Entrevista a Carme Malaret, responsable de l'Espai de Lliure Creació - 17/9/2020

M'agradaria fer una entrevista amb la Carme Malaret de l'espai de lliure creació Carme Malaret, que tenim ara mateix al telèfon. Carme, bona tarda. Carme, com estem? Sí, agafem forces per aquest trimestre, veure que ens depara una mica tot plegat. Un any una mica complicat, de fet ja vau tancar l'espai, podríem dir d'una manera no desitjada, abans de l'estiu, quan us vau acomiadar ja fins a Setembre, perquè veu començar a fer aquestes petites trobades setmanals, amb petit comitè, amb poques persones, grups reduïts, amb distància, etc. Però malauradament no ho vau poder tirar endavant, més de... No sé si vau fer una trobada o dues. Sí, vam poder fer dues trobades. Nosaltres ens feia molta il·lusió rampendre una mica aquesta trobada presencial, perquè sí que ho havíem fet a través de les límies digitals, però a mitjans de juliol la cosa es va tornar a posar seriosa, i vam dir que no ens arriscàvem i que ho havíem intentat, però que ja ho deixàvem fins que ho poguéssim tornar a fer, i va ser el Setembre que vam tornar a rampendre una miqueta l'activitat. El Setembre de fet, a principis de Setembre ja estàveu actius, estàveu fent petits projectes, almenys els visuals, els que es poden veure mai millor dit des de l'aparador d'aquest espai. El 5 de Setembre va ser el dia que vau fer aquesta exposició, aquesta interpretació, com ens ho expliques? Sí, però no ens va fer molta il·lusió, perquè ho vam fer al començament de Setembre, perquè li vam proposar a l'Àlia Iguade, que és una gran... a part de que és senyors Tenca, que és molt coneguda i amiga, doncs li vam proposar a veure si volia fer a l'aparador, perquè la persona que estava proposada se li havia plaçat una exposició i precisament ara aquest divendres inaugura el que havia de portar aquí, inaugura a l'hospitalet. Llavors el mes de juliol li vam proposar les dades que coincidien amb el seu projecte d'aquí, a l'aparador de l'espai. Llavors el juliol mateix li vam dir a l'Àlia i ella té una agenda superplena i entre anar a París i anar a Tarragona i no sé quantes coses més ens va dir, mira, jo només puc aquest dissabte a dia 5 o el domençat a dia 6 i va dir, vale, vale, reservem-ho en el calendari i així va ser, i vam poder tenir-la i per això vam començar allò acabat a la gos i puc no fiar i he tornat a ser-hi. I de fet, si no vaig ser mal encamirada amb l'Àlia i precisament, ja vau comptar amb ella quan vau inaugurar l'espai, farà 7 anys ja? Sí, sí, sí, sí. Va ser, a veure, ens va fer una gran il·lusió de poder, ella és una persona molt propera, una persona que s'entrociava de seguida i quan fa 7 anys li vam dir que comptava amb ella i a més a més vam fer com una història performàtica amb tota la gent que va venir aquell dia de presentació del projecte de l'espai, mentre ella va ballar i la gent anava modelant el seu moviment amb fang. Allò era com les intencions de treballar amb la cosa més efímera però també treballar a la matèria. I aquesta vegada ella va proposar perquè no feia el moviment i també treballo amb fang. I va ser molt bonic. És com un camí que troba el cap de 7 anys amb propostes molt diferents i ella com a protagonista. Però la idea d'atacar amb el seu moviment amb fang als vidres de l'aparador de l'espai va ser d'ella. Com s'entén això? Hi ha una persona que hagués passat pel davant i veu aquests vidres amb aquestes mans, amb fang, amb aquestes... Sí, en fi, el cos ha estampat el vidre. Quina intenció tenia l'Ali? Què volia representar en aquesta imatge del vidre? A veure ella, el que em fa proposar es deia present. I va explicar que volia d'alguna manera imprimir aquest present, aquest moment que ella estava ballant, amb una printa de fang. Llavors es