Entrevista a Martí Orriols, santjustenc a Xile - 09/6/2020

Tinc 19 de la tarda. Ara si ens envientem una mica, tot i que no estic massa segur que aquesta música, aquest tipus de cançons, s'escoltin a Xile. Tenim el telèfon al Martí Uriols. Martí, bona tarda. Hola, bona tarda. Bon dia aquí. Bon dia a Xile. Ara t'acabes de llevar, no? Fem una estona? Xile, sí. Exacte. Per començar, com estàs? Espero que estiguis bé. Sí, jo molt bé. Sí, sí. A casa confinats, però molt bé. D'això volia parlar-ne avui amb tu, perquè farà corratgeix, però farà uns mesos, uns sis mesos, aproximadament, que vas marxar cap a... cap a Xile. Farà el 24 de febrer, no sé com fa. Com fa, tres o quatre mesos? M'has abrilmat juny, no arriba a quatre, sí, uns quatre mesos farà. Vas marxar una mica abans que comences tot això. No sé exactament en quina data, diguéssim, quan dic tot això, dic la Covid, la pandèmia. No sé en quina data un concret allava, entre cometes, a esclatar més la problemàtica sanitària. Jo vaig arribar al Xile, com el dia abans, que a Barcelona sortís com el primer cas, i que vols que va començar ja a Barcelona tot, a Espanya. I aquí, no aquí, com que al principi ens ho miràvem tot de lluny, com el mateix que va passar a Europa, respecte a Xina. I aquí ens ho miràvem de lluny, però, clar, la gent va començar a allà a preparar, i, aleshores, va arribar un punt que, com que el govern no prenia mesures, la gent es va començar a autoconfinar a casa, una mica els que podien. O sigui, no va ser una ordre, diguéssim, estatal o del govern, en aquest cas, sinó que va ser la pròpia població, la que va decidir davant de la situació, tancar-se a casa veient que era potser l'única possibilitat que tenien de no contajar, sí, clar. Sí, clar, sí, que el problema d'aquí és que la realitat... A veure, torna-hi, que et sembla que t'han perdut. Diferent a Europa, aleshores... Ens hem quedat amb la realitat. Dic que la realitat... La realitat... Em sent, ara? Sí, sí, tant. Vale, perfecte. Dic que, clar, la realitat, bueno, a Txile i a Latinoamèrica en general, és bastant diferent que a Europa, sobretot a nivell de... la funció dels estats. Aleshores, aquí, de manera com que l'estat és... Bé, una mica de la línia d'estats Units, de Brasil, l'estat molt neoliberal, les hores no van voler començar a aturar l'economia, sinó que el que vam començar a fer va ser com quarentenes, però per el que vindria a ser per barris. Va ser com molt... Ara, un barri, una setmana, ara una altra. I, aleshores, la gent, una mica, que també s'ho podia permetre, ja sigui perquè podia fer teletreball, que potser és poca gent, o gent que... Mira, que viu amb molt poc, doncs... la tancada més a casa. Però, clar, després hi ha molta gent que... que no, que no pot. Perquè hi ha molt... una part molt important de l'economia, de l'economia és l'economia, com en negre, de treball informal, no la gent que ven al carrer, i així. Aleshores, fins i tot ara que estem en quarentena i oficial, ara sí, després de com dos mesos que el govern no feia res, doncs ara, tot i així, encara hi ha molta gent que surt al carrer, perquè, si no, no menja, no menja. Hi ha molt contrast, o és que Chile és un país molt de contrastos. Sí, clar, en el teu cas, no sé si vas anar per la banda d'estudiant, diguéssim, o per la banda de treballar, d'anar a treballar, o amb una feina, potser, des d'aquí a distància. No sé quin era el teu cas. Sí, jo... Estudiant no venia a estudiar, venia més a viure, i a veure què passava. Però, per sort, si tenia una petita feina, des d'aquí, que ja feia abans de venir aquí, que era... o en telemàtica, diguéssim, des de casa, llavors, amb això, he anat fent... tot i que ara, en principi, l'he acabat, llavors, bé, ara estic així, una mica, a l'aire. Però, bueno, d'un moment... d'un moment, bé. Llavors, ara no soc ni estudiant ni treballador. Clar, a nivell visat, no sé si tindràs contacte amb el Consulat Espanyol, perquè, per... no sé, solventar temes que puguis tenir a nivell de papers o de documentació, perquè entenc que allà també ara estarà tot parat, no? Sí. Sí, clar, jo, la meva idea era com iniciar uns tràmits per poder aconseguir, al final, una visa si temporal, que és d'un any, que el meu set permet treballar tranquil·lament, i així, però, a fer-ho amb tot això, clar, tots