Un quart de set de la tarda, ara sí, entrem a parlar, com us havia avançat, amb la Maria del Mar, que la tenim al telèfon. Bona tarda, Maria del Mar. Hola, bona tarda. Bona tarda, benvinguda a Radio d'Esvern. Encara que sigui per telèfon, benvinguda també a la plaça Mireia. Abans de re, la Maria del Mar és fisciotrepeuta, ja t'he presentat abans, però ara que tenim per telèfon, doncs que la gent ho sàpiga. A més, en concret, a l'hospital de la Baidebron, un dels punts on també s'han obert aquests hospitals de campanya, que es diuen en aquest polisportiu. Ja no sé si és municipal, el que va ser un pavalló olímpic en el seu moment. Abans de re preguntar-te com han anat aquestes setmanes, com han anat aquests dies de tractament amb pacients, una miqueta com s'ha respirat quins aires han respirat des del teu punt de vista? Jo crec que tothom ja ho hem vist, els mitjans, el resum és aquest, donant tothom, i sobretot que ara pacients no puguem fer una altra cosa, no puguem fer el pas d'entrada. Havies de fer el pas endavant i ja tothom. I com s'ha gestionat aquesta espècie d'hospital de campanya? Com s'ha gestionat l'extensió, repartir els pacients? Allà només hi havia pacients de la Covid-19, ho entenc, com s'ha organitzat? Quan es va iniciar tot era pacient Covid-19. Les persones que es gestionen l'hospital veient tot el que se'ns venia a sobre, van intentar la situació, igual que a Madrid s'ha fet tot aquest tema. Aquí s'ha fet el que era el pavió olímpic, el que va tenir un policial municipal, i es van preparar pròximadament uns 620 persones que havien d'estar a l'hospital, però no havien d'estar a UCI, no estaven en un esforç tan crític com per estar a UCI. Donats que a l'hospital s'havien obert, no sé si crec que són tributis, que hi ha a l'hospital general, s'havien establert UCI a l'hospital de Tauma, a l'hospital s'havien obert més, i faltava llit i llavors es va pensar en aquesta opció, i jo crec que allà, a part de tot el que s'havia establert a l'hospital, hi havien com no sent llits més aproximadament. Hem vist que tot el pacient ingressat de Covid que estava només hospitalitzat, que hi havia passat de planta, o que no havia ni tan sol d'entrada a UCI, perquè no tots els pacients que han arribat a l'hospital han estat en UCI, han hagut alguns que han estat en UCI, o han estat en una planta, tots aquests pacients ja han començat a ser d'alta, crec que aproximadament, per el que em deien els metges aquest matí, han estat casi 3.000 pacients de Covid donats d'alta, encara n'hi ha, i en 125, crec, estan ingressats actualment, i llavors s'ha aprofitat totes les instal·lacions i la sessió que ha donat l'Ajuntament per estar allà, i actualment, el que ara n'hem anomenat Pavelló de Salut Vallebrón és una part que és hospital de dia, on van la gent per temps que ha de fer un canviatge de sonda, o ha de fer una cura, per tal que no hi vagin a l'hospital, després hi ha l'altra part, que és rehabilitació, que hi ha llavors estem aquí els teus terapèutes i els terapèutes ocupacionals, i hi ha una altra part, que és on es fan totes les proves de PCR, tot el pacient que en aquests moments ha de fer una cirurgia a l'hospital, primer de tot, s'havia de fer una PCR, si aquesta prova surt positiva, es valora la necessitat, l'urgència d'aquesta cirurgia, si és una cosa que s'ha de fer així, es pren mesures, i llavors es supera amb un quiròfon Covid, amb unes situacions especials, perquè no es transmeti el virus, i si dona negatiu, doncs directament es produeixi la cirurgia sense problema, però així ja se sap si aquest pacient en aquest moment està o no està infectat, perquè com que s'han donat tants casos de persones infectades sense saber-ho, tots aquests que han dit que estaven asymptomàtics, doncs per no entrar, ni donar una pasa dins el hospital, primer s'ha de fer aquesta prova. I hi ha quiròfans, que se li posa el nom, de quiròfan Covid, perquè són únic i exclusivament per