veu... Jo ara estic aquí a l'espai i estic contemplant els vidres, i es veu molt bé els seus moviments, perquè ho vam gravar, ho vam haver de fer per streaming, perquè no podíem fer una convocatòria aquí, perquè no hi ha la possibilitat de grans ablomeracions. I en el vídeo també, quan el vas visionant, vas veient aquests moviments ràpids, aquests moviments tallants en algun moment, i això es veu perfectament en els vidres. Què passa quan algú passa per davant? I veu... Ostres, algú m'ha dit, però que no neteja dels vidres. I sí, perquè ahir vam netejar el terra, però fins ahir teníem la seva imprenta, amb el seu cos, perquè també va fer un treball en el terra. I sí que hi han posat unes fotografies, que es veu tot el procés, quan ella comença a col·locar-se el fang per la cara, o quan ella treballa el seu cos al terra, que podies vendre-se, i, finalment, quan arriben els vidres. De fet, això, si hi ha algú que no ho ha vist, si no va veure el directe, si no ha passat per davant dels vidres de l'aparador, poden anar també al blog, www.spot.com o també al vostre Instagram, espai CM, si ho estic bien bé. I allà també ho teniu, tot aquestes imatges de com va anar, del procés i també de la preparació tecnològica, perquè per vosaltres el fet de mostrar aquest art, o les formes d'expressió online, no deixa de ser nou, de fet, aquest any. Abans ho feia directament amb les persones, però ara sembla que cada cop més ho haurem de fer, de forma digital, online. Sí, sí, és que a més a més ens ho hem plantejat, perquè quan el Jordi òleg ja va dir que sí, va dir que és una cosa de l'aparador, i es treballa en els vidres, ho farem a la nit, que dintre hi ha una il·luminació que es veu perfectament des del carrer, i la gent que estigui al carrer. Però què va passar, que com que estem en aquest període, que estem en vermell, i que hi ha tanta possibilitat de contagi, ens no podíem fer una convocatòria presencial. No haguéssim ocupat el carrer, i no podia ser. Llavors vam pensar, o ho fem, o no ho fem. I la única manera que tenien de fer-ho, era fer-ho per streaming, clar, per altres. Va ser, però té una aventura de trobar la gent que et fila més, de com fer-ho, però, bueno, s'hi ha voluntat i ganes, i que es veu més malament. Perquè passaven la gent als cotxes, passaven la gent pel carrer, s'assepien sorolls. Però bé, ho vam poder fer. I jo crec que no serà la última vegada que ho fem, si és que volem tirar endavant moltes coses. Segurament. Jo crec que la superació està molt present. És que ha arribat la Covid, i crec que seguirà sent present, en qualsevol aspecte de la vida, que volíem seguir treballant, però també hi ha aspectes que ja feien, que treballaven, professionals o artístics, com en el vostre cas, Carme. Sí, sí. Si no ens aturaríem, i quan vaig enviar el correu també era una cosa d'intencions, és que no ens podem aturar, ni ens volem aturar, encara que estimo i que ens hagin d'adaptar, a les tecnologies. En el nostre cas, som molt presencials, i en el meu encara més, jo al contacte amb la gent, no hi ha cap pantalla que us supleixi, però davant de les circumstàncies, i espero que tampoc sigui per sempre, doncs partirà endavant, no haurem de fer una mica de tot. Parlem ara, si et sembla una mica de les exposicions, almenys les que heu tingut fins ara, com comentaves, també en teníeu una més o menys programada, que al final no ho pogués ser, però sí que recordo que vau tenir exposada, i de fet vam tenir també aquí a la Genira, la seva obra Neckhead, que aquesta sí que va poder tenir inauguració, i va estar instal·lada a l'aparador de l'espai, al passat febrer, més o menys, va ser a finals de febrer, una mica abans que ens agafés aquest toro, i aquest Neckhead s'ha quedat a l'aparador, gairebé fins fa mig mes, pot