Entrevista a Gemma Lienas, escriptora - 04/11/2020

Avui entrarem al primer espai on teníem les gemes alienes al telèfon. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, ben tornada a Ràdio d'Esvern i benvinguda a la plaça Mireia. Escolta, fa molt de temps que vam parlar no per telèfon, va ser presencial, diria, que va ser el març del 2019. Hem passat moltes coses des de llavors i volem seguir una mica el teu fil, parlant també d'aquest fil invisible que vam parlar en el seu moment, volem seguir una mica aquesta trajectòria, un any i mig més tard, com deia, i amb una pandèmia pel mig, doncs tornem a tenir-te per parlar de precisament dues obres, que si no vaig mal encaminada, Gemma, avui es publiquen? Sí, avui surten els drets fràgils i els drets xos fràgils. Aquestes dues surten avui. I els petits contes, també, grans valors? Els petits contes amb grans valors i els pequenos contes amb grans valors va sortir fa uns dies. Fa molt poc, crec que ha sortit, fa molt poc, sí. Avui he tret de sortida fa uns dies d'aquests petits contes grans valors i drets fràgils, aquesta autobiografia d'una generació de dones. Comencem, si et sembla, parlant de l'obra més infantil d'aquests petits contes amb grans valors, que no sé si té a veure una mica en l'època que estem visquent. Doncs mira, el començament, quan els vaig començar a escriure, no tenien aquesta relació amb la Covid, però tenien la relació amb un llibre anterior, que és un llibre que es diu El llibre de les emocions per nenes i nens, on hi ha 28 contes que tenen una voluntat lúdica de divertir les criatures, però a la vegada la voluntat també és treballar les emocions. Arreu d'haver escrit aquest 28 contes, vaig pensar que podia escriure un llibre sobre valors. Valors que no tenen a veure amb la moral, sinó amb l'ètica, és a dir, amb la filosofia, amb l'idea de tenir unes pautes per viure com a individus i per fer una societat millor. I així vaig començar a escriure 10 contes per aquest llibre de petits contes amb grans valors, amb l'idea de fer una altra vegada uns contes que podessin interessar a nens i nenes, i a la vegada que continguessin cada un d'ells el treball d'un valor, d'un valor ètic. Però mentre l'estava escrivint ens van confinar, i els altres contes que em quedaven per escriure, i va haver tres, que els vaig destinar a treballar valors que em semblava que podien ser útils per les criatures, justament per aguantar, o per portar millor tota aquesta època que estem visquem. I aquests valors són, per exemple, l'amistat o l'enteniment entre nosaltres, la paciència? Bé, cada contra té un títol, que és el títol Údic per entendre'ns, i després té un subtítol, que és per la persona adulta que explicarà el compte o que vol treballar el compte, que explica quin valor s'hi treballa. Per exemple, hi ha el títol de Moltes Gràcies, Moltes Gràcies, i el subtítol del valor que s'hi treballa i s'ha de demostrar gratitud. O la baralla d'en Pol i en Guiu, i és tenir capacitat de reconciliació. O un altre, que és Mico, ho ves tan els arbres, que és posar-se a la pell de l'altre i entendre el seu punt de vista. O per exemple, un rastre a les estrelles, que és saber reconèixer les qualitats i els mèdics de les altres persones. Hi ha tres, ja deia que concretament els vaig escriure pensant en tota aquesta època t'enduro que ens tocava viure, un es diu, al mercat de Galetes, i treballa al ser capaç de comprometre-se en causes comunes i això dels altres, perquè això se'm va córrer quan sortíem al balcó a aplaudir a la gent, als sanitaris, sanitàries i a la gent que anatejava als hospitals per tot el que estaven fent per nosaltres, però em va semblar que a part d'aplaudir que hem de fer, hem de comprometre'ns amb la societat d'altres maneres. Per exemple, jo crec que una de les maneres per comprometre'ns en aquests moments és seguir totes les normes que ens diuen de portar mascareta, rentar-se les mans, vigilar molt, no reunir-se amb gaire persones o no canviar el motri familiar. Tot això em sembla important perquè és una manera de comprometre'ns amb la societat. Un altre és, va, no passa res, que es treballa respectant el medi ambient, perquè en part, en part, no tot, però en part, el Covid és un resultat de la nostra manera predadora d'actuar i, per tant, cal que aprenguem a respectar molt més el medi ambient, aprenguem a reciclar, aprenguem a no fer malbé la capa d'uso, aprenguem una sèrie de coses que són importants perquè el planeta ens pugui durar. I l'altra, que és també relacionat amb la Covid, és aprendre a tenir paciència, es diu, vull sortir al carrer, és d'una nena que