gent que ha de ser operada, gent que té la Covid-19? Sí, exacte, són quiròfans que ja s'han preparats per això, el personal i tant la persona que està dins com el quiròfan en sí, està adequat i preparat per això. De totes maneres jo crec que tots els quiròfans estan preparats per donar-se un moment de si ja el Covid podria superar, però d'aquesta manera ja tu ja tens aquesta informació, ja saps davant de quin pacient estàs, no? I clar, davant de tot això, tots els protocols que heu de seguir, les mesures de protecció, ja no parlem de les mascaretes, d'aquests famosos buzos, aquests cratges també de protecció, tot això complica? Clar, complica, a part que ens agradaria veure't, però complica el temps, complica la feina, a més en el teu cas, una feina de contacte i mobilitat amb les persones, què et suposa a l'hora de treballar amb els pacients amb aquesta nova manera? Al final t'acostumes, ha portat tot això a sobre, arriba un moment que ja no t'escalo, però t'acostumes, però nosaltres treballem amb les nostres mans i treballem amb el contacte directe, amb ell amb ell, i ara amb això no ho tenim, treballem a través del guant, doncs també tens aquesta habilitat, o has de suplir el teu tacte a través del guant, i continuem amb totes les protocols, perquè és el que parlem, i tampoc la prova sos negativa avui, però demà no, saps? Clar, i a més sembla que ara amb aquest relaxament de l'entrada a fase 1, de poder anar a les terrasses, sembla que la gent també mentalment s'està relaxant, no? No, som conscients, sí, sí, sí, sí, no som conscients que t'alvido d'encarar i convivir una d'altres. I que encara de moment sembla que li falta temps, vull dir que cada moment si no troben una vacuna o un antiviral, doncs de moment encara haurem de conviure amb ell x temps, que de moment tampoc no sabem, volia preguntar-te també, perquè de fet era un dels temes que també havia anunciat, un cop un pacient entra, se li diagnostica la Covid-19, se li fa la prova, etcètera, etcètera, se l'aïlla, i comença tot el procediment, ja sé que és difícil parlar d'una forma genèrica, perquè cada cas i cada persona és un cas diferent, no és el mateix d'una persona gran que una persona potser de 30 o 40 anys, però... I pot ser que aquest virus, perdona, a més, està donant sacoeles de tot tipus. Clar, això és el que et volien preguntar, no només respiratòries, a més tu treballes amb la part, així com ho triu, de les persones, i s'està veient que també provoca unes certes conseqüències en la mobilitat, tant sigui perquè han estat tants dies en un llit sense moure's, com per altres factors, què és el que pot provocar aquestes conseqüències físiques? Clar, el més urgent, la primera acció del fisioterapèuta és de la part respiratòria, perquè és la vital, és la que hem actuat immediatament en UCI, en crítics i després de plantes. Està el que s'ha vist immediat i era la primera informació que se'l tenia, d'aquesta acció pulmonar. Ara estan veient que també ha fet parell circulatori, tot aquest tema de trombos, que possiblement són desencadenats del que tu veies, d'aquesta immobiliació que han tingut. I després, una meva escènia bastant porta, una debilitat a nivell muscular molt potent, no pel fet d'estabilitat, sinó més encara. Llavors, et trobes un pacient dèbil en tot el sentit, un pacient que has de tornar a repudar, i amb el hàndic potser que les persones més grans són les que s'han vist més afectades. Però també n'hem tingut de joves, hi ha una mica de tots. Tens casos de persones que només s'han vist afectades a nivells respiratoris. I aquesta mi escènia que et dic, que és conseqüent de la immobiliat i del procés senzill d'estar amb un UCI, però també tenim casos de la noia jove d'uns 40 anys que està en UCI, un d'aquests trombos va anar a servei i va fer un ictus, una altra senyor que tenim, amb una paral·lici excepcional, una paràcid dels nervis que hi radien a tot el musculatura del braç. És un virus