Entrevista a Carme Malaret, responsable de l'Espai de Lliure Creació - 16/7/20

I don't know what you've been waiting for. Doncs ara mateix, que passar un minut de dos quarts de set de la terra, tenim ja el telèfon a la Carme Malaret, que la tenim, de fet, el propi espai de lliure creació Carme Malaret. Carme, bona tarda. Hola, molt bona tarda. Molt bona tarda. Per cert, no t'ho he dit fora de micròfons, però aprofito i t'ho dic aquí en directe. Felicitats, avui és el teu Sant. Doncs és veritat. Sí, senyor. Agraïda de les teves felicitacions. Home, que menys. Jo crec que l'he de felicitar, no? A poques vegades coincideix que la persona que em travis tu és el seu Sant. I mira, si és el mateix dia, doncs... perfecte. Un cop felicitar la Carme, parlem del tema que teníem ganes també de parlar amb tu, perquè de fet, no sé si recordes, però última vegada que vam parlar, va ser amb persona aquí a la ràdio, i va ser també amb la Genira, per aquesta inauguració de la obra Neckhead, que va estar a l'expositor ben bé durant tot el confinament. Com han canviat les coses? Encara hi és, encara hi és. Encara es pot veure l'exposició. De moment es manté aquesta exposició a l'aparador. Sí, sí, es mantindrà tot l'estiu, perquè el nou aparador que s'havia de fer era l'Abril, i clar, es va aturar tot, i, bueno, hem allargat les peces de la Genira, estan aquí com expectant, i una mica mirant el que està passant a fora. És una sensació, jo que hi convic cada dia, són com personatges, que estan com una mica fotografiant tots aquests temps, i són temps d'inquietants. Com a mínim. Podíem posar una càmera per veure què graven ells, els mateixos Neckheads aquests, per veure com... Sí, com que tenen així el perdre el cap, aquest coll que es va aspirant, no m'ho puc creure, el que estic veient, perquè han passat d'absolutament, que no passava ningú per aquí, hi havia un silenci total, començar a haver-hi més moviment, i ara estan expectant a veure què passarà, perquè cada dia hi ha novetats, i ells estan a primera línia de l'aparador. Doncs sí, a més avui, a mig matí, un cop l'alcalde, Josep Perpinyà, també per als micròfons d'Array del Svern, per telèfon, anunciava també aquesta cancel·lació de totes les activitats que tenien programades per part de l'Ajuntament. Anem a l'Ajuntament municipal de Juliòlic, també inclou la festa major. Vosaltres ara mateix fa un dijous, és a dir, el dijous passat, que ja vau començar a fer aquestes petites trobades, aquests grupets amb el petit comitè, al mateix espai, a dos quarts de set. Ah, hi ha dos quarts d'avui, perdona. Com va anar? A veure, nosaltres la proposta era... la vam pensar quan vam començar a sortir del confinament, i creiem que la gent necessitava trobar-nos per explicar una mica què és el que havíem viscut i què és el que estava vivint, i quina funció podia tenir la cultura i l'art. I ens fa semblar convenient que... fent el convocatòria de dir, bé, doncs dijous del mes de juliol, a partir dels dos quarts d'avui, la gent que vingui aquí amb el seu beure i obrim l'espai, com un espai de trobada, però de manera informal, sense res, ni pensant, ni portar un ponent, ni un tema preparat, és senzillament. Necessitem parlar, necessitem aportar, necessitem comunicar, que tinguin ganes de fer-ho, doncs que sàpiguen que dos quarts d'avui, d'aquí, doncs l'espai està a la disposició. I això vam començar, el dijous passat, sempre amb les mesures de distanciament social i amb mascareta, amb poquet de gent, van ser poca gent, però vam estar molt a gust, eren quatre persones, i a partir d'aquí vam començar a portar temes i qüestions que ens inquieten o que ens preocupen. I jo crec que va ser molt agradable i molt constructiu, i de vegades, d'una manera guaridora, necessitem, necessitem, també, de tant en tant de cosa telemàtica, una mica el cara a cara, veure que sigui els ulls a l'expressió, a l'entonació de la veu, que un tema portava a l'altre, t'explicàvem anècdotes, però també vam aprofundir moltes coses. Com ens havíem sentit? M'hi vam estar despercebuit a les 9, i perquè algú va dir, no, no, no. I llavors es va acabar molt interessant. Si jo me suena molt