aquests tràmites més van quedar paralitzats, i, aleshores, el que... Bueno, el que vaig veure que feien era extendre el partmís de turistes des mesos més. Llavors, òbviament, si pagues, que són 100 euros, pagues 100 euros, ja els t'extenen. Clar, què passa amb els IT-ans? Que, per exemple, és l'emigració que... que aquí... que té mal nom, diguéssim, no? De relacions desiguals, doncs, els IT-ans, per exemple, que venen aquí a buscar en un futur millor el que sigui, doncs, clar, que aquests no s'ho poden pagar, doncs, llavors, sí que... Bueno, una mica, clar, com a europeu sempre tenen més facilitats en aquest sentit, o no, com a ric, no, en general. Clar, i llavors, la teva situació ara és que tu ja et vas preconfinar, sembla que és una paraula una mica estranya, però et vas confinar voluntàriament, llavors, ara ja ha arribat el moment de confinar-se, diguéssim, dictat per l'Estat, i això té data de sortida, o, per exemple, aquí, n'estàs al cas, no? Hem fet aquesta desescalada, aquest desconfinament, i va com per fases. No sé en quina situació s'organitza, com s'organitza a Chile. Ui, crec que és complicat. No sé si hi ha grans risc, però el nivell de ministres i el president mateix és bastant incompetent. I no ho dic per dir, sinó perquè realment el president, el penyera, per exemple, és que, bàsicament, és una empresa... la cinquena persona més rica de Chile, és un empresari, i és molt incompetent, tenen cap sensibilitat respecte al que està vivint la gent més humil, i el mateix ministeri de Sanitat ho ha fet declaracions, me'n recordo al principi, no sé, fa dos mesos, o sigui, quan aquí encara es veia tot molt. Feia declaracions, el tipus... Això per evitar una mica com per excusar-se, sobretot perquè no decretaven quarantenes, o així. I deia, bueno, clar, ningú sap si aquest virus, i l'home és metge, eh, metge i polític. Deia, clar, que... qui sap si aquest virus pot mutar i transformar-se en bon virus, no?, en bona persona. No ho vull dir, anaven... Li viuen a un món molt llunyà al de la realitat de la gent, i llavors ara mateix no es amassen, portem crec que dues setmanes, així com amb quarantena tot Santiago, perquè la resta de Chile, en general, no hi ha quarantenes, eh. Perquè és tot molt població, és a dir, és bàsicament, que Santiago té la meitat de la població de Chile, on hi ha tot el merder i després tot és més relaxat. Santiago, això, llavors, no sé si es preveu que això... De cara al juliol, però també era que al setembre, no hi ha, a un moment a l'Europòria, això sí que està tancat com fins al setembre, llavors, no ho sé. Clar, a més, vosaltres ara... Ara tenim més el hàndicap, que ara us arriba l'hivern, cosa que sembla que no sé si ja s'ha demostrat científicament pot ser que, en comptes d'ajudar a matar el virus, al contrari, li deixen encara més espai per repoblar-se i per seguir contagiant, llavors també entreu en una època, en uns mesos, que potser és més difícil sortir, tornar a sortir. Sí, no sé la veritat com afectarà això, perquè espero que això... Hi ha molts estudis, tampoc, se sap del cert, però clar, sí que és cert que l'hivern és més fàcil, no?, agafar el que sigui, no?, les fredats o no-monies, aquesta sèrie de coses, i que, clar, tot això, de fet, el sistema sanitària està molt col·lapsat, llavors, una mica, tot això pot ser més greu, però no sé, no sé. I és obligatori i les mascaretes entenc que no, no?, pel que està explicant? Les mascaretes..., no, a veure, és que jo et diria que sí, però perquè també potser l'apenda, perquè aquí, com s'entiago, que és molt extens, és molt més gran que Barcelona, i s'organitza, o sigui, el que són els barris, s'anomenen comunes, i cada comuna té un ajuntament, allò sí que és una mica diferent a Barcelona, i, aleshores, sí que hi ha hagut, no, a vegades, durant aquests dos o tres mesos, com discrepàncies, aquests alcaldes dels barris, amb l'estat, amb el govern, i llavors hi havia ajuntaments que decretaven que el seu barri es feia quarantena, segons la línia política, una cosa, altres no, no sé, una mica així. I llavors, per exemple, jo, en general, jo he vist, per exemple, persones que van almenys a la meva comuna, que controlen, a mi, que la gent porti mascaretes, això sí, però no sé si s'expena tot Santiago només a algunes comunes, i tot el que