir a l'ego el telèfon, que s'ha franjat, no sé si era l'emoció, s'ha quedat just a mitges quan estàvem parlant d'aquest vídeo, del vídeo que has fet col·lectivament amb tots aquests fans, d'aquest tema, de todo va a seguir bien, que ara deies que també estaves traduint al portugès. Doncs sí, sí, crec que se m'ha tallat la trucada. He fet un gest amb la mà, tu és quan fas part de l'aigre i fas gestos amb la mà, encara que no m'esteu veient. No passa res. I doncs sí, aquest vídeo, no sé quanta gent hi sortia, però... Eran entre 20 i 25 països i va ser, sí que va ser, màgia. Si va ser... Chicos, voy a lanzar este tema, se llama todo va a salir bien, estamos de cuarentena, no puedo salir, enviarme vuestros vídeos. Enviar vuestros vídeos, ayudadme a enviar el mensaje de que todo va a salir bien al mundo. Hagamos el resto y... Sí, crec, sí. Ens va a dar arriba vídeos de família, vídeos de... de chicos, de chicas, de... de... de... gente mayor, de que todo va a salir bien, y además en sus idiomas y nada. Ha sido un vídeo que me guardó en el corazón, para siempre. Veig que tens el cor molt present. Per anar a Cabaneu t'he de preguntar, ho tens tot com molt integrat, no? En tu, en aquest artista, també, que li agrada compartir totes les seves creacions amb els seus fans, o la paraula que li... que li escaigui millor. És perquè tens família, hi ha que et són artistes o són cantants, o això t'ha vingut d'alguna manera... t'ha burutat a tu? Doncs mira, no para. Una de les meves grans influències de la música és el meu pare, que és un excepcionador i un gran artista de bossa nova, de jazz, de l'enyor, i que toca a desassumir el tempo. Però el de compartir, no sé, no sé, em diria que... Jo de petit era bastant diferent, era... cambiaba mucho de colegio, porque me movía mucho de los sitios. Y entonces, siempre era como difícil... A veces tenía algunas situaciones difíciles, porque siempre era el nuevo, siempre llegaba de lejos, siempre era un poco el raro. Y las situaciones, yo creo que de alguna forma hicieron lo contrario de lo que podrían haber hecho, y me abrieron un poco más, y me hicieron un poco lucir las cosas diferentes, y lucir las cosas que tengo, y lucir los pensamientos. Y ya sé que soy diferente, y creo que eso me libera, me libera un poco del miedo de la que dirán, porque al final, todos somos diferentes, y todos tenemos miedos en nuestras mentes, y al final, lo que nos tenemos que dar cuenta es que estamos aquí juntos, y que juntos todos saldrá bien, y dejaros otros miedos de lado. Entonces, creo que viene un poco de ahí, de mi niña. Doncs m'agrada aquesta última frase de les pos i de deixar-les al costat, perquè també tot sortirà bé, de la millor manera possible. Ego, hem de deixar l'entrevista aquí, però ens quedem escoltant un tema teu que es diu Posse E.U., que ens hauràs d'explicar què vol dir, almenys traduït. Posse i eu és la cançó d'aquestes persones amb què el temps vuela, aquelles persones amb què no t'he dado cuenta, ja ha passat una hora, dos hores, tres anys, 10 anys. I Posse i eu vol dir tu i jo. Carai. Doncs mira, igual que ha passat l'entrevista de ràpida, que passen ja tres minuts a dos quarts de set de la tarda. Crec que ens quedem perfectament escoltant aquest tema. Gràcies, Ego, per agafar-nos el telèfon i per dedicar-nos a aquestes tonetes, s'hauria produït ni cantant i repartint també aquesta alegria que comptages. Mireia, vosaltres també, i gràcies pel Posse Treball, en termes de quarantena, sou les estrelles de la quarantena. Moltes gràcies. Igualment, una abraçada. Una abraçada. No me'n diuen, no me'n diuen, no me'n diuen, no me'n diuen, no me'n diuen, no me'n diuen. Per aquest llibre, jo soc el Lluç. Sóc vull veure aquesta gatlla per mi. Per aquest llibre, jo soc el Lluç. Sóc vull veure ella sorrir. Quanto tempo atrás de nos, meu bem, eu prometo que aqui sempre estarei e não vou soltar a sua mão. Depois de tudo, a gente existiu, a tudo que disseram de nós, a serem és el caminho, as roses i os espinhos. Era nosso sol e o mar i toda paz daquela praia sem dizer aos nossos pais i o céu i toda paz daquele hotel lá emina Gerás. Quanto tempo atrás de nos, meu bem, eu prometo que aqui sempre estarei e não vou soltar los dos juntos despertando con las manos dadas abratos de madrugada tranquilos viviendo en paz miradas desayunas en la cama nadie nos va molestar solos tu i jo. Quanto tempo atrás de nos, meu bem, eu prometo que aqui sempre estarei e não vou soltar quanto tempo atrás quanto tempo atrás de nos, meu bem, eu prometo que aqui sempre estarei e não vou soltar quanto tempo atrás de nos, meu bem,