M'agradaria que tinguéssim una entrevista amb Carles Sánchez, que és la bicicleta d'una cançó de Carlos Vivés amb Shakira. Carles, bona tarda i ben tornat tot i que sigui per telèfon. Com estem? Bé, anem més animats a veure si anem superant tots els moments d'usus que tu d'on hem anat passant i amb optimisme. Abans comentava l'inici del programa que ja havies passat per aquí i havíem estat parlant amb diferents parts implicades en aquest projecte en Vici Sense Dat, del qual tu ets el coordinador aquí a Sant Just. Si vols fer una mica un repàs d'abans d'arribar a aquesta situació d'estat d'alarma, de confinament, com veu arribar aquí a Sant Just? Com es va rebre l'Ajuntament i com heu impulsat aquest projecte? Es va impulsar amb moltes ganes i amb la ajuda de molta gent, impulsant vosaltres. Realment en un primer moment vam venir aquí a la ràdio a explicar el projecte i bé, finalment ho vam intentar en un principi, amb l'Ajuntament ja fa força temps, no va acabar d'equallar, però posteriorment ho vam anar a intentar i ens vam explicar el projecte a la ONG que teníem al poble a Sant Just solidari. Ells el van atendre molt bé, ells pensaven que realment no tenien cap acció local al poble i tot i que no era el seu sector, els va agradar molt el projecte i el van acollir com un projecte, van donar totes les facilitats que poden donar, que és tenir una seu a l'equip humà, van obrir molt les portes i de la mà d'ells hi vam anar de nou a l'Ajuntament. I aleshores l'Ajuntament es va mostrar molt receptor, vam entrar en un principi per mobilitat amb el tècnic de mobilitat que també vam venir aquí a la ràdio, i després amb la Gina Paul, amb la Bertha i també amb la Carme, que és la tècnica que porta els temes socials del poble, i vam anar fent dos vies paraleles, amb l'ajuda també vostra i amb el boca orella del poble, van començar a fer cerca de voluntaris, i van anar força bé, ja som 30 voluntaris i durant aquests mesos abans del Covid el que vam anar fent dos camins, amb els voluntaris vam anar aprenent, ensenyant-los amb la conducció del vehicle, fem formacions i aprofitant aquestes formacions per passejar a gent gran, i parlem en l'Ajuntament, va fer el seu camí amb el nostre suport. Ara som un projecte dins de Sant Jordi Solidari, va preparar el pressupost que li presenta l'Ajuntament, que l'Ajuntament recolza els projectes, i nosaltres serà'm un veïs, i parlem en l'Ajuntament també va comentar que es comprometia a comprar un vehicle, un tricicle, que estan molt bé però realment tenen un preu forç elevat. Tenen un cos molt alt per assumir-ho com a... Sí, un vehicle són molt segurs, són molt fiables, però el nostre meravellós poble té el problema, té moltes pujades. Tenim unes pujades que són molt bèsties, i per la normativa que hi ha l'Estat espanyol, que és molt absurda, que és que els vehicles amb assistència elèctrica no poden passar de 250 watts, això és molt absurda en el sentit que per a una bicicleta és suficient, però per a un vehicle ja sigui un tricicle, una bicicleta de càrrega, o aquestes que poden portar persones, ostres, doncs es queda molt curt. A tota Europa la potència són 500 o 1000 watts, perquè tu electrònicament no passes de 25 per hora, per tant, és igual, no? Però com que aquí anem molt més endarrerill, doncs què passa, que aquests vehicles van una mica justes de potència, i si queden alguns que dins de la legalitat aconsegueixen, no, per temobligia, tenir una més, i una és un tipus de tricicle, aquest un tipus de motor determinat, però que el seu cos és, bueno, amb la IVA, amb la manteta, amb els cinturs de seguretat, amb la capota, ens anem en 1.000 euros d'aquest vehicle. I això, l'Ajuntament sí que es va comprometre, no?, si no tinc