Entrevista a Puri Martín, coordinadora de CreantArt - 16/6/2020

Fins ara la música. Vinga, seguim amb... Avui falta les dietres i les paraules. Seguim amb bons ritmes amb aquesta cançó. Ara mateix també amb la Puri, que la tenim al telèfon. Puri, bona tarda. Bona tarda, Mireia. Bona tarda, i ben tornada a la plaça, que no ens puguem veure, les cares, ara mateix. Ni ens puguem abraçar, òbviament. Però ben tornada al programa, feia molt de temps que no et xerrabes. Que no passaves per aquí. Sí, sí, és veritat. Com estem? Com ha anat, aquest temps? Bueno, mira, confinada, confinada. Bueno, mira... personalment, que et ha avorrit allà. Però dibuixant molt. Moltes ganes. He dibuixat molt. O sigui, jo, per mi, personalment, a mi no m'ha anat malament. Perquè he tingut la meva estona. O sigui, jo he estat dibuixant, he estat modelant, he estat fent coses que ja havia deixat de banda fa temps. Clar. Per falta de temps. Clar, és tot un bon moment per molta gent, també, per agafar aquests jovis, potser, bueno, en el teu cas també és la professió, no?, però per seguir millorant algunes tècniques, no?, ja ho hem vist també per l'Instagram, eh? Heu estat molt actiu. Ho he presentat al principi, per si hi ha algú que s'ha enganxat ara, és la coordinadora dels cursos municipals dels plàstiques que els fan equidar a casa cultural de Can Ginestà. Es diuen Gaudín Creanar, i heu seguit Gaudín Creanar donar el confinament amb els alumnes. Com ho heu fet, això? Sí, sí, o sigui, de fet, inclús en... Ara ja ha separat, eh? O sigui, ja des que hi havia verda ja, ja la gent ja ha baixat una miqueta. Però al principi hem estat dibuixant junts, per exemple, hem estat gaudint de les múderes en viu, que feia ser clar artistista en lloc, com ho feia en via oberta, doncs llavors ens connectàvem cada dia, el matí i tarda, cada dia. I llavors dibuixàvem, jo també, però ho ha de saber compartir amb els dibuixos, després per Instag també, que has vist que algun pujàvem, però nosaltres, per el WhatsApp, compartíem els dibuixos. I llavors s'ha estat molt motivador. I després, i també, només saps de pintura, hi havia gent de gravat que sempre feia el model, o sigui, no s'ha estat bé. Per exemple, la Carme també ha estat en contacte amb el seu alumnat. Encara em sembla que ara ja es veuen presencialment, que em queden per xerrar i compartir, però i el Nil, sobretot, amb l'Aquarella també. O sigui, tothom hem estat en contacte amb els alumnes d'alguna manera, o sigui, punts per WhatsApp, punts altres per Skype... Ha estat molt bé. I en algunes disciplines, ara estava pensant, per exemple, el torn, o potser el gravat, o en algunes disciplines, que si els mateixos alumnes a casa tenien tota la infraestructura, diguéssim, no tothom a casa té una base de torn per moldejar les peces. Clar, hi havia algunes que sí o sí les havien de deixar parades, altres potser sí que... no sé, pintar, Aquarella, potser en fan, però més modelat... El modelat no s'ha pogut fer perquè no tothom té fan a casa, o la lavastra, imagina't, la lavastra. Era una mica impossible, no? Aquests alumnes han parat, diguéssim. Sí, però és inclús de pintura també, perquè n'hi havia en què només tenien llapisos, no? I m'ensenyaven només dins llapisos, perquè la caixa de pintura s'estava a la classe. I quan, clar, no tothom tenia material, encara que fos més pràctic de la pintura, perquè es va quedar a les aules. Però, bueno, se retenien un llapis i fulls, i anaven fent. Amb això ja... Ja pots fer, dies i dies. Sí, perquè, inclús, em deia, no m'estiguin llapisos o boli, i m'anaven passant dibuixos a boli, no? Però, bueno, diuen, ara li falta color, però, bueno, és igual, jo m'ho estic passant bé. I no ha sigut maco, eh? Sobretot el primer mes, que la gent saps això que no dominava, amb això d'estar tan confinat. Ningú ho dominava. Jo crec ni ara ho dominaríem, però almenys ja ho hem fet un cop. Sí, però ara, bueno, sembla que, com que ja podem sortir, tot això és diferent, però, al principi, ha sigut maco, el compartia, ha sigut molt maco. Bueno, a mi m'ha agradat, sí, no m'ha agradat la situació, però sí m'ha agradat aquesta mena de compartir, de parlar, ha estat força bé, la veritat. Llavors, els