Is this the real life? Is this just fantasy? Caught in a landslide? Though escaped from reality? Open your eyes, look up to the skies and see Doncs bé, passant dos, no, 5 minuts de dos quarts de set de la tarda, no sé mai quant tallar aquesta cançó, la veritat, i s'ha molt de greu haver de tallar la cançó, però ho hem de fer perquè tenim el telèfon a la Neus Vermejo, Neus, bona tarda! Hola, bona tarda! Bona tarda i benvinguda a Radio Desvern, i en concret també a la plaça Mireia, que tal com estem abans de res? Molt bé, jo estic d'acord, eh, la de la cançó? Sí, no? Com l'endemà, sí. S'ha molt de greu, de fet sabem que almenys a tu o la teva família més propera també li agrada així, que esperem que també li hagi agradat l'entrada a l'entrevista d'avui. Neus, abans de res, gràcies per també per atendre'ns, encara que siguin uns minuts avui, perquè més sabem que no sé si estàs a masses festes ara que tampoc es poden celebrar masses, però per començarem a donar la Nora Bona per aquest premi que et van otorgar abans d'alorear el París, com a millor model durant la passarela de Madrid Fashion Week. Escolta, com sent això de rebre el premi a millor model? Què vol dir això? Doncs la veritat és que molt agraïda, és un plaer sempre estar a la Fashion Week de Madrid i sobretot que et donin un premi encara millor. La veritat és que senta molt bé i el reconeixement de molts anys fent-ho, que porto des dels 18, ara en tinc 24, i molt contenta. Festes poques, però vaig celebrar amb la meva mare. És una festa important també, ja celebrar-ho a casa. Dius que des dels 18 ara en tens 24, són uns quants anys, però ets molt jove també als 18 anys, com recordes aquests inicis? Doncs amb més nervis cares, això clar, ganes les mateixes, però hi ha menys desfilis també, poc a poc, i això et van valorant més i també tens més experiència i amb més confiança cada vegada. Vas valorant, no pot ser també com a model, entenc? Exacte, els nervis del principi se't queden una mica, però ja no tens els nervis de principiant, del públic i tot això, i també l'equip és el mateix, l'organització, la productora és la mateixa, fins i tot les models també coincidem als anys, i jo faig una petita família que entre tots ens animem i se'ns fa més fàcil. Ara hem anat perfecte que hagis dit aquesta paraula família, perquè des de fora, els espectadors, les persones que van a passar a les a veure, o que ni tan sols hi van, però les veuen a través de la televisió i aquí m'incloc jo, és un món, crec que és molt interessant i a l'hora una mica desconegut, però és enllà d'algú que estigui dins, com tu mateixa, com descriuries aquesta família o què passa en el Backstage, quan no s'os veuen les models, els maquilladors, el vestuari, què és aquell entorn? Sí, ara que has dit això, la veritat és que és veritat que el món de la moda és un món que es té una imatge d'Ei, i després dintre és una imatge totalment diferent i un món molt diferent del que s'emstatxa una mica. Sí, sí que hi ha coses lògiques del món de la moda i el que diuen, però dintre som sobretot Espanya, som les models que fem i tenim molt bon rotllo entre nosaltres, els clients repeteixen, llavors ens coneixem tots i hi ha molt bon ambient al Backstage, sobretot a les nacionals i a la de Barcelona, els perroquers i els maquilladors són sempre els mateixos, és el mateix equip, i dintre de les tres clients hi ha una relació professional, però vull dir, ajuda, coneixes i entre desfile i desfile tens aquesta estoneta que mentre et maquill ha anat a tota pressa, pots fer uns somrius amb ells i ajuda. Perquè a més no és per imaginar-nos, per exemple, una jornada, un dia aneu d'aquests durant la Madrid Faixongüí, que clar, no és una jornada, diguéssim, de 8 hores, d'arribar potser a seure i fer les coses i marxar. Com passa una jornada dins, per exemple, d'un dia de la Madrid Faixongüí? A veure, doncs la Madrid sí que ha sigut més semblant al que ha sigut normalment, perquè amb el Covid ha sigut diferent, però la Madrid sí que ha sigut més semblant, després si vols explicar de Barcelona. Madrid sí que hi ha hagut menys desfiles i llavors han sigut menys hores per dia, òbviament, i han sigut menys dies també. Normalment som 6, hem estat 3 