ser, o no massa? Sí, fins que ho vam treure, farà un parell de setmanes, perquè la Làlia havia d'ensejar, i encara que tenim una figura, la tenim, encara, no està a l'aparador, però sí que està a l'espai, i a mi sempre em fa molta companyia, que és aquella figura tan bonica de barbra blanc, que, pobre, no se la va poder portar, perquè pesa moltíssim, i la tenim aquí custodiada, i, bueno, que estigui el temps que ella vulgui, perquè no ens fa molta companyia. I de moment podríem dir que exposicions a la vista, potser no teniu... no sé si programades, no per les ganes i la voluntat, sinó per poder-les posar en pràctica. Bueno, en principi, nosaltres... la nostra intenció és fer un acte per més. Sempre que puguem, i les circumstàncies, ens ha sigut favorable. Per l'octubre, que això ja ho teníem programat, volem mostrar una cosa que ja vam fer, durant el confinament, que és demanar a la gent que ens envies imatges de vistes des de la finestra. I va ser un projecte ideat i impulsat per Kim Deu, i, sobretot, vam rebre moltes coses d'internacionals. La part de... No només es va centrar amb Sant Just, sinó que es va fer com una proclama molt més àmplia. I aquestes imatges que hem rebut, sí que les mostrarem el... l'octubre aquí. I farem com una petita mostra després. I després, el que no sé el dia, perquè estem en contacte. Aquest mateix projecte s'exposarà ara l'octubre. Ens hem agafat el dia nou a Budapest, a Hongria. A principi, la intenció era de poder-hi anar, però bé, el Kim i volia anar-hi, però com que les fronteres estan tancades, no s'hi pot anar, però sí que ja s'han enviat totes les imatges. I també participa en aquest... en aquest festival de disseny, la Laura Baringo, que també ha portat unes peces, i això ja estan enviades. Llavors, la nostra voluntat és també connectar amb Estriming, amb la gent que ha organitzat aquest festival de disseny, i nosaltres, quan inaugurem això aquí, a Sant Just, que serà... Les tecnologies, de vegades, afavoreixen també la dimensió del projecte. Jo crec que pot estar molt bé. I parlant del curs 2020-2021, estem, podríem dir, tots, totes, no sé, les entitats, diferents escoles, hotels, també s'estan preparant per veure com ho poden fer, i quines alternatives tenen, si en algun moment es satures, pare, o s'ha de buscar l'alternativa no presencial, podríem dir, com ho teniu vosaltres, com ho veieu, aquest curs? Jo crec que ens anirem adaptant. Això de l'octubre, en principi, es farà una convocatòria que conquasteran uns dies, es posats aquestes imatges aquí a l'espai, que la gent vagi venint, però segurament que també el fer-se més priming amb aquesta gent d'Hongria, però segurament que es farà... que la gent també podrà visionar el que està passant aquí, perquè pensa que és un espai tancat, abans hi podien cabre i havíem cabut, de vegades, 50 persones. Perdó. I ara això és impossible. Llavors ja ho veurem. També, per exemple, ens neguitem bastant que passa amb l'exposició de sigues originals, que això ho fèiem el mes de desembre i fèiem una convocatòria a tots els artistes que han participat durant aquests anys i que portessin obra de petit format per Nadal, no? Que diem, sigues original, no? Per Nadal regala obra original i d'autor. Ja ho veurem. Tot és un interrogant. És a dir, la nostra intenció és fer-ho, perquè no ens podem aturar, però... No ho sé. Queda penjant una mica de la incertesa. No pot ser de com evolucioni tot plegat. I de cara, potser, els alumnes, i les persones que s'apropen aquí a l'espai, que també tenen ganes de participar-hi d'una forma presencial, entenc que hi ha bastanta comprensió per part de tot el col·lectiu. Jo crec que sí. És una cosa que ens hem d'adaptar. I, a més, la gent és molt respectuosa. Per exemple, Can Cines Tano es poden fer