mantesa en llarg d'aquest 2020? D'aquest dos exactes, la comprometra, i nosaltres en tenim un, que ens han sedit, que no té les característiques tan perfectes, però, bueno, l'hem anat a m'ajuda i buscant esponsos i tal, hem anat tunejant i millorant. I amb bones cames, amb bons quadris, també? Amb bones cames, sí. I és el que m'he estat utilitzant, no?, i és el que tenim durant un temps, i que, quan ha arribat l'altre, disposarem d'aquests dos, no?, i, llavors, amb aquest tricicle, s'han just solidari, va poder pagar la segurança, va poder posar una mica per posar-ho més segure, ara, clar, hi ha uns frenos que anaven cortets, i amb això hem anat, hem anat a enviar. Llavors, a l'Ajuntament, l'Ajuntament anava per la seva banda, doncs, avançant cap aquí, i vam acordar unes línies d'actuació conjunta, no?, que eren presentar-nos a les residencies del poble, de la Madeix, perquè coneguéssim el projecte per comentar-ho, i començar a fer les passejades. Això era una línia. I l'altra línia, que nosaltres es van plantejar, que amb això estem contents, perquè tot i participar del projecte tenim la llibertat, no?, o sigui, l'Ajuntament no ens diu, però també ho venen equip, no?, això és el que també ens agrada molt. El que tenia molt clar des de l'Associació de Sant Just és que volem arribar a totes les persones particulars del poble, no?, o sigui, la idea és no només a les residencies o al centre o al centre-pilot, no?, sinó a totes les persones particulars que puguin gaudir del servei, que l'únic requeriment és que visquin al nostre municipi, ja siguin persones grans o ja siguin persones que a la família tenen algun membre que pot tenir alguna discapacitat, doncs volem que es puguin... Això és un repte, i és una feina molt gran, perquè representa anar fent la base de dades i anar fent unes relles, i llavors amb l'Ajuntament vam acordar que es farien uns mailings amb preparar la documentació per poder avisar a les famílies que l'Ajuntament pot tenir controlades, no?, que hi ha aquest servei, llavors... No et dic la... clar, el públic, per d'una forma o la gent que disposa d'aquest servei o que gaudeix, i jo he dit d'ambicis sense edat, és gent gran, gent d'edat, no?, o persones que tenen algun tipus de discapacitat, que físicament potser els impedeix, potser agafa una bicicleta per si sols, per si mateixos, i amb aquest tricicle, que té capacitat per dos centats i un pedalant, els doneu aquesta oportunitat. Clar, ara més, amb l'entrada a la fase 3, i ja d'aquí, com a qui diu, de la cantonada, el proper dilluns fora de l'estat d'alarma, si no hi ha cap canvi, clar, estem parlant avui dijous, com que tot varia, però si tot va bé i segueix, clar, la gent gran també ha estat la part de la població més afectada, vosaltres ara, com ho podreu reactivar tot plegat? Clar, o sigui, en un principi és el que comentaves, no?, si és una associació voluntària, que el que ofereix és a les persones que no poden pedalar per elles mateixes, la possibilitat de tornar a gaudir d'una passejada amb bicicleta. De l'aire fresc, de la cara. Sí, el sentit de la cara, no? Va començar el Dinamarca al 2012 i s'ha anat escampant per tot el món, amb diferents lluïs en xàpies, capítols, però nosaltres aquí s'enjust, i de fet ja també a la zona, també, no?, perquè ara recentment s'ha creat l'associació, l'associació a nivell català per fomentar que puguin sortir capítols per tot el territori, no?, perquè sigui més fàcil poder engegar el projecte al final d'any. Capítols? Vols dir com no calentats? Exacte, o sigui, nosaltres som capítols d'envís i sencerat, que és el cycle lingüisauteix, que és com la mana internacional, doncs hi ha, li diuen, chapters, capítols que ja per tot el món van anar