Entrevista als organitzadors del Formiga Film Festival - 02/6/2020

Tens el gran Alexander desplat amb aquesta banda sonora de The Shape of Water, obrim el telèfon, perquè tenim tres persones a l'altra costat, tenim el Raül Navarro, tenim la Laia Vidal i l'Albert Marçà. Bona tarda a tots, nois i noia. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda als tres, abans de refeixar una breu introducció tenim el Raül i la Laia, que formen part d'aquest programa del cinema a la Gresca, que també s'ha met aquí a Ràdio d'Esvern, i també tenim l'Albert Marçà, que forma part de M.T.K. Space. Vosaltres no sé si faltaria altres persones, però com a representants ara mateix d'aquest festival, hem de parlar avui del Formiga Film Festival, aquest crem de mica en mica per fer un recordatori. Del 8 al 21 de juny a la sala 7 del cinema del cine baix de Sant Feliu, recordem que la sala 7 és aquesta nova sala virtual, perquè de moment no es pot fer de forma presencial. Abans de reus, he de preguntar d'on surgeix aquesta idea de crear un festival de cinema per començar a que es digui Formiga. D'on ve aquesta idea? No sé qui vol llançar-se. Bueno, soc el Raül. Hola Raül. Començo jo, si voleu. La idea d'aquest festival, més que festival, una mostra, perquè el nom queda molt bé el Formiga Film Festival, ve una mica, per dos entitats com som, M.T.K. Space i Cinema de la Gresca, que teníem uns projectes bastants amb grans, i que ens vam trobar just en el mateix moment, a l'hora d'intentar posar-nos en marxa. Van coincidir, perquè a més tots dos recentitats pensàvem en el cine baix, com a cinema de referència, per poder fer les nostres projectes, i vam donar casualitat que anàvem amb propostes bastants amb grans, i que, a més, es podien compaginar totes dues i potenciar les unes a les altres. Llavors, la gran posa que ens va impulsar i que ens va animar molt més, anar acompanyats, com els altres. Per això també acompanya aquest, que sou formigues, que aneu fent poc a poc, per això també tota la imatge del cartell, també aquesta presentació dels dies i de les pel·lícules que es projectaran, tot això sota un paraigües que denomineu com a cinema de transformació social. Què vol dir, això? Quin tipus d'allarma atratge es veuran? Bé, t'explico una mica, sóc al Mercedes-Benz ATK. Nosaltres orientem aquest projecte dins del marc d'una acció que diu projectes singulars, d'acord, que el que fem és enfortir tota la part de l'economia social i obligària. Llavors, nosaltres, el projecte de formiga, també neix de la part que l'audiovisual i el cinema és capaç de generar una transformació en la societat, a través de la informació, la denúncia o, simplement, del fet d'exposar una forma de vista que no planteges habitualment. I la gràcia dels formigues, això, com dius, és anar fent poc a poquet, són projectes que no han tingut ni un pressupost, ni un treball... com podria ser una producció de Hollywood o una mitjana o gran producció d'aquí a Catalunya, però que tenen una intencionalitat i que el que volen és treballar per canviar les coses i anar a quedar-hi a millor. De fet, Albert, això ja ho tens de la mà perquè, a més, a METC Space, aquests estudis, aquests 3 platós, que estan formats... que ho porteu, 4 persones, tu, juntament amb 3 més... Clar, clar, tu ja estàs empapat d'aquests projectes audiovisuals, de pantalles, de cromes, de muntatges... Tot això ja... a tu ja et neix, ja no és una cosa nova, diguéssim. No, i portem un bon tou d'or, o sigui, hem fet molt de cafè. Ha format part, també, l'espai físic d'METC en aquesta producció o, en aquest cas, de moment, no, perquè no és una part, diguéssim, d'un espai que ara es pugui disposar? Nosaltres hem fet la part de múscul i, realment, l'acte cinema de Gresca ha sigut el pulmó del projecte, no? Vull dir, no havia vist, per ser fórmires, que, en principi, no havia vist a ningú trobar tan bé i tan ràpid, perquè, realment, aquest projecte l'hem tingut que adaptar i fer-lo de nou a tota la situació de la Covid-19. Era un projecte que s'estava gestant ja des de feia molt de temps, però l'hem tingut que adaptar i fer-lo a través de la sala set, els projectes han canviat, s'ha adaptat tot una mica a la situació actual. Vull dir que, en aquest cas, nosaltres, com a METC, hem de fer més acompanyar el projecte, és la primera mostra, i el que passa és que ja et dic, com espai espai, no m'ha actuat, però sí que és veritat que hem treballat cols en cols amb Cinema la Gresca i, bé, aquí ens hem plantat. Cinema la Gresca, a més, tal com diuen ells, no? Els en canta veure's en embolic, en embolic són també