Entrevista a Jordi Humet, pianista - 23/11/2020

El temps no es perd ni es guanya, transcorre i el vivim. El temps no es perds per piscis de la nada d'altres cops de mesos. Tot és incert i alhora necessari i mai no se sap bé que hi ha raó de les dures. El gran esforç de créixer tot és incert i, a l'hora de ser sorra, el temps ningú mai n'haurà d'anar guària rene l'estona segura, l'esforç de créixer i d'acord, i transcurrem-nos, transcurre el temps, ningú no el perd ni el guàye, transcurre el temps i transcurrem nosaltres. El temps no és fer ni es guàye. Doncs precisament d'això volem parlar-ne avui i tenim la veu que esteu sentint i esteu escoltant, que està cantant-la, tenim avui en directe aquí a l'estudi de Radio Esvern, Jordi Omed, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, esteu escoltant, t'estàs escoltant a tu mateix. Efectivament. Efectivament. Estem escoltant aquest Jordi Omed canta Miquel Martipol, en aquest cas el poema Temps perdut, no sé si serà un dels poemes que escoltarem aquest cap de setmana a l'Ixapda, a l'Esplana del Casal de Joves. Efectivament. Sí, és un dels poemes que a més el vaig fer en confinament, concretament és una mica especial. Per això és l'únic vídeo que podeu trobar ara mateix del que estic fent, d'aquestes cançons. Però sí, sí, el podreu sentir el propèdia. Un 14 d'abril del 2020 d'aquest any precisament no publicaves aquest vídeo, que té bé 1.400 visualitzacions ara mateix, el podeu buscar el perfil de Jordi Omed canta Miquel Martipol, no? Temps perdut, és el poema. Com es mosica un poema, Jordi? Bueno, mira, jo vinc del món de la música clàssica i dintre de la música clàssica hem après a llegir la partitura, és a dir, el compositor ens va deixant com pistes per on ha d'anar una interpretació, que això és el que nosaltres per això ho interpretem. El que passa és que evidentment el compositor ens hi posa les notes. En aquest cas és diferent, el poeta amb el seu text, doncs també ens parla, també ens deixa aquestes pistes. Qualsevol text, qualsevol poema té un ritme, té un caràcter, té un tempo, llavors una mica és intentar captar això i jo a partir de la improvisació vos vaig buscant. Sí, però és improvisat el fet de posar notes a poemes, i estem parlant de poemes de Miquel Martipol, que no són poemes qualsevol, té poemes des dels anys 60 fins d'ara bé els anys 2000, vull dir, que tenen un valor realment incalculable, entre cometes com t'has atrevit a fer-ho, en el bon sentit de la pregunta. Doncs mira, la veritat és que jo crec que quan un vol fer una cançó, el més important és que diu, amb aquesta cançó, i quan em vaig topar amb tots aquests poemes de Miquel Martipol vaig tenir molt clar que eren una sèrie de temes i una manera de tractar-los, com molt directe, amb molta sabiesa, i que em ressonaven molt. I aleshores va ser com, bueno, doncs em sento molt identificat per aquests poemes, doncs vaig a jugar a posar els i música, i això és una mica el que he fet. I aquest cap de setmana, aquest dissabte, a l'una, a l'una i el migdia, a l'esplenada del Casal de Jove, si el temps ho permet, que esperem que sí, perquè els mapes estan una mica fent la guitza, en aquest sentit. M'estaràs acompanyat també per jugar a Nomet? No, en aquest cas estaré acompanyat per el contrabassista Giuseppe Campisi i el percusionista Òscar Jorba. Això, Òscar Jorba és a mi, no? Ara sí que ho teniu ben apuntat. Fa molt que fariu aquests concerts vosaltres tres junts. Aquest concert serà el primer que jo faig com a cantant. És a dir, jo vinc, com et veia, del món clàssic, com a pianista, amb formacions com El Tio Padrello, el pianista de l'orquesta Càmera Musicale, i diríem que amb el registre clàssic compto com amb una trajectòria, però per primer cop em presento el públic com a pianista cantant. I amb aquest format precisament serà el primer concert. És la primera vegada que et veuran tocando el piano i cantant a l'hora. Exactament. I com ho portes, això, d'unir-ho públicament? Bé, és estimulant. Quan portes molts anys amb el món de