Entrevista a Eggo, cantant baixllobregatí - 24/9/2020

I ya te cuando tú te alejas se me queda a cojo el corazón. Una ritme triste que me invade y me nubla la razón. Pero y si soy solo yo, el que se desespera cuando no oye tu voz. Y si tú estás bien así y no me echas de menos cuando te vas a dormir. Llámame y dime todo va a salir bien. Si el dolor vive y no se, todo va a salir bien. Aún siento tus besos en mi piel. Todo va a salir bien. Doncs bé, estem escoltant ara mateix un dels temes que va llançar Ego. Aquí tenim ara mateix el telèfon. Es diu, todo va a salir bien, i és una cançó que va escriure i publicar durant el confinament. En el vídeo més hi sortia gent de tot el món. Amb aquests ja famosos cartells de tot, anirà bé tot a saldre bient amb diferents idiomes. Ego, bona tarda. Bona tarda Mireia, què tal? Quina afusivitat, Ego. Se fa molta alegria seguir una altra cop a la ràbia Esvermi i parlar amb una altra cop. La última vegada que vam parlar va ser a Pandèmia. Ja, la innovació fa un cop més, no? Sí, fa una mica més. De fet, era quan nosaltres entrem com desconfinant, poc a poc. Cap allà al maig, crec que va ser. Han passat moltes coses des de llavors, musicalment parlant, Ego. Doncs sí, la veritat és que una de les coses positives de la pandèmia i el confinament és que en temes artístiques és moltes vegades pensar les cançons i composar les cançons és com si fos un parc a vegades. Doncs tens un moment que tens moltes vegades per fer-ho, altres vegades que ho intentes fugir una mica, però ara, en els moments de reflexió de la pandèmia i del confinament, o escrivies o composaves o pujaves per les parets a les hores, hi ha hagut molta productivitat artística en aquests temps. I ho he notat molt i això m'agrada. Perquè l'última vegada que vam parlar amb tu tenies ja unes quantes, bastantes cançons publicades, entre altres vam escoltar a Pantera, que ara està sonant de fons o morir por ti o bosser Ego, no? Recordem una mica, tens diferents ventalls lingüístics i idiomes a l'hora de cantar, això ho segueixes aplicant a aquestes noves cançons? I ara, mira, és la primera ràdio on estic dient que estem produint a la mateixa una cançó en català, que no puc cantar-te-la, m'encantaria, cantar-te-la i dir-te el nom i tot, però encara no puc dir si no el meu productor em fotria molta bronca. Però sí, el rotllo és que estic fent foc multilatíno o multilatí. Jo crec que... i ara s'ha anotat molt amb la pandèmia, no? Jo crec que la comunitat llatina és panoparlant, portugueso parlant i fins i tot els que parlem català. Tot aquestes grans comunitats que s'estén des de Llatina Amèrica, fins a Espanya, passant per Portugal i per altres països, som una gran família. Tenim moltes signituds culturals, lingüístiques... I jo crec que ens hem de donar això encara. No ho tenim molt assumit. Crec que ens hem d'unir més, hem d'estar més pendents als uns dels altres i no ser tan lluny colòmbia, brasil, mèxic, d'aquí. I és això, aquesta sensació de comunitat, el que estic fent amb aquest projecte. Perquè la majoria podríem dir de persones que et segueixen on l'esquista és en contacte a través de les xarxes socials, estàs molt actiu, a Instagram, a YouTube, també. La majoria de públic podrien dir que ve d'Europa Latina o de Llatina Amèrica. Doncs m'agrada molt, m'agrada molt... Mira, poques vegades he sentit l'exercició europea i latina, i m'agrada molt, m'agrada molt. Em donen moltes visiós, això. Però sí, bàsicament des de fa dos anys faig cada setmana un concert a Instagram Live. Des de fa dos anys el tenia al compte, ens comptàvem, i eren com un 150 setmanes totes seguides, que la diu Menja, és gairebé, però sí. Normalment, els meus focus de públic, la gent que m'envia més amor de moment, és que aquí a Barcelona tenim San Paolo, a Brasil, tenim Ciutadana Íxida, Íxida i Buenos