La segona hora del programa 6 i 13 de la tarda i ho fem amb l'entrevista que us havíem comentat. Tenim el Carles Sánchez al telèfon, ell és el coordinador del projecte amb vici sense edat. Aquí hi ha Sánjus. Carles, bona tarda. Hola, bona tarda. Com esteu? Bona tarda i bon any també. Carles, que ens anem escoltant periòdicament aquí el programa. Sí, sí, sí. Ja hem vingut alguna vegada. Sí, de fet, la primera vegada que vau atarrar aquí, agafarà ja un any i pico, que va ser que pel setembre del 2019 vau venir uns quants, unes quantes parts d'aquest projecte, de l'Ajuntament, de Sánjus Solidari, vau venir uns quants. Us hem anat seguir la pista una mica i avui teníem ganes de parlar amb tu de diferents temes. Un d'ells és aquesta nova col·laboració que feu amb l'Institut de Sánjus, però també volem saber una mica com us ha anat aquest primer any també amb totes les circumstàncies que ha estat la pandèmia de la Covid. Si et sembla, explica'ns primer com heu viscut aquest 2020, quines sortides heu pogut fer també en aquestes circumstàncies. Doncs bé, com que dius, estem patint i empatit i estem patint la pandèmia. I aleshores vam començar l'any molt bé, perquè el projecte aquí a Sánjus, vam decidir des de Sánjus Solidari, i també hem voluntariat s'ha anat comentant, que aquí a Sánjus teníem un repte molt ambiciós, que era arribar als equipaments, com a la resta de tots els països del món, però arribar a les persones particulars, que això que no es fa enlloc, crec que només es fa Sánjus, i era una segona fase del projecte. I a part d'anar adreçat a les persones grans, a els nostres grans, per evitar que el fruit no desitjava, també volíem arribar a les persones que tinguessin molta capacitat o algun tipus d'escapacitat. I aleshores el que va començar aquest principi d'any, també d'anar amb l'Ajuntament, vam presentar, vam quedar amb l'Ajuntament, que col·labora amb el projecte, vam anar a les equipaments a presentar-nos, ho vam fer amb l'Itàlia, i just quan començaven les passejades, dues setmanes abans del confinament, ja veríem que la cosa no era molt segura. Estava aprenent mateixos complicats i esvatura. Llavors vam fer el confinament, com tothom, però vam continuar treballant online des de l'associació, perquè aquí el projecte l'acollitza en Just Solidari, que tenim una ONG meravellosa, i és la que ho permet que tot això vagi endavant, però a finals de l'any passat es va constituir l'associació amb Visicensegata a nivell territorial, precisament per poder fomentar que en qualsevol capítol del nostre país pugui sortir, per ajudar a que puguin sortir altres capítols a qualsevol població. I a les altres que vam fer des de l'associació, i és anar treballant online, vam preparar un protocol pel Covid, vam estar formant, vam estar estudiant i preparant, i també amb San Just Solidari comentant les idees, el que podríem fer, i a partir que es van desconfinar, vam fer la segona fase que teníem previst, que era començar amb particulars, i a les hores vam començar a fer passejades, al mes de juny, amb persones particulars de l'entorn, gràcies a la difusió que s'ha fet en rèdia desver, i també amb cartes que hem fet pel poble, i diferents van començar persones del nostre entorn, i també amb els distorsions que hem fet, i els dels que ens van apropar, el que ens vam posar en contacte, i de un idó, perquè ara que hem tancat l'any, hem ofertat 150 sortides, i n'hem fet 734. Hem portat en total 28 persones de passejets, no? No? No? No? o fills, o nens. Llavors, el passeig té més petita, tingut 5 anys, i el més gran, 99. Déu-n'hi-do. I en total, déu-n'hi-do, déu-n'hi-do. En total hem fet 171 hores de passeig, que està molt bé. I han participat 31 persones voluntàries. Llavors, clar, els números... La veritat és que estem superorgullosos pel que comentes, no? En principi, estem en pandèmia, i encara no hem començat com que són equipaments de residència. Sí que ho fem amb el milenari, no? Perquè l'Ajuntament ho va comentar que es podia fer, i es va fer una difusió, vincar-se a la seva coordinadora, i aleshores anem al milenari, i també al centre, al centre a l'esproceat que tenim al poble, que hi ha el centrepilot, i també hem començat amb el centre de... el que venen amb persones que treballen allà. I amb l'ocupacional. L'esproceat, no? Sí, l'esproceat