dies aquest any. I, bueno, normalment el call time pel maquillatge del primer desfile, que normalment és de les 10 del matí, 10 o 11, doncs el call time és 2 o 3 horetes abans, depèn de la complicat que sigui el maquillatge. El call time, perdona, per aquells que no estem molt al dia, entenc que és el moment que us crida, no? Perquè si tradueixo literalment, d'acord. Sí, la hora que hem d'estar ja. Llavors, bueno, ens comença a anar a maquillar, diguéssim, a les 8 del matí, i potser l'últim desfile és a 8 i mitja no del vespre. I, bueno, hi ha un desfile cada hora més o menys, i entre que ens maquillen i pentinen, de temps lliure entre desfile i desfile en 5 minuts. O sigui, que és un no parar. O sigui, el moment de més estrès no és tant quan surts a desfilar, sinó quan entres i t'has de canviar, no? Potser. Exacte. Sí, i sobretot si tenim més d'un canvi, diguéssim, més d'un look a cada desfile, aquest és el moment més complicat on has sortit ja amb un outfit i has d'anar corrents al vestuari a canviar-te per l'altre. I aquest és el moment que hem d'anar més de pressa. Moltes paraules tècniques estic escoltant. Algunes d'elles, jo personalment les conec, però no sé si molts dels que ens estan escoltant les coneixes has dit outfit, també. Explica'ns què és això. Sí, com diries, és que he dit look i outfit. Com es diria? La vestimenta, no? Seria o el vestit? Sí, sí, el conjunt. Perquè, a més, totes aquestes paraules ja s'han anat inculcant d'una manera innata, igual que aquell que treballa en un fort de pa i domina totes les paraules de la farina, de tots els productes. Entenc que tu igual, que si el Call Center era Call Now, com era això? Call Time. En fi, totes aquestes paraules que entenc que te les acabes fent teves i veig que segueixes parlant com si... bé, que les tens molt integrades en el teu dia a dia professional, òbviament. I es comenteneu el tema de la Covid, òbviament, no la podem deixar abans d'aquesta part, perquè forma part també de les passarelles. De fet, aquest any, i ja em corrediràs si vaig anar a caminar, s'ha eliminat la famosa front row, que és aquesta primera fila de la gent que està... doncs bé. La primera fila, veient les desfilades. Ho han fet, també, això a la meditfaixó en week, potser? Sí, la veritat és que, bueno, han pres moltíssimes mesures, perquè, bueno, jo me'n vaig a entrar fa poc, que és la primera passarella xidísima internacional que s'ha fet en públic. Ara d'aquí una setmana comença a Nova York, Mila i París, però bé, Madrid ha sigut la primera. I sí que és veritat que crec que hi ha una capacitat de 800 persones i aquest cop hi havia 100 convidats. Estaven més enrere que normalment, com tu has dit, el front row no hi era, començava com més enrere, i llavors hi havia una persona cada dos metres. I estava molt senyalitzat on s'havia de sentar la gent que venia a veure'ns. Però bueno, la veritat és que s'agraeix que hi hagi una mica de gent. Sí, això te n'ha de preguntar, precisament, perquè el fet de desfilar, de passar davant de tanta gent, entenc que també, igual que els jugadors que estan a un camp de futbol per a vosaltres també és important, no? Sí, és l'ambient sempre ajuda. I l'adrenalina que hi ha abans de sortir, que comença a tarar el desfilé perquè falta algú per arribar i no sé què, són inputs que t'ajuden a sortir una mica més nervioseta, i també, no sé, deixem l'adrenalina i que sempre ajuda. Has comentat que també ara comencen les famoses noves, amb Nova York, París, Milà, clar, totes aquestes, no sé si ja se sap com es faran o si es faran en públic de forma normal o encara és una incògnita, però la pregunta és, tu també te n'aniràs cap allà a desfilar aquest any? Jo a Nova York no hi aniré, això ser segur, també hi ha complicacions per a temes de fronteres i tal, però a Milà i París està una mica a l'aire, perquè és un format diferent, no va com a Madrid, que a Madrid ho ha organitzat tot una productora, i els dissenyadors estan com dins del planning, diguéssim, a Milà cada dissenyador va per la seva banda, i llavors estan una mica a l'espera de com fer-ho, i cada dissenyador decidirà si fer-ho en públic sense, i bueno, jo he de veure una mica com s'organitzaran per decidir si em