que està afectant diferents àrees. El tema de la disfarxa, el podem passar, també vull dir, la part de rehabilitació, la part de fisiotràpia, la terapia ocupacional, la logopèdia, estem tots, hem de treballar tots. Al principi, quan encara no estava aquí, que veiem que era una onada que venia, comencem a Àsia, creuava i a Europa, a Itàlia, que ja ho veiem aquí, i es corria una mica aquestes fresques de si. A mi m'han dit que és un agrib normal. I a nosaltres no ens passarà res. Sí, i clar, nosaltres ara estem veient, i per el que ens estàs explicant també, que no és per res, és un agrib normal. Un agrib normal a tothom li deixa aquesta sensació d'estar més cansat, que muscularment estàs una miqueta més atrofiat, o que estàs més abatut, però res comparable amb les conseqüències que ens estàs comentant entre d'altres, de pèrdua, mobilitat, en definitiva, que és aquí també on és tu ajudar. I entenc que la part emocional o la part psicològica també hi ha una part d'acompanyament o depèn de cada pacient. No. Aquesta l'han tingut tots. Des del personal de neteja, des del personal auxiliar, des de l'infermeria, des de metges, des de drapes i drapes ocupacionals, tothom que ha estat en contacte amb aquest pacient ha tingut un suport psicològic emocional, a part, a banda, ja, dels psicòlegs i les xiquetes de l'hospital. Perquè pensa que són pacients que estan totalment allat, que no tenen contacte amb la seva família, que no han tingut contacte amb ningú, i a vos encara més. I amb el neguit de què passarà, de què m'està passant, si no sé què les em quedaran, sortiré d'aquesta, no sortiré, com sortiré, i sense tenir, si més o menys tothom hem passat un procés d'estar a l'hospital, o si no hem bastat nosaltres, algú molt propè amb nosaltres, que hem pogut anar a visitar, doncs, fer-ho una idea d'estic amb una habitació totalment allat, que a persona que entra per la porta a veure s'ha de vestir completament, que únicament li veig els ulls, que no sé qui és aquella persona, que està fent tot pel meu bé, però no sé qui és, i no puc tenir un contacte amb l'exterior. I tothom acaba tenint una afectació psicològica, lògica de tot aquest procés que ens està tocat viure. La fisiotràpia, en sí, ja té un aspecte molt psicològic, perquè toquem, perquè estem molt a prop del pacient, i el fet de tocar una persona, ja aquesta persona paga sobrir, que tu li donis confiança, això ens ha passat sempre, però amb aquesta situació molt més encara. I ara, a través de guants, pantalles, mascares i aquests buzos, el pacient, clar, no ho sent igual, però d'alguna manera també ha de sentir aquesta proximitat vostra, no? L'ha de sentir, jo crec que la sent, i a final aprens a parlar i a somriure amb els ulls. A la capdavant de la boca, des de saber expressar d'una altra manera, i la sort que tenim nosaltres és que encara que sigui a través de guants, estem tocando, i el pacient se sent estimat, se sent que tu estàs al seu costat, jo crec que sí, que sí que ho percep, i tant que ho percep. Sempre es parla del bon humor també dels metges, dels metgeses, dels infermers, que sempre suposo que tothom té una imatge positiva, d'estar a un hospital tot i que sigui el motiu pel qual sigui, a un hospital no li agrada estar ningú, i sempre hi ha com aquest punt de suport, que ja sigui en el teu cas per la part de fisioteràpia, que hi ha un plus. L'estàs ajudant com per doble, la part física, però també la part emocional, de vingar a bar que em sortiràs, que podràs tornar a moure, etcètera. Tot això per tu també és una miqueta, un combo emocional, entenc. I a part que estan veient que dia a dia van millorant, que el que tu has de estar veient està passant, et fixes metes a molt curt pla, i d'una setmana a una altra veuen que evolucionen i que són capaços de poder fer coses que no fèiem la setmana anterior, i al final és com una comparativa com un nen quan comença a caminar i comença a descobrir el món, doncs és