en sortint. Doncs a mi veí, a Espanya va començar a Barcelona el primer i a San Sebastià, i actualment doncs està a Coreia, aquesta Navarra, està a Lacan, està a Zaragoza, està al Bacete, està a Sant Just, i el que s'ha fet fa poc és l'associació catalana, s'ha constituït a finals del 2019, per poder fomentar que si alguna persona, jo què sé, s'estaria haver de tenir-ho, que tingui més fàcil per anar a l'administració, a buscar suports, s'ha creat l'associació catalana, i nosaltres ja estem formant part, en vici i sencerat de Sant Just, estem a dins d'aquesta associació. Té algun nom que es diu associació catalana? En vici i sencerat, si tu vas a la web en català, era la web de Barcelona, ara s'està transformant en la catalana, i aquí som, per exemple, ja apareix la part de Sant Just a la informació. Llavors, des de l'associació, durant el Covid, s'està treballant molt en preparar protocols per quan es pogués portar. S'han fet uns protocols de màxims, perquè com tu molt ben dius, no saps finalment què ha de passar, i, a més, treballant i estudiant uns protocols de seguretat, per quan podem portar a passejar persones, i que estan dibuixats en gràfics, i, aleshores, la idea quina és, ara que acaba aquesta fase, poder començar a fer els passejos, lògicament, anant amb molta cura. Amb l'Ajuntament, abans del Covid, es van presentar la residència d'Itàlia, va ser un èxit que estaven encantats de la vida, i ja teníem les graies fetes, i començaven els passejos. I una setmana abans de l'Estat d'alarma, nosaltres ja estaven amb la mosca a l'orella i també a la residència, i l'Ajuntament de Sant Just va ser, també, força, es va curar en salut, i abans que es decretés l'Estat d'alarma, l'Espanyol i el divendres que aquí la gent ja va començar a dir la seva, ja va preveure que anem a tu d'això, que fa una mica de por, i no vam arribar a començar. O sigui, us heu quedat parats just quan arrencaveu, just quan hi ha qualsevol d'alarma? Sí, exacte, la primera amb residència. La idea era, en aquesta primera residència, un altre dia presentar-nos a la nostra senyora Lourdes, que ja ens coneixen, i començar amb ells, després al milenari, al centre pilot, i en una tercera, en una darrera fase, a les persones del poble que no estan en cap residència. I això es va quedar aturat, i ara, amb l'Ajuntament, el que hem quedat és ara la represa, potser a les residències deixar-ho cap a l'últim, però el que hem quedat és que ara començarem pel milenari. O sigui, com equipament ens anirem a presentar el milenari, i les persones del milenari que vulguin gaudir del passeig, doncs ho puguin fer, no? Els voluntaris ja estan preparats, ja estan formats, ara s'hi explicarem bé els protocols aquests de seguretat davant el Covid, i ara el que sí que farem, mitjançant-la als mitjans, com la ràdio ara que estem parlant, o el vulletí municipal que també s'hi ha comentat, i sobretot amb el boca o orella, és que, com que l'Ajuntament no ha pogut realitzar aquest meling, perquè han estat assaturats i encara ho estan, doncs que les persones de Sant Just, que siguin grans, o que tinguin un familiar gran, que el si pugui agradar, doncs, aquest servei, que es posin en contacte amb nosaltres, que podem acontar-los i a preparar rutes i sortir de Sant Veig, no? I de quina manera ho poden fer, si hi ha algú que vol contactar aquí a Sant Just? Mira, per telèfon tenen el telèfon de Sant Just solidari, o sigui, ells, si hi hauran a la pàgina web de Sant Just solidari, i busquen el telèfon, que és el 93, 473, 65, 84, doncs aquest telèfon està habilitat perquè el si podem respondre i agafar les seves dades, explicar-los i poder apuntar-los per començar. També ho poden fer deixant a les escoles, perquè si hi