Aires. I a Colòmbia també, penta aquests països molt. I, a més, a través de les xarxes, també és d'on reps el que tu també dius com el carinyo, no? L'aquestes abraçades virtuals de tota aquesta gent. Sé que durant el confinament ens havies explicat que havies estat fent sessions en directe, en comparties moments tant de cantar com de potser parlar amb aquestes persones que et segueixen. Això ho has seguit fent també tot i que hi ha la gent ja surten al carrer, òbviament, i portem unes vides ja més obertes de moment? Sí, sí, de fet, bueno, jo ja estava fent concerts online des d'abans del confinament, vam fer Mireia una trucada preciosa, vam organitzar, bueno, tinc un club de fans al Brasil, que són un amor tots, vam organitzar una trucada col·lectiva amb seguidors de 6 països diferents, i vam estar 7 països diferents parlant. Jo estava aquí de l'Espanya i estava en altres països de dins, i vam estar parlant de com estàvem portant el confinament i com estava, això va ser increïble, i quins consells donarien els altres. I va ser un moment de família increïble. Però sí, el que deia, després del confinament, també seguíem amb els concerts online, i ara el que passa és que la gent s'acostuma molt més als concerts online, i ja no és una cosa rara per ells, aleshores ve molt de més gent, això és un divertit. I per aquest any, si no vaig mal encaminar, vam estar parlant també d'aquests fans et podrien veure, en persona, organitzant concerts, i de fet tenies, crec que es deia, multil·latin tour, per aquest 2020, que més o menys el tenies programat, crec que feies Madrid, Barcelona, Sao Paulo, Río, Mèxic, també, i València, al llarg d'aquest 2020, què li ha passat a la gira? Està una mica complicat, fer gires presencials, està una mica complicat, estem veient les coses que es cancel·len, que no es cancel·len. Aquí a Espanya, una mica en meix, seria més possible fer una cosa nacional. El que està bastant més difícil és que estem com a Brasil i Mèxic, perquè encara està per veure la situació amb el Covid allà, la gent va estar molt diferent, bastant més dràstica i dramàtica que aquí, i està per veure encara quan durarà i com estarà. Estem veient què passa amb les altres internacionals, amb les altres locales segurament sí que ho farem, o potser ho atreçarem alguns mesos, però interaccionament se les fan més complicats. Clar, però tot i així la teva carrera musical no s'ha vist atparada, és a dir, per molt que no hagis pogut seguir fent aquests concerts o aquest tour, tu segueixes produint, segueixes escrivint, segueixes fent concerts online, és a dir, la teva faceta com a cantant, que segueixes explodant, no s'atura. És que això... Hi ha molts músics i molts artistes que no ho entenen, però avui en dia, en el segle XXI, els concerts, la formulació que un músic estigui en un escenari i que vagi mil persones a veure-lo, comença cada dia a ser més una cosa de passat. Els concerts seguiran estant, els concerts indirectes seguiran estant, però ara mateix estem en l'època, en què tu, com a artista, en comptes d'estar en un escenari de mil persones, està al saló de casa seva, des del seu mòbil, i te'ls canvien en directe, mil persones, en ex països diferents. I després els concerts passen, i els concerts són coses més puntuals, però el moment de comunió i el moment d'unió no és que l'artista és el Mick Jagger semi-deu a l'escenari, sinó que l'artista és un amic que toca un concert privat amb el mòbil a casa. Aquí estem, i això no s'atura mai. Això no hi ha Covid que l'aturi. És la visió que pot ser que et diferenci a altres artistes, pot ser el punt d'unió amb aquest públic, que l'ha de dir igual o igual, d'una persona que està per sobre en un escenari físicament. Sí, m'he trobat a vegades en conflicte amb això. Jo he fet alguns concerts a Brasil. Tinc molts amics que són