interessant, perquè aquestes trobades, diguéssim, tenen un objectiu directe, no teniu un programa al darrere, el que comentaves, una mica un punt d'acolliment, potser és més d'experiències personals. Sí, sí. Personals i una mica també de pensaments, no? De reflexió, és com un... com un crissol, no?, de dir, tenim aquest espai, que també ens podríem trobar, jo què sé, qualsevol terraça, no? Però aquí, rodejats de les peces de la genira, i amb un entorn en què s'ha respirat molta cultura i molt d'art, doncs veig com potenciar aquest pensament, i posar en comú coses que ens poden en un cert moment angoixar. Sense cap, jo crec que l'interessant i l'innovador d'aquesta proposta és que no hi ha ni un tema proposat per a algú, ni si algú ve i té ganes de parlar sobre algú, i ens interessa els que estem aquí, doncs es parla, i si no anem saltant d'una cosa a l'altra, i si no ve ningú, doncs tampoc passa res, saps? Donem la possibilitat, si la gent acull aquesta idea estupendo, i si no és el moment, perquè la situació és complexa, i tots estem com una mica mirant-ho, tot una mica des de la barrera, doncs tampoc passa res, saps? Deixem-ho fluir, i si no és possible, doncs ja està, aquí s'ha acabat. Però en principi avui jo estic, i he cantat que qui vulgui compartir amb mi una estona, la porta està oberta. T'ha anat a preguntar precisament, la gent que hi vulgui anar, que si volgui apropar ha d'avisar abans, o ha de comunicar-vos-ho d'una manera? No, perquè tampoc volem forçar res, saps? Volem dir... Si hi ha ganes, si algú té ganes, sap que això està a la seva disposició. Si no hi ha ganes, doncs ja està, no estanca i no passa res. I com que... Jo el que em feia por el primer dia, dir que veure l'aforament, ja vam avisar en el correu que l'aforament era limitat a unes 15 persones, que és el que més o menys podem caure amb una certa comoditat. I són més, llavors, ens aniríem fora, però no és el cas, jo crec que la gent el reserva i... i, bueno, aquí tinc ganes de xerrar pels que vingui, i si no, doncs, no forçarem res, saps? Està clar. I de moment, passant a una altra vegada, aquest operador que parlàvem fa uns minuts, de moment tenim aquestes escultures de la Genira, que encara si aguanten aquests neckheads, i de moment, no sé, ja ho havies comentat, que es manté aquesta exposició, és a dir, de cara a un futur... Bueno, ara tenim l'agost també, una mica de vacances, però de cara al proper curs, no sé si teniu pensat o ja ho ha estat pensant, de quina manera podeu seguir exposant aquest art, o no ho fareu? Sí, a mi em comença a fer una miqueta de por, de dir, sí, tenim pensat això i allò, perquè després arriba el moment i, hòstia, veient totes les cartes que teníem i totes les previsions, però sí, com per exemple, a l'aparadó que havíem de fer a l'abril-maig, doncs no s'ha pogut fer l'acció participativa, que cada dos anys, fent des de l'espai, l'última va ser a la llam museu, fer-hi dos anys, i aquesta ja la teníem també, teníem la idea i només faltava llançar-la, tampoc ha pogut ser. I a l'aparadó que teníem previst el setembre, com que tot s'ha anat posposant, l'havia de fer l'Albert Espona. I a més a més, amb un projecte molt interessant, amb art digital, el que passa és que el mateix dia, que nosaltres li vam dir que ha fet l'aparadó, ell li van proposar fer una exposició que també l'havien ajornat, que l'havia de fer el mes de juny, i li van proposar fer-la al setembre hospitalet. I li vam dir, no passa res, el setembre no ho fas tu, ja ho farem el gener, el febrer, quan tu puguis aportar les obres. I tenim una nova proposta, que jo crec que pot ser molt interessant, això és primici, perquè... Li vam demanar a la Làlia Aiguader, que és la bailarina, la Làlia Aiguader, que ha fet el proper aparadó, que seria el setembre. Ella ho té molt complicat amb qüestions de dies, però sí que ens va dir que, o bé el 4 o el 5, que és un cap de setmana, ho podria fer-ho. Llavors estem treballant amb ella aquesta idea de l'aparadó, de com deixar la seva emprente de moviment, ell ho vol fer-ho a través de fans, i deixar-la emprente. I això seria, em sembla que el dissabte, 5 o 4, i ella estaria aquí dintre, faria