sento segur en any o no. Clar, i a part d'això, si, per exemple, tinguessis endavant i vas a Milà i has de fer la desfilar, però sense públic, clar, la sensació serà molt, molt estranya, diferent, si ho vas a fer de forma online, o que la gent ho vegi només online, la sensació per a vosaltres també ser, com deies, menys emocionant, no? Sí, sí, bueno, de fet, vam gravar a les 8 hanta, la setmana passada, que, bueno, la setmana passada, una setmana abans de Madrid, fa dues setmanes ja, i vam gravar els desfiles, i de fet, es van començar a metre-hi, i avui també n'hi ha en aquesta tarda, fins al dia disset, però sí, sí, vam començar a ho gravar, i la veritat que va ser una experiència, si m'és una curiosa. Sí, sí, totalment diferent a l'endemia convencional. Clar, t'has d'imaginar aquella gent que t'està mirant, com a mínim? Sí, exacte, i era més com una producció, o sigui, perquè m'entenguis, era més com una gravació, diguéssim, i vull dir, s'havien de repetir planos, havien de repetir escenes, diguéssim, i, o sigui, no tenia res a veure amb un desfila que és caminar, tornar, canviar, i ja està, saps? Era més, diguéssim, doncs, una gravació en diferents planos, diferents escenes i diferents tais, però bueno, diferent, una experiència més. T'he de preguntar també, Neus, que és potser una mica típica la pregunta, potser el que més t'agrada d'aquest món, d'aquesta professió, o què és el que et va agradar també per quedar-t'hi des del 18? Moltes coses, de veritat, m'agraden moltes coses. M'agrada molt conèixer gent nova, conèixer llocs nous, que és el típic, però em sembla una passada estar a casa ma mare i quedar-se'n trucant i em diuen, demà tens una feina a Venècia, i jo que sé descobrir nous llocs, sí, sí, vull dir, és molt espontani, que té la seva perdolenta, la espontaniatat, ja no puc fer plans a llarg termini, diguéssim, però també hi ha una cosa d'espontaniatat que m'agrada, descobrir nous llocs i noves cultures, no ho sé, nova gent, tens molts coneguts, amistats, ja vull dir, ja han de ser les que fa més anys que conec, però vull dir, coneixes amb moltíssima gent que fa el mateix que tu, i llavors, si més no tens una conecció mínima que ja tens. I això igualment és, per exemple, compatible amb parella o, clar, mantenir amistats, diguéssim, per poder-les veure de forma cídua o es complica, depèn dels viatges que tinguis durant l'any? Bueno, mira, jo, la veritat, és que amistats d'abans de ser model, diguéssim, en tinc comptades amb una mà, però molt reals de fa molts anys. I després, parella, en tinc fa quatre anys, i com que ja sempre ha sigut així, vull dir, des que el vaig conèixer jo ja era model i jo ja viatjava, doncs al final t'acostumes, vull dir, no sé, no sé si et podria tenir una parella també convencional, diguéssim, de confiure cada dia, ja m'he acostumat a això, i és, no sé. Clar, convencional et refereixes a anar al cinema a un dijous, no? O anar a sopar a un dijous. Sí, exacte. Clar, potser tot ho he posat, aquest ritme que deies que és molt més espontànic, i que demà a la tarda igual et truca, ni te n'has d'anar cap al sud de la França, on sigui per anar a fer sàpia de fotos. Sí, sí, i hi ha hagut situacions de no ser organitzats, hi ha unes vacances amb la meva parella i a veure les de cancel·lar l'últim moment, perquè m'ha sortit una feina important, saps? Llavors deies, queda com? Ja saps el que hi ha, la feina és la primera. Aquí suposo que, clar, exacte. Aquí va una mica la balança aquesta de dir que tiro o que em pesa més en aquell moment, dir si aquesta feina en concret desfilo pàrics marca o el que sigui, que a mi com a model m'interessa també pel currículum que estàs fent, i fer una mica de balança. Entenc que no ha de ser fàcil sempre. No, però saps què passa? És un negoci molt espontani i molt irregular. Pots tenir a poques que treballis molt i a poques que no treballis gaire, llavors s'han d'aprofitar totes les feines que surti, perquè mai se saps, saps? El tema de la moda és molt irregular. I la moda també afim ara, no? Cada tres mesos surt una nova línia, tot i que també hi ha marques que ara a vegades intenten evitar el mal baratament també de roba, i produir menys i produir potser més qualitat, un parell