una mica més grans que jo, en termes d'edat. És un gran rockero. Rockeros que han fet que venen de l'època dels 80, dels 90, que fan concerts allò... Parlen a final de los deportes. És a dir, quan els di parles de tu respondent tots els missatges d'Instagram que t'arriben defants. Quan els di parles ja que no els dius ni fans, que a mi la paraula que em adreço és la família. La família ego, la família multilatínica. Quan els di parles d'aquestes coses, no, no, no, jo respone tot el dia. Com que responem. Estranyen la visió de proximitat que hi ha. És que per mi és molt, molt millor. Jo no tinc carn, no tinc carn i vívol, però puc ser un amic. Suposo que això quan tinguis... no sé, ara tens crec que al voltant de uns 12.000 seguidors a Instagram, imagina't que arribes al milió, no sé si donaràs a la Bast responent tots els missatges. Serà més difícil, serà més difícil. Farem el que fiquem, també, com a l'alcald. Com a l'alcald després d'estar més onorat, més onorat, llegint missatges d'Instagram, però farem el que podem sempre per mantenir de la proximitat, perquè és això. I escoltareu, havies comentat que tenies la guitarra. Per qui amb tu m'ho has dit abans, també fora de micròfons. No sé si la tenies per algun motiu en concret, si que ens has dit que aquesta cançó, la qual estàs treballant, encara no es pot, però no sé si vols... No sé, que sol no és una cosa. I jo, algun motiu en concret, com si jo volgués a qui tocar-vos la guitarra a vosaltres. Què va? Jo, què va? Sí, hi ha una cançó que estem gravant el videoclip ara mateix. S'enviu la guitarra? Sí. Això és l'acústica de panèmia, però no el que és. Escolta. Aquesta cançó que estem gravant el videoclip, que es diu Alena, i que va així, és en portugès i castellà. I aviat sóc dirà en català, però de moment només en portugès. No sé si la cançó és una cançó, però de moment només en portugès. No sé si la cançó és una cançó, però de moment només en portugès. No sé si la cançó és una cançó, però de moment només en portugès. No sé si la cançó és una cançó, però de moment només en portugès. No sé si la cançó és una cançó, però de moment només en portugès. Moltes gràcies per aquest concert acústic tot i que via telefònica no es pot gaudir com en persona, però t'ho agraïm de totes formes. T'he de preguntar el per què del nom o la història que hi ha de la lletra. No sé si la cançó és una cançó, però de moment només en portugès. El 40% dels missatges que he hagut durant els lives és... Però qui és Elena? Ja és un Elena que tenen els meus seguidors. És una persona que parla d'una persona i parla de les cares de l'Elena. Però podria ser Elena o podria ser qualsevol persona. Elena parla d'una persona que pot ser adorable, que pot ser amor, però que també pot ser foc i violència apassimnada. Una dona intenta descriure els canvis. I la passió, i les irregularitats, i la belleza, i la vulcanitat. I calma, i Elena és només un nom, però aquí darrere és tot un món. Quina part de tu tenen les lletres, ego? Quina part de mi tenen les lletres? Uau, m'agraden aquestes preguntes que ens deixen desarmat. Quina part de mi tenen les lletres? Doncs és difícil dir-t'ho. Jo crec que les lletres comencen fent una foto de tu. En un moment de la teva vida, en la teva història. Són una foto de tu i d'un sentiment que pot ser trist, que pot ser alegre, que pot ser un reflex de moltes coses. Però és molt difícil tornar a canviar una cançó, una vegada la treus. Perquè en el moment que la treus, aquesta cosa que tens de tu, l'abona i es transforma o es perd una mica. Perquè ja les interpretacions de la gent, i la mort que donen a la gent. És a dir, tu pots fer una cançó molt trista d'alguna cosa. Tu tens que ser com l'està cantant una altra persona a l'altra costat del món. I aquella cançó ja no és sobre tu, i sobre les coses petites que et