Entrevista a Julia Brey, directora del curtmetratge - 22/9/2020

... Doncs ve, amb aquesta preciosa cançó, una banda sonora d'una gran pel·lícula, també. Call me by your name, la cançó es diu Mystery of Love, obrim el telèfon perquè tenim l'altra banda a la Júlia Brei. Júlia, bona tarda. Hola, bona tarda. Bona tarda, com estàs? Com estem? Molt bé, molt bé. Sí. Una que estressava, perquè estic amb el tema aquest, el comat d'aquest... I it's a lot. Sí, hi ha molta feina al darrere? Ui, i tant, i tant. Sí. Mira, porto fent això des del juny, o sigui, des del maig. Déu-n'hi-do. Ara volem saber una miqueta més d'aquest projecte. Un projecte es diu Candy, aquest curmatratge. Un projecte que vas escriure, no? No sé si tu sola o amb algú més durant la quarantena, durant el temps de confinament. En quin moment et vas plantejar escriure Candy? Doncs bé, jo portava uns mesos de confinament i entre l'avorriment i tal. Jo ja tenia en el cap fer un guió i tal, i no sé, va ser una mica d'estar tentadora amb mi mateixa i amb el meu cap. I aquesta Candy, entenc que és una noia, una persona? Sí, realment Candy és com els dos noms dels personatges del curt, que són Candela i Diana. És un Xipeu. Val, i aquestes dues joves noies, entenc? Què els hi passa, per entendre una miqueta de la sinopsi? Doncs, bàsicament, és la història de dues noies, aquestes dues noies, que han passat un estiu junta a una casa de la costa d'Ora i tal, i arriba el moment de tornar a Barcelona i començar la uni, tot el que és el principi de curs, i re, tenen dubtes. De si volen començar la uni, de què fan amb la seva vida i re, una mica això és aquest problema que tenim tot. És una mica triar. Clar, és una mica, podíem dir, autobiogràfic en el sentit de que igual tu t'hi has sentit reflectida en alguna vegada? Sí, realment. Vé d'un estiu que vaig passar jo amb una amiga, que m'ho van nascant-se, i durant un temps vam estar pensant de ser-ho tot i anar a viatjar al món durant un any. Però, esclar, després vam tornar a Barcelona i ens vam trobar tot el impediment d'això. I es va quedar amb res, final. Es va quedar amb res, però ara, a través d'aquest curmatratge, la Candi, intentes donar-li potser vida a personatges que vulguin traslladar això de moment, han format curmatratge? Sí, sí, sí. És una cosa que em va quedar molt a dintre, que jo, perquè és una cosa que mai vam arribar a fer, i mai vam parlar entre ella i jo. Llavors, res, a mi que una canalització era el que vaig sentir jo en aquells dies. I ja ho saps, una mica això. Entenem ara que la Candela i la Diana són les protagonistes. Alrede era estar a la teva mà com a guionista, com a directora, productora, no podríem dir també qui més hi ha dins d'aquest projecte que voleu que tingui, en fi, que es faci realitat. Doncs mira, ara mateix potser és un grup de 17 persones, 17, 15, entre 15 i 17. I entre aquestes persones... És a dir, formeu un equip, podríem dir, de rodatge, no? Directament, us heu assignat els carres. Tenim un departament d'art, un departament de foto, que vol dir la gent de càmera, la gent de llum, també tenim so, i tot el que forma un equip de rodatge. I d'enactius, també. I totes aquestes persones són... són joves, nois i noies, no entenc, que segurament estan en un punt de vida universitària o entre estudis o ja estan treballant, però, en tot cas, també s'hi poden sentir, com deia, reflexats, en aquesta idea de sortir als dubtes. Totalment. Totalment, sí, sí, realment som un equip, que és totalment entre 18 i 28 anys, i tots són gent que ho fan de gratis, ho fan per pur amor a l'art, i realment estan posant moltíssimes ganes, i que es sortirà una cosa molt chula, perquè