alumnes que han seguit fent aquestes activitats, amb Sant Lluc, que comentaves, diguéssim, que han seguit amb les classes, més o menys, o ha quedat aturat el curs? El nostre curs, no, el nostre curs ha quedat aturat. O el que són les plàstiques, sí, el que són les plàstiques nosaltres hem quedat aturats. Això ho fèiem perquè hem estat en contacte amb l'alumnar, però no ha sigut a nivell de les plàstiques. Entens? O sigui, ha sigut, més o menys, o sigui, no ha sigut una cosa, ni programació que teníem, ni res d'això. A excepció de nil-nil, sí que ha tingut... Ho ha mantingut? No m'ha tingut periòdicament, però sí. Però sí que sé que ha fet alguna sessió, perquè ell, clar, era més fàcil, perquè l'alumnat, el material se l'emporta a casa, les acorreles, els blocs, sí, tot això ho tenen. I llavors crec que ha sigut el que ha pogut fer, alguna sessió, que sí que tenia programada. I es creu... No sé si esteu, abans has dit, clar, veureu una situació totalment nova, el fet d'estar a casa, no sortir, i no ho sapiguem ni quan podíem sortir. Us ha servit també per... Esperem que no, òbviament, però si tornés a venir una altra situació similar, o un famós rebrot, aquesta paraula que sona i que no agrada ningú, si tornés a passar, no de una vulgui, esteu, diguéssim, preparats per seguir amb una... A veure, hem après. Amb aquesta situació jo crec que hem après. I llavors, el que abans veia amb què era un impossible, jo crec que ara buscavíem la manera, buscavíem la manera de fer-ho possible. O sigui, no sé, segur, segur que si ens torna a passar que tot el que dius veu no vulgui, seria diferent, seria diferent a la situació que hem trobat. Sí, no sé, buscavíem la manera de fer-ho telemàticament, però no sé, suposo que ho pensarem, ho pensarem per si, el que dius, deu no vulgui, però si pogués ser, doncs que no ens tornem a trobar la mateixa situació. Clar. I ara, de fet, la bona notícia, podríem dir, ara hem fet un repàs, diguéssim, del passat, però anem a parlar una mica del futur més imminent, que també és positiu, diguéssim, o l'encareu de forma positiva, que és que des d'ahir ja estan obertes les inscripcions i tornen a obrir-se, si tot va bé, no? Puli, has tornat a obrir-les els tallers? Sí, menys mal, això és una molt bona notícia. Estem esperant a veure què ens donguin l'aforament, que triga una miqueta, però suposo que demà ja el tindrem, ja ho presentarem a l'Ajuntament i tot això. Perquè us han d'aprovar el número de persones per classe, entenc, no? Això, ens falta això. I un que potinguem, doncs, bueno, tenim la data aquesta del dia 29 de juny fins al 26 de juliol, que són quatre setmanes senceres, i és com una pròrroga dels cursos. O sigui, no ofertarem cursos d'estiu, aquesta vegada, excepcionalment, farem una continuació del curs. Perquè, doncs, perquè hi ha molt alumnat que s'ha quedat amb la feina mitjana. I llavors, clar, és una mena, perquè puguin acabar aquests treballos. I per això fem el mateix, o sigui, totes les disciplines. O sigui, els alumnes que poden accedir als cursos són els mateixos que ja ho estan fent, entenc? O es poden apuntar a l'umnes nous? Sí, es poden apuntar de nous, també. O sigui, no ho faran l'exercici que tenen a mitges, sinó que començarien una cosa nova, una altra plantejament per la persona que és nova, i pot estar i veure com ho fan els altres, també estaria bé. O sigui, primer, la crida és per la gent que ja està apuntada. Però, com ara també, hi ha molta gent que ve que no se'n van de viatge, però sí que hi ha molta gent que té segona presidència. I, per tant, hi ha molta gent que està esperant el dia 21 per marxar. Perquè ho sabem, ho sabem. Tot això ja ens han comunicat. Però, bueno, per la gent que sí que es queda, doncs donem aquesta possibilitat. I quin... Després com? Digues, digues, bonic. Com tindrem l'aforament, també, suposo que també ens anirà bé, que de dintre fins a aquest tope ja no podem agafar més. Doncs tu, si i tu, no. Això també és una miqueta violent, no? Doncs també, si hi ha gent que marxa, doncs... Em sap greu, no? M'ha de dir que no. Clar, clar, per això. Llavors, per tant, si... si se'n van, doncs, bueno... Amb els que siguem, doncs anirem