ha gent que encara li pot agradar, o una nota dient, escolta, som tal, truqueu-nos perquè estem interessats en això. O també ho poden fer enviant un correu a Sant Just solidari, o dins de Sant Just solidari, a projectes apareix, a aquest projecte hi està el correu electronec específic, o si em va anar a la web d'envisisensidad.cat, i van allà també a escletats, a Sant Just, i apareix el correu electronec, o sigui, que ho poden fer d'aquesta manera. I abans parlaves també que ara us esteu actualitzant amb la situació, i amb el tipus de persones que vosaltres, amb les que esteu fent aquest servei, quins tipus de protocols heu de fer servir? Entenc que amb mascaretes, no sé si també netejar la bicicleta quan puja un... Sí, el protocol és, abans de començar i acabar, encara que s'hagi fet a l'acabar, és igual. Per el que pugui haver de passar, netejar el tricicle, doncs amb productes en va ser d'alcohol, el seguiment, netejar tot, portar nosaltres també sempre el de mascareta, i aleshores, doncs, bueno, clar, quan portes a les persones grans, a part del passeig sempre és molt maco perquè estableixes convers i relació, doncs sempre et volen fer abraçades, doncs, bueno, això ho evitarem, i aquesta ho evitarem... I les fotos de distància, no? Clar, per ajudar-los a pujar, doncs, o es faràs, quan siguin presidències, el personal, i quan sigui a persones que estan a casa seva, doncs hi ha familiars que els ajudin a pujar el tricicle familiar, i si no nosaltres, doncs, ja ho farem tenint en compte, doncs, bueno, potser no hi tocar les morts les mans, els llores amb el colze, tot aquest tipus de protocol. I què suposa per les persones que fan servir amb vici sense edat, que seuen i... i bé, miren paisatge, no? Descobreixen segurament indrets del poble que fa anys que no veien, o pel que sigui... Descobreixen, què suposa per aquestes persones seures i que els portin amb bicicleta? El primer som sonriures, o sigui, el final, aquest vehicle és un mitjà, és un mitjà que tu fas un acte generós, de portar el passeig algú perquè pugui gaudir de l'aire lliure, però el final és un punt que està ajudant contra la solitud, perquè és perquè les persones tornen a sortir, tornen a contactar amb el seu entorn, amb la seva societat, veuen la gent del poble, les rutes les fem pel poble, però sempre escoltem, no? Jo vivia la carretera abans, doncs bé, doncs anem a veure on vivia vostè, i també els voluntaris sempre, si trobem algú pel carrer que ens pregunten, al final són tots del poble, doncs ens aturem a parlar, perquè no hi ha una cosa que li agrada més una persona, que és que està moltes hores amb una residència molt ben cuidada i molt carinyo, però se senten molt sols. Hòstia, és això, no?, que puguis parlar i la gent s'apropa, i parlen vells, i tu el que estàs fent és lluitar contra la solitud i donar una felicitat immensa, o sigui, us ho podem dir voluntaris, és tot explicat, però fins que no es viu, no se sap, no? I també, amb el cas de Sant Lluís, doncs això, volem anar a arribar a les persones que tenen algun tipus d'escapacitat, i d'aquesta manera doncs passi igual, no?, és que al final és un vehicle que no és que sigui per persones grans, és que pugui qui pugui de l'edat que sigui, ho gaudeix molt, és superagradable, o sigui, quan anem als voluntaris, jo quan fes curs de conducció, que veia seguret davant com un rei, mentre els voluntaris van conduint i van comentant, hòsties, que és superagradable, és molt maco, no és anar d'un punt a punt bé, és fer un passeig, es gaudir de les persones, de la natura, del poble... i conèixer també els voluntaris, no?, perquè al final també és aquest contacte, no físic, i ara encara menys, sinó un contacte d'explicar coses, de també