exactament igual. Mira, mira, ara hi ha poc això, mira, mira, ara ja em surt l'altre, i això no em sortia a la setmana passada. Això és un estimul, vas veient que vas avançant, i això el recompensa, clar. I els pacients que potser fins ara estaven fent una sessions o estaven fent un seguiment de fisioteràpia fos a la causa que fos, accidents, o el que sigui. Clar, aquests pacients ho han hagut de seguir fent a casa, o ho heu fet vosaltres ensenyant com filo? A l'hospital Vall d'Hebron tenim... a l'hospital de fisioteràpia et parlo ara, tenim els pacients que estan ingressats, tenim pacients que venen de forma ambulatòria, des dels seus domicilis, a l'hospital en sí, al cap d'Orte, i a una part que pertany a Vall d'Hebron que està dins del parc sanitari per a Virgílis, tant al cap d'Orte com a Pere Virgílis, són totalment ambulatori, i part dels que venen de forma ambulatòria a Vall d'Hebron, por la motiu que fos, van parar el seu tractament quan ens van anunciar que seria de tancar aquest tipus d'activitat, i el que sí que van continuar fent són els pacients que estaven ingressats. Pacients ingressats que d'un principi eren nens, que se li deien, i van passar a ser Covid, perquè es van infectar, estan a l'hospital, es tractava la part Covid, si era necessària, i es continuava reforçant el tractament que se li estava fent anteriorment d'epsotràpia. Ara comencem ja a intentar normalitzar la situació dins l'hospital, i llavors aquestes persones que s'hauria platat ser exactament ambulatori, estan venint de forma presencial una altra vegada al pavalló de salut, i també a Pere Virgílis, aquests dos que han començat a restablear la seva normalitat. Amb una ràdio més petita, perquè hem de mantenir les distàncies de seguretat en pacients, i no podem tenir la ràdio que teníem abans, però són pacients que han re iniciat. Tampoc no s'havien quedat en un limbo, han estat seguit tant pel metge de rehabilitat, com per el seu terapèutic, o terapèutic ocupacional, de forma telemàtica, i així, ensucada, ambidiotocada, a menjar sucs i exercicis a través d'un correu electrònic, que ha hagut contacte, d'una manera o altra, de forma telemàtica ha hagut contacte amb aquests pacients. I ara que ens has parlat una mica de la distribució d'aquestes àrees, també de l'Hospital de la Baïdebron a Barcelona, no sé si ens podràs respondre aquesta pregunta, però no sé si coneixes el percentatge de la capacitat que ha estat ple. A l'Hospital és a dir, quin percentatge ha arribat d'estar ple? Ha arribat aquest límit conegut com aquesta saturació de la sanitat, que hem sentit molt a parlar, perquè no volem, l'objectiu és no saturar la sanitat en aquest cas, en la Baïdebron. Jo crec que, per allò que tinc entès, crec que amb totes les UCIs que s'han creat, noves, han arribat el 300% de les seves activitats, aproximadament, però crec que no s'ha quedat cap pacient fora sense puentre. Perquè la veritat és que a l'Hospital de la Baïdebron, de seguida, a veure a venir la situació, va actuar molt ràpid i va poder una mica preveure la necessitat que tingués de llit, tan llit de planta com llit de UCIs. UCIs de nova creació, si on abans, per exemple, a l'Hospital de Traumatolícia de Ravitatió Cremats, de la cinquena planta, hi havia tota una sala de plivalent per estudiar i per coses així, aquí es va crear una UCI, no va parar d'exemple, i es va pensar en el número de persones que podrien necessitar. Jo tinc entès que no hi ha hagut un pacient que no se l'hagi pogut atendre per no tenir espai, per no tenir llit. A tothom, però com que s'ha augmentat aquest número de llits, crec que han estat com el voltant del 300% de la capacitat que hi havia d'UCIs, de llits d'UCIs. Sí, s'ha triplicat l'espai i la capacitat, no? Sí, clar. Has de pensar que mai una UCI està al 100% d'un hospital. No, no, no hi ha una patologia com aquesta, no hagut una situació com aquesta, que una UCI d'un hospital hagi d'ampliar tot els seus