Entrevista a Beatriz Silva presidenta de la FATCAT - 3/6/2020

... Últim quart d'aquesta primera hora passem a l'entrevista que us havia anunciat. Tenim la Beatriz Silva al telèfon. Bona tarda, Beatriz. Hola, bona tarda. Bona tarda, l'Heminguda, aquí a la Misora Municipal. Hi ha la plaça Mireia, el programa, en concret. Esperem que estiguis bé i gràcies per agafar-nos el telèfon, també, avui. Abans de ret faig una breu presentació. Ets la presidenta d'Alcer Barcelona per la gent que no conegui aquesta associació. És l'Associació de Malalts de Ronyó, que hi ha aquí a Barcelona. Avui, a més, podíem dir que és un dia especial, de fet, perquè és el dia nacional del donant d'organs i de teixits. Per això també tenim aquí el telèfon. Volíem conèixer una miqueta més de la teva mà, per què està necessari aquest dia que avui estem, entre cometes, celebrant? O estem pregonant? Doncs és el dia del donant per a les persones que són malaltes de Ronyó, tant com les persones que es paguen diàlisi, sobretot les trasplantades. És un dia molt, molt important, perquè és un dia que, de manera pública, fem un homenatge als donants. Els donants són aquelles persones, gràcies a les quals moltes persones que estan malaltes o necessiten un d'organs, que s'han pogut tenir una segona oportunitat. Normalment és un dia que, de celebració, t'ha picat la Covid, no ho ha sigut tant, perquè no es pot parar de celebració, però sí que és veritat que, a aquest dia, volent retreure un homenatge a aquestes persones, que aquest any ho han fet a manera virtual, gràcies a la tecnologia, no han pogut sortir a carrer per fer actes, però és veritat que és un dia molt important i d'agraïment. És d'agrair el donant i les seves famílies que hagin pogut donar una segona oportunitat a aquelles persones que necessiten un d'organs per viure, i és això, bàsicament, un dia d'agraïment. Per tant, és un dia, diguem-ne, de donar les gràcies. I clar, durant aquesta pandèmia, des del passat 13 de març, la donació al transplantament s'ha vist reduït, el número de donants o de transplants ha reduït. Com es tradueix amb l'impacte de persones que poden estar amb llistes d'espera? Doncs encara tenim moltes xifres, però sí que ha baixat d'una manera molt dràstica. Per exemple, si parlem, sí que tenim xifres de les transplantaments que s'han fet fins ara. I per posar-ho exemple, el genet, que era un mes normal, que no havíem arribat en cada pandèmia, el genet va fer a Catalunya 88 transplantaments, al febrer 99, i en canvi, al març, ja va baixar a 18. O sigui, ha sigut una baixada molt impactant, perquè les UCIs estaven plenes de Covid, de malalts de Covid, perquè n'havia quiròfans, però no pot fer una operació d'aquest tipus, sense tenir totes les condicions per evitar contagis, evidentment. I en quin nivell es trobaria Espanya, a nivell de donació i d'altres transplants d'organs, respecte a altres països, potser de la Unió Europea? Doncs la veritat és que fins ara, clar, aquest any no podem parlar, les xifres seran tan diferents, però fins ara portaven, com dècades, amb la majoria de llenguers, mundial. I el mundial vol dir que és diós del món. La veritat és que fan orgullosos tant del sistema com de la societat catalana per a la seva generositat, però la veritat és que hi ha un nivell en els cicles molt altes, la donació, favorables a la donació. Les xifres del rànquing seran sempre els primers, i la veritat és que aquest any serà molt diferent, El que ha passat és que la pandèmia no va bé. Aquest matí teníem un debat virtual. Els indicis són que ara començarà progressivament a iniciar-se el programa tal i com era abans. La pandèmia no va bé. La pandèmia és una mica la normalitat. Aquest any el Lema és estimar o donar samar. Tu tothom pot donar una pregunta molt bàsica? En principi sí. La pandèmia és millor que la gent, encara que estigui en la situació. Jo tinc la malaltia, perquè quan arribi el moment ja es veurà, només serem durants si tenen perfectes condicions per ser-us, hem de morir en un hospital, en una UCI, s'han de reunir el requisit. En principi és millor dir que tots en principi poden ser donants. La donació té el mateix efecte. Si es pot donar els òrgans o estaixits, potser la persona ha mort. Aquí es diuen les donacions de viu que hi ha òrgans que es poden donar en viu. Els ruïllons és un gòreno que en tenim dos. Podem donar a un familiar