cinematogràfics i de festivals. L'Aia, tu també formes part d'aquest grup, ens faltaria avui també el Dani Martínez, que sou aquest trio Calavera, podríem dir. Teníeu aquesta idea en el forn des de feia temps i heu trobat aquest moment per dir vinga, és un bon moment, per poder reivindicar tota aquesta part de cinema i de reivindicació, de temes socials, que potser ara és el moment de fer-ho. Heu trobat que era el moment. Sí, exacte. De fet, la idea s'ha modificat un munt, perquè al principi teníem una idea completament diferent per portar la terme només als de Cinema la Gresca, que és quan vam trobar també els DMTK, que buscaven una cosa similar, ens vam reunir i vam posar punts en comú i al final ha acabat resultat en aquesta mostra de transformació social. I, a més, una de les coses que també dieu, que teniu en comú amb les formigues, és que s'ensenyen, perdó, s'ensenyen unes a les altres i aprenen coses noves. Entenc que això és un regafons també d'aquesta mostra, d'aquest festival, que... s'ha de prendre nosaltres i ensenyar nosaltres als altres, com que els espectadors també tinguin aquesta sensació. I quines pel·lícules o quins llarmatratges heu decidit emetre en aquesta primera mostra, aquesta de l'estrena? Doncs potser hauríem de començar parlant de la distribució i de l'administració que tindrem de la programació, que durarà dues setmanes. La primera setmana estarà dedicada a pujar tots els continguts, perquè la gent li doni temps de veure-ho, es mantindran durant la segona setmana també, però després la segona setmana estarà dedicada a col·loquis, cineforums, que farem nosaltres juntament amb la gent que ha treballat al darrere de tots aquests projectes. I totes aquestes entrevistes o cineforums també entén que estaran disponibles en la mateixa plataforma, i això és el que ha de fer. I exacte, això millor que ho expliqui el Raül. Vinga, Raül, el teu torn. El Raül tindrà més programar, però bàsicament són col·loquis que es faran a través d'assum, no a través de la plataforma cinevaix. Per tant, s'haurà de inscriure, perquè són totalment gratuïts, són oberts a tothom, però cal una inscripció per poder tenir un control de qui entri i qui no, com aquell que diu. I com diem, les verdes es poden explicar molt més, molt millor. Sí, això durant... Realment la idea dels cineforums era part del projecte del formig de film festival, no? Com diu l'Alaia, el que volíem fer és ensenyar i aprendre, ensenyar unes peces i aprendre de la gent que ha fet les peces i dels propis espectadors. La gràcia del cineforum és que t'obre una porta amb tota aquesta gent, en aquest cas una pantalla, perquè tots serà de forma online, amb tota aquesta gent que ha participat en el projecte com és això, si no amb la gent que ha tingut, si amb la gent que realment porta l'acció social del projecte, és a dir, formar-hi part. És gent que n'ha format part des de l'essència. I en aquest cas el que farem és, a través de la plataforma Zoom, uns col·loquis on tothom hi podrà participar i podran fer les seves preguntes i dels seus dubtes o inclús. I escolta, jo tinc un altre projecte, com creus que l'hauria de fer? Acessorar-se i crear una mica el formiguer, que seria un networking per projectes de futur. Veig que a nivell del llenguatge ho teniu molt integrat, això d'un formiguer, està molt ficats en aquest formiguer. Jo crec que ens ha calat molt. La idea aquesta al final, ens ha anat molt bé per això, precisament perquè jo crec que precisament il·lustra molt bé aquest sentiment i aquesta forma de treballar i de fer-se grans, per creixer la societat en general, per creixer en aquesta colònia. Una de les primeres diarmetrelles, o en format videoblog, en el cas amb el que us estreneu, que és My Coronet Diary, d'on ha sortit aquesta gravació, aquesta experiència totalment personal de la pandèmia aquí a la península? Això és un projecte que ens va presentar una companya de feina que ara està treballant a Berlín, i ve de productors de Berlín Producers, i ens va contactar i ens va dir, estic fent un projecte per mostrar com s'està vivint tot el tema, sobretot amb col·lectius de risc, com podríem ser el personal mèdic que està treballant dia a dia amb els pacients, i necessito posar-me en contacte amb algú que tingui accés o que vulgui expressar-se i que vulgui formar part del documental. I, en aquest cas, quan vam començar a gestar tot el festival, del formig del festival, doncs no deixa de ser una altra cop una xarxa de networking, va ser trucar i dir, escolta, mal va, t'agradaria ensenyar el teu documental que has de fer aquí? Sí, sí, estem superencantats. Ella