és que el poble té... a la mateixa instal·lació, en diferent edifici, té el pilot, que és com escola, i té l'ocupacional. Llavors, amb la coordinadora, que és la psicòloga del centre, estan superinteressats, i vam començar amb l'ocupacional, i és un èxit. I nosaltres també ens ho passem molt bé. Anem als dimarts i els dijous. És contacte més d'ells cap a vosaltres, no? Entenc? O vosaltres també aneu a ofertar els serveis? Nosaltres el que hem fet és ofertar el servei. És el que vam quedar amb l'Ajuntament, i el que hem fet és apropar-nos a... hi ha molta feina darrere, apropar-nos als equipaments, trucar-los, enviar-los informació, indicar el projecte en què consisteix, la seguretat que tenim davant del Covid, perquè hi ha un protocol molt bèstia, i aleshores estan encantats de la vida. I sé que quan comencem amb equipaments amb les residències és que no donarem a l'abast. O sigui, no donarem a l'abast. Per això hem necessitat de tenir... de tenir molt voluntariant, no? Perquè és la manera que això pot funcionar. Però sí, estem contents. Hi ha molta feina darrere, però és molt gratificant i val molt la pena. Clar, perquè una passejada, per exemple, de persones grans de centres, com el milenari o el PROCET, que comentàvem, potser gestiona una manera, però els que són particulars, és a dir, persones que directament contacten amb vosaltres, clar, la gestió potser és complica més perquè heu de parlar amb els familiars, no? Vull dir, hi ha una tensió molt més directa, i us dediqueu més hores. És brutal. Sí, això és que és continu. Has d'estar pendent, i és la que tu comentes, és trucar-los als familiars o directament amb ells, i a més, clar, són persones grans, els hi has de recordar, i també hi ha molt moviment, perquè, per exemple, aquests dies en fred, doncs, ostres, que fa fred, que en fa por, no sortim, i és una tasca molt bèstia de gestió, molt, molt, molt bèstia. Això també, amb senyor solidari, estem mirant la manera de... perquè sí que el voluntari et ofereix per ajudar, més enllà de conduir, no? Tu pots fer-te la voluntària, i no tens que conduir, si no vols, tu pots triar altre tipus de suport, que ho pots ajudar a les xarxes, o suport potser administratiu. Però sí que és veritat que, clar, hi ha tasques que no les pots deixar 100% en mans del voluntariat, perquè és un voluntariat, i aquestes tasques tenen una responsabilitat molt contínua, no? I, aleshores, tu, com a voluntària, tens la teva responsabilitat de sofàs, però no pots agafar uns compromisos tan exigents com aquest, que comentes. Però, bueno, de moment ens anem en sortint, i anirà més. I hem fet més moriments, hem anat al CAP, hem parlat amb el Toto Moniesa, que és el director del CAP, li ha agradat molt el projecte, hem parlat amb la cataballera social, i des del CAP, segurament, també, quan detectin un cas que pugui millorar, que pots una persona que li pot anar bé a fer les passejades, doncs li poden acceptar, directament, no? Ens hem mogut moltíssim, i, bueno, també he donat moltes gràcies, perquè hi ha la difusió vostra es nota, i la veritat és que... molt bé, molt contents, amb senzill solidari, perquè, clar, és el que et comentava, no? És que és impossible. Tenim unes instal·lacions fantàstiques, i tenim una equipumada darrere, que és brutal. És brutal, o sigui, jo ja els coneixia, m'havia col·laborat alguna vegada, però m'agradaria junta, com ha tornat el projecte, però és una passada. I, a la sucessió, hem vist sencerat, doncs, igual, perquè, clar, estan allà lluitant per fer suport, per anar tots amb una, que surti en nous capítols per qualsevol poble, i, mira, la veritat és que... que bé. Optimistes, contents, i pensant que, bueno, que no durarem a l'abast. O sigui, de moment tenim un tricycle, ja que... Això et volia preguntar, també, del tricycle, perquè sé que va ser un dels punts importants per, diguéssim, actualitzar-vos i poder estar aquí al poble, perquè no oblidem que tenim una orografia, podíem dir, bastant... No sé si complicada, però, vaja, que no és un poble pla, això, eh? Vull dir... No, no, és complicada. Heu de fer rutes exactes, no? Sí, és molt complicada, perquè la normativa, ja ho vam comentar d'altra vegada, la normativa a nivell estatal dels vehicles amb assistència elèctrica, és que no poden tenir més de 250 