o a un amic o a un fill o a una persona molt propera. Podem donar un gòren en viu, que és la donació de viu. També es pot fer els òrgans que no poden ser, que evidentment no es poden fer de viu. Aquests casos existeix la donació de cada vesc, que és la més habitual. Quina és l'únic òrgan principal que es necessita a Catalunya? O el teixit o l'òrgan que més es necessita ara mateix a Catalunya? Sí, és qüestió de nombre de números de malalts i molts més de ruñó. Nomèricament, hi ha 1.200 persones, 1.200, no sé exactament la cifra, però la gran majoria són de ruñó. El que passa és que sí que és veritat que hi ha òrgans com el cor, o els pulmons que pot ser que hi hagi malalts que fan urgència rero. Necessitem un traspantament perquè és qüestió de vida o mort, que no poden esperar. En canvi, els malalts de ruñó tenim un tractament substituïtiu, que és la diàlisi, que permet mantenir-te en vida, mentre que no trobes un òrgan per a tu. Seria una miqueta en les dues coses. Nomèricament, és ser en els ruñons, però després hi ha òrgans que són d'una import d'una urgència zero, que seria tot això. I hi ha una cifra que diu que un donant pot salvar la vida de fins a 8 persones, no? Sí, sí, sí, això és la gràcia de la donació. Amb una donació, pots canviar la vida, migrar-me, salvar-me perquè pot anar al teu cor, pot anar amb una persona, els pulmons amb una altra. Els ruñons s'utilitzen per a dos malalts, perquè a tu només ets planta un, per tant, ja estàs salvant la guia de dues persones, després hi està els bodells, després hi està el fetge. I llavors, entenc això, les còrnees, els peixits, els sossos... Volies aprofitar moltíssimes coses peixits, que van aparar moltíssima gent, i per això es diu que amb una donació pots salvar la veritat és que moltes vides. Clar, per això, tot i haver dit que una persona vol ser donant, al final, el que fa salvar una vida. Sí, sí, sí, és que és molt important, vull dir. Per això donem tant les gràcies al donant, perquè el donant és una persona que en el seu lleig, solidari, i amb aquest senzill lleig, que és altruista, però és el més solidari que et pots imaginar-te, perquè et pots salvar la vida, o millorar la vida de molta gent, de moltes persones que estan esperant un ordre. Clar, des d'Alcer, des de l'Associació de Malalts de Ronyó, de Barcelona, a la qual ets presidenta, treballeu per oferir reunions en concret, aquest òrgan, aquelles persones que ho necessiten. Hi ha alguna malaltia o hi ha alguna patologia que sigui la que més desencaden, el fet que algú necessiti un ronyó per ser transplantat? Bueno, l'Associació és transformada per persones que són malaltes de Ronyó. L'operació de l'operació de l'acció espantament són només els hospitals, que són els que poden fer l'extracció dels reunions i també la terapèutica dels transplantaments. Nosaltres el que fem és acompanyament i assessorament, psicològic, getètic i assistencial als malalts, però no tenim res a veure amb tot el procés mèdic, terapèutic, que es fa exclusivament als hospitals. No sé què m'havies tomat més de... No, que quina és la causa o el motiu pel qual una persona que està malalta, que té el ronyó afectat, ha d'anar, finalment, a fer el transplantament? Bueno, hi ha diferents causes. Hi ha un percentatge bastant alt de persones que tenen hipertensió arterial, diabètics, persones diabètiques com acabar amb insuficiència ronal crònica, que és allò que fa malgrat els reunions. Després d'un tipus, hi ha bastanta valentia, específicament del ronyó, que poden ser de neixement o no, poden ser editàries o no, i serien els diferents tipus de malalties que hi ha, que acaben provocant la insuficiència ronal crònica, que a poc a poc van fent que els reunions perdin la seva funció, i al final has d'anar o a diàlici o a transplantament. Però, normalment, el malalt, si no troba un durant de viu, doncs necessàriament haurà de passar pel tractament de la diàlici, que és un tractament bastant dur, o per a dir, molt dur, que són 3 dies a la setmana, que podrà un centre que t'estrallgui tota la sang del cos, a neteji, i que això és diàleg, i que canvia per complet la teva vida, quan rets la notícia de que s'admetes a aquest tractament, perquè els reunions ja no funcionen. I després això, que la gent que estan diàlicis pot somiar amb ser transplantada, que no somien amb un ronyó, i per tant, tot... Per això estem