aquesta performance, i la gent ho miraríem des de fora, perquè aquí dintre no podem accedir a tanta gent, i a més si ella està ballant, no tampoc hi pot ser. Jo crec que aquesta idea, a mi li va agradar molt, d'estar a dintre i que la gent ho vegi des de fora, mentre ella realitza aquesta acció performàtica, amb la seva expressió artística, que és el seu cos, i els seus moviments, doncs estem treballant en aquest projecte. Déu-n'hi-do, per tenir un futur incert, no? Sí, per dir que és incert, estem tirant, i després, el octubre també, durant tots aquests mesos de confinament, el Quim balla en fa una proposta que es deia, d'un costal, habitacions en vista... Això volia parlar, sí o no? Doncs perfecte, sí, explica'ns, explica'ns. Hem anat demanant a la gent que, bueno, canviés una imatge, una fotografia del seu lloc, del seu hàbitat, i de onde estava confinat, a més ho vam llençar-ho, quan el confinament era tan estricte que va ser al començament d'abril. Fins es va acabar aquest projecte el dia 10 de juny, o el dia 15 de juny, em sembla. S'ha tancat, hem rebut una 185 fotografies de tot el món, que no ho hem centrat només aquí a Barcelona i l'àrea metropolitana, sinó que ell ha fet un gran esforç de difusió a través de les xarxes, i hem anat trobant imatges, i, llavors, aquest projecte ha quedat seleccionat per una fira de disseny que hi ha a Budapest, i el presentarem allà. I, després, ens hem quedat a Budapest, se'n va a Viena i a Bratislava, i això serà l'octubre, creueu-me els dits, que ell pugui anar allà a presentar el projecte, i, paral·lelament, també el presentarem aquí a l'espai, a l'octubre, i tot en les 186 fotografies, doncs les imprimirem i explicarem el projecte i totes les reflexions que han sortit d'aquesta idea. No sé si us cabran. Perdona, digues Carme. No, no, que va ser, que em torno a repetir, que és una idea que va ser del Kim Deu, i que ell ha sigut el motor. Nosaltres hem donat, diguéssim, una mica la logística, però, realment, qui s'ho ha treballat, i qui ha dissenyat que aquesta idea d'una imatge convertim-la en un apostal, llavors ja passem amb els souvenirs, i aquesta idea no podem viatjar, però viatgem a través de les nostres imatges. Doncs jo crec que d'aquí poden sortir també moltes propostes interessants, i sobretot que ens fan pensar que és el que volem, a través de l'art. En definitiva, aquests moments, que la gent estava a casa que no podia sortir, que no podia relacionar-se d'una forma que no fos telemàtica o digital, la única opció que ens quedava era o crear, o comunicar-nos a través d'un telèfon, d'un mòbil, i que millor també que deixar que aquestes persones enviessin les fotografies, i ara hem estat mirant, teniu moltíssimes publicades, crec que són aquestes 185 fotografies que teniu el perfil de l'espai de lliure creació, que si algú que el vol seguir o vol mirar, és l'espai que jo vaig ser Emma, de Carme Malaret, a l'Instagram, i aquí teniu publicades d'aquestes 185 imatges, dels 185 participants, d'aquesta obra que viatjaràs. Es farà i t'inaran, a veure si ho aconseguim, i es pot fer a l'octubre, com deies. Carme, no sé si de cara al curs... Això de no veure'ns és un rotllo, perdó, però a vegades tan molt a la gent i no m'agrada. No sé si de cara al proper curs 2020-2021 teniu alguna opció preparada per si de cas, per poder-ho fer online, una altra vegada, o ja serà potser quan us hi trobeu, que ja ho engegreu. Jo crec que anirem una miqueta sobre el que ens anem trobant. A veure, nosaltres treballem amb format presencial, ens agrada el contacte amb la gent, més que a través de les xarxes. Però, si no pot ser, s'hauran de buscar nous mètodes d'explicar el que estem fent aquí. I si ens hem d'hivernar una temporada, perquè les coses et porten cap aquí, saps? Jo crec que el bo d'aquest espai és que no és rígid. És que continuament va mutant i es van agafant decisions segons la situació en què ens trobem. Tot el que teníem previst no s'ha pogut fer, han sortit noves idees, han sortit això de les postals. Tenim ganes que la gent torni a venir aquí, però si no pot ser, ja busquem altres canals. I ens ho anem repensant, saps? Crec que