està a Berlín, però al final, no deixa de ser un cinema d'aproximitat, és la gràcia, és crear un formig. I, a més, suposo que també el digue, Raül. Perdona, ja no volia afegir que, a més, això que digo l'Albert, que tots els projectes que hem contactat, hem tingut de gran sort que s'han entusiasmat per al projecte del pròmica film, i s'han advocat a participar, a ensenyar els seus treballos, i a creixer en nosaltres, i a donar-nos aquesta opció, aquesta oportunitat, de poder fer la primera mostra, que esperem que pugui haver més, però en un moment farem aquesta, i per això ens hem entusiasmat encara més, i en sentirem tant a la piscina, de fer una aquesta situació, que, com deien, no era la inicial, però que, per tot aquest moviment que hem tingut, havíem de fer-ho. És com que sentíem que havíem de fer-ho, que era el moment de fer-ho. Suposo que no haguéssiu pogut acabar de gestar tot aquest projecte sense el suport del cine baix, a través d'aquesta sala virtual. Com ha estat aquest vincle amb aquesta sala Sant Feliuenca? Bueno, el vincle era el principi, com deien, perquè tant MTK, com nosaltres, vam ens van tovar allà, com aquest queriu, aquesta trobada va ser allà, en el sentit que nosaltres anàvem a un projecte isamonal de l'ambiostes. Això va ser cine baix, precisament el que ens va posar en contacte, i dir, mira, són dues entitats que podeu funcionar junts. I vam provar, vam parlar-ho, i sí, sí, evidentment, podíem funcionar, i és evident que a dies d'ara som molt conscients que funcionem, i que aquest recursament de MTK, i aquesta fossa que li ha posat, i tot aquest impuls, el projecte amb el que nosaltres anàvem a nosaltres al verat, no ho hi havia anat tan lluny. I a nivell d'espectadors, clar, una cosa és començar a fer un festival, o una mostra amb persones físicament a les sales, que segurament el número seria potser més reduït, que no pas publicant aquestes, o pujant aquestes pel·lícules, i que la gent les vegi des de casa. No sé si teniu pensat o teniu una estimació de persones que poden arribar a veure aquestes pel·lícules, o és la primera mostra, ja estem contents d'haver-la almenys llançat, i el que vingui ja perfecte. Tenim unes perspectives. El que passa és que no tenim algú en què basar-nos, com per dir, mira, l'any anterior vam poder fer tal, o l'any següent la que sí que tenim clar és que els socis del cinema baix, i les socis rebran la seva informació, i el poder de difusió que tenim, i de informació que tenim des de Cinema La Gresca, i des de MTechSpace, és bastant ampli, tant en el col·lectiu de l'audiovisual, com en el col·lectiu de l'economia social i solidària, llavors la veritat és que esperem tindre bastant de ressò. No et puc donar una xifra, perquè realment Sala-7 també és una plataforma molt bastant nova, i actualment cada dia hi ha nosuaris nous, però sí que tenim una previsió de que serà tot un èxit. I tant èxit com que, si no vaig mal encaminada, a Instagram hi existeix aquest filtre de la formiga, crec que el Raül ja el va estar utilitzant. Sí, sí, aquest filtre de la formiga, home, és perquè tots ens puguem sentir una mica formiga, i formar part d'aquest projecte, que al final és el que volem, és que tothom s'hi sumi, que tothom s'empapi d'aquests coneixements, i aquestes, diguem, aquests moviments, per intentar transformar aquesta societat, i formar una menyscapada de tot això, ser una formiga més. Ja que el festival sigui de manera online, i aprofitar la part virtual, doncs hem decidit que les xarxes socials havien de ser un punt molt fort per atraure la gent. Aleshores aquest filtre de la formiga és un bon eliciel. Ara parlant de xarxes socials, m'ho deixes perfecte laia, on us pot trobar la gent si vol investigar una mica també sobre aquest festival, aquesta mostra? Doncs mira, tenim un perfil del festival en sí, que a Instagram, que es diu Arroba formiga film, i allà podrà trobar tota la informació de la programació, de tot el que s'inclou en el festival, i després de les nostres xarxes socials personals, són Arroba Cinema La Gresca, Instagram, i els de Mética, també les seves xarxes socials, que us les digui d'Albert. Sí, Instagram, Facebook i LinkedIn, ens podem trobar, ens fem molt pesat, tovades. Sempre en cafè, sempre en cafè, això m'agrada. Doncs esculteu-nos, moltes gràcies als tres per passar per aquí, per la plaça Mireia, per passar per Radio Desverbio, us desitgem també molts èxits en aquesta primera mostra, per parlar en igual, però de la segona mostra. Esperem. Un abraçada als tres i molts èxits. Moltes gràcies. A vosaltres. Adéu. Moltes gràcies, a tots!