és per entrar a botigues, això sí, que sempre et demanen mascares, això des de molt al principi, això sí, abans de la quarantena i tot, les mascaretes. I en el moment en què tu vas arribar i vas veure que tot això també anava cap a més, que al principi també creus molts de nosaltres, m'incloc, semblava que no ens ho creiem del tot, això serà un virus, un agrib normal, però més fort, no sabíem, et vas plantejar tornant, aquell moment, o ja tenies clar que t'hi volies quedar? Sí, home, sempre pel cap, alguns dies també, alguns dies que tens així més de baixos tant d'ànima, que sí, que agrada plantejar-les tornar, però en general, no, jo sempre al principi vaig tenir això durant temps, i jo com que ja tenia pensat estar aquí un any o així, en principi no, només tornaria a un cas més extremat, per la família o així, però aquí a Espanya també, a Europa en general ja s'està més bé, tampoc em preocupa més a mi. Bé, econòmicament ja veurem sanitàriament parlant, potser sí que anem cap a millor. Em sents? Sí, sí, tant i tant. Em sents, ara? Sí? Ara, ara sí. Sí, està molt sentit el que he explicat. Sí, sí, tant. Crec que tu no m'has sentit, també. Et deia la part que sanitàriament aquí potser estem una miqueta millor respecte a Chile, però econòmicament només acaba de començar aquesta fase de, no sé si recuperació o encara estem, diguéssim, tocant la part baixa de la gràfica. Clar. T'anava a preguntar, no sé si és a dir, la sensació que tens tu estan allà, però, clar, diguéssim que el sistema sanitàri comparat, potser, amb l'Espanyol, és més precari, malauradament. Per exemple, una de les últimes notícies, fa dos dies, el diu Menja, és que a Chile havia registrat la xifra record de casos positius durant un dia, que eren prop de 6.500 casos de Covid-19 confirmats. Clar, no sé si això, clar, l'estades de casa, només va sentint notícies, entenc, televisió, ràdio, internet, però no sé com és la sensació, és a dir, la sensació ciutadana o la teva pròpia. Com és, que és incertesa, por...? Jo personalment no, no sento massa por si és incertesa, perquè quan durarà i potser això s'acaba passant, però potser després venen rebrots, en general, és incertesa, com a nivell mundial, jo crec que sí que hi ha, evidentment. Però sí que potser amb això no han relacionat amb el tema dels casos, per exemple, jo conec, m'hi ha de conèixer, pràcticament no conec gaire gent aquí de Chile encara, però conec, si tinc molts més casos a prop de persones que tenen o han tingut Covid, de familiars, no sé, de les companyes amb els que visc, o d'amics, o que conec molts més aquí, que en tot Europa, per Déu, d'una manera, m'ho vull dir, que apoiament aquí s'ha arribat a un nivell bastant bèstia, i així com que també diu el tema de les xifres, és una cosa difícil de comptar, no de saber, perquè hi ha casos que no es compten, altres no, que és difícil, però aquí també no estàvem... A Chile estàvem un moment de tot el que hi havia hagut políticament, una petita revolta, demanant un canvi de constitució, això s'ha vist frenat, però a l'hora hi ha molta desconfiança amb el govern, perquè el govern manteix, mentia quan em desmanifno amb la repressió que feia, que torturaven a gent, que amagava xifres, amagava... Morts, i ara també manteix hagut una metgesa, que era la presidenta d'un comitè, no sé, de metges, no me'n recordo, però això que acusava el govern de mentir també amb les xifres de contagiats, una mica de mena de situació molt, sobretot d'incertèria, però també de desconfiança, que per aquest govern, que hi ha aquí, però també... No sé, per la gent de contactes que mantinc, que la gent que estava molt ficada amb la revolta, amb l'assemblament, i també hi ha una certa esperança, que una mica quan caigui passant, tot això reprengui una mica la lluita per fer caure aquest govern. Però no ho sé. Veig que la situació a vegades és tan lluny, no és tan diferent en certs aspectes, com la que podem viure pels països europeus, em refereixo políticament parlant. T'anar a preguntar, no sé si en un futur, no massa llunyar, potser a pròxims 6 mesos, també en funció, com va ser tota la situació, com a evoluciona la pandèmia a Chile, i com es desenvolupi l'economia, òbviament, també, i el tema de papers, de la documentació que necessites també per quedar-t'hi, tens pensat