fent. Els que es queden, doncs que acabin la feina que tenen amb mitges. I de la gent que ja, diguéssim, que seguiria, els cursos de les persones que ja venien de fer classe, sabeu més o menys un promit d'això, de la gent que marxa o la gent que es queda? És a dir, un percentatge de classes... Bueno, jo puc saber-ho dels meus. Jo, dels meus, sí, sé, molta gent que marxa. Sí, que tenen segona residència i... I estan esperant el dia per agafar el cotxe i marxar, no? Sí, sí. Del qual, sí. I després, molt bé, eh, xapó, perquè... Perquè no saps que hi ha gent que ja s'hagués anat i no, no, sí. Molt bé, estan esperant en Candeleta aquest dia per anar a l'apartament. O sigui, està bé. I llavors, els tallers que s'oferiran són els mateixos que heu ofert, diguéssim, durant l'any, per això deies que no és el curs aquest d'estiu, que és diferent, el plantejament que feu. Sí, perquè ja saps que els cursos d'estiu ens agrada canviar el xip i ofertar altres coses que no fem durant l'any. I ara no, ara ofertem tots, o sigui, el mateix. Mati i tarda i a veure com funcionen. Encara va començar ahir, doncs no sé quina resposta està tenint. Sé que s'està apuntant gent, però no sé quin percentatge encara. Sí, és massa d'hora, no? Es van obrir les inscripcions... Ahir. ...de quina forma es fa a fer presencial, no? Si no m'equivoco? No, no. Sí, sí, poden telefonar a Can Ginestar i fer la reserva, també. I si no, també de forma presencial, es pot o és només telèfon? Sí, sí, sí, presencial i telèfon, sí, sí. Poden, de totes maneres, sí. La qüestió és que a Conselleria de Can Ginestar agafen les inscripcions. I a nivell... S'han d'apuntar, s'han d'apuntar. Refereixo que no serveix que sigui la persona que ja venia al curs, que pensin que, com jo ja estava apuntada, ara no serveix, ara s'ha de tornar a apuntar. O sigui, que per molt que ells ja vinguessin a fer, no sé, gravat, no es dona per suposat que segueixin, sinó que han d'anar igualment a inscriure'ns. Sí, sí, sí. I a nivell de professorat, per anar acabant, vosaltres heu estat en contacte, heu parlat cadascun amb el seu grup d'alumnes, no? Vosaltres, com ho heu enfocat i encarat? Perquè, clar, cada curs, tenir una temàtica, i aquesta temàtica també al final s'exposa, no? Des d'edits dels treballs que es fan, s'acaben exposant al celler. Aquest any, què passa amb aquesta exposició final? Doncs també la farem. Per això també, aquest mes, i aquest mes ofertem una prórroga dels cursos per acabar, sobretot, aquests treballs de ceràmica, de escultura, de lavasta, tots aquests que són més laboriosos i que han de passar pel fort, després... Són de pintar, o... O sigui, tot el procés aquest, perquè el dia 10 de setembre expossem. Exposarem del 10 de setembre al 10 d'octubre. Teniu data, eh? I ja està confirmada. Tenim la data confirmada, i farem la mostra, aquesta, de fi de curs, que serà de principi de curs. Sí, tindrem un bon iniciat, mira. Clar, això sí que és diferent, no? Normalment ho feieu a finals d'estiu, a principis d'estiu, perdona. Sí, a principis, si a finals de curs, llavors ara serà, quan s'incorporin, tindrem l'exposició al celler. Doncs espero que la puguem anar-la a veure, que tot es mantingui i segueixi anant millor, no? Per no trobar-nos amb què no es pot fer, o que, en fi, per evitar tornar a aquesta situació. Sí, sí. O sigui, ara, per exemple, tota la gent que vingui a Can Ginestàve és obligatòria a la mascareta, haurem de tenir el protocolo i la distància, i tot això, aquestes mesures. Ens haurem de... I tant, ens haurem de acostumar, també, a aquesta situació. Doncs, Puri, gràcies per agafar-nos el telèfon i passar per aquí, per la plaça. També amb una abraçada i espero veure't aviat, per aquí, a veure si ens creuen, per aquí, per Can Ginestàve. Ja fa temps que no ens veiem. Sí, una abraçada molt forta, Mireia. Adéu, Puri. Ba, ba, ba, ba, ba. I meid, un plaer, no mig. Oh... Tant païm! Ara és tot l'estàvio d'esper. Si tu n'hi t'estàvio d'esper, la ràbia de Sant Just durant l'8-1-1. El just de la fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. És una cosa molt dura, la pujada de l'Iva. M'està menjant pel costat de feina i veus que són gent més o menys preparada.