és realment un projecte molt pur en aquest sentit. Teniu per això obert a part d'Instagram, si algú que el volgui anar a buscar, candi projecte, però candi amb mi, no amb Y, no de Carmel en anglès, seria. I tu també ho veuràs aquest Berg Càmi, que si algú també que el vol trobar, doncs pot trobar candi curmatratge, a bercami.com, teniu l'objectiu de recaptar 3.000 euros per tirar endavant aquest curmatratge. És el que necessiteu, realment, per poder-lo fer tangible. Exactament, sí, sí. Totalment tots els diners que aconseguim anar a temps de dietes, transports, i el lloguer de material i de coses aquestes. És que, clar, fer un rodatge a escars, realment és una cosa que costa diners. I veig que la inspiració de la Costa Brava, que comentaves, també va molt lligada amb les recompenses, o la manera com la gent pot ajudar-vos a través del Berg Càmi, els masenes, les persones que vulguin contribuir econòmicament amb aquest Berg Càmi, se'n porten diferents packs, que tots tenen noms de pobles o indrets de la Costa Brava, de cadequers, de calilla, de roses... Tot té un sentit, no? Sí, bueno, clar, volíem fer una mica una pàgina amb la gent. Tot té un sentit. Llavors vam contactar amb una il·lustradora que es diu Caral Guinard, que ens va fer una il·lustració molt sola, que també hem estampat en dos debats. I si la gent ens posa diners, el mínim que hi podem donar és la mínima cosa, saps? Clar, teniu l'objectiu de 3.000, em porteu ara mateix, que tinc el Berg Càmi obert, i suposo que estaràs al dia, també, evidentment, 2.085 euros, exactament, amb 45 aportacions, Déu-n'hi-do, i amb... Realment sí, que estem contents. Us falta, podíem dir, un 30% encara per arribar a aquests 3.000, teniu temps encara, heu ficat el dret... Ja falta molt poc. Amb quants dies hauríeu d'arribar-hi aquests 3.000? Doncs deuen quedar uns 10 dies, 11 dies, queden. I de quina manera podries animar la gent que passés per aquest Berg Càmi, que busqués candy curmatratge, i que us portés el que fos, no? A partir, crec que són de 5 euros, no? 5, 15, 25, 35, etcètera. Fins hi ha aportacions més grans, com poden ser 500 euros. Com els animaries a impulsar aquest projecte que neix directament des de casa en una època bastant complicada, també? Bueno, realment des d'Instagram estem fent una gran companya d'arribar a gent, perquè realment, des de les xarxes, és molt fàcil que amb una història arribi a molta gent, i re una mica això, realment, si algú a qui s'escoltant vol recolzar un projecte ser per joves i impulsar el talent jove català ara mateix, que entri a Berg Càmi i que amb 5 euros només es pot ajudar moltíssim. I a partir d'aquí, quan tingueu ja els diners, teniu el projecte, diguéssim, estructurat muntat, parlant potser una mica més tècnicament les ubicacions, les localitzacions, ho tindríeu enllestit per quan s'ha caigut a Berg Càmi, posar-vos les piles, o esteu pendent d'altres temes, o també per la Covid igual ho heu de plaçar, o per temes també del curs universitari? No, de moment, tot està bastant pensat. Hem gravat allà estar, una casa molt molt surta, i la rodacha serà de dos dies en principi. I ara, el que ens falta és acabar-la tanca el tema del material i de 13 euros, i ja està. La meva està tot està encaminat. Si anem a mirar Instagram, torno a dir Candy Projecte amb mi, o Amigría, com comentaves, a nivell visual, a nivell il·lustratiu, té molta potència el vostre perfil del projecte, i a més, si inclou el teaser, que és aquesta bombolla sabó que va flotant per diferents indrets, això què vol dir, què hem d'imaginar d'aquí? Bueno, és simplement una mica... en la bombolla aquesta volíem fer una mica de la