vol sortir, però està nevant i no pot sortir, i és com aprendre a tenir paciència. Aquests, concretament, estan molt relacionats amb la Covid, però n'hi ha d'altres, per exemple, el clop, el conill blanc, que és ser responsable de les pròpies accions i les pròpies compromisos, o, per exemple, ha jugat a fer-hi plantar aquesta nit d'exposició pel diàleg i s'ha de fer pactes, però en aquest conte també explico com, quan no arribem a fer un pacte, podem arribar a pactar el desacord. Tots aquests valors, aquests grans valors, escritzen petits contes que, com que explicaves, també van dirigits a que els pares els expliquin els seus fills, filles, per tant, són valors compartits, no només dirigits als nens i nenes o infants, sinó, és un moment de compartir-ho, també, amb els pares referents. Exacte, a veure, són valors que són per nens i nenes i també per adults, per gent adulta, per tant, són valors compartits. Els contes, de fet, estan pensats perquè, o bé nens de més de set anys els puguin dirigir sols, o bé perquè els puguin escoltar nens i nenes dintre tres i set anys, si els expliquen les pares, les mares, el professorat... Jo he pensat per un ampli ventall de gent. Passem. Ara, si et sembla, Gemma ha parlat d'aquesta obra de no ficció per adults, aquesta última que has publicat, aquests drets fràgils, una autobiografia d'aquesta generació de dones per ubicar una mica també als ullens, i em corratgeixo si vaig mal encaminada, però cricat dels aconteixements que més han marcat la teva mirada en algun entrevista o en la teva pròpia web també ho expliques, han estat al maig dels 68 francès, i aquests primers passos podríem dir que pel moviment feminista també, cap a Catalunya, parlem d'aquestes protestes, vagues, manifestacions, tot això és el que et va marcar una mica per després engegar aquesta... no sé si dir-me, flama, per tirar endavant i escriure aquests drets fràgils o no? No et pensis, de fet, soc feminista des de molt abans del març del 68. A mi em va fer feminista el moment que em va tocar viure. Jo soc del 51 i ja des de molt petita, però des de molt petita, t'ho dic de veritat, no en tenia moltes de les coses que passaven al meu votant. Per exemple, no en tenia perquè les nenes havien d'estudiar coses diferents de les dels nens. A les nenes ens feien estudiar labor, salvatxillat i els nens no. O per exemple, no en tenia perquè la meva mare, que li agradava molt treballar, havia hagut de deixar la seva feina quan es va casar. No en tenia... no en tenia moltes coses. No en tenia el pensament patriarcal i em revelava contra ell. Tenia grans discussions amb el meu pare des de molt petita. I a l'adolescència, perquè jo no sabia que era feminista, a l'adolescència va ser quan llegint a la Simón de Beauvoir i llegint a la Betty Friedan, va ser quan em vaig adonar que jo era feminista. Hi ha dones de la meva generació que em diuen, no sé com és que et vas transfeminista. I jo penso, jo no sé com totes les dones de la meva generació no s'hi van fer. No ho van fer, no? Exacte. I aleshores, en aquest llibre, el que he volgut és explicar precisament per això has dit d'ets fràgils, perquè els drets de les dones són tan fràgils que els podem perdre en qualsevol moment. De fet, això és que el que els va passar a les dones de la segona República, que vivien amb unes lleis igualitàries, que les mentalitats no ho eren del tot, o no ho eren gaire. Però, com a mínim, les lleis igualaven les dones als homes. Però, en canvi, quan es va acabar a la Guerra Civil o fins i tot abans d'acabar-se, Franco va instaurar la dictadura amb unes lleis terribles contra les dones. Les dones van perdre tots els seus drets, no podien fer res. I que jo m'imagino les dones de la República que d'un dia a l'altre es van veure privades de tots els seus drets. El llibre també vol ser una autobiografia en el sentit de que vull reflectir la veu de moltes dones, vull reflectir una veu col·lectiva. La veu de les dones que han lluitat per aconseguir aquests drets, com per les dones joves, que ja se'ns han trobat conquerits, però que han de continuar batallant perquè aquests drets no es perdin. Mira, avui es llegia que Luciana avui s'ha retiat el dret a l'avortament. A Polònia, no fa gaire dies, es va decidir que l'avortament, en cas que aquest fetge us tingués una malportunació, tampoc estava per més. Els drets de les dones són molt tràgis. I et dic, aquesta autobiografia pot tendre a reflectir la veu de moltes dones, tant dones grans com dones joves. Quines anècdotes més personals podem trobar en aquesta autobiografia en veu plural, en veu de moltes dones, però