donen fer fer les piures. Aquella cançó ja és el que vulgui, aquella altra persona. Però això és com robar, canviar una cançó després de la teva, perquè ja no és teva. És treballar, creació, ja no és lliç. Per anar acabant, ego, per aquests propers mesos que venen, entenc que estàs capficat en les teves lletres, segueixes fent el que et surt, el que t'agrada, el que gaudeixes, i no sé fins a quin punt et poden potser també les ganes de poder estar una mica més en contacte amb aquests fans, amb aquest club d'aquestes famílies que tens, bàsicament, o també ja estàs com... Tranquil, podem dir, amb la situació de seguir produint a casa, tranquil·lament, amb aquests espais, amb aquests temps més relaxats. Bueno, això no... Ah, sempre, trobem... Una cosa que diu en portugès, que a gent que s'està olgant, que a gent que no ho té, que sentim l'estància del que no tenim. Clar que m'agantaria tornar a fer concerts per tot el món, i anar-me a la ciutat d'anàlisi, com a llami, i estaria tocat. Però ara mateix és temps per una altra cosa. Ara mateix és necessari que ens cuidem, estic adelantant tota la feina que puc, des que estic aquí, i estic gravant, fent lights i tot. Però ara mateix és més important una altra cosa, és més important que ens cuidem en tot el món, i que veiem, ens unis per a nosaltres, d'una forma diferent. I això també té el seu temps, el seu moment. I què vol menys ara? I per acabar, Ego, una última pregunta. Hem vist una de les teves fotos publicades al teu Instagram, si algú que també volgui anar a donar un cop d'ull. Ego, amb 2G, jo vaig Music. Una de les últimes fotos, això, fa unes 3 setmanes, comentaves que sempre has tingut una calavera, com una escultura petita, blanca, a la teva taula d'estudi, podíem dir. I alhora comentaves que el significador només és l'amor, sinó que també et dona una certa pressa per viure coses, per viure la vida, bàsicament. I alhora també et pots recordar persones que no hi són. Tot i així, les cançons, no sé si parles massa de l'amor, més que de l'amor. Mira, jo crec que l'amor és una cosa tan tractada i tan parlada des dels grecs, però és això. No parlo les cançons de l'amor, no hi parlo. No hi parlo. Potser perquè encara no he perdut alguna cosa molt important a la meva vida. No he tingut aquesta experiència. Però sí que és veritat que l'amor... Vaig llegir en algun cop, no sé si era d'eïtacions amb el cobrell o alguna cosa així, que parlava sobre com l'amor donava significat, com l'abravetat, l'abravetat d'una cosa significat a la vida i com... i com d'abones que això pot marxar i el que t'ho creguis que val la pena. I això és important. Doncs quedem amb aquesta última frase, ego, i també escoltant aquest bosser, Eeu, en versió acústica, que sigui algú que també vol escoltar-ho, pot trobar es pot i feia entre d'altres plataformes. I de nou, ego, donem les gràcies per passar per aquí. Tot i que sigui de forma telefònica. I et desitgem molts èxits, ja saps que anem seguint la pista. Mira, ja m'encanta estar per aquí. Moltes gràcies i que tingueu una bona setmana. Igualment, una abraçada. Que vagi molt bé. A sua mão. Depois de tudo, a gente resistiu. A tudo que disseram de nós, las serias, el caminho, las rosas y los espinhos. Era nosso sol. I o mar, i toda paz. Daquela praia, sem dizer aos nossos pais. I o céu, i toda paz. Daquele hotel, la in Minas Gerais. Quanto tempo atrás de nos, meu bem, eu prometo que aqui sempre estarem i no vou soltar los dos juntos. Despertando con las manos dadas, abratos de madrugada. Tranquilos viviendo en paz. Miradas desayunas de la cama, nadie nos va a molestar. Solos tu i jo. Quanto tempo atrás de nos, meu bem, eu prometo que aqui sempre estarem i eu no vou soltar. Quanto tempo atrás, quanto tempo atrás de nos, meu bem, eu prometo que aqui sempre estarem i no vou soltar a su amor.