gorilla, sentir-me en aquest de sumiar, de final d'estiu que somies, en els plans que faràs, i quan s'explota és quan tornes a la realitat, i has d'assumir les responsabilitats del setembre, i aquests assuntos. És el teu primer guió, entenc, Júlia? Realment és el primer projecte que faig així, gran. I em sorprèn, i realment estic molt agraïda a tot el meu equip, i realment estan confiades en mi, quan és el primer cop que faig una cosa així. Però jo m'estic deixant guia bastant per la moviment, i jo crec que és que sortirà molt guai. Perquè després vols seguir per aquest camí? Podíem dir professional, de cosmatratges, de cinema, de guionista, potser? I tant, jo... I funcionar bé, sí. I si no, doncs, també. Sí, en memòria molt, fer aquestes coses. I per anar acabant, hem comentat que ho has escrit durant aquest confinament, que no ha estat una època gens fàcil gairebé per ningú, en diferents nivells, en funció de com ho haguem viscut, però en aquest moment és quan t'ha sortit aquest punt de creativitat, o ja ho tenies una miqueta guardat i has tingut el temps de poguer-ho materialitzar amb un full i un boli, o un ordinador? No, jo és que vaig menjar una carrera de periodisme, i durant els tres anys que portava a ser en aquesta carrera, jo no vaig ser molt creativa, i jo portava, des de tota la vida, sent molt creativa, i dibuixava, pintava, i gravava, i fiat a tot. I aquest temps d'estudiar això, que per si no és gaire creatiu, va fer que se'm acollés a entrar com una cosa que no estava traient. I llavors, clar, amb l'acord antena, va ser un moment de parar i de generar alguna cosa, doncs no sé, em va venir com la inspiració, i va sortir-ho. O sigui, podríem dir, o quasi haver afirmat, que si no haguéssim tingut aquesta parada obligatòria per culpa de la Covid, potser aquest projecte no tindria aquesta cara, avui en dia, o ni tan sols potser estaríem parlant de la mateixa. Exactament. Sí, sí, fa por, però sí, és així. Perquè, almenys, quan no tens ningú que atpressió ni com una necessitat, que et vas venir per fer això creatiu, o si vas a una escola de cine, que has d'entregar coses normalment, costa molt posar-te a fer una cosa creativa, que més saps que portarà molta feina i diners, totalment. Clar, falta potser una part una mica més creativa, o més de llibertat creativa, una carrera com, per exemple, el periodisme, per què expliques? Sí, sí, sí. Però, bueno... Almenys tens també la... no només la voluntat, sinó la iniciativa, de tirar endavant projectes com aquest, que esperem que arribeu aquests 3.000 euros de recaptació per tirar endavant aquest curmatratge de dos dies, que d'un i dos serà intens. I voldrem saber un cop hagi acabat aquest bercamis i assoliu i podeu tirar endavant. Volem saber després com ha anat el rodatge. Volem saber com ha quedat. I, òbviament, anirem també a tothom, que passi per aquest bercamis, que busqui el candi curmatratge, per donar vida, bàsicament, a la Candela i a la Diana. Aquestes dues noies, en un moment de crisi personal, en un edat i un moment també una mica delicat, que suposo que molta gent també s'hi veu identificat. Doncs, Júlia, moltes gràcies per explicar-nos una miqueta més d'aquest projecte, que tinguem molta sort, i a seguir tirant endavant idees creatives com aquesta, o les que hagin de venir. Vale, merci. Gràcies, Júlia. How much sorrow can I take? Blackbird on my shoulder And what difference does it make? When this love is over Shall I sleep within your bed? River of un happiness Hold your hands upon my head Till I breathe my last breath Oh, the world is me The last time that you touch me Oh, the wonders ever cease Placid be the mystery of love.