més concretament, més teves, més personals? Sí. En realitat, encara que avui reflectiu una generació de dones i les dones joves, de fet, es fa stric des de la meva pròpia veu. De fet, el llibre està organitzat en tres parts. Una part és de 1951, que és quan jo vaig néixer, fins al 1975, i parlo de les lleis durant la dictadura. Però no només de les lleis, sinó de com era la vida de cada dia. Totes aquestes coses que explico, les nenes i nens anaven separats a l'escola, les dones no podien treballar, necessitaven la llicència marital, és a dir, el permís del marit per obrir un compte corrent. L'adultari femenista ho ha castigat en tres anys de presó. Aleshores, hi ha la mirada de la nena, que veu, no seria coses que passen al seu voltant, i no les entenc, hi ha la mirada de la nena que recull les lleis, i després hi ha també les lectures d'aquesta nena o d'aquesta adulta que han anat trofant el seu pensament. Després hi ha una segona part, que és de la transició i els primers anys de la democràcia, que seria des de 1975 fins a 2000. I també la mirada és una mirada tant de la societat, com era en aquell moment, com de les lleis. Hi va haver canvis, és veritat, però van ser tan lents, tan lents. Penseu que al 1978, fins al 78, que hi va haver la Constitució, no es va aconseguir la igualtat. Vull dir legalment, després les mentalitats encara queden molt per fer. El 1978, el 1978, es va derogar l'edutari femení que estava castigat en 3 anys de presó, és a dir, les dones fins al 78, si tenien una relació íntima amb una troma que no era el seu marit, podien ser castigades en 3 anys de presó. Per exemple, fins al 81, no hi va haver el divorci. Jo, per exemple, em vaig separar el 77. El 77 no existia, ni la llei del divorci. L'edutari estava castigat en 3 anys de presó. La patria potestat, és a dir, la patria potestat de les criatures, era sempre pels pares, perquè eren els únics que tenien la patria potestat. Es considera la casa de l'home, la casa del marit, no era la casa familiar. Fins el 1985, no hi va haver llei de l'avortament. Tot això, clar, jo ho vaig farcint també de les meves pròpies evidències. En aquest moment, no explico com va ser el meu divorci en un moment en què no teníem cap llei que ens protegís. Per tant, torno a fer el mateix, amb una mirada de dona jove, perquè en aquella època jo era una dona jove, explico què passava centrat en les meves evidències, com eren les lleis i també oferceixo de lectures. I, finalment, la tercera part, que és del 2000 al 2020, que seria la dona madura, també mira què està passant, i diuen que és veritat que estem vivint la quarta onada del feminisme, que és una onada global, o sigui, el feminisme a tot el món, però també és veritat que precisament perquè el feminisme ha arribat a tot el món, tenim dos perills. Un és el del meu liberalisme, que està tan assentat en el nostre món, i el que fa el meu liberalisme és fraccionar les lluites, és a dir, anar dient en comptes de les dones, parlar de les dones, les vianes, les dones, negres, les dones, no sé què. I això té el perill de que difiumimi el nostre enemic comú, que és el patriaritat. Això ho fa molt, el meu liberalisme acaba desgregant totes les lluites. Això era una banda, però per a aquesta banda també en aquests moments correm un perill perquè hi ha un anti-feminisme organitzat. Per exemple, jo passo diversos exemples, no d'aquest anti-feminisme organitzat, els ciberatacs a les xarxes, que les dones reben molt ciberatòxica, són més sobretot les dones joves que s'acaben d'estanjant de les xarxes perquè no aguanten que els diguin que les violaran o que les mataran, és una cosa bastant comú a les dones feministes a internet. O per exemple, totes les feminicidis de tota la violència, tot el terror sexual, el que ha passat amb la manada i el que passa amb aquestes violacions en grup, en realitat, és una forma de tenir a les dones controlades, de dir alerta, nenes, que si us moveu de casa, mireu i sortiu de nit, mireu el que us podem fer. O per exemple, els extremismes religiosos, és a dir, vaig posant una sèrie d'exemplars i el que passa és que vaig acabar el llibre bastant abans que el Covid ens confinés, però si no, també hauria posat que el Covid també pot significar un retrocesc, perquè estic veient que el teletreball no ha favorit gaire les dones, perquè les dones són vistes obligades a teletreballar, més fer de professor de les criatures, ocupar-se de les criatures, ocupar-se de la llar, et diria que durant el confinament, els articles de dones, els papers de dones científics han baixat moltíssim, només han produït els homes, les