llits. No ha tingut una capacitat del 100%, doncs hem de pensar que hem tingut ara una d'altres pacients. Creus que estàvem entre cometes preparats, és a dir, la sanitat, no? Fa uns anys vam veure que hi havia retallades. Ara ha sigut el moment de dir, és el sector que menys hem de retallar, no? Ja no només aplaudina les 8 del vespre cada dia durant quasi dos mesos, sinó tein en compte que, bàsicament, salva vides, no? Sí, tota la sanitat, agraïm aquest aplaudiment, però aquests aplaudiments no s'ha aconseguit res, la lluita no és aquesta. Està molt bé, som acraïts que ens aplaudessin, però no s'hauria de quedar en aplaudiment. S'hauria de quedar en continuar lluitant per aquesta sanitat pública, que la mostra i està demostrant i demostrarà que estem a un altíssim nivell. Tenim la sort de tenir aquest nivell. Només és de mirar els números que estan sortint dels tres primers, de tot el país, de morts i d'infectats, dels Estats Units, de l'Anglaterra, de Brassí, i per sort m'arribem nosaltres, perquè tenim aquesta sort de la sanitat, però s'han mutat moltíssim les retallades. Moltíssim, moltíssim les retallades han afectat en el número de infraestructura, de material, però també en el número de persones. Perquè van començar també, gent que jubilava no s'ho plia. Aquella plaça ja se mordia i es fia fort, hem perdut places. Nosaltres ja només de l'hospital dels hidratrotes, crec que hi ha algú tant de 10 o 12 places menys de la que hi havia fa uns anys abans de les últimes retallades. I ja no et parlo de tot el que ens deuen, de la paga del 2013 que encara no hem cobrat, del 5% de la baixada de so, i això ja és cosa econòmica personal de cada treballador. Volem de la infraestructura humana i de la infraestructura de material. I ara que comentaves també el tema material, et volia preguntar també el tema material durant tota aquesta etapa, va haver-hi el principi d'aquest moment d'alarma. I ja no tant per la situació, sinó per l'alarma de falta mascaretes, no hi havia suficient provisió de diferents materials que necessitau, va haver-hi també una remesa d'unes mascaretes que van arribar defectuoses, no sé vosaltres de la Bailebron, com ho era un... Crec que aquí no van arribar, aquí no van arribar. I penso que tot el personal que ha estat en contacte directe amb malalt crític, ha sigut, ha pogut tenir el seu epic. No hi ha hagut cap contacte de personal sanitari que hagi entrat dins d'una zona aïllada sense el material adequat. Potser al principi s'havia de reciclar massa aquest material. Fet que suposo que no és... I setmanes més tard hem tingut i tenim, actualment en tenim. Clar, recicla aquest material, entenc que és gens oportú, no és oportú haver de reciclar aquest tipus de materials, no? No és el luz adequat del material, exacte. I a nivell de testos, PCR, és el nom dels testos de la Covid, a vosaltres, el personal de l'hospital, s'ha fet una campanya de testos per PCR per poder verificar si esteu en contaminats o si sou o no portadors d'aquest virus? Sí, s'està fent una campanya, tot el personal que vulgui, que és molt voluntària. No és obligatori? No, tant si ha estat amb símptomes i abans de ser una PCR en el seu moment, com si no ha estat asymptomàtic o tant si creus com no creus que l'hagis passat, la serologia, la prova de sang, ràpida que li diuen. El problema que està a prova és que la fiabilitat és molt baixa, entre un 30 i un 40%. I, sobretot, se'n sortim bastants falsos negatius. I persones que potser estan immunitzades, s'han estat donant negatius. Per el que tenen pès d'aquí unes setmanes, es podrà realitzar la serologia més afectiva, la prova llarga, que li diuen que té més el èxit de resultats. I tot i això, hi ha hagut treballadors clau. Vosaltres teua la primera línia, que es diu també, i hi ha hagut treballadors que han agafat la Covid d'agut a la posició de feina, d'agut a estar a un hospital, ha estat un número alt? Sí. Jo, dels companys, fins i