watts, i això amb una visita elèctrica és més que suficient, però amb un tricycle per càrrega, no? Per càrrega, ja sigui de persones, o per càrrega, és absolutament insuficient. I les pujaràs per molt fort que estiguis, per molt en forma que estiguis, i a moltes que no les fan, no? Sí que tenim un model que vam poder aconseguir amb una finançació de... Bueno, el va finançar 80% de la fundació La Caixa, i un 20% en lloc solidari, que és un vehicle que és molt avançat, i que aprofita molt la potència d'aquests 250 watts, i va de meravella. Hem hagut de buscar, per exemple, ara sabem que arribem a la residència que hi ha a la sortida dels cars davant del canigó, però no podem pujar per Sant Ferran, per què refreixes, no? I sabem que ho fem amb una persona amb dos, no ho podem, no? Però bé, ha estat un punt d'inflexió, no? I ara necessitarem un altre recicle. Estem esperant l'Ajuntament, que ens va comprometre a comprar-ne un i seguir-lo pel projecte, i estem a l'espera de tot això. I bé... Et volia comentar també... Carles, perdona, que et talli això de no veure'ns a vegades, que us talli molt sovint, no em sap greu? Sí. Comentar-te també una de les notícies de... La setmana passada també ens vam fer ressò aquí a Ràdio d'Esvern, que és del tema d'aquests nous voluntaris que teniu de l'Institut de Sant Just, que crec que són una quarantena de l'Umnes, que a poc a poc van fer aquests cursos d'hotellers, per aprendre, per saber com han de manejar els tricicles, també com han de tractar les persones, no? I tot això englobat dins la Covid, explicant-nos una mica com ha estat, aquesta cullida de 40 joves estudiants i la fusió, amb ambicis sense edat... Doncs, mira, això... Això és una meravella, també. Estem molt contents, perquè... Des d'un primer moment vam decidir envolucrar la gent jove... La gent jove és el futur, i no és una cosa nova, perquè... perquè a Sant Just solidari ja va participar amb les alumnes d'instituts fa uns anys, no gaire, amb un projecte, no? Doncs això va anar precisament per això, perquè vam saber que Sánchez Solidari havia participat, ells tenen una assignatura, aquí, a les institucions de Catalunya, i en una assignatura que és servei comunitari. I en aquesta assignatura, doncs, cada institut busca projectes que els alumnes puguin triar, projectes que poden ser com la donació de sang, segurament si heu anat a l'OMS alguna vegada haureu vist, potser alumnes de l'institut allà fent la campanya repulsant, o alguna vegada, per exemple, que han anat amb ajuda tecnològica a les reciclències de gent gran a ensenyar com funcionen les tablets, o també ajuden els diners petit amb l'anglès, i aleshores ens vam apropar, hi ha una voluntària, que és professor de l'institut, a més a més hem de documentar, i sí, sí, ens vam reunir amb la coordinadora d'aquest projecte a tots els instituts, que és la Maïté Sarassa, li vam explicar al projecte, li vam encantar, ho va comunicar a l'institut, vam fer un conveni, i la idea és que els alumnes no poden conduir el tricycle, no perquè no tinguin capacitats, ni molt menys, sinó perquè per un tema de seguretat, però la idea era que ells acompanyin amb la seva bicicleta, o patinet, elèctric, o al costat, diguéssim, però no dirigint el tricycle ells, no? No, ens ajuden, clar, ens ajuden a la passejada, potser amb alguns carrers, els creuaments, però a interactuar amb els nostres usuàries, no? I també, doncs, a ser conscients de la solitud no desitjada, de les persones que tenen dificultat de mobilitat, de les persones que tenen alguna capacitat, i la veritat és que la idea era que ens en punteríem 8 o 12 alumnes i ja estaríem contents, però que ens va trucar la Maite i ens va dir que hem tingut una mitjana èxit, perquè se n'han apuntat 40, i el que hem fet és que hem decidit fer dues formacions de 20 alumnes, vam fer la primera el 19 de desembre, es van venir 20 alumnes a la Sant Josep d'Esquerra, vam fer una formació, i les van agrupar per parelles amb 5 grups de 202, i el que fem ara és que durant el curs els anirem avisant a les passejades, i encara queden 20 més per fer això. I ja han començat, ells van insistir de fer-ho abans de les vacances, perquè si durant les vacances podrien elaborar i ja n'hem fet 5 passejades amb aquestes vacances d'un a l'altre, i ells han acompanyat i