de cops a l'any, no? No sé si això també a l'hora de potser tu escollir les marques per les quals desfiles, o no sé si és al revés, directament ells també et contacten, i clar, a vegades potser costa dir que no, depèn de qui sigui, però són valors que intentes, almenys, tenir en relació amb la marca, que vagin amb consonància amb tu? Sí, saps què passa? Jo tinc poc contacte amb el client directe, en aquest cas, la marca. És més, hi ha un contacte client, agència, agència, model. Llavors, vull dir, l'agència em comenta, mira, tens aquesta opció, t'has sortit aquesta feina, tal i qual, llavors, si va totalment en contra de la meva manera de pensar, si li comentes a l'agència i són uns qui comuniquen, vull dir que normalment no hi ha cap problema. El client parla amb l'agència, m'ho comuniquen, t'interesses? Si no, a mi m'interessa, quasi, no l'heu d'entonar com a 9% dels cops, perquè ja t'ho he dit, és feina, i ja està. És feina i has desfilat per, podríem dir, firmes, grans firmes, i els noms segur que tothom li sona i tot i que no tothom porti roba d'ell, George Ormani, entre d'altres, o Jean Polgotier, què va significar en el seu moment, desfilar per aquests noms? De fet, són dues marques molt especials per mi, perquè a la meva primera setmana d'alta costura, diguéssim que són les col·leccions més especials, són vestits fet a mà, perquè m'entenguis de alta costura que és roba fet a mà, i pret a porter, que se li diu que és la roba que podem comprar a les tendes. I llavors, l'alta costura es fa perills dos cops a l'any, i la meva primera alta costura, vaig desfilat en com per Armani i com Jean Pol, i són marques que han comptat amb mi moltíssims anys, fins a l'última alta costura que va ser el febrer, que també van comptar amb mi. Per mi són dos clients molt importants, i els hi tinc molt de pressi. El primer desfilat va ser superemotiu, estava supernerviosa, i després l'últim desfilat que vaig fer per Jean Pol, era el seu últim desfilat. Ja no desfilarà més, llavors va ser superemotiu també. Va ser un especial. M'ho imagino, i a més, entenc que en el moment en què l'agència truca i et diu, doncs mira, i aquesta opció, vols o no vols, l'emoció teva és màxim, entenc, no? Sí, sí, increïble. Sí, bueno, també, perquè com que canvien les coses a la moda, i res depèn de la moda del final, des que tu dius l'agència, fins que és el dia del desfilat, potser ha de passar una setmana, que tu has d'anar a veure el client, has d'anar a fer les proves de vestuari, perquè et proven la roba que portaràs al desfilat, llavors, fins que jo no estic maquillada, i amb el look a la fila, no estic sempre sent segura, no estic sempre sent contenta. Et sempre tens els dubtes de, o la por d'aquest cancel·lin, a últim moment, o bueno... Clar, en aquest sentit, la model, o en el teu cas, no pots acabar decidint, no? El 100% el vulgueu no desfilar amb una marca o amb un altre, per què expliques? No, tu pots... Sempre pots... Tu tens molt de contacte amb la teva agència i confiança, i pots explicar-les, mira, doncs jo em veig més desfilat per aquesta marca o per l'altra, em veig més estil, jo què sé. Més clàssic, més rockero, com tu et sentis, i les teves preferències. Però al final el client és qui es cui, i vull dir, jo personalment em sento còmoda amb qualsevol estil, diguéssim. Perquè el fet d'encasillar-se potser no sé si passa com, per exemple, el món dels actors o les actrius, que a vegades s'encasillen una mica, no?, amb una temàtica o amb un tipus de pel·lícula o amb un tipus de personatge, no sé si amb el tema del món i les models, també passa el mateix, no? Mira, li queda perfecte, no sé, la roba del... no sé, la llançaria, no? La llançaria, en aquest cas, i sempre et busquen marques que siguin d'aquest tipus de roba. Sí, és una mica així, però la veritat, perquè els clients es guien una mica pel teu book, que el teu book és la recopilació de feines que has fet, diguéssim. Llavors, l'agència es cui les teves millors fotografies, de campanyes o editorials de revistes que has fet, i les fiquen un fitxer, diguéssim. I quan un client et demana per una marca, la gent se'ls envia això. Llavors, si veuen que hi ha més fotografies de, no sé, de banyadors, doncs