tot de repèutes i preocupacions que han estat contagiats, la major part, per no dir-te la totalitat, han estat quan, sobretot al principi, no se sabia si aquell pacient ha estat infectat o no. La major part han estat quan han tocat el pacient, que et deia abans, net. Que li deien, pacient net. I després ha resultat que aquell pacient no ho era, que estava assintumat, però que era positiu. Però els companys que han entrat a UCIs, que han entrat a crítics, o que han entrat a plantes... Sabent que aquelles plantes eren Covid, no ha hagut cap contagi. Esperem que tampoc no n'hi hagi més, ni tan sols a la part dels treballadors, ni tampoc a la gent que segueix arribant. Tu que treballes a la primera línia, deixes-nos amb un missatge. Hi ha hagut un que m'agrada molt, que es dit que a partir d'ara també heu d'aprendre a expressar-vos amb els ulls, perquè com que no us deuen la boca, i, bàsicament, és on es veu un Riem, ara també ho hem d'ensenyar amb els ulls. Però donant-nos un missatge d'aquests de... No sé si tan positiu, de quedar-nos reflexionant, tot i que puguem sortir a un bar, a una terrassa, la Covid s'hauria d'estar aquí, i no ho hem d'oblidar. El problema és que és una cosa que no la veus. Que sí, que sí, que si ho veiessin, saps allò, un mosquit, mira, un mosquit. No, aquest, no el veus. És el problema, i la gent crec que ha estat molt conscienciada quan està de dins de casa, però en el moment que t'han deixat obrir una miqueta a la porta, en el moment que ens l'han deixat obrir del tot, però sí que ens l'han deixat obrir una porta, una miqueta, hem sortit tots, com anés tàmpida. I ens estem relaxant, ens estem relaxant massa. I esperis així, jo que... El doctor Amirante, que és el doctor de malalties infeccioses de Vall d'Hebron, últimament està dient que ell pensa que en dos, tres setmanes, el virus començarà a desactivar-se per la contenció que hem fet tant de llament de casa com de les mascaretes que estem fent servir ara, i que és un virus que sembla ser que s'ha d'escobert el seu material genètic i no és tan mutable com es pensava al principi, i que passi sol, se n'anirà desactivant, i no tindrem, en d'aquí tres setmanes, quatre setmanes, tants casos. Jo esperis així que sigui així, però si posem sent tots, si no pensem que ja està, ja hem sortit d'aquí, perquè encara ens queda molta feina per endavant, i de moment sóc a conviure d'això, i jo crec que hem d'aprendre també. La part positiva que hem de treure tot això és que hem de... hem après de rentar-nos les mans, que hem après si tenim símptomes, posar-nos una mascareta, coses que, per exemple, és asiàtic de feien, quantes vegades hem anat al centre de Barcelona i hem vist els asiàtics de mascareta, i per què es posaran aquestes mascareta? També per la contaminació, no? També per la contaminació, no? Que tenim molta contaminació, que no, possiblement, aquella persona, en aquell moment, està arrascada. I el que no volia era contagiar a les més persones. Clar. I ara hem de ser solidaris entre nosaltres, perquè potser a nosaltres no ens passarà res, però el que tenim al costat sí. Hem d'aprendre com viure, el que més se sent és... ja no puc més amb la mascareta, no? Doncs mira, jo he de dir que a les 3 de tota la roba que he de portar, quedar-me amb la mascareta i comportar un complement més. No me n'adono. És consciència que l'hem de portar i ja està. Si només és això, si només és portar la mascareta i aquesta distància social que hem de mantenir i ens hi salvem tots, benvingut, sí, només és això. Doncs Vanielmar, moltes gràcies per explicar-nos tota aquesta part d'aquesta primera línia en contacte amb la Covid. Moltes gràcies per explicar-nos-ho tot. I també amb una abraçada a la porta. Moltes gràcies a vosaltres. Igualment. Que vagi molt bé. Bona tarda. Bona tarda.
Entrevistes de la Plaça Mireia
Els dimecres a les 17:30h fem l'entrevista de la setmana rel·lacionada amb temes d'actualitat del municipi.