han anat superbé, o sigui, esclar, és una meravella. Perquè ells venen...I estan també, doncs, molt contentos. De forma individual, entenc, o venen amb grups de dos o com ho feu amb els alumnes? Venen amb parella, sí, sí, el que hem fet, els hi van comentar, escolten com ens comuniquem, per WhatsApp, per correu, i van dir, si envies un correu, no et contesten ni en 3 dies. Vale, vale. I aleshores, el que hem fet és que hem fet grups de WhatsApp de 202, i el continuador, que soc jo, doncs, els va avisant. Escolta'm, com us va tal dia, tal hora? Ah, em va bé, però està... Algú que ara no viu a Sant Just, doncs, s'hi puc certificar per desplaçar-se, i així estem. Anirà justet, perquè, clar, amb les hores que han de fer ells de la signatura, han de fer 5 passejades, no? I imagina, són 10 grups. Aquests són 10 grups. Tots que fan 10 més. I són 50 passejades, no? Però, bueno, si no passa res amb la pandèmia, doncs crec que ho podrem fer. Però la veritat és que... molt content, eh? La formació està bé, m'hauria agradat que fos més interactiva, va ser una mica... I va dir, ostres, us puc telèfon una mica la xapa, no? M'agradaria més que fos, poder fer, però no tenien, tampoc, molt, molt de temps, i a les hores, però es van portar superbé, i estan motivats, i la gent jo va... La gent jo va fer la potència i el poder. Està claríssim. I, escolta, Carles, també teniu a part un altre curs de formació, que crec que aquest va en paral·lel, aquest projecte que expliques amb l'Institut de Sant Just, que és una nova formació, no? El divendres 29 de gener de 6 a 8 i mitja. Correcte. A les escoles, no?, on teniu ubicat també les oficines de Sant Just solidari, aquest curs de formació, entenc que està oberta a tothom, és a dir, les persones que volguin ser voluntàries poden anar... o, bueno, han d'amplir el formulari, no?, per participar. Sí, sí, exactament. D'acord, com que anem amb difusió, no?, vosaltres ens ajudeu, des de comunicar-se a l'alluntament també, l'enfer Poster, els hem posat per tot el poble, i a les hores, durant aquests mesos, doncs, unes 17, 18 persones, des de Recus, que vas a l'octubre, s'han apropat dient que els hi agradaria ser voluntàries. Els hem agafat les dades, i ara els hem enviat un mailing per dir-los que es poden apuntar a un formulari per poder agafar la plaça, lògicament no té cost, és gratuïta, i si es farà aquella tarda de 6 a 8 de la tarda, i segurament el dissabte es farà la part de pràctica, tot i que les pràctiques al poble, pel que comentes, les fem molt individualitzades, i que farem més que després els agafem de 202 i fem un passeig allò ben fet, ben fet. Sí, sí, ara tenim properament el curs. Perquè, en total, Carles, per anar acabant, quantes persones teniu de voluntàries podrien dir fixes? O no teniu un número concret perquè hi ha moviment? Està molt controlat, perquè la lli que tenen el voluntariat que està superbé, perquè és molt millor que l'espanyola, no per res, sinó perquè és molt més modernes del 2015, fa que el seu voluntariat estigui molt ben marcat, s'eviti que les institucions públiques tinguin voluntaris per poder treure peus de feina i n'aprofitar-se, i un voluntari té molts deures, però té molts drets. I un d'ells és que se li ha de, en qualsevol moment, pot demanar un certificat de totes les zones que porta perquè li puguin servir per un currículum, per una feina, per una suposició, i si sí, ho tenim tot controladíssim. En total, som 36 persones voluntàries, de conductors en són 32, i la gràcia del projecte, de tal com està muntat, i com que també pensa l'associació i ho fem a Sant Just, és que pugui ser voluntari, perquè el primer que et passa és que moltes persones... Hosti, m'agradaria, però no puc ser-ho perquè no tinc temps. Doncs la idea de tal i com està muntat és que una persona que ara que pugui un cop al mes ho pugui fer, i a casos així tenim un ple de voluntàries que poden un o dos cops al mes, però ja està, amb això ja poden aportar. Però perquè això funcioni, hem de ser... És molt a final de gestió, però hem de ser molts, perquè si són molts, aleshores, tens les zones que poden venir un cop o dos cops a la setmana, i persones que puc un cop al mes. I com funcionem, això ho permet, tot arribar una graella amb les sortides mensuals, i tot a puntes quan et va bé. Tins que