ja vull dir, és mateixos busquen, si són una marca de banyadors, i veuen que ja has treballat amb banyadors, li agrada la imatge que has donat, ja és més fàcil, saps, que treballis per un altre client de banyadors, o el mateix amb estits de nòvia o amb alta costura, que sigui, ah, mira, aquesta li has filat per una altra marca de nòvia. Jo que tinc una marca de nòvia, m'agrada la imatge o què m'interessa. És més fàcil, saps, llavors, vulguis o no, acabes una mica encasallant-te amb les coses que més fas. T'anava a preguntar, has introduït una altra paraula, també que has dit buc, entenc que és el vostre currículum visual, per les marques. Exacte, és la selecció que fa l'agència de les feines que a més els interessa vendre, i llavors ho pensen a la seva pàgina web, i és el que envien els clients quan diuen, a veure, la Neus, enviem el material que tinguis, i envien el buc. Neus, per anar acabant, ens queden pocs minuts, ens ha passat el temps, la veritat és que molt ràpid, et volia preguntar també sobre el tema de les talles. És un tema que no es nou d'ara, obviament, ja fa uns quants anys, no que s'intenta dir, sí, igualar, podríem dir-la, aquesta normalitat o no estanderització física dels cossos, és a dir, no per veure models desfilant amb una talla X, posem l'X, ha de ser, diguéssim, la talla estándar, no sé com es viu o com ho veus tu, també, quin és la realitat que hi ha realment en el backstage, referent al tema talles o el tema de pensar que una 34, una 36 són les talles que s'haurien de dur, que potser anys enrere era un tema més cap dalt. La veritat és que és un tema que segueix present, més present del que m'agradaria, és bastant complicat, perquè és una corda molt llarga, saps, que s'ha de tirar de molt enrere, i, bueno, la veritat és que procuran, lo important és que procuren que tothom estigui sas, bueno, ara parlant de Madrid, fan unes proves molt, vull dir, estrictes, perquè tothom es les facin, ens mereixen l'índex de massa corporal, etc. Ara també ho demanen a totes les fases units internacionals, que és un gran càmig que ha de fer l'any passat, que em sembla imprescindible, perquè, bueno, s'ha de pensar que són nenes molt joves, que comencen a viatjar des de molt joves sense les famílies, i la veritat és que tenim una pressió, molts cops de les agències, bastant important. Més que de les marques, diguéssim? Sí, bueno, les marques també fan la seva part, perquè les sample size, que s'hi diu, que és la talla que fan, o sigui, ells fan un prototip, diguéssim, de pantalons, i amb aquest prototip, que és amb el qual desfilem, després produeixen les talles que van atendre. I els prototips són molt petits. Llavors és una mica com que, clar, si els prototips són petits, necessiten models petites, i li demanen a l'agència que les models siguin petites, i l'agència ens demana a nosaltres que siguin petites. Llavors és com un pes que es mossega a la cua de la estona, i és un procés bastant. Però cada cop això es va... no sé, es va millorant tot. Esperem que vagi mirant, i que no sigui també un tema de preguntar o de comentar, en el vostre sector, perquè sempre és on està posat mai millor dit el focus. Bàsicament perquè és on més es veu, potser. Sí, i també s'ha de tenir en compte, jo, per exemple, soc una noia que ha estat prima tota la vida, i que també tenen molts prejudicis amb un model prima, enfermatat, i que no s'ha de fer, perquè hi ha moltes models que són primes pel que sigui, perquè fa molt esport, perquè menja molt sap, perquè tenen aquesta genètica, i no s'ha de dissenyalar la gent per la seva professió, que també la gent ho fa molt, això. Fora tiquetes. Neus, ens ha passat el temps molt ràpid, no ens queda gairebé ni un minut, així que ens acomièm de tu amb una cançó que no sé si sents, però es diu Tom Minau, i sou que coneixes perquè és de Queen, i el mateix et desitgem a tu, que no paris en aquesta feina, que segueixis acumulant premis, i que tinguis una trajectòria ben llarga. Gràcies per l'entrevista d'avui, Neus. Moltíssimes gràcies a vosaltres. Moltes gràcies. Moltes gràcies.
Entrevistes de la Plaça Mireia
Els dimecres a les 17:30h fem l'entrevista de la setmana rel·lacionada amb temes d'actualitat del municipi.