la música clàssica, que en el meu cas l'ha vist d'una forma molt intensa, a nivell de concursos internacionals, concerts, gires, que d'alguna manera hi ha molta pressió, he buscat en això la manera de trencar, precisament, amb aquest tipus de pressió. I diria que és com una mena de divertiment, tot i que, evidentment, m'ho prenc molt seriosament. Però sí, sí, és com mirar la música des d'una altra perspectiva. Has estudiat també a escoles com l'Esmuca, aquí a Catalunya, però també has estat a Alemanya, també estudiant. Va ser en aquests moments que ja decidies que volies anar cap a la música clàssica, o era ja prèviament, o tu vas anar... Jo, des dels 6 anys, que tenia molt clar que volia ser música. Des dels 6 anys, eh? Ja ho he tingut com claríssim. Regaleu-me els instruments, no? Sí, bueno, casa meva és família de músics, per tant, diguem que el tema musical estava molt alabast, no? Hi havia molta música a casa sempre. Però jo, d'alguna manera, vaig anar fent aquesta línia més clàssica, des d'això, el concertaria de raça, Esmuq, després Lipsick, després Hanover, és a dir, he fet tot una carrera amb això, i sí, ho vaig decidir com molt d'hora. Molt, molt d'hora, vocacional, totalment llavors. Vull dir que ets fort de dins, no és una cosa que has de estudiar per esforçar-te, tot i que has de treballar una part més tècnica, òbviament. Exacte, exacte, és a dir, el treball no t'ho trio ningú com totes les feines, no? Però està clar que és una cosa molt vocacional al meu sentit i molt treballada, aquesta vocació. Per això suposo que, si aneu al Twitter, si et volen trobar J, aquí o vaig humet, humet a Mac, trobaran que la definició del teu perfil hi tens... La major part del temps... sóc músic, no? O faig música a la rista? Doncs i menges, no? Ah, sí, sí, sí, ara sóc pare, per tant... Ja costa convidar-ho tot, gràcies. Però sí, sí, la major part del temps, i és molt, és molt aquest temps. És molt, no? No és el temps perdut aquest que diu Miquel Martipola en el poema? En absolut. No, en absolut. De fet, la gràcia d'aquest temps perdut en el context del primer confinament, doncs per mi, que crec que molts de nosaltres doncs va ser com un moment de reflexió, i de parada generalitzada, doncs va ser com això, no? La sensació aquesta de que el temps passa i que podem ser grans observadors, que a vegades les coses van bé, a vegades no tan bé, però que el temps passa, no? Llavors, bueno, em va impactar molt aquest poema, sincerament. Com deia, hi ha poemes des del 1954, Miquel Martipol, com has aconseguit fer una tria de tot el que ha escrit o tot el que ha deixat documentat? Doncs no ha sigut una tria conscient, ni amb un ordre, ni amb un... Simplement, m'he anat... tinc un llibre amb tota la antologia poètica, i els anava... els anava pujant, els anava trobant, i de fet ha sigut després que he vist que tenia aquests 15 poemes, que són els que se sentiran al concert, i curiosament tracten com grans temes, no?, com són la vida, la mort, el sexe, la política, no?, que són els grans temes, no?, de la humanitat, en realitat. Són temes molt dispersos, no sé si també durant l'època del confinament et va donar per investigar-los, musicalment parlant, perquè a l'hora de posar-li música, havies de submergir-te en aquests temes tan diversos com política o sexe. Jo crec que tots tenim totes aquestes dimensions, no?, tots tenim una dimensió política, una dimensió... el tema de la vida, de la mort, està molt present, i més en aquest moment, no?, per tant, no és que hagués de fer un esforç, no?, és a dir, tu obres les notícies, avui en dia, i es parlen tots aquests temes, no?, no cal fer una gran filosofa del respecte, no?, i jo crec que una de les gràcies de Miquel Martipó és que els tracta amb tanta naturalitat que avui són tan vigents com mai, no? Has tret el tema del confinament, i també em sembla interessant parlar una mica de la cultura, al final la música és cultura, és una persona que ofereix concerts, òbviament des del mar no és una activitat que s'hagi pogut