dones gairebé no han pogut produir, clar, això és un altre retrocesc. Per tant, això no està contemplat en el llibre, però són altres antifeminismes que hem de tenir en compte. I acabo el llibre amb un decàleg que són 10 punts, que a mi em sembla que encara cal continuar treballant molt seriosament, perquè arribem a una igualtat real. Són drets fràgils, com ve, d'elles, i ho són realment, són reals, i com ve dius, ara mateix també correm el perill, les dones de perdre'n alguns, d'als que en tan uns anys ens ha costat tirar endavant i perseguir aquesta obra, no sé si el seu moment per escriure-la era ara, o la veus en un altre moment de la teva vida, o justament ara, després de gairebé aquesta trantena d'obres publicades, era el teu moment per aquests drets fràgils. Què passa que la meva editora em va demanar si podia escriure un llibre sobre feminisme? Jo ja n'he escrit uns quants sobre feminisme, de fet, al primer el vaig escriure al 2000, ja porto molt temps escrivint obres feministes, i de sobte vaig veure que no volia escriure un obre sobre feminisme, que ja n'hi havia moltes, i que jo ja n'havia escrit, sinó que volia escriure un obre sobre aquesta debilitat, aquesta fragilitat dels brets de les dones, i per això m'hi vaig posar, és possible que fa 20 anys no hagués tingut la mateixa perspectiva que tinc ara, que ja tinc més anys, i per tant, puc mirar tot, molts anys, i puc veure el recorregut que hem fet totes plegades, i les possibilitats que hi ha que ens vulguin fer tornar a la casella de sortida. Parlem gemada d'un tema una mica separat, però dins de la literatura. El 2016, juntament amb una trantena d'escriptors de literatura infantil i joveniu, van fundar una associació empresarial que es diu Escrivim. Que veu presentar el van... Sí, no, durant la setmana del llibre en català. Estic perdent la veu, però et vull preguntar qui sou o què representeu? Doncs a nosaltres... Molts de nosaltres també estan en altres associacions d'escriptors, perquè per exemple hi ha associacions d'escriptors en llengua catalana, però l'associació d'escriptors en llengua catalana no té la voluntat de representar a professionals de l'escriptura, perquè dins de l'associació hi ha moltíssima gent, i la gran majoria no es dedica a escriure professionalment. La nostra voluntat, el que hem d'escrivim, va ser ajuntar gent que es dediqués, bàsicament, a escriure professionalment. És a dir, que visqués d'escriure. Des del 2010 que va començar la primera crisi, amb la crisi que ara estem visquem, sumat al fet que cada vegada més la venda online que ens ha perjudicat moltíssim, i també la pirateria que d'altres ens ha perjudicat molt, nosaltres hem trobat que necessitem agrupar-nos, necessitem estar junts per poder defensar els nostres drets professionals. Per acabar, sí, Gemma, ens consta que tens uns 12.000 llibres a casa, a més o menys, i que de promits comentes que llegeixes uns 70 llibres a l'any, que si fem uns càlculs, més o menys, i són més de lletres que de matemàtiques, ens surten que llegeixes, aproximadament, un llibre cada 5 dies. Com ho fas, això? Legeixo molt, en general, llegeixo molt a les nits, llegeixo unes quantes hores a la nit, i si puc, al cap de setmana també dedico unes hores a escriure. Ai, perdó, a llegir. Per tant, això em dona per si una mitjana d'un llibre i mitja a les setmanes, que també depèn de si són llars o curs, de vegades n'hi ha de llars, que m'ocupen tota una setmana i una mica més d'una altra, i de vegades llibres curs amb una setmana en llegeixo tres. La meva mitjana és de 70, 75 llibres a l'any. D'una manera, en definitiva, les llibres sempre formen part de la teva vida, n'han format i en seguiran formant part. Segur, segur. Per mi, les llibres són molt important, sempre m'hi he dedicat professionalment, i és lliudat que a la meva he estat plena de llibres, i he estat plena de llibres tots ordenats, sentes-te amb tots els llibres, els tinc tots fitxats, i per mi, tenir llibres és com tenir amics. Jo crec que no estàs mai sol, no estàs mai sol, si tens llibres, i a més a més és que per mi llegir, a mi llegir, em salva de tot. Doncs quedem amb aquesta frase i també amb aquestes dues obres. Gemma, a petits contes, grans valors i drets fràgils, autovibrafia d'una generació de dones, que qualsevol persona que ens estigui escoltant pot trobar ja a diferents llibreries. Gemma, et desitgem molts èxits, i per poder seguir també parlant amb tu any re a any, i seguir-te a la pista en aquestes noves obres que vagis publicant. Doncs moltíssimes gràcies. Un abraçada a distància. Adeu, Gemma. Adeu. Adeu. Adeu, Gemma.