el bo és no quedar-te rígida amb un concepte de bona idea, sinó que sigui dinàmic. I les aportacions de la gent és el que fa que sigui dinàmic. Crec. Igual que aquestes trobades que feu aquests dijous, avui serà el segon, a veure si d'alguna manera o un altre ho podeu seguir fent, perquè això ho decidiu vosaltres, en el fons. És una decisió del propi espai. Així que espero que la d'avui, i almenys les que queden, no sé si serà només el mes de juliol. Entenc que l'agost parareu. Sí, és una proposta del mes de juliol per donar acabuda una miqueta d'aquestes inquietuds i crear com una agora de pensament per a qui tingui ganes de compartir coses i vulgui. A mi m'agrada molt. Jo el que faig és una mica un resum de les qüestions que han anat sortint en aquestes... En el fons fa ser només un dijous, a veure avui què surt. I una mica aquestes preocupacions, idees, reflexions, les vaig apuntant, estic l'anunciat, no? Hem parlat d'això, això ens ha portat a una altra qüestió, perquè jo crec que dintre d'un temps això tindrà valor, perquè serà una miqueta com ens sentíem en aquests moments. I això que he de reflectir, pulsar amb l'escriptura, i després podem tornar-ho a fer una relectura, i ostres, hem parlat de si ens agradava estar confinat i si això era preocupant, que ens dictessin el que hem de fer o dels hàbits, que d'una manera hem descobert els hàbits més íntims i més personals al no poder sortir a l'exterior, com ens ho hem fet. I bueno, hi ha coses que realment el fan pensar. Estarem també una mica entre cometes a l'espera de veure també aquestes no conclusions, sinó aquests punts també que ho han anat desgranant. Al final també són punts de vista diferents, i els poseu tots en comú en aquest espai, que també l'espai es presta per poder extreure, que cadascú tingui a dins i exposar-ho d'una forma creativa, inclús també, imagino. Perquè no sé si les persones que hi venen també poden aportar la part creativa o més artística, no tan sols explicar-ho. Oi, tant, i tant, i tant. Més d'alguna idea esbojarrada, ja han anat sortint, aquestes, que les tenim allà una mica a mi barmació, però algun dia o altres sortiran, perquè de vegades són fruit d'algo compassional que necessites treure-ho. I hi ha gent, com que nosaltres ens ho veiem en un ambient, hi ha gent de tot tipus, però també hi ha molts creadors, creadores. La nostra manera és el llenguatge plàstic, i de vegades estan sortint unes idees que, bueno, que si les podem portar a terme algun dia, poden ser també una mica un reflex de tots aquests, com un mirall de tot això que estem vivint. Perquè, clar, com a creadors i com a persones, som gent sensible a tot aquest renou que ens aporta aquestes circumstàncies. I tant, totalment. Doncs Carme, espero que pugueu fer-ne més de dos, perquè avui és aquesta segona trobada, i més de tres, o almenys quatre, aquestes quatre setmanes de Juliol que les pugueu fer, i després pugueu veure aquest resum d'aquestes trobades. També un còbia també les hagueu acabat. Sí, a veure, ja et dic que avui serà la segona, veurem què passa, i si la cosa es va complicar molt, tampoc tenim ganes d'allargar una cosa que no és el temps per fer-ho. Nosaltres, quan ho hem proposat, pensàvem que sí, però les coses van per cap a uns camins que ja veurem. Esperem que es puguin fer, però ara ja tot es posa amb un interrogant i condicional. Ens agradaria, però... Exacte. Exacte. Igualment, a nosaltres ens ha agradat, parlar amb tu, això no és condicional, això ja ho tenim seguríssim. Moltes gràcies per atendre'ns. Un altre cop, felicitat. A veure si ara ha escoltat gent aquesta entrevista, i ara et felicita més persones. Ja veuràs com sí. A veure, moltes gràcies per la vostra atenció cap a l'espai, que sempre ho estan molt a prop, i sempre... Us hem sentit a prop, i això és d'agrair-ho, de veritat. Crec que no hi ha de res. No hi ha de què, que digui. Carme, també una abraçada a través de les zones, i ens escoltem ben aviat. Gràcies, Mireia. Adéu, Carme. A través de les zones. Adéu, adéu. A través de les zones. A través de les zones. A través de les zones. A través de les zones. A través de les zones. A través de les zones.