gaudir, malauradament, com estàs visquent, també, aquesta part d'intentar salvar la cultura de la manera com es pugui, que suposo que és fent temes online, com a mínim, no? Sí, a veure, clar, jo, diguem, per una banda, a mi se'n van cancel·lar molts concerts, com tants companys, després et trobes ara amb la problemàtica de que a l'hora de programar nous concerts i enviar propostes, tothom està reprogramant el que no ha pogut programar. Sí, l'any vinent està arrebentant, per dir-ho d'una manera. Bueno, arrebentar de tot el que no s'ha fet, diguéssim, però en canvi, a l'hora de pujar una altra cop a la roda també costa molt. Llavors són uns moments que no són gens bons, i crec que s'hauria de fer un esforç molt més gran, perquè ja només estem parlant de molta gent que viu de la cultura. Només està l'escenari, no? El gran equipament, fins al més petit, fins a aquests bars musicals, i crec que no s'està tractant d'una manera més intel·ligent, sincerament, com a país. Us sentiu una mica com deixats, no?, deixats en el sentit de... Doncs bé, sí que s'ha invertit potser en restauradors, en autònomes, ha anat també com ha anat, eh?, vull dir. Sí, sí. Però de quina manera us heu sentit en el vostre gremi, en aquest cas? També en el gremi tan concret de música clàsica, no?, en aquest estil. Bueno, jo crec que bàsicament estem una mica oblidats, no? Queda molt bé, no?, anar-li seu, anar al Palau i fer-se fotos, però al final, els que vivim d'això no vivim de les fotos, i vivim de inversió econòmica. Si tu mires a Alemanya, per exemple, es va fer una gran inversió econòmica en el moment de la crisi, encara que es van tancar grans orchestres i grans equipaments, i aquí això estem molt lluny de veure-ho. Estem lluny de veure-ho, però de moment, com deia, aquest dissabte a l'una del migdia podreu escoltar Jordi Omet, canta Miquel Martí Pol, acompanyat d'aquest piano, eh, perdona, piano, de... Contrabass, piano i veu, i percusió. I percusió, això, a l'una a l'esplenada del casal de joves, cal, per això, inscripció prèvia, coses d'ara, d'aquests temps. Abans, qui volia dir, que a un lloc obert, a la gran lliure, com deia, si el temps ho permet, t'havies de puntar per assistir a un concert d'aquest estil. No sé si això també us frena. No, a mi, jo crec que no ens frena, ni ens ha de frenar res. Vull dir, no, no. Jo crec que ara mateix ens frena més el tema de no saber, si a nivell municipal la gent es podrà moure per anar als concerts, perquè hi ha molts cicles i molts festivals que depenen d'aquest moviment municipal. Sí, exacte. Jo crec que ens frena més això que el fet de que la gent s'hagi d'inscriure. Fins i tot et diria, mira, està molt bé, saps de quin públic disposaràs i no em sembla una mala idea. Encara és positiu, per vosaltres, inclús del perfil de persones que venen, no? Si voleu accedir aquesta informació. Exacte. Això segur. Com deia, a l'una a l'esplenada del casal de joves, amb un concert amb Jordi Humet, ara que l'heu escoltat, doncs ve, us falta escoltar la seva veu, cantant, acompanyant d'aquest grup, que segurament serà fantàstic, Jordi, només ir-te, que espero que el tens acompanyat. Jo també vull que hi jugui. Jo crec que és el que era mateix, però com que és això que no pas la Covid, perquè amb el que consta, amb el que costa, tirar endavant un concert avui en dia. I amb les ganes que tenim de fer a escenari, a més. Això mateix, suposo que la música del directe, és a dir, l'emoció del directe que digui, del directe de tenir el caliu de la gent. Això, per molts online streamings que puguis fer, una pantalla no t'ho dona. Jo crec que si algun ens ha ensenyat el confinament, és que la tecnologia ajuda, però no és un substitutiu. No, en absolut, en absolut. Jordi, gràcies per passar per aquí pel programa. A vosaltres. Aquesta tarda, a Manora Buena pel Petit, que també està per aquí rondant, i que vagi molt bé el concert d'aquest dissabte. Com deia, esperem que el tens acompanyat, que ho poguem gaudir tots. Un abraçada. Igualment. Adéu. Bona tarda. Bona tarda.