tornar, de moment, tampoc, eh? Jo vaig escombrar en cap aquí senjust. Insistint, insistint. Vols que torni? Home, clar. De moment, no, també, és cert, deia, les darreres d'hi dir, uf, t'ho maria ja, perquè ara també estàs veient que hi ha aquí la gent, sí, quan dic, per a quan dic, aquí, bueno, aquí a Senjurs, doncs sí, la gent ja comença una mica a recuperar la vida, i veus que aquí ja estàs tancat a casa, bueno, jo estic bé, també, perquè veig, també, vida tranquil·la, oi, no, home, això no tinc problemes, però, potser és una altra banda, també tinc ganes de dir-ho, de llargar l'estada i estar més temps, i així, també, després no pudeu fer més coses, vull dir, que tampoc no. De moment, estàs tot a l'aire. Perquè per anar acabant, no sé si et va donar massa temps quan vas arribar, no puc descobrir una miqueta, no tant Santiago de Chile, sinó altres zones, potser, més naturals, o altres parts de Chile, perquè va ser arribar, i quasi bé, confinar-te, no sé si et va donar temps a conèixer aquesta part de Chile, que precisament has anat a conèixer, també. Sí, sí, bueno, per sort, això, vaig tenir dues setmanes, abans de començar tot això, i una setmana, sí, que vaig estar més cap al sud de Chile, a una zona, a l'Araucania, que és la nomena, que és, així com, la zona històrica territorial dels Mapuches, i allà hi ha aquesta plaga part naturals, jo vaig anar en concret a la Conguillío, i jo ja estaven, digués, sí, molt xulo, i després, una altra setmana, sí, per Santiago, que ho coneixem de mica, Santiago, també hi impactava Santiago els carrers, el centre impactava molt, perquè veia això, l'edifici de telefònica, tot ballat i protegit, i fins i tot que havien evacuat els treballes durant un temps, ha hagut de les protestes, també hotels, tancar, on els tancar, com una mica, impactava, i tots els carrers pintats, murals, eren bastant impactants, també. És que sí, vaig conèixer una miqueta, però encara em queda molt. Clar, a més, és el que deies, no? És un país de contrastos, i ara encara més, no?, dels últims mesos, cap aquí. Sí, sí, clar, de fet, aquí, bueno, això, preocupant com has preguntat abans, que m'he anat una mica del fil, però que el tema de la sanitat pública, això, que el problema d'aquí és això que durant l'actadura que hi va haver els anys 70, 80 fins al 90, es va... es va aplicar a unes polítiques molt neoliberals, llavors, des de les hores tot és... O sigui, sí que hi ha una sanitat pública, però és molt nefasta, i fins i tot a vegades s'ha de pagar, perquè si t'has de fer una radiografia al centre públic, fins i tot has de pagar. Llavors, clar, no hi ha una cobertura que garanteixi els drets mínims, i per això també, aquí com a Madrid i a València, aquí hi va haver protestes, no?, d'així com als sectors més rics, que eren més pijos que haurien d'acabar amb la quarantena. Aquí també hi va haver, però, bueno, aquí també, si els més rics també passava com a l'Espanya i així, que agafaven els seus cotxes o els seus helicòptes privats, fins i tot per anar-se a les segones residències, però més aquí, que els que van sortir ara fa unes setmanes a protestar, eren gent així, més de barris, més pobres, d'autoconstrucció, que això que no tenen per menjar, perquè no poden estar a casa, perquè es necessiten, no?, tenen això, el comerç informal, i, aleshores, s'han augmentat també moltes olles comunes, per alimentar la gent, bueno, sí, encara no és realitat una mica més... No, sí, aquí no hi ha, per exemple, això dels gertes que ha passat a Espanya, aquí no existeix, això. No existeix, sí que hi ha algunes petites ajudes a l'estat, també, no és qüestió de... S'en poc de simplificar-ho tot, però, en general, no hi ha una política pública de... que garanteixi un mínim a la gent, llavors... A veure, aquí, aquí estem. Doncs Martí, seguiríem amb l'entrevista, però l'hem de deixar aquí també, pel temps que tenim ara d'aquesta primera hora. Gràcies per agafar-nos el telèfon i per dedicar-nos aquests 15 minuts que hem llevat, i ja tenies la ràdio a ficar de l'aurella, així que moltes gràcies. I un abraçada a Sant Justeia. Sí, un abraçada. Gràcies, igualment. Mira, ja que vagi molt bé. Adéu. Adéu, adéu. I get down, down, down, down, down I get down, down, down, down, down, down Waiting for a minute till the sun see through my eyes.