parlant d'aquest tema avui, justament, no? Perquè gràcies als donants, a aquests malalts, que estan somien amb un organ o amb un ronyó, doncs avui celebren que l'han rebut i les gràcies, perquè els organes es poden fabricar. O sigui, només és una teatòutica que necessita la solidaritat de la gent, perquè no s'abriquen, sinó que tu necessites l'organ d'una persona que, o bé, ja no necessiti, perquè, a l'amor, o bé, com bien, alguns organs, que són molt pocs, només és dels reunions i el fetge, que es poden transplantar de viu, com a invitar a l'avant. Envida. I vosaltres feu aquest acompanyament en l'associació de malalts de ronyó a Barcelona, feu l'acompanyament, feu el seguiment, també entreu en dietes, tot el que pugui ajudar el pacient. Teniu segmentada, més o menys, la gent als pacients, i les edats, si hi ha més homes o dones, o quina edat és la que més es manifesta aquest tipus de malalties? La malaltia renal, estadísticament, afecta més als homes, però no sabem per què. I normalment, els pacients que tenen són grans, es pot dir que hi ha una majoria de gent més grans de 60 o 65 anys, però afecta a totes les edats, però des de dades, que també tenim menys, pot ser físic tot un resseny nascut, un nadó, nens petits, de totes les edats. Però si féssim una estadística, segurament sortiria un presentatge molt més elevat de gent gran, perquè és veritat que també, a major edat, el gonyó va perdre en funció, només per l'edat, perquè hi ha moltíssima gent i fins i tot gent de en diàlisi, en 90 anys, perquè per l'edat, els reunions ja s'han gastat, precisament per aquest motiu, no? Però clar, no és el mateix que en una persona de 50, si estàs en el funcionament dels reunions a 100%, i no hi ha cap problema, però nosaltres, és que tenim aquesta malaltia, tenim un funcionament del reunió molt disminuït per la malaltia que sigui, i que l'escuter, la seva llet com m'he explicat abans, pot haver-hi diferents malalties totes, avocen a l'exuicidència renal crònica, que és el que, i després, doncs, la necessitat de diàlisi, o de trasplantament, que el trasplantament seria la millor terapèutica dintre de tot, però nosaltres, el trasplantament és la millor opció de vida, és un regal de vida. I per aquells que potser ens estiguin escoltant i diuen, que no m'havia plantejat mai fer una donació de reunió, i ja per anar a acabar amb l'entrevista, com podries explicar la part més del cos, perquè potser hi ha gent que es pensa que el cos queda desconfigurat, o que pot tenir problemes a posteriori, a l'hora de donar, però no. No, la veritat és que això és un mita, perquè fa l'expressió d'una manera més estot molt protocolitzat, i el cos queda absolutament igual, que una altra persona que no queda ni desfigurat, ni molt menys. I conseqüències podíem dir a posteriori tampoc, no en té una persona que dona, en aquest cas, un ruñó. Una persona que dona un ruñó en vida, per les estadístiques que tenien de que hi hagués una terapèutica que es va fer des de fa molt, molt de temps, tenen una vida absolutament normal. A més, estan molt controlats, perquè fan revisions habituals, i s'ha demostrat que tenen una vida absolutament normal, és més llarga que la població normal, perquè justament estan més controls. I en aquest sentit, nosaltres ja tenim molts casos de familiars, de parellas, de paresafils, que han donat a viu, i la gent, tothom, reconeix que és molt gratificant, i que ho tornaria a fer, i que no han vist que la seva vida s'hagi vist afectada per aquest motivament. És que, si no, es no ho farien. El que no volem a la família amb una parella, és que ja tenim un, però no tindrem un altre. Fem sempre que la persona que dona en vida és en perfectes condicions, ha fet tot tipus de proves, és molt llarg, i tots han d'anar al jutjat a fer-ho davant del seu consentiment, davant d'un jutge, perquè es veia que no era cap mena de coacció, que ho fan altruïstament i ho fan voluntàriament. Hi ha tot un seguit de proves que es fan perquè la persona hi hagi la absoluta seguretat que no li afectarà en cap aspecte de la seva vida. Doncs, Betis, si el va gràcies per aquesta entrevista d'avui, esperem que sí que hi hagi molts donants avui, el Dia Nacional del Donant, però també durant tot l'any. Moltes gràcies per atendre'ns avui. Moltes gràcies a vosaltres. Fem una abraçada al dia. Igualment, adiós, adiós. Fem una abraçada al dia.