tinguem un altre, és com anem, no? Però sí, sí, som 3 a 6. Funciona prou bé, Carles, que dius que sí que és com anem, funciona prou bé, i el resultat també està, en que totes les publicacions que es fan també en vici sense data, a les xarxes socials, tenen força a la percusió, i crec que la gent també està animada de veure aquest projecte pels carrers, i crec que cada vegada que he vist passar un tricicle d'en vici sense data, sempre hi ha algú que s'ha girat, i què és això? I com és que jo no puc fer, jo em puc mirar, és a dir, cridar l'atenció per un costat, i a part crec que et dona ganes que la gent pugui fumar-ne a part, com a voluntària, o com a visitant. És que estimular la partició activa, la societat, que estem actius, i alhora millores la coetat de vida i el benestar de les persones grans, o amb mobilitat reduïda, o amb alguna discapacitat. És que és això, és una activitat lúdica i és molt xula, i la pot fer qualsevol, no has d'estar supercatges ni superenforma, ni has de ser molt alt ni molt baixet, o sigui, tothom la pots fer, i és el que fa que enganxa molt, però clar, estàs fent una gran tasca, o sigui, ja et dic, moltes persones, i es pot col·laborar en moltes maneres, o sigui, tu pots estar voluntari, o també pots col·laborar fent-te soci, no? Pots fer socia de Sant Just Solidari, o de l'Associació en Visicensedat, no? La portació és molt petita, és a partir de 20 euros a l'any, i amb aquesta portació, pues, ostres, ja pots ajudar amb el projecte, o pots fer també donacions, ja sigui l'Associació en Visicensedat o a Sant Just Solidari, o sigui... Es pot ajudar, i realment sí que necessitem... La meva idea, a part d'anar creixent, és intentar que el projecte sigui el més sostenible possible de Caràstia en Just Solidari, no? I aleshores, doncs, clar, perquè pugui ser sostenible, i no depèn de només de les ajudes que puguin tenir la part que vingui d'ajuntament, o que puguis aconseguir, és que vingui de tot arreu, no? I aleshores, aquesta sostenibilitat passa, doncs per això, per poder tenir suports econòmics, que no tenen només que venir d'empreses, o d'ajuntaments o d'equipaments, que poden venir de persones particulars, de fet, tenim persones que aniran portant, no? Aquesta és la idea. Doncs Carles, en fa molta il·lusió tornar a parlar amb tu, tot i que per les circumstàncies també, per telèfon i no ens veiem les cares, però ja ens anem creuant, amb aquests tricicles pel poble. Gràcies una tarda més per passar per aquí el programa. Carles, que vagi molt bé tot el projecte, us anem seguint la pista, com diem des d'aquí, des de la plaça Mireia, i esperem que vagi encara millor, també, amb aquests alumnes que us van acompanyant de l'Institut de Sant Just, que us van acompanyant amb aquestes passejades. Carles, també amb una abraçada. Vale, puc dir una cosa a més, moment? Sí, digues. Molt ràpida. Mira que des de la sucessió estem preparant una pedalada virtual d'una visibilitat al que el problema de l'Institut no desitjava i lluita contra ella, no? I res, simplement ja sortirà per xarxes i segur que ho publicareu, però la idea és ser una cursa solidària en l'any, que segurament serà a mitjans de març, el 2014, que consistirà en aquests participants. És una cura solidària, segur que les coneixeu. Compres un dorsal i participes en aquesta cursa, no? Ni xancen un app, que és l'Astravia, que és una aplicació de la Turita, que tu pots comptar quilòmetres en bicicleta. Hi haurà sorpejos i tots els diners recaptes s'ho criden per lluitar contra la solitud no desitjada, no? Perquè hem calculat, així, en tot, en general, que amb 25 euros pots passejar durant dos hores a dos persones. No estic... La idea és aquesta, fer la gran pedalada, a aconseguir fondos per l'associació, hem vist sencerat, i també... Ho he de tirar endavant. Moltíssimes gràcies i bona entrada d'any. Gràcies a tu. Moltes salutacions i fins aviat. Això mateix, Carles, ens quedem amb aquesta notícia final d'aquesta pedalada virtual. Com ve deies i ens farem resolt des de la misora, per tant, també farem la seva notícia corresponent i publicarem a xarxes per ajudar-vos, també, a que arribi a la major número de persones possible. Ara sí, un abraçada, Carles, i ens seguim la pista. Moltes gràcies, eh? Bona nit, Carles. Bona nit, Carles. Bona nit, Carles.