inauguracions, una convocatòria d'anar a fer. La inauguració sobre portes i després, si hi ha més de 10 persones o de 15 aquí dintre, per la gent que s'esperi fora. És una miqueta entre tots. I la manifestació de l'Ot investigative és que es veu jo periereix perquè av Aafer Jaume et ve defineix aquesta història de les distàncies físiques, per protegir-nos. I... Ja veurem... Aquest dimarts, milliardes d'aquí... una vegada el trimestre fem un rodeo del P hypocrite que som mentre sí, dins 17 persones, i llavors, allí decidirem veure com les estratèges molt xulo, que ja hem fet 4 edicions, que és el projecte custòdia, que també el tenim aturat. Perquè és art en moviment, art que ha d'anar per les cases i en aquests moments està aturat. No vol dir que el descartem, però perquè és tant, que l'havíem de fer que és tant, no l'hem pogut fer. I per anar acabant, Carme, quina creus que és la salut o en quin punt es troba totes les arts? Potser parlant en genèric, però les arts que són més manuals, les que també els tallers que doneu també a Canjina Està, o els que impartiu també aquí a l'espai de lliure creació, en quin punt es troben? Perquè el fet de deixar-ho de fer d'una forma cídua per dir que mensual, de veure, de parlar, de comentar, això té conseqüències a la llarga per el mateix sector? Paradoxalment, aquí a l'espai no fem corsets ni fem tallers, fem davats o fem mostres, però paradoxalment nosaltres pensàvem que les inscripcions dels cursos, dels plàstiques de Canjina Està potser sofririen una de ballada, perquè la gent té por, la gent no sap ben bé què passarà, però en canvi estem superats amb inscripcions, com mai, i això fa que pensar. Jo crec que la gent també té ganes d'una certa normalitat, no podem viure amb la por i deixar de fer, però si no es poden fer, doncs ja no ho farem, però no posant la barrera i dir no, no ho faig, sí que hi ha hagut gent que ets a dir que aquest any no s'apuntaria perquè tenia a casa seva gent de risc, o li feia por, o no vivenia de gust, però en canvi hi ha molta més gent que s'ha inscrit que altres anys, i bé, això és una paradoxa que s'hauria d'estudiar què ha passat, durant tots aquests mesos que s'ha aturat, que s'ha aturat les coses, la gent quan té una mica de... que se li obre la porta, com a mínim surt, i si després hem de tornar-la a tancar, ja es veurà. Esperem que no s'hagi de tancar, però almenys ens quedem amb aquest... potser missatge una mica més positiu, que no parlar puguem de deixar també de fer absolutament tot, òbviament amb seny i amb cautela, com vesteu fent també aquí els cursos de canginestar, però Carme, gràcies per atendre'ns una estona avui, i esperem que pugueu anar fent coses també a l'espai de lliure creació, ja sabeu que us anem seguint una mica a la pista, i esperem... Sí, espero que a l'octubre rebeu la informació d'això, de vistes per la finestra, i que ja esteu convidats a que pugueu entrevistar el Quim, que és una mica l'autor de tot aquest projecte, que és molt interessant també. I tant, doncs Carme, també hem una abraçada virtual des d'aquí des de la visora, i anem parlant, que vagi tot molt bé. Gràcies, una altra abraçada per vosaltres. Adéu, Carme.Adéu, adéu. Lookin' out across the mornin' where the city's heart begins to be reaching out, I touch the shoulder I'm dreamin' of the street If they say alright, right, you should tell them that it's human nature Why, why, does it do it that way If they say why, why You can tell them that it's human nature Why, why, does it do it that way I like to live this way And I like to love this way Doo, doo, doo, doo, doo, doo, doo, doo, doo, doo, doo, doo, doo Down away, at a wall Down away, oh That way, hey. Ah, ah, ah. That way, oh. Oh. That way, that way. That way, that way. That felt nice.