la persona que està sentada, de poder preguntar, d'establir una conversa, que al final aquesta trantena de voluntaris d'aquí de Sant Just, que els van quedar a les portes, de començar a conèixer també aquesta gent, també tindran la seva part de ganes, d'oferir-se... Crees espais internacionals, i al final són els nostres majors, i són fons de sabidoria, és que aprens i t'expliquen cada cosa espectacular. Jo he estat voluntari al capítol de Barcelona, i sóc profe de tricyclar d'allà, no?, i he fet moltes passejades i he portat persones de tot tipus, i és que no es pot explicar. I no és un tema que a mi m'emocioni, és que qualsevol persona, de qualsevol edat, s'ha de posar en contacte amb els voluntaris, a Sant Just sí que estem esperant buscar jovenets, perquè de jovenets tenim el Dani, i la resta són de 40, i pico cap a dalt. També són joves, també són joves. Sí, però espero que quan comencem a rodar, perquè és veritat que quan hem estat sortint tothom es pregunta, i passem al Flyer i diuen com es pot col·laborar, espero que la gent jove se'ns animi, perquè és una activitat... una activitat lúdica. Fas exercici, el pots regular exercici que fas, si vols fer menos, si vols fer menos, i és molt, molt agradable pel voluntari, a part de l'ajuda que fas. És molt difícil pedalar, o quin punt de dificultat té a l'hora de tirar endavant aquest tricycle, que si algú n'ha vist un, o si les persones que ens estan escoltant han vist alguna imatge, clar, és gran, allò pesa. A més, comentaves la paraelèctrica, és encara pesa més. És difícil d'ensenyar a portar un tricycle d'aquests, els voluntaris? No, mira, la paraelèctrica t'ajuda. El carrevador amb dues persones, i a vegades que pots desagradar soners, doncs no el fas. Però ja busquem brutes alternatives, i el poble aniant. Si volem arribar al mercat, doncs no anem directa pel carrevador. Igual pugem per Dr. Rivalta, que és el parc que surt des de la carretera, que arriba a la plaça Maragall, que té una pendent més baixa, però és superagradable, ja allà agafem el carrer... El carrer major, ens arribem al carrer Rival, i vull dir que la bruta les tenim. Sí que hi ha pujades que costen una mica més, però tothom les pot fer, no s'ha d'estar superenforma. No has de ser ni petit ni gran, tothom les pot fer. Però sí que cal un entrenament, perquè encara que hagis anat molt en bicicleta, clar, tu portes un pes al davant, i els gils són diferents, i portes persones grans, i has de mirar, no només per la societat, sinó per la seva comunitat. I clar, has de canviar el llit d'anar amb bicicleta, perquè tu ho vas i dius una rampa a la vorèdia, i dius que gira aquí i em fico. Doncs no, t'has d'obrir molt, has d'intentar que les uberrodes vagin a l'hora, perquè, si no, fa un sotreg molt gran a les persones. Llavors sí que té, però no és problema, perquè fem curos de conducció. Quan una persona s'apunta com a voluntària, fem una formació de conducció, fem una curada, a Barcelona ens ajuntem un perill d'hores, quatre professors en una zona i la fem. Aquí s'enjust, no, aquí s'enjust, fem uns passejos per tot el poble, mirem les característiques dels carrers de circulació, i si algú necessita fer més, doncs fem més. De fet, la setmana vinent, ja hem quedat els voluntaris, que començarem a sortir cada dia, i per donar visibilitat també, no? Clar, ara que has comentat això dels carrers, i per anar acabant quasi bé, que ens queden pocs minuts a nivell de circulació, que és un tricicle, però també té paraèctrica, ocupa molt més que una bicicleta, per on ha d'anar, en teoria, d'anar per la calçada? Mira, hi ha una normativa que acaba publicada l'Ajuntament de Sant Llulls, el d'Estugues També la Tia de Barcelona, que indica que aquests gins, que són cicles de més de dues rodes, són VMPs, veïcs de mobilitat personal. I, en aquest cas, n'hi ha de càrrega i de persones o de mercaderies. Si tenen una explotació econòmica, no poden anar per la calçada. Han d'anar per calçada 20 i 30. El nostre poble, quasi tot, és 30, menys la rambla, i passa que ens hem de fixar bé, no? O no poden anar per als voreres, que no siguin més amples de 5 metres. Però si us hi té explotació econòmica, si el tricicle no té explotació econòmica, com és el nostre casc, és una ONG, aleshores és igual que una bicicleta. I, per tant, regesta la normativa de la bicicleta i pot anar per una bicicleta. Per tant, podríem anar per la calçada perfectament. O sigui, podríem anar a la carretera real, perquè passa que, lògicament, busquem sempre un itinerari més agradable, sense punts i més segur. Però podem anar per tot arreu. Per als voreres estretes no podem anar, però si per un tema de seguretat ens interessa anar per la vorera, és tan fàcil conbaixar i anar empentant el tricicle a la velocitat d'un vianant, que són cimperona, no? Però el poble es pot anar, que això sí que també als conductors, que jo m'incloco, m'incloco és el de poxit, de moto. Fixem-ho bé amb la calçada, perquè hi ha molts carrers, que són de 30, que estan pintats en vermell, que inclús hi ha una bicicleta a terra, i que aquests carrers, segons la normativa, ja no és la de Sant Jus, és la de la Direcció General de Gràfic, una bicicleta de prioritat. I és que ni una moto la pot avançar. És que ni una moto està absolutament prohibint, no? I encara menys un tricicle d'aquestes característiques, no? El que passa... Clar, o sigui, moltes part del poble ho tenen, moltes. Inclus, la carretera real, des del brill fins al carrer Major, que la gent no es fixa, el carrit d'era dreta és un carrit lísic. I és que s'ha d'anar per allà, i s'ha d'anar pel mig. I a vegades les persones que van amb el vehicle, en falen i no, és que és un carrit lísic, s'ha d'anar per aquí, no? Però també us he de dir que amb el nostre cas, ja que portes un petó, que porta voluntaris, i el projecte que és, no hi ha cap problema. Sí, hi ha respecte, no? Moltíssim, moltíssim, o sigui, no hi ha cap problema. Però sí, sí, el poble s'està mirant de pacificar, i es pot anar per moltíssims llocs. Hem d'anar més cap aquí, cap a una no contaminació, utilitzar més bicicletes, també compartir iniciatives com aquesta, que una tarda més que les t'agraïm que ens agafis el telèfon i que passis per aquí, encara que sigui via telefònica, que no ens puguem veure. Però igualment us desitgem, doncs veig que aquest projecte es faci més gran, que tingueu encara més voluntaris, i que també s'expandeixi a més pobles, encantats de tenir-vos aquí, i definitiva, molts èxits, Carles. Doncs molt gràcies a vosaltres per donar-li visibilitat, perquè ja veu ajudar-me, ha anat molt bé, i ara també espero que... Doncs això, també amb aquesta intervenció, qui vulgui, pot ser voluntari, que es posi en contacte amb nosaltres, com ho he dit, i qui vulgui que ho digui del servei per a algun familiar, o doncs igual, no? El telèfon de Sant Josolidari, o el coro electrònic, o inclús de l'Ajuntament, si va a l'Ajuntament li informaran, també. Així que a les pròximes setmanes, no sé si la Vinèndia, o d'aquí un parell, ja veurem aquest tricicle d'alguna volta per a quin poble. Sí, sí, començarem, començarem, i tant. Doncs ja ens saludarem, encara que sigui a distància, Carles, de moment una abraçada una mica virtual, i estem en contacte. Moltíssimes gràcies, que vagi molt bé. Moltes gràcies, adeu!
Entrevistes de la Plaça Mireia
Els dimecres a les 17:30h fem l'entrevista de la setmana rel·lacionada amb temes d'actualitat del municipi.